RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘apòstrof’

  • Dilluns, 1 d’abril del 2019

    La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.

    El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:

    No té gaire gana i ha menjat poc.
    Fa gaire estona que t’esperes?
    Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
    La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.

    En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:

    No té molta gana i ha menjat poc.

    En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:

    Si t’hi acostes gaire cauràs.
    Si t’hi acostes massa cauràs.

    El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:

    Tenia terres, però no valien gaire res.
    —Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.

    [Optimot: fitxa 2742/4]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 15 de març del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat el text “Escapada Castanyer d’en Cuch“.

    • Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms dels municipis i dels nuclis de població (ciutats, viles, pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïna actual i d’acord amb la documentació més antiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per a determinar la forma correcta, sobretot en els casos de neutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideix amb la forma viva, però, quan l’evolució ha allunyat el nom del seu origen (és a dir, que hi ha hagut
      canvis en el nom que no corresponen a vacil·lacions gràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual. (Generalitat de Catalunya, Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal)
    • En els noms de lloc s’escriu amb minúscula la denominació genèrica que els acompanya. (Generalitat de Catalunya, Majúscules i minúscules)

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    b) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? Per trobar-lo podeu consultar l’Optimot.
    • Llegiu aquesta ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 16 de maig del 2017

    Dia gairebé d’estiu.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Malgrat que en registres informals de vegades coincideixen el pronom relatiu i un pronom feble que fa la mateixa funció sintàctica, en registres formals, no hi ha aquesta duplicació pronominal. Així doncs, tindrem, per exemple:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres (i no La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres) 

    A la concursant a la qual han donat el premi… (i no A la concursant a la qual li han donat el premi…) 

    La seva actitud, en la qual tothom veia passivitat… (i no La seva actitud, en la qual tothom hi veia passivitat…)

    [Optimot, fitxa 7383/5]

    Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència del pronom feble. És el cas de les oracions de relatiu amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar, encantar(‘agradar molt’); amb verbs d’obligació i necessitat com caldre, fer falta, fer nosa, i amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar, ocórrer. En oracions de relatiu d’aquest tipus prescindir del pronom pot ocasionar construccions molt forçades. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís. (millor que …a qui no agraden gens les faves…, perquè resulta molt forçat)

    El tossir de la malalta entristia la Xava, a qui li feia molta pena l’estat de la Baturra.

    La presència del pronom és necessària en els casos següents:

    1. En oracions de relatiu amb verbs com dir-hi (la seva), haver-hi,estar-ne, fer-hi, fer-ne, entendre-hi, tocar-hi, trobar-s’hi, veure-hi oveure-s’hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir. (‘no tinc prou llum’)

    En aquest cas, el pronom hi canvia el significat del verb, ja que no és el mateix veure que veure-hi. (Compareu l’exemple anterior amb la frase següent: Sec en un lloc on no veig res més que una paret.)

    2. En oracions de relatiu amb verbs de percepció (veure, mirarsentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos, es fa servir el pronom datiu de possessió. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra. (i no a qui es veuen tots els queixals corcats…)

    3. En oracions de relatiu en què hi ha un modisme com ara fer-se’n creus, girar-se-li d’esquena, no saber el pa que s’hi dona, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus. (i no i de la qual em faig creus).

    4. Finalment, de vegades els verbs posar i dir incorporen el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta. (‘on hi ha el mot malta hi ha de dir manta‘).

    [Optimot, fitxa 7396/3]

    b) L’apòstrof

    Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat,l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. Així ho recull l’Ortografia catalanade l’IEC de l’any 2016.

    En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entrel’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    [Optimot, fitxa 6669/5]

    Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s’apostrofa només l’article masculí el, amb la finalitat d’evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l’striptease i no el striptease, l’statu quo i no el statu quo.

    En canvi, no s’apostrofen ni l’article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.

    Per extensió, és recomanable apostrofar l’article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de les quals comença per vocal: l’ftalat de potassil’zwitterió (llegit l’esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l’apòstrof ni amb l’article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.

    [Optimot, fitxa 6668/3]

    En general, els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof. Per exemple:

    L’autora d’Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
    L’Ara treu un nou suplement.
    Has vist l’última portada d’El Temps?
    Els relats d’El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.
    El substantiu de atraure és atracció. (ús metalingüístic)

    [Optimot, fitxa 6670/3]

    Els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l’apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l’apòstrof en casos com els següents:

    • Les citacions:
      El director va qualificar aquell fet d'”únic”.
      El conseller ha parlat d'”el fracàs de la reforma laboral”.
    • Els eslògans utilitzats com a títols de campanyes o activitats similars, que s’escriuen entre cometes i només amb la inicial del primer mot amb majúscula:
      Al web d'”En català, també és de llei” trobareu informació sobre l’ús del català en l’àmbit de la justícia.
    • Els títols de col·leccions de llibres, de discos o de pel·lícules, que s’escriuen entre cometes i amb la inicial de tots els mots significatius amb majúscula. Si la denominació del títol de la col·lecció inclou l’article definit, aquest s’escriu amb majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s’apostrofa:
      Els llibres d'”El Club de la Ciència” combinen aventures i coneixement del medi.

    [Optimot, fitxa 2384/4]

    S’apostrofen l’article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l’1 de febrer, l’XI Simposi de Ciències Socials; l’HTML, l’NBA, l’RNA, l’FBI, l’AP-7, l’N-II; d’11,5 milions d’euros, una emissora d’FM, una dosi d’LSD.

    [IEC, Ortografia catalana]

    DEURES:

    • Reviseu els usos del gerundi.
    • A partir d’aquest reportatge de la secció d’esports de La Xarxa, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista ONGC que tracti de les noves estratègies de les ONG per donar-se a conèixer i per captar fons i que inclogui la vostra opinió sobre la seva viabilitat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 11 de maig del 2017


    Presentació d’El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC.

    a) Les oracions de relatiu

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i no L’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.

    En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. Per exemple:

    La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.  
    Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l
    excursió.  
    Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.

    El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (adeperen amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:

    Va suspendre lexamen, amb la qual cosa / amb què ha perdut loportunitat daccedir a la universitat.
    Va suspendre l
    examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.

    Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:

    No vol participar en els jocs dequip, el que (o el qualdificulta la cohesió del grup

    cal dir:

    No vol participar en els jocs dequip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup

    Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:

    La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.
    Van haver d
    esperar que parés de ploure, i això va endarrerir lexcursió. 
    Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.

    També es pot introduir un nom que faci la funció dantecedent, que equivalgui a tota loració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:

    Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.

    Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de loració precedent.

    [Optimot, fitxa 7381/1]

    b) L’apòstrof

    Hem continuat repassant l’ús de l’apòstrof.

    DEURES:

    • Reviseu els pronoms relatius d’aquest fragment de La Xava de Juli Vallmitjana.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de maig del 2017

    El comentari filològic del dia (Ara.cat).

    a) Les oracions de relatiu

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global: Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context: Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del llenguantge col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.: Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina. / Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Relatiu possessiu

    • El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem fer servir en contextos informals. Informal: L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut. Formal: L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    b) L’apòstrof

    L’apòstrof és un signe ortogràfic consistent en una coma volada (‘) que s’escriu per a indicar que s’elideix la vocal dels articles definit i personal, de la preposició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h, o bé, en el cas dels pronoms febles, darrere dels verbs o dels pronoms acabats en vocal altra que u. En aquests casos, es diu que l’article, la preposició i el pronom s’apostrofen.

    [IEC, Ortografia catalana, pàg. 105-109 ] Novetat!

    DEURES:

    • Feu els exercicis 3 i 4 de la fotocòpia de pronoms relatius.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de febrer del 2017

    Sóc o estic?

    a) Revisió i correcció de textos

    La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre.[Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    DEURES:

    • Marqueu els canvis que caldria fer en la transcripció d’una crítica radiofònica per poder-la publicar en un revista.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 31 d’octubre de 2013

    També anomenada “Festa dels morts”, “Dia de les ànimes” o “Nit de les ànimes”, el 31 d’octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l’any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d’aliments, calor i confort. Per això, i per tal d’ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l’hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l’aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc. (Text de festes.org)

    a) Sintaxi

    EXERCICI: 22 e)-g) (pàg. 29)

    b) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICI: 21 (pàg. 27), 30 i 31 (pàg. 35-36)

    c) L’article

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    Déu n’hi do quina sopa de lletres!

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de l’article davant els topònims i feu l’exercici 16 de la pàgina 70.
    • Per què a vegades recorrem a la veu passiva? Els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30 ens ajudaran a entendre-ho.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre de 2011

    Tarda d’estiuet de Sant Martí

    a) L’article: ús de l’apòstrof

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) Topònims

    EXERCICIS: 31 i 32 (pàg. 84)

    c) L’article lo neutre

    RECORDEU:

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).
    • Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    EXERCICI: 17 (pàg. 70)

    d) El català central

    Com que ens hem centrat en els subdialectes, us faig un resum de les principals característiques del català central:

    • iodització en algunes zones
    • morfema -u de primera persona del present d’indicatiu: cantu (càntutcàntuc)
    • article determinat masculí el, els

    RECORDEU: El pas del català central al rossellonès  no es realitza sobtadament sinó a través d’una àrea de transició. Es tracta del que s’anomena català septentrional de transició. S’estén entre la frontera política i una línia que arrenca del Nord de Cadaqués i acaba a la confluència de la Cerdanya amb l’Alt Urgell. Comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta zona de transició moren alguns trets del català central i en neixen alguns altres del rossellonès.

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Repasseu les construccions que podem utilitzar per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.
    • Observeu les principals característiques del balear i dels seus subdialectes i classifiqueu els textos de la fotocòpia. (Recordeu que aquests textos estan escrits amb ortografia fonètica.)

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre de 2011

    Quin fart d’articles!

    a) L’article: l’apostrofació

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack-bar de la cantonada; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck; el teorema de Stokes
    • L’article masculí s’apostrofa davant de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si comencen per consonant, quan el nom de la consonant inicial comença amb vocal: l’MDT, l’SPD. L’article femení, tot i que el criteri no és uniforme, també es pot apostrofar: la NBA (llibre), l’NBA (mitjans de comunicació: TV3, El Punt).

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrical’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Si no teniu clar si duen o no article, poseu-l’hi.

    EXERCICI: 15 (pàg. 70)

    b) Els topònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateitx, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    DEURES:

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme