RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘article’

  • Dijous, 7 de novembre de 2013

    Paga la pena estudiar català enmig d’aquesta apocalipsi climàtica?

    a) La veu passiva

    RECORDEU: Per destacar el CD podem desplaçar-lo al principi de l’oració i duplicar-lo amb un pronom. En aquest cas podem reforçar el CD -si es tracta d’un ésser animat- amb l’ús de la preposició a. Pel que fa a l’ús de la coma en aquesta frase, com que el CD és un SN curt, la coma és facultativa.

    • L’atleta guanyador (,) l’acompanyaven els participants de més edat.
    • A l’atleta guanyador (,)  l’acompanyaven els participants de més edat.

    EXERCICI: 25 (pàg. 30-31)

    b) Els topònims i els antropònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateix, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    EXERCICIS: 31, 32 i 33 (pàg. 84-85)

    c) L’article lo neutre

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    DEURES:

    • Fixeu-vos en les alternatives que tenim per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 5 de novembre de 2013

    Tornem a la normalitat i comencem una setmana de dos dies… de classe.

    a) L’article: ús davant dels topònims

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani) Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) L’oració: la veu passiva

    Ús justificat de la veu passiva

    EXERCICI: 24 (pàg. 30)

    DEURES:

    • Repasseu els criteris de traducció de topònims i antropònims i feu els exercicis 31, 32 i 33 de les pàgines 84 i 85.
    • Signifiquen el mateix aquestes dues oracions?: Han estat introduïdes moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà. / S’han introduït moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 31 d’octubre de 2013

    També anomenada “Festa dels morts”, “Dia de les ànimes” o “Nit de les ànimes”, el 31 d’octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l’any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d’aliments, calor i confort. Per això, i per tal d’ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l’hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l’aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc. (Text de festes.org)

    a) Sintaxi

    EXERCICI: 22 e)-g) (pàg. 29)

    b) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICI: 21 (pàg. 27), 30 i 31 (pàg. 35-36)

    c) L’article

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    Déu n’hi do quina sopa de lletres!

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de l’article davant els topònims i feu l’exercici 16 de la pàgina 70.
    • Per què a vegades recorrem a la veu passiva? Els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30 ens ajudaran a entendre-ho.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre de 2011

    Una de matemàtiques: si “van matar nou comerciants, vuit turcs i un grec”, quantes persones van matar?

    a) L’article lo neutre

    [Del bloc de Carmina Ribés Falcó, de la Universitat Jaume I]

    Aquest document és una fitxa sobre l’article neutre elaborada per Carmina Ribés Falcó. Inclou una llista de modismes amb l’article neutre.

    EXERCICI: 17 (pàg. 27)

    b) L’absència d’article

    Hem comentat l’absència d’article davant els dies de la setmana quan s’usen com a adverbis (normalment tenen aquest valor si fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla). L’article (en singular o en plural) davant els dies de la setmana expressa periodicitat. També fem servir l’article si indiquem la data.

    • Dimecres aniré a veure l’estrena de Terra i disbauxa.
    • El/Els dimarts i el/els dijous vaig a classe de català. (*Tots els dimarts i els dijous vaig a classe de català.)
    • L’examen serà el dimarts 3 de juny.

    Així mateix, poden portar article quan són complementats d’alguna altra manera (passat, proppassat, vinent, que ve…):

    • El congrés es va celebrar (el) diumenge passat.
    • La inauguració serà (el) dilluns que ve.

    Fixeu-vos que, quan l’aposició de la data és explicativa, no utilitzem l’article o utilitzem un demostratiu:

    • El curs començarà el dilluns 21 de novembre. [ús especificatiu]
    • El curs començarà dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]
    • El curs començarà aquest dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]

     

     

    c) Els numerals

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines

    Ús de la coma per expressar fraccions decimals

    Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

    el 10,5% dels estudiants [i no pas “el 10’5%”]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas “de 1,439.54 unitats”]

    Ús del punt en les quantitats expressades amb xifres

    En les xifres que representen magnituds, s’utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d’una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d’haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s’utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai.

    2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 eurosPerò: l’any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s’emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

    Escrivim amb lletres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per tres mots, com a màxim: cinc-centes lliures, dues mil vuitanta persones. Tingueu en compte que en les formes que duen guionet cada element es compta com una paraula (excepte la conjunció i).
    2. L’edat de les persones i dels animals i la durada de les coses: divuit anys, quaranta dies.
    3. Les quantitats aproximades: Hi havia unes dues-centes cinquanta mil persones.
    4. Les quantitats que apareixen en alguns documents (xecs, escriptures…) per confirmar la quantitat en xifres.
    5. Les quantitats que, dins d’un text, són al principi d’un paràgraf o després de punt. És preferible, però, desplaçar la quantitat a un altre lloc de la frase.
    6. Els tants per cent i els tants per mil si escrivim l’operació amb lletres: tretze per mil.
    7. En general, els nombres que apareixen en els versos, en les cançons i en les locucions i les frases fetes: el conte de les mil i una nits.

    [Del Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    Escrivim amb xifres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per més de tres mots: 533 persones.
    2. Les quantitats que precedeixen una unitat física o monetària: 3 euros.
    3. Els cronometratges de les competicions esportives: 9,3 segons.
    4. Els resultats de les votacions: 68 vots a favor
    5. Les xifres estadístiques.
    6. Els nombres que porten fracció decimal: 455,25
    7. Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol: 15 %.
    8. Les coordenades geogràfiques, astronòmiques…
    9. Els termes de les proporcions i escales.
    10. Els resultats esportius en els resums dels diaris.
    11. Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients…
    12. Els compassos musicals.
    13. Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment comparable o intel·ligible.

    [Text adaptat del Manual d’estil de Josep M. Mestres et al.]

    DEURES:

    • Repasseu els numerals i feu els exercicis 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Llegiu els textos de la fotocòpiai classifiqueu-los tenint en compte les principals característiques dels subdialectes balears.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre de 2011

    Tarda d’estiuet de Sant Martí

    a) L’article: ús de l’apòstrof

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) Topònims

    EXERCICIS: 31 i 32 (pàg. 84)

    c) L’article lo neutre

    RECORDEU:

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).
    • Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    EXERCICI: 17 (pàg. 70)

    d) El català central

    Com que ens hem centrat en els subdialectes, us faig un resum de les principals característiques del català central:

    • iodització en algunes zones
    • morfema -u de primera persona del present d’indicatiu: cantu (càntutcàntuc)
    • article determinat masculí el, els

    RECORDEU: El pas del català central al rossellonès  no es realitza sobtadament sinó a través d’una àrea de transició. Es tracta del que s’anomena català septentrional de transició. S’estén entre la frontera política i una línia que arrenca del Nord de Cadaqués i acaba a la confluència de la Cerdanya amb l’Alt Urgell. Comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta zona de transició moren alguns trets del català central i en neixen alguns altres del rossellonès.

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Repasseu les construccions que podem utilitzar per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.
    • Observeu les principals característiques del balear i dels seus subdialectes i classifiqueu els textos de la fotocòpia. (Recordeu que aquests textos estan escrits amb ortografia fonètica.)

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre de 2011

    Quin fart d’articles!

    a) L’article: l’apostrofació

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack-bar de la cantonada; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck; el teorema de Stokes
    • L’article masculí s’apostrofa davant de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si comencen per consonant, quan el nom de la consonant inicial comença amb vocal: l’MDT, l’SPD. L’article femení, tot i que el criteri no és uniforme, també es pot apostrofar: la NBA (llibre), l’NBA (mitjans de comunicació: TV3, El Punt).

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrical’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Si no teniu clar si duen o no article, poseu-l’hi.

    EXERCICI: 15 (pàg. 70)

    b) Els topònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateitx, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    DEURES:

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme