RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘català oriental’

  • Dimarts, 10 de desembre de 2013

    Matí boirós… tarda assolellada?

    a) La vocal neutra: ortografia

    RECORDEU: tallarina (‘pasta’), tellerina (‘mol·lusc’); padró (‘registre’), pedró (‘fita’); parir (doncs, això), perir (‘deixar d’existir’); basa (‘jugada de cartes’), base (‘suport’); sanador (‘castrad0r’), senador (???); templa (‘part lateral del cap’), temple (‘edifici consagrat al culte’)

    I ara, un enigma: “De cinc lletres. Com es troba un nen (o una nena, que encara em renyaran) abans de néixer?”

    b) L’oració de relatiu

    EXERCICIS: 16 (pàg. 117) i 29 (fotocòpia)

    c) L’alguerès

    Hem comentat les característiques de l’alguerès del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132:

    • neutralització de la e i la a en [a]: bellas minyonas, para
    • pas de d intervocàlica a r: muntaras
    • pa de l intervocàlica a r: parau
    • pas de l precedida de consonant a r: frols
    • pas de r seguida de consonant a l: ubelta
    • imperfets d’indicatiu de la segona i tercera conjugacions en -eva i -iva: tanivan, vaneva
    • mots procedents del sard: buquetutxus
    • mots procedents de l’italià: assai

    DEURES:

    • Feu els exercicis 30, 31 i 32 de la fotocòpia dels relatius.
    • Identifiqueu les característiques del rossellonès del text c) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Completeu els espais buits de l’exercici 8 de la pàgina 108.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de desembre de 2013

    Encetem  mes…

    a) Les oracions de relatiu

    Hem continuat repassant les oracions de relatiu. Hem comentat que l’enunciat de l’examen ens demana que escrivim en el buit totes les combinacions correctes amb el pronom relatiu.

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    [Servei d’Autoformació en Llengua Catalana de la UPF]

    EXERCICIS: 13 i 14 (pàg. 116)

    b) El balear

    EXERCICIS: Hem fet unes activitats per identificar els subdialectes del balear i els seus trets distintius.

    DEURES:

    • Escriviu totes les formes correctes que es poden usar per construir les oracions de relatiu de l’exercici 17 de la pàgina 117.
    • Repasseu les principals característiques de l’alguerès. Dijous les comentarem.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 28 de novembre de 2013

    Com ha anat la digestió dels relatius? Tornem-hi!

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals que El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, aspecte que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    EXERCICI: 12 i 15 (pàg. 115-117)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua. Per cert, hi ha algú que té set.

    DEURES:

    • Repasseu el quadre dels pronoms relatius i feu l’exercici 13 de la pàgina 116.
    • Observeu el text que us he donat, analitzeu-ne les característiques dialectals i penseu a quin subdialecte del balear pertany.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 26 de novembre de 2013

    Quina fred!

    a) Els pronoms relatius

    Avui ens hem introduït al món de les oracions de relatiu. Per fer-ho, hem comentat el quadre general de les oracions simples i de les oracions compostes.

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els quals les quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    RECORDEU: La forma del pronom relatiu la determina la funció que fa en l’oració de relatiu.

    EXERCICI: 18 (pàg. 118)

    b) El català central

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Indiqueu el tipus d’oració i la funció del pronom relatiu de l’exercici 12 de la pàgina 115.
    • Llegiu-vos les característiques del balear.

    Bon profit… i fins dijous!

     

     

     

    Article complet

  • Origen de la divisió dialectal

    Com cada any, l’Oficina de Català publicarà una revista adreçada als alumnes dels cursos de català. El professor et demana que hi participis amb un article d’unes 175-200 paraules sobre l’origen de la divisió dialectal.

    A continuació tens un text que t’ajudarà a documentar-te. Evita de copiar frases del text original.

    [Text adaptat d’Els parlars catalans de Joan Veny]

    Els factors de la bipartició del català en aquests dos grans feixos dialectals són complexos. El substrat preromà, la romanització i el repoblament són punts importants en què es basen diverses teories que intenten posar en clar les causes d’aquesta gran clivella. Vegem-les en síntesi.

    Durant molts anys es va acceptar la que podríem anomenar teoria de la Reconquesta, segons la qual la progressió meridional de les conquestes hauria provocat una transfusió de parlars orientals a l’est i de parlars occidentals a l’oest. En aquest sentit, és ja un tòpic citar el testimoniatge de l’historiador cinccentista valencià Beuter, que reporta una llegenda segons la qual, si a València es parlava una modalitat occidental de català, era pel trasllat de tres-centes donzelles de Lleida a aquelles terres. Però arguments de pes s’oposen a aquesta interpretació: primerament, el sentit geogràfic de la Reconquesta, que segueix una línia est-oest com es pot veure per la presa, al s. XII, pels comtes de Barcelona, de Camarasa i Benavarri, i, més tard, de Tortosa, Lleida i Fraga; en segon lloc, perquè el nombre de cases de València concedides a gent oriental era superior al que tocà a participants occidentals, segons es desprèn del Llibre de repartiments.

    El 1951 M. Sanchis Guarner va exposar una altra teoria, força aguda, basant-se en les diferències del substrat preromà i no en els fets de la Reconquesta. És molt perspicaç la referència inicial relativa al testament de Guifré el Pelós (898) en virtut del qual deixava a Guifré II els comtats de Barcelona, Ausona i Girona (=català central), a Miró els de Cerdanya, Conflent i Besalú (=rossellonès), i a Sunifred el d’Urgell (=català occidental). Això no significa que aquest testament representi l’origen de la fragmentació dialectal de català, però sí que implica que el comte català, al moment de fer aquesta partió, degué tenir en compte diferèncie ètniques importants, amb una possible seqüela lingüística. Assenyalat aquest fet, Sanchis Guarner observa la distribució dels pobles preromans al domini català. A l’actual sector occidental troba, del Montsec cap al sud, tribus d’estirp ibèrica. Del Montsec cap amunt s’estenien els pobles bascos o bascoides, més o manco relacionats amb els ibers; uns i altres, preindoeuropeus. A l’actual sector oriental, en canvi, hi campaven pobles postcapsians, de llengua diferent, indoeuropea. Aquests dos tipus de pobles assentats a les nostres terres abans de l’arribada dels romans, haurien condicionat la futura estructura dels dos grans dialectes, especialment pel que fa al timbre de les vocals, clares i tenses a l’occidental, fosques i afeblides a l’oriental.

    El progrés de l’arqueologia, però, ha revelat restes de poblats cèltics també al costat occidental, amb la qual cosa sembla que esdevé vulnerable l’anterior hipòtesi del substrat. Una nova interpretació deguda a Antoni M.  Badia i Margarit fa front a aquest problema, tot tenint en compte la romanització. L’il·lustre professor de la Universitat de Barcelona remarca la gran densitat de la toponímia romana a Girona, Ausona i terres orientals, així com de l’hagiotoponímia cristiana, fenomen que és relacionat amb la profunda romanització d’aquestes terres. Aquestes fondes petges romanes contrasten, a l’oest, amb dos fets importants: la persistència dels bascos al nord (Ribagorça, Pallars) fins al segle X, i l’arabització, des del segle VIII, de les terres meridionals, que sofriren una forta desromanització que hauria fet aflorar primitius trets lingüístics preromans. Així, doncs, de resultes d’una acció de substrat a la part occidental, ja sia per perllongament d’una llengua bascoide al N, ja sia per rebrotament, al centre i al sud, d’habituds lingüístiques tapades per la romanització i manifestades després per la desromanització implícita en el procés arabitzant, tindríem uns dialectes occidentals força diferenciats dels orientals, on l’absència d’un substrat actiu a causa de la implantació d’una llatinitat ferma i vitenca va deixar el camp lliure a la debilitació de vocals àtones i altres fenòmens peculiars.

    Totes aquestes teories, tan agudes com respectables, tenen la seva part de raó i probablement cap d’elles la té totalment. Per part meva, trobo arriscat d’atribuir excessives repercussions lingüístiques als diversos pobles preromans. En aquest sentit crec que no s’ha tingut prou en compte la cronologia dels canvis que separen el català oriental de l’occidental. Una bona part són mutacions fonètiques o gramaticals realitzades en català oriental entre el segle XV i el segle XVI, que contrasten amb el caràcter generalment estàtic, estagnant, del català occidental. En el cas d’aquests trasmudaments relativament tardans, costa un xic de veure-hi efectes tan retardats de característiques pròpies dels parlars anteriors a la romanització. L’estat “latent” no es pot acceptar amb els ulls clucs.

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 19 de novembre de 2013

    Després de la tempesta, la calma.

    a) Els quantitatius i els indefinits

    RECORDEU:

    • L’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastanta i bastantes.
    • Tot sol ser invariable davant d’un nom geogràfic. Hi ha casos, emperò, com ara quan el nom va precedit d’un article, en què s’usa el femení tota. Passa això mateix quan afegim un adjectiu al topònim: Ha plogut a tota la Garrotxa.

    EXERCICIS: 18 (pàg. 71), 23 i 24 (pàg. 73)

    b) La o i la u

    Encara que no les hàgim comentat, repasseu les regles ortogràfiques de la o i la àtones. Fixeu-vos també en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Repasseu la llista de mots que poden presentar dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u i feu els els exercicis 11, 12 i 13 de la pàgina 60.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 24 de novembre de 2011

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les qualsque El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, aspecte que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    RECORDEU: La llengua oral espontània unifica sovint les oracions de relatiu amb la fórmula que + pronom feble.

    • Són nens que els agrada jugar.
    • És un llibre que ja se n’ha parlat molt.
    • Avui parlem d’un tema que habitualment no se’n parla gaire.

    Es tracta d’un ús propi de la llengua col·loquial, no admès en la llengua formal.

    • Són nens a qui agrada jugar.
    • És un llibre del qual se n’ha parlat molt.
    • Avui parlem d’un tema del qual habitualment no se‘n parla gaire.

    EXERCICI: 15 (pàg. 117)

    b) L’alguerès

    EXERCICI: 32 b) (pàg. 132)

    DEURES:

    • Repasseu els pronoms relatius i feu l’exercici 13 de la pàgina 116 i l’exercici 18 de la pàgina 118.
    • Fixeu-vos en les principals característiques del català nord-occidental.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre de 2011

    Una de matemàtiques: si “van matar nou comerciants, vuit turcs i un grec”, quantes persones van matar?

    a) L’article lo neutre

    [Del bloc de Carmina Ribés Falcó, de la Universitat Jaume I]

    Aquest document és una fitxa sobre l’article neutre elaborada per Carmina Ribés Falcó. Inclou una llista de modismes amb l’article neutre.

    EXERCICI: 17 (pàg. 27)

    b) L’absència d’article

    Hem comentat l’absència d’article davant els dies de la setmana quan s’usen com a adverbis (normalment tenen aquest valor si fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla). L’article (en singular o en plural) davant els dies de la setmana expressa periodicitat. També fem servir l’article si indiquem la data.

    • Dimecres aniré a veure l’estrena de Terra i disbauxa.
    • El/Els dimarts i el/els dijous vaig a classe de català. (*Tots els dimarts i els dijous vaig a classe de català.)
    • L’examen serà el dimarts 3 de juny.

    Així mateix, poden portar article quan són complementats d’alguna altra manera (passat, proppassat, vinent, que ve…):

    • El congrés es va celebrar (el) diumenge passat.
    • La inauguració serà (el) dilluns que ve.

    Fixeu-vos que, quan l’aposició de la data és explicativa, no utilitzem l’article o utilitzem un demostratiu:

    • El curs començarà el dilluns 21 de novembre. [ús especificatiu]
    • El curs començarà dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]
    • El curs començarà aquest dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]

     

     

    c) Els numerals

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines

    Ús de la coma per expressar fraccions decimals

    Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

    el 10,5% dels estudiants [i no pas “el 10’5%”]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas “de 1,439.54 unitats”]

    Ús del punt en les quantitats expressades amb xifres

    En les xifres que representen magnituds, s’utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d’una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d’haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s’utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai.

    2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 eurosPerò: l’any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s’emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

    Escrivim amb lletres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per tres mots, com a màxim: cinc-centes lliures, dues mil vuitanta persones. Tingueu en compte que en les formes que duen guionet cada element es compta com una paraula (excepte la conjunció i).
    2. L’edat de les persones i dels animals i la durada de les coses: divuit anys, quaranta dies.
    3. Les quantitats aproximades: Hi havia unes dues-centes cinquanta mil persones.
    4. Les quantitats que apareixen en alguns documents (xecs, escriptures…) per confirmar la quantitat en xifres.
    5. Les quantitats que, dins d’un text, són al principi d’un paràgraf o després de punt. És preferible, però, desplaçar la quantitat a un altre lloc de la frase.
    6. Els tants per cent i els tants per mil si escrivim l’operació amb lletres: tretze per mil.
    7. En general, els nombres que apareixen en els versos, en les cançons i en les locucions i les frases fetes: el conte de les mil i una nits.

    [Del Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    Escrivim amb xifres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per més de tres mots: 533 persones.
    2. Les quantitats que precedeixen una unitat física o monetària: 3 euros.
    3. Els cronometratges de les competicions esportives: 9,3 segons.
    4. Els resultats de les votacions: 68 vots a favor
    5. Les xifres estadístiques.
    6. Els nombres que porten fracció decimal: 455,25
    7. Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol: 15 %.
    8. Les coordenades geogràfiques, astronòmiques…
    9. Els termes de les proporcions i escales.
    10. Els resultats esportius en els resums dels diaris.
    11. Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients…
    12. Els compassos musicals.
    13. Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment comparable o intel·ligible.

    [Text adaptat del Manual d’estil de Josep M. Mestres et al.]

    DEURES:

    • Repasseu els numerals i feu els exercicis 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Llegiu els textos de la fotocòpiai classifiqueu-los tenint en compte les principals característiques dels subdialectes balears.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre de 2011

    Tarda d’estiuet de Sant Martí

    a) L’article: ús de l’apòstrof

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) Topònims

    EXERCICIS: 31 i 32 (pàg. 84)

    c) L’article lo neutre

    RECORDEU:

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).
    • Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    EXERCICI: 17 (pàg. 70)

    d) El català central

    Com que ens hem centrat en els subdialectes, us faig un resum de les principals característiques del català central:

    • iodització en algunes zones
    • morfema -u de primera persona del present d’indicatiu: cantu (càntutcàntuc)
    • article determinat masculí el, els

    RECORDEU: El pas del català central al rossellonès  no es realitza sobtadament sinó a través d’una àrea de transició. Es tracta del que s’anomena català septentrional de transició. S’estén entre la frontera política i una línia que arrenca del Nord de Cadaqués i acaba a la confluència de la Cerdanya amb l’Alt Urgell. Comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta zona de transició moren alguns trets del català central i en neixen alguns altres del rossellonès.

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Repasseu les construccions que podem utilitzar per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.
    • Observeu les principals característiques del balear i dels seus subdialectes i classifiqueu els textos de la fotocòpia. (Recordeu que aquests textos estan escrits amb ortografia fonètica.)

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 27 d’octubre de 2011

    Màrius, quin aigat! (com diuen els de Santa Pau)

    a) La neutralització

    Hem vist que en els mots compostos hi ha dos accents: el principal (o primari) i el secundari. En la transcripció fonètica, el principal el representem com un accent tancat [´] i el secundari com un d’obert [`].

    RECORDEU: El fenomen de la neutralització ens permet distingir alegrament d’alegrement.

    EXERCICIS: primer i tercer exercicis de la fotocòpia

    b) Vocalisme

    La distribució de les vocals mitjanes (e, o) no és del tot homogènia en el conjunt del domini lingüístic, i en certs casos es constaten vacil·lacions o pronúncies diferents, sobretot en les vocals de la sèrie anterior ([e] i [ɛ]).  Una part important d’aquestes divergències són motivades pels factors següents:

    • L’evolució de la vocal [e] del llatí vulgar en els dos grans blocs dialectals. A causa d’aquesta evolució, hi ha tota una sèrie de mots que es pronuncien amb [e] en nordoccidental i en valencià, amb [ɛ] en central i en determinats parlars baleàrics, i amb [ə] en la resta del baleàric. Es tracta de mots com ara cadena, cera, francès o merèixer. Un nombre més reduït de mots, entre els quals es troben pèl i vel, tenen [ə] en parlars baleàrics i [ɛ] en la resta del català. En tots aquests casos són igualment acceptables les diferents pronúncies tradicionals, independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica.
    • L’adaptació de certs mots cultes. En aquest tipus de mots és fàcil d’observar un predomini de les vocals mitjanes baixes ([ɛ] i [ɔ]) en la pronúncia més genuïna. Aquest predomini, tanmateix, no és exempt de vacil·lacions o de diferències entre els parlars. Per exemple, els mots cultes en –ecte,  –ecta,  –epte i  –epta (defecte,  provecta,  precepte, inepte/inepta) tenen [ɛ] en valencià i en baleàric, però [e] en altres parlars. En canvi, els mots cultes acabats en  –ema (morfema,  problema,  teorema) i en –ense (castrense,  forense) tenen [ɛ] en central i [e] en altres parlars. En aquests casos de vacil·lació, són igualment acceptables les diferents pronúncies. Amb tot, no és acceptable la tendència a generalitzar les vocals mitjanes altes ([e] i [o]) que es constata sobretot en determinats parlars de sectors urbans a causa, sens dubte, de la imitació de la pronúncia castellana.
    • La tendència a convertir la [o] en [ɔ] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ɔ] en mots com ara com, crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb el diftong  ou (jou,  pou,  tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies. No han seguit, però, aquesta tendència els parlars centrals de transició al septentrional, que mantenen la [o] en tots els casos, ni el septentrional, on tota [o] esdevingué [u] en l’antic. El septentrional, a més, presenta una altra peculiaritat, ja que la [ɔ], que en certs parlars s’ha convertit en [o], ha esdevingut [u] en síl·laba travada amb nasal: font, pont. És recomanable d’evitar aquesta darrera pronúncia en els registres formals.

    [Versió electrònica de l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]

    EXERCICIS: 6 i 8 (pàg. 59)

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Observeu les principals característiques del rossellonès i feu l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Per repassar el fenomen de la neutralització i l’obertura de les vocals tòniques,  feu l’exercici 10 de la pàgina 59 i el segon exercici de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme