RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘coherència’

  • Dimarts, 2 de maig del 2017

    Un anunci.

    Ens hem fixat en l’eslògan (“Digues-l’hi en gran”) i en la coherència i l’adequació en l’ús dels pronoms.

    a) Ortotipografia

    Hem comentat l’ús de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i les cometes.

    b) El català septentrional o rossellonès

    La lectura d'”El gall de bosc” de Jordi-Pere Cerdà ens ha servit per comentar algunes característiques del català septentrional:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: t’estimi (vs. t’estimu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi no: Era pas general
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: armada (‘exèrcit’), mere (‘alcalde’), te les molsir (col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu), merci (‘gràcies’), És la cinc? (construcció en singular per demanar l’hora)
    • mots característics: haver (‘tenir’), pallagot (‘noi), gonya (‘ganyota’), botàs (‘resclosa’), espletir (‘esbravar’), trumfes (‘patates’), pesuc (‘feixuc’), graular (‘grallar’), molsir (‘munyir’), jubilació (‘alegria’), arremit (‘arraconat’), pellot (‘drap’), afram (‘grup de persones afamades’), nina (‘noia’), tonquinesa (‘siamesa’), bruit (‘soroll, fressa’), quitllar (‘posar dret’), pioc (‘gall dindi’), pago (‘paó)

    c) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Completeu els buits del text de la fotocòpia.
    • Escriviu la ressenya del conte que hàgiu triar. La ressenya ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de desembre del 2015

    Una enumeració no gaire homogènia:

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Hem repassat el text del Consell Comarcal del Garraf.

    Puntuació de les enumeracions en línia

    b) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    c) L’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix,  Etiòpia, Munic,  medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, diòptria,  préssec, feréstec, iber, vídeo,  fórmula, tómbola, Tàrraco

    DEURES:

    • Reviseu el text de l’activitat 4 per tal que sigui més coherent.
    • Milloreu les oracions en veu passiva de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de desembre del 2015

    El 10 i el déu del Barça:

    Messi

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Els numerals

    • No alternarem xifres i lletres en una enumeració; si un dels cardinals s’ha de representar en xifres, s’hi representen tots.
    • Els numerals ordinals els podem expressar tant en lletres com en números. Quan els expressem amb xifres, al darrere hi podem posar l’última lletra de l’ordinal, sense deixar cap espai i sense posar-hi punt final, o bé no posar-hi res. No farem servir mai les lletres volades.
    • Quan una xifra va posposada al substantiu fa la funció d’ordinal. Per tant, no posarem mai punt entre el miler i la centena, i l’escriurem sempre amb xifres. És el cas dels anys, els números dels bitllets de loteria, els de les vies públiques, etc. En canvi, els cardinals sí que s’escriuen amb punt.
    • El percentatge, o tant per cent, és la quantitat que representa proporcionalment una part d’un total de cent. L’expressarem normalment amb xifres i amb el símbol %, que optem per escriure enganxat a la xifra, sense espais. La xifra i el símbol han d’anar sempre en la mateixa línia del text (no es poden separar). També es pot escriure tot amb lletres (“el tres per cent”, per exemple), tot i que no és tan habitual. Vigilarem, però, a no fer barreges en un mateix text. Sobretot si es tracta de textos d’economia amb molts percentatges, preferirem el símbol. Quan hi ha diversos percentatges, es recomana que el símbol % acompanyi cada xifra.

    [Recomanacions del web esadir.cat]

    Revisió de l’exercici

    b) Les enumeracions

    En primer lloc, els apartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També s’ha de mantenir la coherència sintàctica de manera que, quan llegim cada un dels apartats a continuació de l’enunciat, el resultat ha de ser una frase entenedora i sintàcticament ben construïda. A més, els diferents apartats han de ser coherents entre ells, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas algun de cada manera), i han d’estar puntuats igual (que acabin tots amb coma, o punt i coma, o punt; tret del darrer, que acostuma a acabar amb punt perquè és l’element que tanca el paràgraf).

    Hem analitzat les enumeracions de l’informe model. Hem vist que sintàcticament no eren coherents i que caldria tornar-les a redactar.

    El Sr. Josep López es queixa de la següent problemàtica dels problemes següents:

    a.- Molta escalfor, sobretot a l’estiu produïda per les xemeneies i per la base d’obra de les mateixes. Les xemeneies i la base d’obra fan molta escalfor, sobretot a l’estiu.

    b.- Escalfor de les canonades d’aigua freda de la cuina per la seva proximitat amb la xemeneia. Les canonades d’aigua freda s’escalfen per la proximitat de la xemeneia.

    c.- Una de les xemeneies arriba a cremar si es toca. La xemeneia [caldria precisar més de quina parlem] crema.

    d.- Caiguda de volves de sutge produïdes per la xemeneia de l’esquerra, que correspon a la pizzeria. La xemeneia de l’esquerra expulsa volves de sutge.

    La presidenta de l’escala es queixa de:

    a.- L’acumulació de volves de sutge que cauen a les terrasses dels dúplex de l’edifici, i a la coberta del mateix. que cauen volves de sutge a les terrasses dels dúplexs i a la coberta [la teulada?] de l’edifici;

    b.- que, en el moment d’allargar la xemeneia, es va trencar un dels vidres de la claraboia.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 d’abril del 2015

    Aviat obrirem les inscripcions al curs d’horticultura.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les propietats textuals: la coherència

    Hem analitzat la coherència d’aquest títol:

    Deu ‘best-sellers’ s’emporten el 6,5% de les vendes de Sant Jordi

    Sembla molt, oi?

    Llegim ara la notícia:

    “Del balanç que fa el gremi de llibreters de la jornada de dijous passat destaca, per exemple, que els 10 llibres més venuts només van representar el 6,49% del total dels títols que van sortir a la venda, que van ser 43.000. Una dada que evidencia que una cosa són els rànquings d’autors i llibres i, una altra, la diversitat d’elecció dels compradors.”

    Doncs al redactor no li sembla gaire.

    b) Els pronoms febles

    Hem aprofundit en la distinció entre formes normatives i col·loquials.

    c) Variants geogràfiques

    En aquesta graella hi trobareu les principals característiques dels dialectes catalans.

    DEURES:

    • Completeu els textos de la fotocòpia amb les paraules correctes i adequades al context.
    • Escriviu una ressenya (d’entre 250-300 paraules) de la narració que heu llegit per penjar-la en un blog de recomanacions literàries. La ressenya ha de tenir els continguts següents:
    1. perfil biogràfic de l’autor
    2. contextualització de la narració
    3. argument de la narració
    4. estructura narrativa
    5. anàlisi lingüística
    6. valoració crítica

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de desembre del 2014

    29, 28, 27, 26, 25… 2015!

    ACTIVITATS DELS DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    Hem corregit l’exercici i hem comentat les propostes de l’article de Llengua i Ús.

    b) Els apartats i els subapartats

    Hem comentat el text de l’activitat 4.  Hem vist que l’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats ja que no desglossen els capítols sinó que en fan tot un seguit de valoracions .

    RECORDEU: Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També han de començar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i d’altres elements que assegurin la coherència d’aquest tipus de text.

    DEURES:

    • Reviseu el text del projecte dels menjadors escolars sostenibles i feu-hi els canvis necessaris perquè sigui més coherent.
    • Trieu una de les propostes d’informe (1,2, 3, 5) de l’activitat 1. Comenteu els gràfics, que podreu aprofitar per redactar l’informe de la tasca final.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Un dia a Cambrils

    S’acosten un parell de caps de setmana llargs.

    Escriu un correu electrònic a un amic o una amiga per proposar-li d’anar un d’aquests dies a Cambrils.

    Explica-li quan hi vols anar, per què hi  vols anar i què hi podreu fer.

    Aprofita la informació del web Catalunya.com.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 150-175 paraules.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme