RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘cohesió’

  • Dimarts, 4 d’abril del 2017

    Tarda de notes…

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La presència humana deixa restes inevitables, com la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i deforestament que es duu a terme per arribar-hi, l’escalfament global que fa disminuir la quantitat de gel de la zona… [enumeració incoherent i sense cohesió] > La presència humana deixa restes inevitables: la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i la desforestació que es duu a terme per construir-les. A més, l’escalfament global fa disminuir la quantitat de gel de la zona. 
    2. S’ha d’invertir en polítiques educatives on s’inclogui l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Respectar les normatives, prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé. [oració d’infinitiu sense verb principal i enumeració sense cohesió] > S’ha d’invertir en polítiques educatives que incloguin l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Cal respectar les normatives i prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé.
    3. Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la seva naturalesa, pels seus espais, monuments, platges, clima i pels amants de la gastronomia; els deliciosos plats tradicionals de cada país. [enumeració poc cohesionada] > Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la naturalesa, pels espais, pels monuments, per les platges, pel clima i, per als amants de la gastronomia, pels deliciosos plats tradicionals de cada país.
    4. Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, val a dir que gràcies a l’entrada de moneda estrangera fa que aquests llocs turístics…[anacolut] > Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, i gràcies a l’entrada de moneda estrangera, aquests llocs turístics…
    5. El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els teus coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ens ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures. [problemes de modalització del discurs] > El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures.
    6. A tothom que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà, agafar un petit vaixell típic de la zona. [problemes de modalització del discurs i de cohesió] > A tots els que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà agafar un petit vaixell típic de la zona.

    b) La substitució pronominal

    En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:

    A la mare li plaïa aquell poema.
    Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer.
    A les teves germanes els agradaria venir al concert d’aquesta nit. 

    Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:

    Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies.
    Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana.
    A qui se li ocorre demanar permís per fer això!

    Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:

    Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare).
    Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs)
    Avui dia no li importa a ningú el que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importa a ningú el que facis o deixis de fer)

    [Optimot: fitxa 2524/5]

    Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.

    [Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Subratlleu els pronoms febles del conte “Criatura” i digueu quin complement substitueixen i la funció sintàctica que fan.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de febrer del 2017

    Aquest quadre d’en Nonell no ha pertangut mai a la família del meu pare.

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    Hem comentat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) Revisió i correcció de textos

    1. *perderé: perdré [L’arrel és perd-.]
    2. *desaparescut: desaparegut [Els verbs acabats en –èixer fan el participi amb –gut si són velars i amb –scut si no ho són.]
    3. pertanyut: pertangut
    4. *romangut: romàs [Els verbs acabats en –ndre fan el participi amb -s.]
    5. *estés: estigués [El verb estar és un verb velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    6. cogut: coure [La forma de participi cuit s’utilitza amb el valor de ‘que ha estat sotmès a cocció’, mentre que el participi cogut s’utilitza amb el valor de ‘que ha produït coïssor’.]
    7. *donguessis: donessis [El verb donar és regular.]
    8. plagué
    9. *capigués: cabés [El verb caber o cabre és un verb irregular, però no és velar.]
    10. *desconeixo: desconec [El verb desconèixer és un verb velar.]
    11. *bulleixo: bullo [El verb bullir no és incoatiu.]
    12. *no cal que coeu: no cal que cogueu [En aquesta construcció hem de fer servir el present de subjuntiu.]
    13. *bevés: begués [El verb beure és velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    14. *sapiguessis: sabessis [El verb saber és un verb irregular, però no és velar.]
    15. *ressenteixo: ressento [El verb ressentir no és incoatiu.]
    16. *haguem acabat: hàgim acabat [Les formes del present de subjuntiu del verb haver són hàgim i hàgiu, que apareixen en els perfets de subjuntiu.]

    DEURES:

    • Repasseu els apartats sobre els verbs irregulars del llibre (pàg. 116-124).
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 4 de febrer del 2016

    Dacsa

    Zea mays Blanco2.279.png

    a) La notícia

    Consells per escriure un bon títol per a una notícia

    • Escriviu títols breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    b) La sinonímia

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de febrer del 2016

    Un exemple d’escriptura cuneïforme?

    26

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns apartats de la convocatòria del premi Catalunya Futur:

    1. L’Editorial Avenç convoca el Premi Catalunya Futur, el seu propòsit és estimular la redacció de treballs i contribuir a la renovació pedagògica.
    2. L’import del premi serà de 3.000 € lliurats en concepte d’acompte de drets d’autor qui conservarà la propietat intel·lectual del treball i cedirà els de publicació del mateix a l’editorial.
    3. Els originals hauran d’anar acompanyats d’una sol·licitud de participació en el premi, on hi haurà de constar el nom, cognoms i adreça de l’autor el qual podrà emprar un pseudònim que haurà d’adjuntar en un sobre tancat amb la sol·licitud. El jurat obrirà el sobre si l’obra resulta premiada.
    4. El jurat estarà constituït per cinc persones de solvència reconeguda en l’àmbit cultural, que estaran assistides per un secretari designat per l’editorial, que ho serà amb veu i sense vot.
    5. El jurat podrà declarar desert el premi i recomanar la publicació de les obres no premiades que mereixen ser editades.
    6. La resolució de qualsevol incident no previst o interpretació de les bases resta a la discreció del jurat essent les seves decisions inapel·lables.

    Recordeu que hem d’evitar l’ús de la conjunció doble i/o. La podem substituir per o.

    b) La notícia

    La notícia és un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació, per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen.

    Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:

    1. actualitat
    2. novetat
    3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)

    A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.

    Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How). Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis preguntes o, almenys, a les quatre primeres.

    Els titulars compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir a la informació de manera ràpida. El titular pot estar format per diversos elements:

    • avantítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.
    • títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més grans i de manera destacada. És indispensable.
    • entrada o lead: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.

    El cos de la notícia és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès. [Text extret del blog Ambaccent]

    Tutorial sobre com redactar una notícia (en espanyol)

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 7 d’abril del 2015

    Comencem la recta final del curs.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 3

    a) La cohesió

    Hem comentat alguns fragments de la tasca final de la unitat 4.

    1. La part superior del camí ofereix unes vistes de la Glacera i del que l’envolta que em fan sentir poca cosa.
    2. Aquest poble és l’epicentre de totes les activitats que es fan i dels serveis que es donen al voltant del Perito Moreno.
    3. Uns rètols molt vistosos ens guiaven pel recorregut.
    4. També captiva al  el visitant veure i sentir com es trenca i cau algun tros de gel a l’aigua.
    5. Ens hi quedarem un dia més i demà farem el minitrekking per sobre el gel.
    6. Viatjar a la Patagònia suposa endinsar-se en un món on la bellesa natural es mostra en tota la seva totalitat; . En el Perito Moreno el gel avança lentament però sense parar. On  on el soroll de la ruptura dels blocs de gel trenquen trenca el silenci imponent de tan sols un moment abans; . On hi on conviuen el blau del cel i el blanc de la neu.
    7. Malauradament aquesta glacera és l’única del món que malauradament avança amb  malgrat el desglaç, per culpa del causat pel canvi climàtic.

    b) El perfil biogràfic

    Hem comentat els perfils biogràfics de Pere-Jordi Cerdà, Biel Mesquida i Joan Barceló.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Premi Salt d’Aigua d’assaig

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, redacteu les bases del Premi Salt d’Aigua d’assaig.

    Article complet

  • Un dia a Cambrils

    S’acosten un parell de caps de setmana llargs.

    Escriu un correu electrònic a un amic o una amiga per proposar-li d’anar un d’aquests dies a Cambrils.

    Explica-li quan hi vols anar, per què hi  vols anar i què hi podreu fer.

    Aprofita la informació del web Catalunya.com.

    El text ha de tenir una extensió màxima de 150-175 paraules.

    Article complet

  • Dimarts, 24 de gener de 2012

    Com diem a casa, avui érem quatre i el cabo.

    a) La dièresi

    EXERCICIS: 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 155.156)

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’ús de la coma en els incisos, en les enumeracions i en els elements desplaçats. Fixeu-vos en l’ús del punt i coma quan a l’interior d’una estructura en què normalment utilitzaríem coma s’introdueixen uns altres elements que també en fan servis. Observeu aquest exemple adaptat del llibre de José Antonio Millán Perdón imposible.

    1. Va venir en Joan, em va pujar la fruita, la hi vaig pagar.
    2. Al matí, quan tot just m’acabava de llevar, va venir en Joan; em va pujar la fruita: peres, pomes, raïms i taronges; la hi vaig pagar, com sempre, bitllo-bitllo.
    3. Al matí, quan tot just m’acabava de llevar, va venir en Joan, encara que sap que me’n vaig a dormir molt tard i no m’agrada gens matinar. Em va pujar la fruita a poc a poc, picant cada esglaó amb el carret: peres, pomes, raïms i taronges; però no em va voler portar pebrots del seu hort. La hi vaig pagar, com sempre, bitllo-bitllo ja que no m’agrada quedar a deure mai res.

    Cliqueu aquí, si voleu més informació sobre l’ús dels signes de puntuació.

    EXERCICI: 5 a) – j) (pàg. 143)

    c) Els registres

    DEURES:

    • Feu l’oració h) de l’exercici 5 de la pàgina 143.
    • Resumiu el fragment del Llibre de les bèsties de Ramon Llull que trobareu a la pàgina 138.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme