RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘cometes’

  • Dilluns, 18 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de enchufe gif

    a) Els signes de puntuació

    Hem acabat l’exercici de la fotocòpia.

    En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s’ha d’evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.

    • Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
    • I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides […]
    • Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.

    DEURES:

    • Puntueu la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2016

    Gairebé ens mullem.

    Serinyà, a tres quarts de cinc.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • presentació de la unitat 6
    • activitat 1

    a) L’alguerès

    Hem escoltat el text següent extret de l’Atles interactiu de l’entonació del català:

    Hem aprofitat per identificar-hi algunes de les característiques de l’alguerès:

    • vocalisme àton de tres sons (a, i, u): antès
    • distinció b/v: probonaro / teniven
    • article lo pronunciat lu: lu probonaro
    • imperfet d’indicatiu de la 2a i la 3a conjugacions: dieven, teniven
    • mutació de /l/ a [r]: prena
    • mutació de /r/ a [l]: tald, molt
    • conservació de la -n etimològica en alguns plurals: hòmens (?)

    b) Les abreviacions

    En aquest enllaç hi trobareu un opuscle de la Secretaria de Política Lingüística (2005) sobre les abreviacions.

    Fixeu-vos en l’explicació de la formació de les sigles i en la classificació de TV.

    c) Tipus de lletra i ús de les cometes

    Hem comentat aquest resum dels casos en què fem servir la cursiva i les cometes.

    DEURES:

    • Mireu l’espot Entrepà màgic:
    • Llegiu els articles de Najat el Hachmi i de José M. Faura que parlen d’aquest anunci.
    • Feu un article d’opinió, d’unes 200 paraules, sobre la imatge que la publicitat d’algunes ONG donen de la pobresa, la malaltia…

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme