RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘complements verbals’

  • Dimecres, 24 d’abril del 2019


    interessar 
    2 tr. [LC] Suscitar interès (a algú). Aquesta lectura l’ha interessat molt. És una cosa que no l’interessa gens ni mica. Això no interessa l’auditori. 
    intr. [LC] Aquesta lectura li ha interessat molt. És una cosa que no li interessa gens ni mica. Això no interessa a l’auditori. 

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    b) L’informe

    L’informe és un text expositiu i argumentatiu gràcies al qual es pot transmetre una informació; l’informe permet exposar unes dades adreçades a un destinatari que normalment haurà de prendre una decisió en referència al tema del text. Hi ha diferents tipus d’informe; normalment se sol parlar dels informes tècnics, administratius i acadèmics.

    L’objectiu de l’informe tècnic és presentar de forma clara i detallada un treball científic o tècnic d’investigació o desenvolupament, o descriure en quin estat o situació es troben un objecte o una persona molt concrets (per exemple, un edifici que pot caure, un pacient hospitalitzat, etc.). Els informes tècnics també poden considerar-se com un tipus de text bàsic de transferència de coneixements.

    L’informe administratiu té com a destinatària l’Administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte de la situació que es descriu detalladament en l’informe que elabora un tècnic. L’informe en sí no és massa diferent d’un informe tècnic, encara que el redactor ha de manifestar aquí quina és la seva opinió professional o experta en relació a aquell problema o situació concrets, ja que de fet és l’Administració qui el requereix perquè exposi quina és aquesta situació i quines possibles solucions té.

    L’informe acadèmic és un text que s’elabora quan finalitza un projece d’investigació en l’àmbit universitari, encara que hi poden haver altres tipus d’informe en aquest context. En qualsevo cas, la seva finalitat és valorar els resultats del projecte, de la beca, de l’experimient o fins i tot de l’aprenentatge d’algú (les notes acadèmiques no són altra cosa que una mena d’informes).

    Atenent a la seva extensió, al tema o al suport, els informes poden ser de tipus variat: breus o extensos, de caràcter més o menys formal, orals o escrits (encara que els orals solen tenir com a base un informe escrit) i de diferent temàtica científica o tècnica (branques pures i interdisciplinars).

    [UPF]

    DEURES:

    • Analitzeu l’estructura de l’informe que fem servir de model. Marqueu tots aquells elements que assenyalen la presència o l’absència de l’autor.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 8 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de puñetazo gif animado

    a) Els registres

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic del vídeo d’en Rai:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciar trekking.]
    • nivell de formalitat: baix, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Era un vídeo que havia tingut molt poca difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet a en Rai perquè pugui col·laborar en un espai de viatges d’un programa de viatges i aventures en una cadena generalista , tenint en compte que el nivell de formalitat ha de ser més alt i que el text ha de ser més objectiu:

    • Prepara una mica de guió del que vols explicar perquè el text estigui més ben estructurat i estigui més cohesionat.
    • Fixa’t més en l’entorn i no tant en les seves sensacions.
    • Ves amb compte amb les interferències: glaciars > glaceres3.000 i pico metres > més de 3.000 metres [És més adequat que 3.000 metres i escaig.]; legendari > llegendaricaminata > caminadatrekking o tresc [És més adequat l’ús del manlleu no adaptat?].
    • Evita els mots crossa, com ara bueno.
    • Fes servir estructures correctes i genuïnes:  lo més important > la cosa més importanthan hagut > hi ha hagut; Què tal? > Com va?.
    • No utilitzis expressions pròpies del llenguatge col·loquial que puguin ser malsonants (Hòstia!) o poc generals (Que guai!). Pots fer servir expressions col·loquials adequades a la situació, per exemple, està a petar.
    • Pronuncia correctament totes les paraules: ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament.

    b) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’/Li encanten les novel·les de Jesús Moncada. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • estranyarNo sé per què l’/li estranya. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia dels determinants.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2018

    A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.

    a) Els complements verbals

    És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’sentossudir-seexercitar-seconsistir, basar(-se) interessar-seinvertirvacil·larengrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.

    Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformarsecomptar, avenir-se, estar d’acordser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.

    La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:

    En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

    Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:

    Al sortir de classe vam anar al cinema.

    b) Els dialectes catalans

    c) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 8 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de con ocho basta

    a) Els signes de puntuació

    Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:

    La Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.

    Habitualment apareixen al mig de l’oració, però poden ser al principi o al final. Es marquen amb comes, tot i que també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l’ús d’aquests tres signes de puntuació segons l’allunyament de l’incís respecte al sentit del discurs; de menys a més allunyat: comes, guions i parèntesis.

    Així, les comes introdueixen incisos més lligats al text, com ara elements circumstancials. Per exemple:

    Evidentment, ja hi aniré jo a recollir-ho.

    Els guions indiquen un contrast més brusc, per mitjà del qual l’autor o autora fa una observació a part o un comentari. Per exemple:

    En el web de l’empresa —en català i en castellà— hi consta el nombre de treballadors.

    Finalment, els parèntesis, en canvi, contenen un aclariment, una informació complementària que es considera afegida al text. Per exemple:

    Aquest establiment no ha deixat mai de donar servei des de la seva fundació (1906).

    [Optimot, fitxa 6786/2]

    b) Els complements verbals: el complement directe i el complement indirecte

    Generalment, el complement directe va immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició. Ara bé, hi ha una sèrie de casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer introduït per la preposició a.

    1. Complement directe amb duplicació pronominal

    — Cal la preposició a davant dels pronoms personals forts de complement directe, que generalment apareixen duplicats per un pronom feble. Per exemple: Em volen convidar a mi, a la festa, però no a tu. Es va trair a si mateix amb aquella mentida.

    — Cal la preposició a davant de qualsevol complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona del plural. Per exemple: Aquesta tasca us ocuparà a tots els de l’oficina.

    — Cal la preposició a en expressions recíproques com l’un a l’altre. Per exemple: Passàvem les hores mirant-nos els uns als altres.

    2. Quantificadors

    — Es pot posar la preposició a amb els pronoms quantificadors tothomcada ucadascúqualsevolningúalgú, etc. Per exemple: El frau podria implicar (a) algú de la teva empresa.

    — Cal la preposició a amb quantificadors i indefinits en plural (moltspocsbastantsuns quantsunsuns altres, etc.) usats com a pronom, sempre que a la frase no hi hagi també el pronom en. Per exemple: La teva decisió afectarà a molts (però La teva decisió n’afectarà molts). El resultat de les eleccions va sorprendre a més d’un (però El resultat de les eleccions en va sorprendre més d’un).

    3. Interrogatius, exclamatius i relatius

    — Cal la preposició a amb els interrogatius i exclamatius quiquinsquines quantsquantes si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A qui ha vist la Maria? (però Qui han vist les teves filles?). Mira a quants amics acompanyen els pares en cotxe (però Mira quants amics acompanya el pare en cotxe).

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu amb antecedent explícit. Per exemple: He vist la noia a qui la mare va criticar.

    — Es pot posar la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit, especialment quan el relatiu es refereix a una persona concreta. Per exemple: Busquen (a) qui et va robar el cotxe.

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit quan el verb de l’oració principal és psicològic. Per exemple: La notícia va sorprendre a qui no se l’esperava.

    — Cal la preposició a davant del relatiu el qual si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: Va parlar amb la infermera, a la qual supervisarà el metge (però Va parlar amb la infermera, la qual supervisaran els metges).

    4. Alteracions de l’ordre bàsic de l’oració

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat, si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A les teves amigues les portaran a casa (però Les teves amigues, les portarem a casa). Ja els han cridat, a tots els pacients (però Ja els ha cridat, tots els pacients).

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat i el verb és psicològic, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple: A molts companys això els molesta. Aquestes manies no els afecten, als seus amics.

    — Cal la preposició a quan el subjecte va després del verb i és al costat del complement directe. Per exemple: Diuen que rellevarà al president una consellera de confiança.

    — Cal la preposició a quan el complement directe apareix després del complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà.

    5. Oracions comparatives i coordinades

    — Es pot posar la preposició davant d’un complement directe quan es troba en una construcció coordinada o comparativa en què coincideix amb un altre complement directe que sí que en porta. Per exemple: T’han felicitat a tu i (a) la Cristina.

    — Cal la preposició quan en una oració coordinada o comparativa no hi ha un verb explícit. Per exemple: L’estimava com una mare al seu fillEls nois havien vist els pares, però els pares als nois no.

    [Optimot, fitxa 7701/5]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” de Manuel Baixauli. Marqueu-hi tots els trets propis del valencià que hi trobeu i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 30 de març del 2017

    Resultat d'imatges de cafè amb gel

    a) Els complements verbals

    Hem corregit uns quants exercicis que ens han servit per aplicar en l’anàlisi sintàctica els procediments de la concordança, la commutació i la substitució pronominal.

    Quadre de la complementació verbal

    b) Els dialectes catalans

    DEURES:

    • Marqueu els trets propis de valencià del conte “Avís” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “La dansa dels mixons” de Joan Barceló.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de març del 2017


    El mètode Cervantes per canviar de resposta a última hora.

    a) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessar: Aquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantar: L’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • estranyar: No sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • repugnar: Ella diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    També hem presentat el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. És una bona eina a l’hora de saber quins complements (CD, CI, CRV…) ha de portar un verb. Hem de tenir en compte, tanmateix, que és un diccionari d’ús i que, per tant, recull solucions no normatives.

    b) Derivats

    Panarra o panassa?

     Panerer o panellet?

    Panada o panadera?

    DEURES:

    • Comproveu en el diccionari si els verbs entrenar, baixar, abaixar, callar, caure i imaginar són pronominals.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de març del 2017

    Cappon magro, un plat de quaresma tradicional de la cuina lígur. Per als que feu abstinència aquests dies.

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    DEURES:

    • Llegiu l’explicació sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte que trobareu a les pàgines 158-163 del llibre.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de març del 2016

    overbooking

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els complements verbals

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès ,etc.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recull que la llengua dels diferents mitjans de la Corporació ha de ser funcional i en evolució constant. Per això, per respondre a les necessitats comunicatives d’una societat que evoluciona, recorren a les possibilitats que ofereixen les regles internes de la llengua, sobretot en la creació o difusió de paraules o expressions noves. Quan cal fan servir neologismes (avantmatx, streaming, glocalització, boca-orella), col·loquialismes (acollonantbirra) o termes procedents de l’argot (catejar, xutar-se). Eviten, emperò, l’ús innecessari de manlleus i incorporen només els imprescindibles, que adopten directament (shaolin, capo) o adapten (xat, licra). Per aconseguir una llengua funcional, el model ha d’estar en evolució constant.

    RECORDEU: “El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública del país. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial.” [Viquipèdia: “TERMCAT“]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia de procediments sintàctics.
    • Busqueu a l’Optimot (ara que la interfície és amigable us serà més senzill) la definició de bitllet sense reserva, classe de negocis i xàrter.
    • Llegiu l’article “De viatge!” del TERMCAT.

    I, per acabar, una mica de nostàlgia.

    norma

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de març del 2016

    Aquesta festa rave és un rave.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    A les pàgines 158-163 de llibre hi trobareu una explicació molt completa sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte.

    b) Els neologismes

    Els neologismes serveixen per designar objectes, fruits, etc., que no fins ara no eren coneguts o conceptes nous. N’hi ha de diferents tipus:

    • Els neologismes semàntics adapten un significat vell a un nou significat: ratolí (dels ordinadors).
    • Els neologismes formals són els que es basen en els procediments propis de formació de nous elements lèxics: parallamps.
    • Els manlleus són mots que s’incorporen a la llengua a partir d’una llengua estrangera. Els manlleus es poden adaptar a la fonètica i a la grafia catalana (futbol) o es poden adoptar tal com s’escriuen en la llengua d’origen (croissant, whisky).

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs [Viquipèdia]
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio, fitxers d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut, els llocs web més visitats) i femení en el segon (una pàgina web molt ben dissenyada, la pàgina web institucional).

    Cada vegada més, però, la paraula web s’utilitza com un substantiu de gènere femení per designar, amb caràcter general, el que en llenguatge corrent s’anomena una web (tant si es tracta realment d’una pàgina que penja d’un lloc web com si es tracta d’un lloc o servidor web pròpiament dit; aquesta és una qüestió purament tècnica que la majoria de vegades l’usuari no sap ni pot saber).

    Per tant, atenent a criteris de simplicitat i d’eficàcia comunicativa,el Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra proposa d’utilitzar sistemàticament el substantiu web en gènere femení (la web, les webs, una web, unes webs) excepte si va precedit de les paraules lloc o servidor. Això ens estalviarà molts maldecaps i evitarà frases com podeu consultar-ne tota la informació a través del [lloc] web de la Universitat, i més concretament de la [pàgina] web de la Biblioteca… [Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra]

    DEURES:

    • Amb el diccionari a l’abast, feu l’exercici 6 de les fotocòpies de procediments d’anàlisi sintàctica.
    • Mireu si els manlleus de la fotocòpia s’han d’adoptar o s’han d’adaptar. Consulteu les fitxes de l’Optimot i el web esAdir.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 8 de març del 2016

    1457285787_803344_1457290661_noticia_normal_recorte1

    Dia Internacional de la Dona (Treballadora). Un bon moment per parlar de gènere i sexe: “Sobre el ‘donanatge’ i el masclisme fet gramàtica” de Rudolf Ortega (El País).

    a) Revisió i correcció de textos

    1. D’altra banda, els polítics les volen abolir, ja que consideren que el soroll d’aquestes poden ser molestes per l’oïda dels turistes que s’allotgen al Barri Vell i, per aquesta raó, perdre turisme a la ciutat.
    2. I pel seu cantó, el tercer element que són els veïns, aquests no hi guanyen res amb el fet de tenir contents els visitants.
    3. No és just que, davant una problemàtica com aquesta, diverses entitats, polítics, etc., tots ells veïns d’altres barris allunyats a la catedral, pressionin a l’Ajuntament per tal que les campanes tornin a sonar i perjudicar un cop més als que si hi viuen a prop.
    4. Vivim en una ciutat que un gran percentatge d’habitants viu del turisme.
    5. Als Garidells les van silenciar a la nit, a Sant Just Desvern i Rabós han eliminat els quarts i a Sant Esteve Sesrovires han baixat el volum de la campana.
    6. La denúncia efectuada per tal de demanar que les campanes deixessin de tocar va venir d’un veí del Barri Vell.

    RECORDEU:

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula i es pot contreure amb les preposicions a, de, per. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa. L’article salat s’aglutina al nom en els indrets on ja no s’usa: Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires.

    b) Procediments d’anàlisi sintàctica

    RECORDEU:

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.
    • ATENCIÓ: exemple masclista  CPred: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]
    • ATENCIÓ: exemple masclista CD: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    oracions-compostes

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4 i 5 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme