RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘composició’

  • Dijous, 15 d’octubre del 2015

    Santa Teresa i els estudiants de la taula rodona

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat: objectius, continguts i tasca final
    • activitat 1 (pàg. 8)

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; cònsol/cònsol, consolessa; alcalde/alcalde, alcaldessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • testimoni/testimoni; lingüista/lingüista
    • cap de premsa/cap de premsa

    b) Les oracions impersonals

    Hem vist com el verb haver-hi és sintàcticament impersonal: Hi ha errors que només es cometen un cop.

    També podem construir oracions impersonals amb la 3a persona del plural: Aquest matí m’han posat una multa.

    c) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major(pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia. Abans repasseu els substantius amb errors freqüents en el gènere, els substantius que tenen significat diferent en masculí i en femení i els substantius amb dos gèneres.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de novembre del 2014

    Fixeu-vos en aquests dos titulars.

    Aldarulls, saquejos i cotxes cremats per l’exculpació del policia que va matar un jove negre desarmat a Ferguson (3/24)

    La no-imputació del policia acusat d’assassinar el jove negre desencadena aldarulls a Ferguson (Ara)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: tasca final i continguts
    • activitat 2

    a) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    Podeu trobar els enllaços en el dossier.

    b) Revisió i correcció de textos

    Front

    No és pot utilitzar com a preposició, en comptes de davant.

    Junt [Referència: Optimot]

    adv. [LC] Juntament . Els papers van ser cremats junt amb les caixes.

    Composar o compondre? [Referència: Optimot]

    El verb compondre significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’; també ‘crear, elaborar, confeccionar’ i ‘arranjar’. No és correcte el verb composar amb aquests significats. El verb compondre es conjuga com respondre. Cal dir, per exemple:

    Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).
    És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).
    Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).

    Pel que fa al verb composar, significa ‘imposar arbitràriament una contribució o una multa’; ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Composaren els traginers per haver robat mercaderia.

    Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que aquelles que se’ns presenten per usar compondre, que són molt habituals.

    DEURES:

    • Feu un mapa mental, un esquema o un diagrama que reculli tota la informació sobre els informes que hem treballat a l’aula.
    • Reviseu l’informe que us he donat de model. Identifiqueu-hi les diferents parts que componen un informe i reviseu-ne l’estil i la llengua.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 de novembre del 2014

    Abans que res, una introducció a l’obra d’Antoni M. Badia i Margarit.

    a) Les preposicions: per i per a

    Hem comentat la traducció que ha fet el diari Ara d’un titular d’El Mundo.

    mundo

    b) La formació de paraules: la composició

    Taula rodona és un compost: és un sintagma lexicalitzat que no fa referència a la forma de la taula sinó a un debat públic d’un tema amb diversos participants. Fixeu-vos que, tot i ser un compost (els significat del sintagma és diferent de la suma del significat de les dues paraules), s’escriu separat.

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • el substantiu no-res i els compostos formats amb el prefix no i un substantiu: la no-violència [Els adjectius i els adjectius substantivats no duen guionet: un moviment no violent, els no violents.];
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, utlra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic [però, porto-riqueny].

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    DEURES:

    • Feu el qüestionari d’avaluació que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 18 de novembre del 2014

    Recta final de la unitat 1.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    activitat 10 i tasca

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat el segon exercici.

    En el contacte entre signes de puntuació, els punts suspensius i el punt de les abreviatures poden anar seguits de la coma, el punt i coma i els dos punts, però no del punt: Avions, cotxes, motos…, els mitjans de transport dominen les nostres vides. Podeu emprar l’abreviatura que vulgueu: t., tel. o telèf.
    Els signes d’interrogació o admiració poden seguir el punt d’una abreviatura; poden precedir la coma, el punt i coma, i els dos punts; i poden seguir o precedir els punts suspensius i els signes d’incís: L’he trepitjat?, dispensi. Ja no té remei!… Ja et ben dic jo que…! Crèiem (o ens enganyàvem?) que tot s’arreglaria.
    Quant als incisos, els signes de puntuació hi queden inclosos o exclosos segons la manera com calgui puntuar el text: Què m’has de donar —encara que no t’agradi—? Cada dia reapareix en formes més solemnes —bé que menys serioses!—: discursos, arengues, etc. Vaig recollir el bitllet de tren (anada i tornada), que m’havia pagat l’empresa.
    En general, el punt tanca els incisos oberts amb guió: La teoria exposada, bé que sorprenent, fou acceptada —ningú no s’ho pensava. Tanmateix, en els diàlegs, el contacte entre signes de puntuació difereix una mica de l’ús exposat, com es pot observar en l’exemple següent:
    —Vindré demà —ho va dir amb mala cara—. Però vindré acompanyat —rigué sense ganes.
    —Fes el que vulguis.
    [Text extret de l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    DEURES:

    • Enregistreu les exposicions orals i envieu-me-les per correu electrònic (vvinyas@cpnl.cat)
    • Dijous parlarem de la formació de mots compostos. Fixeu-vos en l’ús del guionet i feu el segon exercici de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 de març de 2014

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    1 f. [LC] Mescla de coses vàries.
    2 f. [LC] [BB] [FLL] Col·lecció d’escrits, d’un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
    f. [FLL] Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.

    a) Verbs irrregulars

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 236)

    b) Les perífrasis verbals

    Hem fet alguns comentaris sobre l’ús de les perífrasis d’obligació:

    • La primera persona del present de la perífrasi haver de + infinitiu pot ser he o haig.
    • Utilitzem la perífrasi haver de + infinitiu en forma impersonal quan no concretem el subjecte que ha de fer l’acció, sinó que parlem en general: S’han de revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir la perífrasi impersonal caldre + infinitiu per expressar que una acció és obligatòria de manera general, sense especificar qui l’ha de fer: Cal revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Usem caldre que + subjuntiu quan especifiquem la persona que té l’obligació de fer una acció: Cal que el vigilant revisi tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir no + poder + infinitiu per expressar una prohibició: Ho sento, aquí no pot aparcar.
    • Usem la perífrasi no + haver de + infinitiu per donar consell: Si vols aprendre un idioma, no has de tenir vergonya a l’hora de parlar.

    [Referència: Gramàtica pràctica del català, ed. Teide (text adaptat)]

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    EXERCICIS: 14 i 15 (pàg. 234-235)

    c) La composició

    Si voleu saber alguna cosa més de la formació dels compostos en català us recomano aquest article de Núria Puyuelo.

    I ara, un petit racó per als dubtes:

    • Segons els DIEC, podem anomenar nord-americà o estatunidenc el natural dels Estats Units.
    • El papa, el sant pare i el dalai-lama són designacions eclesiàstiques i s’han d’escriure amb minúscula inicial. El context ja ens ajuda a saber si parlem de la relació de parentiu o del càrrec. Aquest és el criteri de l’IEC. No obstant això, hi ha mitjans de comunicació que fan servir la majúscula inicial.

    EXERCICIS: 11 (pàg. 230) i 26 (pàg. 242)

    DEURES:

    • Repasseu la classificació dels sons consonàntics.
    • Llegiu el fragment de Lo somni, de Bernat Metge, de les pàgines 260 i 261 del llibre i feu una paràfrasi del segon paràgraf.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de març de 2014

    Tenim companys al Boeing 777?

    a) Verbs irregulars

    EXERCICIS: 17 i 18 (pàg. 235-236)

    b) Compostos

    Després de corregir els deures hem fet un exercici per formar compostos:

    • lladre de pisos: saltaterrats
    • varietat de raïm: picapoll
    • carpeta o cartera per a documents: portafirmes
    • embolic: cofisimofis
    • fleuma: figaflor
    • joc de cartes: set i mig
    • joc infantil: fet i amagar
    • onomatopeia del lladruc del gos: bub-bub
    • persona que comença moltes coses i no n’acaba cap: tastaolletes
    • producte per matar rates i ratolins: mata-rates
    • canó de paper de colors cargolat que en bufar-hi es descargola i fa un so estrident: espanta-sogres
    • usurer: escanyapobres
    • vídua que ha contret terceres núpcies: escanyamarits
    • moble on es guarden les revistes i els diaris: porta-revistes

    I ara una llista d’alguns compostos més:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 8, 9 i 10 (pàg. 229-230)

    c) Estilística

    Recordeu aquests consells per escriure uns textos més entenedors:

    1. Useu paraules precises.
    2. Empreu expressions concises.
    3. Feu servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
    4. Useu les paraules adequades a cada situació comunicativa.
    5. Eviteu les repeticions innecessàries.
    6. Eviteu les ambigüitats.
    7. Useu amb mesura els incisos.
    8. Controleu la llargària de les frases.

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 236.
    • Repasseu els procediments de generació de nous elements lèxics mitjançant la composició i feu l’exercici 26 de la pàgina 242.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 6 de març de 2014

    Ensumem la primavera…

    a) Derivats

    Hem corregit uns quants exercicis pendents.

    EXERCICIS: 23, 24 i 25 (pàg. 209)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    • Està d’aprenent en un taller. (està: intransitiu, ‘treballa’)
    • És aprenent en un taller. (és: copulatiu)
    • Està aprenent mecànica en un taller. (està aprenent: perífrasi verbal)
    • Les Gavarres estan en perill.
    • Som (a) dimarts.
    • La nena és /està amb el seu pare.
    • És / Està núvol.
    • La pilota torna a estar en joc.
    • Està en el setè cel.
    • Està en el cel de les oques. (Segons el DCVB, és la regió imaginària on van aquells que no creuen en Déu i que són renegaires.)
    • La Mercè està en la comissió de festes. (lloc figurat)

    Recordeu que, quan el subjecte és inanimat, podem utilitzar sempre el verb ser davant d’adjectius i de participis: tant li fa si expressen qualitats permanents o transitòries.

    Heu d’anar amb compte amb els participis. A vegades, si fem servir el verb ser estem utilitzant el veu en verb passiva:

    • Els ferits eren ingressats a l’hospital. (verb en veu passiva: Ingressaven els ferits a l’hospital)
    • Els ferits estaven ingressats a l’hospital. (verb copulatiu)

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239)

    c) Compostos

    Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTANpost-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    EXERCICI: 7 (pàg. 229)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 8 i 9 de les pàgines 229 i 230.
    • Completeu els buits de  les oracions dels exercicis 17 i 18 de les pàgines 235 i 236 amb les formes adients dels verbs.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 15 de març de 2012

    On és l’hivern?

    a) La composició

    Recordeu que, encara que un monosíl·lab no porti accent en posició independent, n’adopta un quan el compost no conté guionet: gros/capgròs; ple/galtaplè.

    EXERCICIS: 26, 27, 28, 29 i 30  (pàg. 242-243) i 9 (pàg. 108)

    b) Usos de ser i estar

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239-240)

    DEURES:

    • Fixeu-vos en els usos dels verbs ser i estar i feu l’exercici 22 de la pàgina 238.
    • Repasseu el quadre dels sons consonàntics (pàg. 16)

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març de 2012

    Temps de primavera.

    a) La composició

    Fixeu-vos en el plural dels sintagmes lexicalitxats.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha).

    els cotxes bomba
    els cotxes bombes
    les escoles taller
    les escoles tallers
    les paraules clau
    les paraules claus
    els contractes programa
    els contractes programes
    els convenis marc
    els convenis marcs
    els ensenyaments pilot
    els ensenyaments pilots
    les cèl·lules mare
    les cèl·lules mares
    les solucions patró
    les solucions patrons

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements:

    L’estudi analitza tots els elements que integren aquells baixos relleus.
    Els óssos formiguers fan aproximadament 1,5 m de llarg.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha):

    Les sales de lectura estan a disposició de tot l’alumnat.
    Disposem de tres telèfons sense fil.
    els plans d’estudis
    els plans d’estudi
    les caixes d’estalvis
    les caixes d’estalvi

    Referència: Criteris UB

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 230)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar.

    Al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hi trobareu una explicació molt entenedora sobre els usos de ser i estar.

    Així mateix, hi trobareu alguns exemples d’ultracorrecció.

    DEURES:

    • Repasseu les regles que regeixen la composició i feu els exercicis 26, 27 i 28 de les pàgines 242 i 243.
    • Corregiu les formes verbals incorrectes de l’exercici 23 de la pàgina 239.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 8 de març de 2012

    a) El guionet

    Hem continuat treballant l’ús del guionet en els compostos.

    Hem comentat la forma i el significat d’alguns compostos:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 6, 7 i 8 (àg. 229)

    b) Formació de paraules: derivats

    Observeu aquestes parelles de verbs:

    • agilitzar = agilitar
    • profunditzar = aprofundir
    • emfasitzar = emfatitzar
    • garantitzar / garantir
    • comptabilitzar # comptar
    • senyalitzar # assenyalar # senyalar
    • focalitzar # enfocar
    • acaramullar = caramullar
    • emblanquinar # esblanqueir
    • esgrogueir # engroguir

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en la formació dels compostos i feu els exercicis 9, 10 i 11 de la pàgina 230.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme