RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘concordança’

  • Dijous, 19 d’abril del 2018

    gifs website

    a) Sintaxi: la concordança del verb amb el subjecte

    1. Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (collaequipfamíliagentramatprofessoratpúblic, etc.) i s’usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:

    El ramat d’en Benet surt a pasturar cada dia.
    L’equip celebra la victòria.

    Això no obstant, quan el nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:

    Què volen/vol aquesta gent?
    Aquesta mainada fan/fa molt de soroll. 

    Sobretot és habitual la concordança en plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s’omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtàa fer servir mètodes contundents.

    2. Un altre cas en què la concordança es pot fer tant en plural com en singular són les construccions partitives que fan de subjecte, si el nucli del sintagma és un nom col·lectiu o fraccionari que designa una part d’un conjunt (una part dela majoria deel doble deun gran nombre deun tant per cent de, etc.). Per exemple:

    Un gran nombre de treballadors estan/està en situació de risc laboral.
    La majoria de convidats van marxar/va marxar abans de les dotze.

    Ara bé, si en l’oració hi ha un adjectiu que faci la funció d’atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural. Per exemple:

    Un gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.
    La majoria de convidats van marxar decebuts.

    [Optimot, fitxa 6643/3]

    Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d’una oració copulativa, el verb concorda amb l’atribut. Així:

    • Si l’atribut és singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
    • Si l’atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.

    Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre, perquè fa la funció d’un nom col·lectiu. Per exemple:

    Això són bestieses.
    Allò era un guirigall.

    [Optimot, fitxa 2223/3]

    En català, en els registres formals, el verb haver-hi és impersonal i s’usa en tercera persona del singular. Per exemple:

    A la festa hi havia les meves amigues.
    Avui a la platja hi ha molts turistes.
    L’any que ve hi haurà rebaixes al setembre.

    Ara bé, en els registres informals de certs parlars (tots tret del baleàric, el nord-occidental i el septentrional), es tendeix a fer servir el plural quan els mots que segueixen el verb també van en plural. Per exemple:

    A la festa hi havien les meves amigues.
    Avui a la platja hi han molts turistes.

    L’any que ve hi hauran rebaixes al setembre
    .

    La concordança també se sol fer quan haver-hi es combina amb un verb auxiliar, aspectual o modal. Per exemple:

    Si haguessin fet una bona difusió del concurs, potser hi haurien hagut més inscripcions.

    Cal recordar, però, que aquests usos del verb haver-hi, propis dels registres informals de certs parlars, no són adequats en els registres formals.

    [Optimot, fitxa 176/6]

    b) Els numerals

    Als mitjans audiovisuals les xifres són elements especialment difícils, ja que, un cop llegides o percebudes auditivament, s’han de descodificar per fer-se una idea de la magnitud que representen. Les quantitats molt grans i també les molt petites, les xifres no rodones i, en general, els textos amb moltes xifres, costen d’assimilar.

    Facilitem la comprensió de les xifres explicant-les pel context, amb comparacions, arrodonint les quantitats i, en general, evitant càlculs a l’audiència.

    Als textos orals, presentem les xifres de la manera més fàcil per evitar errors i vacil·lacions en la lectura en veu alta.

    [“Tractament de les xifres“, Llibre d’estil de la CCMA]

    DEURES:

    • Reviseu aquestes frases tenint en compte els criteris de l’Optimot sobre l’escriptura dels numerals.
    • Heu d’explicar el programa de voluntariat lingüístic en un magazín de Ràdio Salt. Feu servir les dades següents. [Unitat 4, tasca intermèdia]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre del 2016

    Us pago els drets d’autor.

    pennies-1436547831

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de l’article d’opinió que em vau presentar. Ens hem fixat sobretot en els problemes de concordança entre el subjecte i el verb.

    1. És obvi que en un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als nostres socis europeus. > És obvi que un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als dels nostres socis europeus.
    2. A més a més, iniciatives per a promoure la lectura, no només ajudarà a despertar l’interès al lector, sinó que també ajudarà a la recuperació del sector del llibre. > A més a més, iniciatives per promoure la lectura no només ajudaran a despertar l’interès del lector, sinó que també ajudaran a la recuperació del sector del llibre.
    3. La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, són els impulsors d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, és la impulsora d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus i Ferrocarrils de la Generalitat són els impulsors d’aquesta iniciativa…
    4. S’ha de fer campanyes i promocions de la lectura… > S’han de fer campanyes i promocions de la lectura…
    5. Aquest tipus de moviment són una bona incentivació als usuaris per introduir-se al món de la lectura. > Aquest tipus de moviment és un bon incentiu per als usuaris per introduir-se al món de la lectura.

    b) Per què, perquè, per a què

    Hem revisat el conte “El senyor que compta“.

    c) L’exposició oral

    Hem comentat els aspectes que considerem més importants a l’hora d’avaluar una exposició oral. Hem valorat l’exposició d’en Bernat.

    DEURES:

    • Repasseu l’ortografia de les vocals neutres.
    • Avalueu la intervenció de Joan Subirats en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 3 de novembre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador:

     

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Certament, en ple segle XXI, tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports, la primera pregunta que em faig és realment tots aquest suports són verídics? Estan realment documentats i comprovats? > Certament, en ple segle XXI tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports. La primera pregunta que em faig és si realment tots aquest suports són verídics. Estan realment documentats i comprovats?
    2. És per això, que qui llegeix i sap discernir entre el gra i la palla i comprendre el que llegeix, és un esglaó en el seu creixement personal. > És per això que llegir, saber discernir entre el gra i la palla i comprendre el que es llegeix és un esglaó en el seu creixement personal.
    3. Considerant que quan estem llegint un text simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, estem pensant, i això en definitiva el que fem és aprendre. > Considerant que, quan estem llegint un text, simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, és a dir, estem pensant, el que fem és aprendre.
    4. Finalment, dir que tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar als nens amb els llibres al més aviat possible. > Finalment, cal dir que, tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar els nens amb els llibres al més aviat possible.
    5. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    6. D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tinguin referents per fomentar aquests hàbits. > D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tingui referents per fomentar aquests hàbits.

    b) La concordança del subjecte

    Hem comentat els possibles problemes de concordança de les oracions de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • En general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre, de manera que si el subjecte va en singular el verb també hi va.
    • El verb impersonal haver-hi, malgrat que en la llengua col·loquial apareix sovint en plural quan les paraules que el segueixen també van en plural (per exemple, hi han gelats), es conjuga únicament en tercera persona del singular (hi ha, hi havia, hi haurà, etc.).
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular.
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural.
    • Quan un subjecte singular va seguit d’un complement introduït per la preposició amb o per una expressió del tipus en col·laboració amb, juntament amb, cal fer la concordança en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció o, el verb se sol fer servir en plural.
    • Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural.
    • En el cas de les oracions atributives (és a dir, amb els verbs ser, estar, semblar, etc.) en què el subjecte és un nom col·lectiu, el verb concorda amb l’atribut, no pas amb el subjecte.

    [Referència: Optimot]

    DEURES:

    • Milloreu o corregiu, si cal, aquestes oracions:
    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet son fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    • Llegiu la pàgina 211 del llibre de Barcanova.
    • Llegiu l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de novembre del 2015

    Salt, que maco que ets!

    a) El nom: el gènere

    Els noms propis geogràfics (principalment, els topònims i els corònims) acabats en -a àtona se solen considerar femenins (la Tortosa visigoda, l’Eivissa púnica, la Tordera), malgrat que també s’hi poden anteposar les formes tot i mig (recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona) sense flexionar. Els que presenten altres terminacions se solen considerar masculins (el Perpinyà d’abans, el París nocturn), amb alguna excepció com la Safor, la Tet.

    D’acord amb la tendència assenyalada suara, són femenins certs noms de rius i afluents com ara la Garona, la Noguera (de Cardós, de Tor…), la Sénia, la Valira (d’Encamp, d’Ordino…). Alguns noms de mars, d’altra banda, tenen forma masculina i femenina (d’acord amb el doble gènere característic del nom mar): Bàltic/Bàltica, Mediterrani/Mediterrània.

    [text extret de l’esborrany provisional de la Gramàtica de l’IEC]

    b) La concordança entre el subjecte i el verb

    Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural. Per exemple:

    L’Iu i la Bruna vindran a les nou.
    El de la camisa blanca i el de les ulleres poden contestar la pregunta.

    Reserva el material i la sala que més et convinguin.

    Ara bé, quan el verb s’anteposa al subjecte múltiple s’admet de fer la concordança en singular, especialment en la llengua parlada, ja que en el moment de començar la frase el parlant potser no sap exactament quins elements formen el subjecte. Per exemple:

    M’agrada el groc i el verd.
    Molesta la prepotència i els fums amb què parla.
    En limusina hi arribarà el besnét de l’artista i la seva dona.

    [Optimot: fitxa 7395/1]

    Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (gent, colla, equip), sovint hi ha el dubte de fer-hi concordar el verb en singular o en plural. Segons si es tracta d’un nom col·lectiu no determinat o d’un nom col·lectiu determinat, cal optar pel singular o pel plural:

    1. Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular:

    La gernació reclamà la presència del president.
    L’equip celebra la victòria.

    Tot i això, si el subjecte i el verb estan molt allunyats dins de la frase, es tendeix a fer servir el plural:

    S’aplegà una gernació a la plaça que ben aviat començaren a reclamar la presència del president.

    També, si el text continua i la frase següent omet el subjecte, la concordança tendeix a fer-se en plural:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren a fer servir mètodes contundents.

    2. Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular:

    Un gran nombre de treballadors estan en situació de risc laboral.
    Un gran nombre de treballadors està en situació de risc laboral.

    [Optimot: fitxa 6643/2]

    Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural. Per exemple:

    Una de les activitats que tenen més èxit és l’escalada.

    El subjecte del verb tenen és el relatiu que, l’antecedent del qual és el substantiu plural activitats (no pas l’indefinit una), i per això la concordança es fa en plural. Altres exemples d’aquest fenomen són:

    Un dels que ho han fet més bé és en Roger.
    L’atur és un dels problemes que més preocupen la ciutadania.

    Noteu que l’indefinit un, una pot estar elidit en l’oració, cosa que no afecta la concordança en plural:

    Va ser (una) de les pintores que més van influir en l’art del moment.
    Aquest cas és (un) dels més interessants que m’han tocat mai.

    [Optimot: fitxa 2138/2]

    DEURES:

    • Feu el guió de l’exposició oral.
    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i trieu l’opció més adequada per completar les frases de l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de novembre del 2015

    Jeroglífic:

    COMUNA

    latrina

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat les últimes oracions de l’exercici 2.

    RECORDEU: Si la citació és una oració completa i curta es puntua com si no fossin les cometes (és a dir, el punt se situa després de les cometes) i pot començar amb majúscula.

    • Com diu el refrany, “Tal faràs, tal trobaràs”.

    Però, si la citació és una oració completa d’una certa extensió, s’acostuma a començar amb majúscula -encara que el text original no en porti- i s’escriu el punt abans de les cometes de tancament.

    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Vegem altres possibilitats de puntuació igualment bones.

    • El director de l’empresa va declarar: “no tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió“.
    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Decidir quina és la més adequada en cada context dependrà del tipus d’obra, del gust de l’autor i de la necessitat de reproduir amb més o menys fidelitat el fragment citat.

    Si al final del període hi ha un signe d’interrogació, un signe d’admiració o punts suspensius, i després es tanquen cometes, es pot afegir un punt al final (si considerem que el signe d’interrogació no té valor de punt) o bé ometre’l (si considerem que té valor de punt).

    • *La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?.” Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?”. Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?” Llavors ens va renyar i ens va separar.

    [Josep M. Mestres i altres, Manual d’estil (text adaptat)]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    c) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    Hem comentat el titular següent:

    Estat Islàmic

    Ens hem adonat que a vegades el verb no concorda gramaticalment (persona, nombre, gènere) amb el subjecte.

    d) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la vostra intervenció en la taula rodona. Dimarts els revisarem.
    • Corregiu o milloreu, si cal, les oracions de la fotocòpia.
    • Repasseu amb el diccionari les paraules del dictat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de novembre del 2014

    Tardor. Bella paraula, distintiva de la llengua catalana, si bé de creació moderna, que ha substituït l’antic llatinisme autumne (i variants) i la perífrasi popular primavera de l’hivern. [Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 5

    a) Les enumeracions

    RECORDEU:

    • La coma separa obligatòriament els elements d’una sèrie, llevat que els separin -en les enumeracions completes o tancades- les conjuncions i, o, ni.
    • Si l’enumeració és incompleta o oberta, se suprimeix la conjunció copulativa i l’enumeració acaba amb l’abreviatura etc. o punts suspensius. En cap cas no hem de fer servir alhora totes dues solucions.
    • Els punts suspensius s’escriuen immediatament al costat de la paraula que acompanyen, i són tres.
    • Els dos punts s’usen per introduir enumeracions només quan hi ha un trencament sintàctic.
    • Les enumeracions de substantius determinats s’escriuen amb l’article al davant, en especial si el nombre i el gènere dels diferents substantius no coincideixen.
    • Les enumeracions han de mantenir la cohesió sintàctica de l’oració.

    Tenint en compte aquestes regles, hem corregit les oracions següents:

    • *Depenent del lloc, del que volem transmetre, amb qui estem o de quin mitjà utilitzem, canviem de registre.
    • *Els àmbits en què es fa servir són: la novel·la, teatre, poesia, etc.
    • *El registre col·loquial, que s’utilitza en àmbits familiars, els amics, etc.
    • *És utilitzat en mitjans de comunicació, ensenyament, llibres de divulgació, llenguatge administratiu,…

    b) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    En els casos qu*e s’admeten les dues formes, hi ha primer la forma preferible.

    1. No es veuen gaires parades. Em sembla que l’any passat n’hi devia haver més. [haver-hi: verb impersonal]
    2. L’exposició de flors i el festival Temporada Alta són un pol d’atracció per al turisme cultural. [més d’un subjecte]
    3.  He comprat castanyes i la meitat estaven podrides / estava podrida. [nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional]
    4.  La majoria dels estudiants universitaris fan / fa rodó per Fires. [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]
    5.  A la presentació del curs hi han assistit / ha assistit la totalitat dels alumnes [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]; en canvi, la meitat del professorat no hi ha anat [complement és un altre nom col·lectiu].
    6. És una de les atraccions que tenen més èxit. [un dels (+nom) que]
    7.  La família de la meva dona es troba cada any per Fires. [nom col·lectiu no quantificador]
    8. Per Tots Sants, mig Girona queda col·lapsada. [mig i tot invariables davant país o ciutat]
    9. El cor Geriona ha fet el pregó d’aquest any. [nom col·lectiu no quantificador]
    10. L’Estat Islàmic no són jihadistes; són terroristes. [diari Ara: ‘els membres’]
    11. L’Estat Islàmic es considera l’organització terrorista més perillosa. [diari Ara:’ l’organització’]
    12. L’Ajuntament ha obert expedient a una trentena de barraques que venien begudes alcohòliques a menors d’edat. [un dels (+nom) que]
    13.  El veïnat es queixa que la música de les fires no els deixa dormir. [nom col·lectiu no quantificador]
    14.  Love of Lesbian actua aquest dissabte a l’Auditori. [nom col·lectiu no quantificador]
    15.  La gent es queixa / es queixen de tot. [indistint singular o plural amb gent]

    DEURES:

    • Argumenteu el decàleg d’Ada Castells.
    • Feu l’activitat 6 del dossier.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 30 d’octubre del 2014

    Vigília de Tots Sants (ara sí que hi són totes les esses) amb panellets. Gràcies, Manel!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La variació lingüística

    Els primers textos que he revisat m’han servit per fer una revisió dels conceptes de correcció i d’adequació. Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    Finalment, hem descrit els trets dialectals del vídeo “Model d’exposició oral”.

    Recordeu que a l’Atles interactiu d’entonació del català hi trobareu molts materials que recullen la diversitat dialectal del català.

    b) L’oració:  la concordança entre el subjecte i el verb

    Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordança gramatical pel que fa al nombre, és a dir, si el subjecte és singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte és plural el verb ha d’anar en plural. Tot i així, hi ha casos dubtosos o casos en què el subjecte és un nom en singular però expressa pluralitat. En aquests casos (quan el subjecte és un nom col·lectiu, quan el subjecte és un percentatge…s) s’admeten altres possibilitats.

    Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional és preferible el verb en plural.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador seguit d’un complement preposicional introduït per de, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. En canvi, el verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un altre nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu de persona especificat del tipus alumnat, professorat, etc. el verb ha d’estar en singular. En canvi, amb el nom col·lectiu de persona no especificat gent, és indistint el verb en singular o en plural.
    • Quan el subjecte és un percentatge, la concordança amb el verb en singular o en plural depèn bàsicament de si el percentatge va seguit de complement preposicional i de quines característiques té.
    • Quan el subjecte és un percentatge sense complement preposicional, es prefereix el verb en singular. Cal advertir que el mot percentatge concorda en singular amb el verb.
    • Quan el subjecte és un percentatge amb complement preposicional, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. El verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un grup nominal iniciat per un o una (algun o alguna) amb una determinació formada per un nom en plural més una oració de relatiu adjectiva, cal no confondre la concordança entre subjecte i verb de l’oració principal (en singular), amb la concordança entre subjecte i verb de l’oració de relatiu (en plural).

    RECORDEU: L’ordre lògic i natural de les oracions en què apareix el verb haver-hi és peculiar: el sintagma nominal va darrere el verb. En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.

    Referència: Universitat de Barcelona, CUB

    DEURES:

    • Mireu-vos el vídeo de la conferència d’Imma Canal (fragment) o bé escolteu l’àudio del programa Versió RAC1. Teniu els enllaços al dossier (activitat 5, pàgina 2). Preneu notes de les explicacions.
    • Feu l’exercici sobre la concordança entre el subjecte i el verb que us he donat a classe.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme