RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘conjuncions’

  • Dimarts, 30 de gener del 2018

    a) Per què, perquè, per a què

    [Unitat 1, activitat 9]

    En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

    Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).

    Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

    Classes Característiques Exemples
    Interrogativa total
    • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
    • •Demanen un o un no com a resposta.
    • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
    Perquè és la més fàcil?
    Interrogativa parcial
    • •Preguntem per una part del contingut de l’oració.
    • La resposta no pot ser o no.
    • •Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
    • •El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.
    Per què no veniu aquest cap de setmana?
    Interrogativa directa
    • •L’expressem com una oració independent.
    • •L’entonem amb un final ascendent.
    • •Escrivim el signe d’interrogació.
    Per què estàs tan content?
    Interrogativa indirecta
    • •La subordinem a una oració principal.
    • •La introduïm amb un verb declaratiu.
    • •L’entonem amb un final descendent.
    • •No escrivim el signe d’interrogació.
    No he sabut mai per què va marxar del poble.

    [Quadre adaptat del blog Aula de català]

    b) Usos de per i per a

    [Unitat 1, activitat 8]

    Es fan servir les preposicions per i per a davant d’un infinitiu de finalitat segons el context en què es troben:

    a) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’una construcció impersonal o passiva. Per exemple:

    Avís: es recomana conduir a poc a poc per a evitar accidents. (L’infinitiu depèn de la construcció impersonal es recomana.)
    L’organisme va ser creat per a col·locar-hi la militància. (Depèn de la passiva va ser creat.)

    b) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o d’un verb que expressa un estat. Per exemple:

    Es venen pastilles per a encendre foc. (L’infinitiu depèn del nom pastilles.)
    Aquesta llet no és bona per a beure. (Depèn de l’adjectiu bona.)
    És massa tard per a anar-hi a peu. (Depèn de l’adverbi tard.)
    Ens fan falta diners per a muntar el negoci. (Depèn de fer falta.)

    c) S’usa la preposició per en les construccions finals quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix.

    En tots aquests casos, tal com estableix la Gramàtica de la llengua catalana, es pot fer la distinció entre les preposicions per i per a segons aquests usos, però també és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu, d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

    [Optimot, fitxa 7700/3]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tant per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per / per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!, Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de pir{àmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    [Unitat 1, activitat 5]

    DEURES:

      • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 1 de desembre del 2015

    Inaugurem la unitat 2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: continguts i tasca final
    • activitat 2

    a) Revisió i correcció de textos

    No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple, No va poder venir a causa del mal temps o per culpa del mal temps o perquè feia mal temps.

    Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc. La victòria va ser deguda a la bona planificació. Els mals resultats han estat deguts a la falta de temps.

    [Optimot: fitxa 38/5]

    b) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    DEURES:

    • Reviseu l’estil i la llengua de l’informe per us he donat de model. Marqueu-hi els numerals.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 27 d’octubre del 2015

    Ja heu escoltat el debat entre Pau Vidal i Enric Gomà sobre el futur del català i els riscos que té el bilingüisme per a la viabilitat de la llengua? Crec que les reflexions que fan sobre norma i ús són molt interessants.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 6
    • activitat 7

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes…

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles; molls/esmolls

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir,utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Per posar en pràctica la teoria hem llegit el conte “El senyor que compta”.

    RECORDEU:

    • *No estic per bromes. > No estic per brocs (o per romanços).
    • *Faltaria més. > Només faltaria.
    • *Més que cert. > Ben net que sí.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè i per a què del conte “El senyor que compta”.
    • Llegeix la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què?“. Tu, l’hauries titulat així?

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 6 de novembre del 2014

    Tot esperant l’11-N.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 5 i 6

    a) Les enumeracions

    Hem comentat l’oració següent:

    • *Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió, l’usat en l’àmbit de l’ensenyament o el llenguatge administratiu.
    • Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió… També és el que usem en l’àmbit de l’ensenyament i en el llenguatge administratiu.

    Fixeu-vos que és millor fer frases curtes i que cal fer servir els signes de puntuació de manera correcta per organitzar l’oració.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir, utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Hem comentat el títol de l’article d’Ada Castells. Encara que la majoria heu pensat que el títol ja estava bé perquè fa referència al profit (finalitat) que traiem de llegir, ens hem adonat que en l’article hi ha respostes que fan referència als motius (causa): Llegim perquè així ampliem els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses.

    També hem llegit la primera part del conte “El senyor que compta” i hem revisat els perquès.

    [Segons el Diccionari castellà-català, l’equivalent genuí l’expressió no estar para bromas és no estar per brocs (o per romanços).]

    c) Ortografia: la vocal neutra

    Primer gran dictat del curs. Els guanyadors han sigut la Núria P. i en Xavier P.

    Aquestes són les paraules que us he triat per dictar:

    albercoc
    alcàsser
    assemblea
    avantatge
    cànem
    efeminat
    emparar
    enrevenxinar
    enyorar
    ermini
    estamordir
    estendard
    galàpet
    gelea
    javelina
    latrina
    malenconia
    majorama
    meravella
    monestir
    punxegut
    ràfega
    rancor
    resplendir
    sanefa
    sarbatana
    setí
    sometent
    temptejar
    vernís

    DEURES:

    • Acabeu de repassar el conte.
    • Feu el primer exercici de la fotocòpia de repàs dels signes de puntuació.

    Fins dimarts (11-N)!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme