RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘connectors’

  • Dimarts, 5 de juny del 2018

    a) Normativa: remarques

    b) Connectors

    Us copio el solucionari de l’activitat de la fotocòpia:

    1. gràcies a
    2. com
    3. per a
    4. per
    5. on
    6. N’
    7. Sota
    8. Tanmateix
    9. que

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de febrer del 2018

    Una bona manera de celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    Hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    RECORDEU:

    *a menys que > si no és que / si no

    *a mida que > a mesura que

    *arrel de > arran de

    *en relació a > amb relació a / en relació amb

    *a nivell [+adjectiu] > altres construccions més precises

    *doncs [causal] > perquè…

    *en base a > basant-se en / a partir de…

    *en quant a > quant a / pel que fa a…

    *en tant que [‘com a’] > com a

    *posat que [causal] > com que…

    *sempre i quan > sempre que

    *tal i com > tal com

    b) Les enumeracions

    Hem comentat els objectius de la Fundació Paco Candel i els hem revisat d’acord amb el principi de coherència de les enumeracions. [Unitat 2, activitat 4]

    DEURES:

    • Seleccioneu la informació necessària per presentar Manuel Veiga durant l’acte inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 de febrer del 2018


    Un vídeo de quan érem feliços (i, tanmateix/així mateix, vivíem enganyats).

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    Els connectors són elements lèxics que fan de nexe entre altres elements lèxics, sintagmes o oracions. Es diferencien dos tipus de connectors: les conjuncions i els connectors parentètics. La distinció entre les dues classes de connectors es pot constatar a partir dels dos exemples següents, en què s’usen, respectivament, la conjunció però i els connector parentètic amb tot:

    • Feia mal temps, però van anar d’excursió.
    • Quan es van llevar, van veure que feia mal temps. Amb tot, van anar d’excursió.

    Em ambdós casos, però i amb tot estableixen un contrast o oposició entre el que indica la primera oració i el que es diu en la segona. Malgrat la proximitat semàntica dels dos connectors, la relació que s’estableix en cada cas és diferent. En el primer exemple, la conjunció però enllaça sintàcticament dues oracions i el conjunt forma una oració composta. En el segon, en canvi, el connector parentètic, que ocupa una posició perifèrica a l’inici de la darrera oració i que se sol marcar en l’escrit amb els signes de puntuació adients (amb un punt i una coma, en l’exemple anterior), no manifesta cap vinculació sintàctica entre les dues oracions, que són independents.

    [Referència: IEC, Gramàtica catalana]

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    b) L’exposició oral

    DEURES:

    Reviseu els connectors que hi ha en negreta. [Unitat 2, activitat 3]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de febrer del 2018

    Patiu triscaidecafòbia? El retolador, sí.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 1, tasca intermèdia]

    1. [Donada / Atesa / Degut a / Tenint en compte] la importància de l’hàbit lector per a una societat que vulgui ser realment educada, culta i finalment lliure, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el nou Pla de lectura 2020.
    2. Aquestes mesures i accions es basen bàsicament en:  a enfortir i consolidar la lectura i els lectors., donar suport als autors i al sector editorial i llibreter., augmentar els festivals literari i les fires del llibre arreu del territori català.
    3. El Pla contempla, a més, tres accions estructurals: la creació de la Direcció General del Llibre, la posada en marxa del Consell Nacional de la Lectura i la constitució del Comissionat de la Lectura de Catalunya.
    4. El Pla de lectura 2020 […]  té incorporats incorpora tota una sèrie de valors i objectius enfocats a per promocionar la lectura. Un dels objectius que estableix és el d’incrementar l’índex de lectors entre la població […]. Aquest percentatge ha anat augmentant augmentat de forma continuada arribant fins arribar a un 66% el 2016.
    5. En el dia d’Avui el Govern de la Generalitat de Catalunua ha presentat el Pla de Lectura 2020, en què que preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya.

    b) Els signes de puntuació

    Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar mots o  grups de mots successivament que exposen diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació.

    Les enumeracions es poden introduir amb dos punts o directament sense cap signe de puntuació. Els diversos elements que la conformen es poden escriure l’un darrere l’altre separats per comes i unint el darrer element amb les conjuncions i o o. Per exemple:

    A la reunió tractarem la flexibilitat horària, la coordinació dels cursos, les reserves d’aules i l’horari de recepció dels vespres.

    Quan els elements d’una enumeració són complexos i tenen comes com a puntuació pròpia, el signe que serveix per separar-los és el punt i coma. Si el fragment final va precedit per les conjuncions ioni, el punt i coma se substitueix per una coma. Exemple:

    Les temperatures previstes per a aquests dies són les següents: avui, 20º C; demà, 21º C; demà passat, 21º C, i dilluns, 22º C.

    Els punts suspensius (…) són tres punts que assenyalen la interrupció d’un enunciat. S’escriuen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. No s’han d’escriure més de tres punts i no s’ha de deixar cap espai entre ells. Al final d’una enumeració indiquen que pot restar incompleta. Per exemple: Hi havia taules, cadires, armaris, cartipassos…

    [Optimot, fitxes 6784/2 i 6779/2]

    DEURES:

    • Llegeix aquests dos apunts del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i extreu-ne les idees principals sobre l’ús dels connectors. [Unitat 2, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de febrer del 2017


    Salt d’alçada?

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència.

    • Completeu amb les conjuncions adequades el text de l’exercici 18 de la pàgina 222 del llibre.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 18 de febrer del 2016

    XDMznv

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) L’article d’opinió

    Hem revisat l’estructura de l’article d’opinió.

    En aquests enllaços trobareu més informació sobre l’article d’opinió:

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • Reviseu els connectors de l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” i substituïu els que calgui perquè el text sigui més variat.
    • Completeu l’article “Sol·licitud d’amistat” amb les conjuncions que hi falten.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 26 de gener del 2016

    La calor d’avui m’ha fet pensar en el títol d’aquest disc mític:

    a) Morfosintaxi: remarques

    • En general, en català el CD va sense preposició, tant si el CD és animat com inanimat. Per identificar el CD podeu substituir-lo per un pronom feble: tractar el pacient / tractar-lo.
    • El relatiu compost el qual sense preposició només és correcte en les oracions adjectives explicatives: …l’escala Holmes-Rahe, la qual permet avaluar…
    • Quan les preposicions per o per a van seguides d’un infinitiu, cal fer servir l’una o l’altra segons el significat que expressin en cada context (causa, concessió, finalitat…). Aquesta distinció presenta, en la pràctica, certes dificultats i pot variar segons els diferents parlars. Per aquest motiu, malgrat que la normativa distingeix l’ús de per per a davant d’infinitiu segons el valor de la preposició i és, per tant, l’ús adequat en contextos marcadament formals, avui dia hi ha obres i autors que, amb aquests valors de destinació, accepten l’ús exclusiu de per davant d’infinitiu.
    • Els demostratius es poden usar amb valor pronominal. Ara bé, convé evitar alguns usos abusius del demostratius pronominals que no són genuïns. Segons els contextos, es pot tornar a esmentar el referent directament o substituir-lo per un pronom feble. En altres casos es pot elidir el pronom demostratiu quan la presència o absència d’aquest pronom no fa variar el significat de l’oració.
    • L’ús de l’adverbi com per indicar exemples també és correcte. Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l’adverbi com és utilitzat sovint reforçat amb altres elements (com ara i com és ara).

    b) La dièresi

    La dièresi marca que en un context en què hi podríem trobar un diftong hi ha un hiat. Per això, cal recordar els casos en què no es realitza el diftong i si cal o no marcar-los.

    • i/u tònica: v (accent), raïm (dièresi), agrair (sense marca: infinitiu i gerundi), egoisme, egoista (sense marca: sufixos -isme, -ista)
    • i/u àtona derivada de i/u tònica: vnat (dièresi), rmat (dièresi)
    • origen etimològic: scidi (dièresi)
    • terminacions verbals: estudiï (dièresi), agrai (sense marca: futur i condicional)
    • sufixos: assidtat (dièresi)
    • prefixos tònics: contraindicació (sense marca)

    Aquí trobareu una llista dels sufixos, la majoria d’origen culte, que, quan van precedits d’una vocal han de portar dièresi:

    • vocal + –itat, -icitat: espontaneïtat, assiduïtat, heroïcitat
    • vocal + –ical: laïcal
    • vocal + –itzar, -itzant: europeïtzar, arcaïtzant
    • vocal + –idal: helicoïdal
    • vocal + –ificar: deïficar
    • vocal + –iforme: deïforme
    • vocal + –icisme: laïcisme, estoïcisme
    • vocal + –iment: decaïment

    També us heu de fixar en alguns mots amb diftong que, en canvi, tenen derivats amb hiat. Per tant, aquests derivats s’escriuen amb dièresi:

    • druida > druïdessa
    • fluid > fluïdesa
    • laic > laïcal, laïcat
    • heroi, heroic > heroïcitat
    • judaic > judaïtzar, judaïtzant
    • estoic > estoïcisme

    [Text adaptat del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) (ed. Bromera)]

    DEURES:

    • Acabeu de classificar les paraules amb dièresi de la fotocòpia.
    • Redacteu l’informe. Ha de tenir una extensió aproximada de tres-centes paraules. Aprofiteu la informació que teniu i aquest material complementari.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de febrer del 2015

    Mig curs. Dia per fer balanç.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • Tasca

    a) L’exposició oral

    Una de les tasques clau de la fase de preparació d’una exposició oral és l’elaboració d’un guió. El guió és un esquema que recull els punts essencials que volem desenvolupar i que ens ajuda a presentar les idees d’acord amb un ordre fixat. Així mateix, redueix les possibilitats que oblidem algunes qüestions importants o que ens quedem encallats.

    A més de proporcionar seguretat durant la intervenció, l’elaboració del guió serveix per identificar el fil conductor de l’exposició, localitzar buits, mancances o repeticions, fer èmfasi en els punts més importants i descartar les idees que tenen poca relació amb el fil conductor.

    Un bon guió ha de complir els requisits següents:

    • Ha d’incloure les idees principals de l’exposició, expressades de manera concisa.
    • Ha d’oferir una estructura clara, amb les idees organitzades i jerarquitzades. Només així podem trobar de seguida la informació que busquem.
    • Ha de ser obert, és a dir, ha de permetre incloure-hi noves idees.
    • Ha de recollir tots les dades (dates, noms…) que es puguin reproduir de manera literal.

    A l’hora de preparar el guió d’una exposició oral podem recórrer també a unes fitxes de suport. En aquesr cas, hem de tenir en compte les recomanacions següents:

    • La lletra ha de ser grossa i clara perquè sigui fàcil de llegir amb una simple ullada.
    • Les fitxes han de ser breus: només hi hem d’incloure les paraules clau o les idees bàsiques que ens puguin servir de guia.
    • Les fitxes només les hem d’escriure per una cara.
    • El paper ha de ser fort i de la mida d’una quartilla o més petit.
    • Les fitxes han d’estar ordenades i numerades.

    b) Els connectors

    Fixeu-vos en les correlacions de connectors: d’una banda… d’altra banda; des de… fins a…

    DEURES:

    • Enregistreu el discurs de presentació. Si feu servir el web Vocaroo, només caldrà que m’envieu l’enllaç a vvinyas@cpnl.cat.
    • Llegiu aquest aquesta notícia sobre l’eficàcia golejadora de Messi i el comentari del diari Ara sobre l’ús rigorós de les dades.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de febrer del 2015

    Mmm, aaa, eee, vull dir que…, saps? Eppur si muove és una frase de Galileu.

    Gràcies, Viquipèdia.

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.  Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    b) Els mots crossa

    Per saber-ne més, llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    Recordeu que el canal (oral o escrit) és un dels factors que determina quin registre lingüístic fem servir. Ho hem comprovat a l’hora de revisar la transcripció d’un text radiofònic.

    c) L’exposició oral

    Introducció a l’art de parlar en públic“, Lletres i bits

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la presentació que haureu de fer en la tasca final de la unitat. Podeu fer servir aquest esquema:
    1. salutació
    2. presentació de l’entitat: objectius, trajectòria, activitats
    3. presentació de l’activitat: objectiu, programa, valoració crítica
    4. presentació del ponent: currículum
    5. comiat

    Com que presentarem tres activitats diferents, us faré arribar per correu electrònic els enllaços amb la informació necessària.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme