RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘connectors’

  • Dimecres, 3 d’abril del 2019

    Resultat d'imatges de mr wonderful frases català

    Gràcies pels adjectius meravellosos que m’heu dedicat…

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    [Unitat 3, actvitat 7]

    b) La variació lingüística: els registres

    Els textos orals són diferents dels textos escrits. En aquest quadre hi trobareu alguns trets característics dels textos orals. Com més espontani és el text, més en trobem.

    c) Connectors

    Hem completat el text següent amb la paraula o la paraula adequades:

    DEURES:

    • Analitzeu els factors que determinen que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo (fins al minut 2:25):
    • Quins consells li donaríeu a en Rai si li proposessin de col·laborar en un programa de viatges del Canal 33?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 6 de març del 2019

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Feu els exercicis 5 i  060 de la fotocòpia.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 20 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de no internet

    Moments de crisi…

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:

    Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).

    Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa atocant aa propòsit deamb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:

    Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
    En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.

    [Optimot, fitxa 6311/5]

    L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:

    Aquells ocells volen arran de terra.

    En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de a rel de.

    [Optimot, fitxa 6864/3]

    L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mara nivell de terra, etc.

    Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbiten el terrenyen el camp, segons el context.

    [Optimot, fitxa 37/5]

    La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:

    Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
    És respectuós amb relació als seus superiors.

    La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:

    L’estil no està en relació amb l’assumpte.
    Posar una persona en relació amb una altra.

    Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:

    Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
    En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.

    Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.

    [Optimot, fitxa 138/4]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu la fitxa de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fixeu-vos sobretot en la coherència de l’enumeració.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 18 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de enchufe gif

    a) Els signes de puntuació

    Hem acabat l’exercici de la fotocòpia.

    En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s’ha d’evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.

    • Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
    • I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides […]
    • Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.

    DEURES:

    • Puntueu la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 13 de febrer del 2019


    Paco Clavel

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’usa per a separar dues oracions independents però amb una relació estreta, sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.

    • Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.
    • Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
    • Es fan estudis, s’elaboren projectes, s’atenen les sol·licituds d’ajut que arriben al departament i un etcètera llarg; és a dir, es treballa de valent, sense descans.

    En aquest mateix sentit, també es fan servir els dos punts.

    El punt i coma s’utilitza també per separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes.

    • El president exposa el plantejament global de la qüestió i les dades generals, que els presents poden llegir en els documents aportats; el secretari, que en aquesta sessió pren possessió del càrrec, en dóna les xifres, de les quals el representant de la Facultat de Ciències demana alguns aclariments; la degana M. Tarongí comenta tot seguit […]
    • Us caldrà llegir Malalties infeccioses, pàg. 23-65; El tractament de les infeccions, pàg. 21-29; Diccionari enciclopèdic de la medicina, pàg. 56, i Infeccions cutànies, pàg. 57-79.

    El guió llarg, o simplement guió, serveix per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    Hem llegit l’apunt “Nogensmenys”  del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i hem comentat les idees principals sobre l’ús dels connectors que planteja. [Unitat 2, activitat 2]

    Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Completeu amb els signes de puntuació que calgui la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

     

    Article complet

  • Dimarts, 5 de juny del 2018

    a) Normativa: remarques

    b) Connectors

    Us copio el solucionari de l’activitat de la fotocòpia:

    1. gràcies a
    2. com
    3. per a
    4. per
    5. on
    6. N’
    7. Sota
    8. Tanmateix
    9. que

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de febrer del 2018

    Una bona manera de celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    Hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    RECORDEU:

    *a menys que > si no és que / si no

    *a mida que > a mesura que

    *arrel de > arran de

    *en relació a > amb relació a / en relació amb

    *a nivell [+adjectiu] > altres construccions més precises

    *doncs [causal] > perquè…

    *en base a > basant-se en / a partir de…

    *en quant a > quant a / pel que fa a…

    *en tant que [‘com a’] > com a

    *posat que [causal] > com que…

    *sempre i quan > sempre que

    *tal i com > tal com

    b) Les enumeracions

    Hem comentat els objectius de la Fundació Paco Candel i els hem revisat d’acord amb el principi de coherència de les enumeracions. [Unitat 2, activitat 4]

    DEURES:

    • Seleccioneu la informació necessària per presentar Manuel Veiga durant l’acte inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 de febrer del 2018


    Un vídeo de quan érem feliços (i, tanmateix/així mateix, vivíem enganyats).

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    Els connectors són elements lèxics que fan de nexe entre altres elements lèxics, sintagmes o oracions. Es diferencien dos tipus de connectors: les conjuncions i els connectors parentètics. La distinció entre les dues classes de connectors es pot constatar a partir dels dos exemples següents, en què s’usen, respectivament, la conjunció però i els connector parentètic amb tot:

    • Feia mal temps, però van anar d’excursió.
    • Quan es van llevar, van veure que feia mal temps. Amb tot, van anar d’excursió.

    Em ambdós casos, però i amb tot estableixen un contrast o oposició entre el que indica la primera oració i el que es diu en la segona. Malgrat la proximitat semàntica dels dos connectors, la relació que s’estableix en cada cas és diferent. En el primer exemple, la conjunció però enllaça sintàcticament dues oracions i el conjunt forma una oració composta. En el segon, en canvi, el connector parentètic, que ocupa una posició perifèrica a l’inici de la darrera oració i que se sol marcar en l’escrit amb els signes de puntuació adients (amb un punt i una coma, en l’exemple anterior), no manifesta cap vinculació sintàctica entre les dues oracions, que són independents.

    [Referència: IEC, Gramàtica catalana]

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    b) L’exposició oral

    DEURES:

    Reviseu els connectors que hi ha en negreta. [Unitat 2, activitat 3]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de febrer del 2018

    Patiu triscaidecafòbia? El retolador, sí.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 1, tasca intermèdia]

    1. [Donada / Atesa / Degut a / Tenint en compte] la importància de l’hàbit lector per a una societat que vulgui ser realment educada, culta i finalment lliure, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el nou Pla de lectura 2020.
    2. Aquestes mesures i accions es basen bàsicament en:  a enfortir i consolidar la lectura i els lectors., donar suport als autors i al sector editorial i llibreter., augmentar els festivals literari i les fires del llibre arreu del territori català.
    3. El Pla contempla, a més, tres accions estructurals: la creació de la Direcció General del Llibre, la posada en marxa del Consell Nacional de la Lectura i la constitució del Comissionat de la Lectura de Catalunya.
    4. El Pla de lectura 2020 […]  té incorporats incorpora tota una sèrie de valors i objectius enfocats a per promocionar la lectura. Un dels objectius que estableix és el d’incrementar l’índex de lectors entre la població […]. Aquest percentatge ha anat augmentant augmentat de forma continuada arribant fins arribar a un 66% el 2016.
    5. En el dia d’Avui el Govern de la Generalitat de Catalunua ha presentat el Pla de Lectura 2020, en què que preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya.

    b) Els signes de puntuació

    Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar mots o  grups de mots successivament que exposen diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació.

    Les enumeracions es poden introduir amb dos punts o directament sense cap signe de puntuació. Els diversos elements que la conformen es poden escriure l’un darrere l’altre separats per comes i unint el darrer element amb les conjuncions i o o. Per exemple:

    A la reunió tractarem la flexibilitat horària, la coordinació dels cursos, les reserves d’aules i l’horari de recepció dels vespres.

    Quan els elements d’una enumeració són complexos i tenen comes com a puntuació pròpia, el signe que serveix per separar-los és el punt i coma. Si el fragment final va precedit per les conjuncions ioni, el punt i coma se substitueix per una coma. Exemple:

    Les temperatures previstes per a aquests dies són les següents: avui, 20º C; demà, 21º C; demà passat, 21º C, i dilluns, 22º C.

    Els punts suspensius (…) són tres punts que assenyalen la interrupció d’un enunciat. S’escriuen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. No s’han d’escriure més de tres punts i no s’ha de deixar cap espai entre ells. Al final d’una enumeració indiquen que pot restar incompleta. Per exemple: Hi havia taules, cadires, armaris, cartipassos…

    [Optimot, fitxes 6784/2 i 6779/2]

    DEURES:

    • Llegeix aquests dos apunts del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i extreu-ne les idees principals sobre l’ús dels connectors. [Unitat 2, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de febrer del 2017


    Salt d’alçada?

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència.

    • Completeu amb les conjuncions adequades el text de l’exercici 18 de la pàgina 222 del llibre.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme