Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosa, cosa que, fet que.En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que,el qual o lo que, lo qual com a relatius neutres.
La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, que, atès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom.La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són a o de.
No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui enles oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
L’expressió temporal al més aviat possible, generalment,va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.
[Unitat 2, activitat 3]
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara. En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, anivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context.
La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat. És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:
L’estil no està en relació amb l’assumpte. Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició. En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.
Hem observat la rúbrica d’avaluació de l’exposició oral del web Com comunicar: [Unitat 1, activitat 10]
Hi ha quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:
Discurs llegit: Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic (fora que siguis un gran actor). Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
Discurs memoritzat: Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
Discurs amb guió: Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.
Discurs improvisat: És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
Segons el tipus de discurs, ens hem de fixar més en alguns aspectes concrets de la intervenció. [molt, força, no gaire]
b) Els signes de puntuació
Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé: no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així, doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.
D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.
En darrer terme, però, el gust de l’autor hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.
[Josep M. Mestres et al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (text adaptat)]
Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.
Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.
DEURES:
Heu de participar en una taula rodona que porta per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Feu una intervenció d’uns 5 minuts com a màxim. [Tasca final] Consulteu aquests enllaços per trobar arguments per desenvolupar la vostra intervenció i preparar el guió:
Gràcies pels adjectius meravellosos que m’heu dedicat…
a) L’adjectiu: gènere i nombre
Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:
furgonetes i cotxes abandonats
nenes i nens entremaliats
un tamboret i una cadira rústics
un gos i una gata bufons
Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:
bon resultat i feina
màxima dedicació i esforç
Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:
un tamboret rústic i una cadira rústica una gata i un gos bufons
Els textos orals són diferents dels textos escrits. En aquest quadre hi trobareu alguns trets característics dels textos orals. Com més espontani és el text, més en trobem.
c) Connectors
Hem completat el text següent amb la paraula o la paraula adequades:
DEURES:
Analitzeu els factors que determinen que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo (fins al minut 2:25):
Quins consells li donaríeu a en Rai si li proposessin de col·laborar en un programa de viatges del Canal 33?
Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).
1. Estructura
Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.
2. Tipus d’arguments
argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”
3. Elements lingüístics
connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
pronoms personals de 1a persona: ens situa
mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot
b) La precisió lèxica: els falsos amics
Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]
anglès
fals amic
casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions‘
casual ‘sense causa, imprevist’
informal
asylum ‘a hospital for people with a mental illness’
asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’
manicomi
disorder ‘a disease or mental problem‘
desordres mentals
trastorns mentals
crime ‘illegal activities‘
crim ‘delicte violent contra una persona’
delicte
convict ‘a person serving a prison sentence’
convicte ‘culpable d’un delicte’
pres, presidiari, reclús
evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’
evidència ‘fet indubtable’
prova
suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’
suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’
barris residencials
topic ‘a subject that you talk or write about’
tòpic ‘expressió trivial, argument general’
tema
severe ‘extremely bad’
severa ‘rígid, estricte’
greu
immune ‘relating to the way your body fights disease’
immune ‘que posseeix immunitat’
sistema immunitari
emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’
emergències ‘urgències mèdiques greus’
urgències
carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’
carbó ‘mineral’
carboni 14
maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara. En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, anivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context.
La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat. És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:
L’estil no està en relació amb l’assumpte. Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició. En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.
En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s’ha d’evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.
Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides […]
Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»
Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosa, cosa que, fet que.En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que,el qual o lo que, lo qual com a relatius neutres.
La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, que, atès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom.La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són a o de.
No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui enles oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
L’expressió temporal al més aviat possible, generalment,va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.
El punt i coma s’usa per a separar dues oracions independents però amb una relació estreta, sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.
Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.
Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
Es fan estudis, s’elaboren projectes, s’atenen les sol·licituds d’ajut que arriben al departament i un etcètera llarg; és a dir, es treballa de valent, sense descans.
En aquest mateix sentit, també es fan servir els dos punts.
El punt i coma s’utilitza també per separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes.
El president exposa el plantejament global de la qüestió i les dades generals, que els presents poden llegir en els documents aportats; el secretari, que en aquesta sessió pren possessió del càrrec, en dóna les xifres, de les quals el representant de la Facultat de Ciències demana alguns aclariments; la degana M. Tarongí comenta tot seguit […]
Us caldrà llegir Malalties infeccioses, pàg. 23-65; El tractament de les infeccions, pàg. 21-29; Diccionari enciclopèdic de la medicina, pàg. 56, i Infeccions cutànies, pàg. 57-79.
El guió llarg, o simplement guió, serveix per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.
Hem llegit l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i hem comentat les idees principals sobre l’ús dels connectors que planteja. [Unitat 2, activitat 2]
Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.
