RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘demostratius’

  • Dijous, 23 d’abril del 2015

    Sant Jordi
    amb una rosa

    i un llibre

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el  domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    ésAdir: “Pronoms febles

    b) Els demostratius en valencià

    Els demostratius indiquen la proximitat de l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Aquesta proximitat s’assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establerta.

    En valencià es distingeixen tres graus díctics de proximitat o llunyania. Així, per referir-se a algú o alguna cosa que està situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes este / aquest per al masculí i esta / aquesta per al femení; i en plural, estos / aquests (o aquestos) per al masculí i estes / aquestes per al femení.

    Per referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l’entorn pròxim al de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe / aqueix per al masculí i eixa / aqueixa per al femení; i en plural, eixos / aqueixos per al masculí i eixes / aqueixes per al femení.

    I, finalment, per expressar una referència llunyana, distant tant del qui parla com del qui escolta, en singular hi ha les formes aquell per al masculí i aquella per al femení; i en plural, aquells per al masculí i aquelles per al femení.

    Com a demostratius neutres, hi ha les formes açò per a la proximitat immediata, això per a la proximitat mediata i allò per a una referència llunyana.

    Com a adverbis de lloc, hi ha les formes ací per a la proximitat immediata, aquí / ahí per a la proximitat mediata i allí per a una referència llunyana.

    Referència: web de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (text adaptat)

    DEURES:

    • Trieu la forma més adequada tenint en compte les solucions informals.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme