RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘derivats’

  • Dijous, 16 de gener de 2014

    Quina paperina que porta!

    a) Dièresi

    EXERCICI: 19 (pàg. 156)

    b) Signes de puntuació

    Els signes senzills (la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els punts suspensius, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació) generalment es col·loquen immediatament després de l’última lletra del mot al qual s’ajunten, i es deixa un espai abans de l’expressió que segueix. Els signes dobles (les cometes, els parèntesis i els guions) es col·loquen immediatament abans del mot que precedeixen i immediatament després del mot que segueixen.

    Els incisos són fragments, introduïts en una oració, que es poden suprimir sense afectar-ne la sintaxi i el sentit. Generalment apareixen al mig de l’oració —entre comes—, però també al principi i al final d’aquesta —naturalment, amb una sola coma. A més de les comes, també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis:

    • Les comes inclouen incisos necessàriament relacionats amb el context i lligats a la sintaxi del fragment.
    • Els guions indiquen un contrast més o menys brusc, per mitjà del qual l’autor fa una observació a part o un comentari.
    • Els parèntesis tanquen un aclariment, una informació complementària.

    El punt i coma és un signe comodí, a mig camí del punt i de la coma. Això el fa molt perillós perquè en podem abusar o el podem ignorar.

    El punt i coma indica una pausa intermèdia en l’entonació, més breu que el punt i més llarga que la de la coma. És potser el signe de puntuació més diversament utilitzat de tots, ja que alguns autors el substitueixen pel punt, la coma o els dos punts en algunes de les seves funcions.

    Tot i l’ús divers que en fan els autors, podem fer una enumeració d’algunes de les funcions principals:

    1. Fa de lligam entre dues oracions amb sentit complet i que guarden una relació de proximitat; això és, la frase de la dreta és el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració del que hem expressat en la frase anterior. De vegades és substituït pels dos punts, sobretot quan la frase de la dreta expressa una conseqüència o una explicació sobre la frase de l’esquerra:

    • La freqüència de les contraccions cardíaques és variable ; / : els nadons tenen de 115 a 120 contraccions per minut, i els adults, entre 70 i 80.

    2. Separa sèries que ja tenen fragments separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes:

    • En les oposicions, per exemple, això no té gaire importància; al contrari, et poden eliminar per una falta d’ortografia.

    3. Separa sintagmes o oracions introduïdes per una conjunció o una locució conjuntiva que ja contenen alguna coma: per exemple, en efecte, és a dir, tanmateix, però, etc.: oració 5 b)

    4. Separa clàusules del mateix rang en enumeracions que ja contenen comes:

    • Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona, 7; Barcelona, 26; Lleida, 84, i Tarragona, 90.

    [Text adaptat de Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil (Eumo ed.)]

    EXERCICI: 5 k)-r) (pàg. 143-144)

    c) La derivació

    EXERCICI: solució

    DEURES:

    • Puntueu i escriviu correctament les frases de l’exercici 6 de la pàgina 144.
    • Fullegeu l’apartat dedicat als sufixos i feu els exercicis 32, 33 i 34 de la pàgina 172.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 8 de març de 2012

    a) El guionet

    Hem continuat treballant l’ús del guionet en els compostos.

    Hem comentat la forma i el significat d’alguns compostos:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 6, 7 i 8 (àg. 229)

    b) Formació de paraules: derivats

    Observeu aquestes parelles de verbs:

    • agilitzar = agilitar
    • profunditzar = aprofundir
    • emfasitzar = emfatitzar
    • garantitzar / garantir
    • comptabilitzar # comptar
    • senyalitzar # assenyalar # senyalar
    • focalitzar # enfocar
    • acaramullar = caramullar
    • emblanquinar # esblanqueir
    • esgrogueir # engroguir

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en la formació dels compostos i feu els exercicis 9, 10 i 11 de la pàgina 230.

     

    Article complet

  • Dijous, 1 de març de 2012

    Març marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot. Aneu amb compte!

    a) Ús incorrecte de l’infinitiu i del gerundi

    Fixeu-vos en aquests dos usos incorrectes de l’infinitiu i del gerundi:

    • Infinitiu de recapitulació: És un error habitual utilitzar l’infinitiu a l’inici d’una estructura completiva sense que vagi precedit de cap verb introductori (informar de…, esmentar que…, dir també que…), en comptes de fer-lo dependre d’un altre verb (he d’informar que…, cal esmentar que…, convé dir també que…).
    • Gerundi especificatiu: Tampoc és adequat usar el gerundi com a complement d’un substantiu amb el valor propi de les oracions de relatiu especificatives: *El Govern ha aprovat un decret llei regulant la reducció del sou de tots els funcionaris de l’Estat. > El Govern ha aprovat un decret llei que regula / per regular la reducció del sou de tots els funcionaris de l’Estat.
    [Text extret de Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera]

    EXERCICIS: 21 i 22 (pàg. 204-205)

    b) Els signes de puntuació

    Si cliqueu aquí trobareu un bon resum de les diferents funcions dels signes de puntuació.

    EXERCICI: 6 (pàg. 144)

    DEURES:

    • Acabeu de fer l’exercici 6 de  la pàgina 144 (i-m).
    • Feu els exercicis de derivats de la pàgina 209 (23, 24 i 25).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 23 de febrer de 2012

    Trenta-un anys del “tejerazo”. Ens fem grans…

    a) Els verbs: irregularitats

    Hem repassat el fenomen de la velarització i ens hem fixat en un parell de “falsos” verbs velars: saber i caber/cabre:

    • present de subjuntiu: sàpiga, càpiga
    • imperfet de subjuntiu: sabés, cabés

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Derivats

    Fixeu-vos en aquests mots:

    • colomer: no és una persona, sinó un lloc
    • llibrer = llibreter
    • traïdoria: ‘cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per a evitar de córrer cap risc’ (castellà, alevosía)
    • piuladissa: ‘seguit de piulets, xerradissa d’ocells’ / piulada: ‘acció de piular’
    • riallada: ‘rialles de molts o molt fortes’
    • fondant: ‘xocolata en rajola especial per a ésser desfet’ (no és un adjectiu)
    • reprensiu: ‘que inclou reprensió’ / repressiu: ‘que serveix per a reprimir’

    L’enunciat de l’exercici 36 de la pàgina 173 ens demanava que trobéssim adjectius cultes. Per trobar-los hem fet servir el sufix -i, -ia. A més d’aquest sufix, hi ha altres altres sufixos “cultes”:

    • -ar: N > Adj: angular, consular, insular, popular
    • ificar: N/Adj > V: crucificar, dulcificar
    • : V > N: adopció, contracció, exempció
    • iu: V > Adj: agressiu, compassiu
    • or, -ora: V > N/Adj: agressor, director, divisor, emissor, extintor

    EXERCICIS: 34, 35, 36 i 38 (pàg. 172-173)

    DEURES:

    • Acabeu els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Completeu els encreuats (?) de l’exercici 37 de la pàgina 173.
    • Llegiu l’apartat d’ortografia de la unitat 5 (pàg. 188-194).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de febrer de 2012

    Sant Tornem-hi! Comencem la segona part del curs.

    a) Els verbs: irregularitats

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu
    TÉMER 1a temem 2a temeu 1a temem2a temeu 1a temem 2a temeu
    DORMIR 1a dormim2a dormiu 1a dormim 2a dormiu 1a dormim 2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    PRENDRE 1a prenem 2a preneu 1a prenguem2a prengueu 1a prenguem2a preneu
    PODER 1a podem2a podeu 1a puguem2a pugueu 1a puguem 2a pugueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    puguespugui

     

    puguem

    pugueu

    puguin

    prenprengui

     

    prenguem

    preneu

    prenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Beveu-vos la cervesa!” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No us begueu la cervesa!” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us begueu la cervesa. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us beveu la cervesa. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Derivats

    Els diminutius i els augmentatius poden lexicalitzar-se i esdevenir veritables paraules que ja no es consideren diminutius o augmentatius:

    • xinxeta, vagoneta, samarreta…
    • estanyol, pujol…
    • polsim, plugim…
    • bordegàs, paperassa, maregassa…
    • panarra…
    • fillastre, germanastre…

    EXERCICIS: 32 i 33 (pàg. 172)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 13, 14 i 15 de la pàgina 202. Consulteu el Xuriguera.
    • Formeu els derivats a partir de les definicions de l’exercici 34 de la pàgina 172.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme