RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘determinants’

  • Dimarts, 6 de març del 2018

    El nou uniforme (unisex) de classe.

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català. (Llegiu aquest article sobre la invasió subtil del castellà.)
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.
    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat diverses situacions de signes de puntuació en contacte.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència. [Tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de març del 2018

    Els cadarns de març fan mal de curar

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Elements lingüístics:

    1. Connectors metatextuals
    2. Pronoms personals de 1a persona
    3. Mots i expressions valoratius
    4. Preguntes retòriques
    5. Connectors lògics
    6. Perífrasis d’obligació
    7. Construccions impersonals i passives reflexes

    Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecteelementproblemàticaqüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuarrealitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).

    Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.

    [Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]

    [Unitat 2, activitat 10]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de febrer del 2017

    Sóc o estic?

    a) Revisió i correcció de textos

    La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre.[Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    DEURES:

    • Marqueu els canvis que caldria fer en la transcripció d’una crítica radiofònica per poder-la publicar en un revista.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de febrer del 2016

    Dia de reflexió abans de començar la segona part del curs.
    Calendarios - GIFMANIA

    Superior – C2 [Estructura de la prova] [Prova: quadern de respostes] [Prova: quadern de documents] [Model de correcció]

    a) Revisió i correcció de textos

    1. Les bicicletes estan en una plaça d’aparcament d’un veí. [ús dels verbs ser i estar per expressar localització]
    2. D’aquesta manera, l’edifici no es veuria buit, i no seria tan fàcil embrutar les parets o deixar els gossos a l’escala, si hi hagués una persona que avisés els veïns del que poden o no poden fer. [ordre]
    3. …aquest ús es va incrementant progressivament a mesura que avancen els cursos, essent mínim en el primer curs, creix a segon i encara augmenta més a tercer. [coherència sintàctica de l’enumeració]
    4. La demanda del servei del menjador escolar, entre el 2007 i el 2014, no  ha parat de créixer, provocant la saturació de l’espai disponible i d’alguns equipaments de la cuina. [gerundi de posterioritat]
    5. El motiu de voler contractar-la és degut als incidents i destrosses que hem trobat durant aquests últims anys. [cohesió]
    6. Davant d’aquesta situació és recomanable la contractació d’un empleat per: [nominalització; coherència sintàctica de les enumeracions]

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre. [Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:

      Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    DEURES:

    • Entreu en aquest enllaç i fixeu-vos en l’estructura que ha de tenir un article d’opinió.
    • Entreu en aquest enllaç i escolliu dos o tres recursos que us serveixin per poder implicar els lectors dels vostres articles d’opinió.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 11 de febrer del 2016

    Dia de xim-xim

    a) La sinonímia

    La comitiva es va adreçar cap a l’església o La comitiva es va dirigir cap a l’església?

    b) Els determinants

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    Modismes (per evitar l’ús de l’article neutre)

    És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents). [Optimot, fitxa 6717/1]

    S’ha de vigilar de fer servir correctament l’indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural.

    En plural s’ha de mirar si hi ha determinació o no n’hi ha i, d’acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n’hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d’Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres):

    • Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets].
    • En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides].

    No s’ha de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants, unes quantes:

    • Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes].
    • Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els habitants de la seva pertinença al barri [i no pas uns].

    [Servei Lingüístic de la UOC]

    DEURES:

    • Acabeu de fer l’exercici 3 de la fotocòpia.
    • Redacteu la notícia.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de febrer del 2015

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    f. [LC] Mescla de coses vàries.

    a) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Aquesta fitxa de l’Optimot us ho aclarirà.
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).
    • A l’hora d’apostrofar l’article davant de les sigles, cal tenir en compte si aquestes es pronuncien com a paraules senceres o bé si es lletregen.

    b) Els verbs velars

    Hem comentat el fenomen de la velarització.

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de febrer del 2015

    a) L’article d’opinió

    Hem revisat els articles que m’heu presentat.

    1. D’una banda dir que la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda no tenir aquests permisos comporta estar… > D’una banda,  [cal dir que] la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda, no tenir aquests permisos comporta estar…
    2. …l’accés a la sanitat, educació i ajudes socials… > …l’accés a la sanitat, l’educació i les ajudes socials…
    3. …veiem que el número d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, situant-se al 17,4% del total de la població… > …veiem que el nombre d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, i s’ha situat al 17,4% del total de la població…
    4. Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures provocant en zones concretes conflictes en la població. > Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures, cosa que provoca, en zones concretes, conflictes en la població.
    5. En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea de que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà l’inici de la crisi econòmica. > En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea  que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà de l’inici de la crisi econòmica.
    6. En primer lloc, dir que les causes que originen la immigració… > En primer lloc, [cal dir que] les causes que originen la immigració…
    7. …les reformes urbanes que es fan a la ciutat expulsen del centre als petits comerços i als tallers… > …les reformes urbanístiques que es fan a la ciutat expulsen del centre els petits comerços i els tallers…

    b) L’exposició oral

    La Gemma m’ha fet arribar aquest enllaç: són alguns consells per fer una bona exposició oral.

    c) Els determinants

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • L’indefinit uns, unes no s’ha de confondre amb el quantitatiu uns quants, unes quantes, perquè uns, unes no té valor quantitatiu.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massa, força i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia. (És la que hi ha darrere de l’article d’opinió.)
    • Enregistreu el discurs de presentació i feu-me’l arribar per correu electrònic.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme