RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘diccionaris’

  • Dimarts, 19 d’abril del 2016

    Com en dieu?

    a) Els dialectes geogràfics

    Si us interessen els dialectes, podeu passar una bona estona remenat el Diccionari català-valencià-balear. Us he copiat un petit text sobre el tipus de variants que recull i un exemple.

    “El paràgraf de fonètica (Fon.) duu la transcripció (en tipus fonètics) del mot, segons les diferents maneres com és pronunciat a les diverses regions. Hem procedit amb gran esment en la transcripció de les paraules d’ús popular o dialectal, marcant totes les diferències que hem pogut observar en la pronúncia viva, fins i tot les que són incorrectes, perquè totes tenen importància per al dialectòleg i per a l’historiador de l’idioma. Les paraules cultes (neologismes, llatinismes, hel·lenismes) les transcrivim només segons la pronúncia pròpia de les tres capitals Barcelona, València i Palma de Mallorca.

    A certs articles hi ha un paràgraf de variants ortogràfiques (Var. ort.), on es registren les grafies arcaiques que convé fer constar per a documentació dels estudiosos de la història de la llengua.

    Un altre paràgraf, el de variants de formació (Var. form.), presenta les diverses formes, antigues o dialectals, del mot cap d’article: o sigui, aquelles variants que no són de simple grafia, sinó que presenten alteracions formals del mot. A l’article balda, per exemple, es troba indicada la forma baula (que després va com a cap d’article en el seu lloc alfabètic corresponent, perquè, a més d’ésser una forma diferent de balda, presenta diferències de significat que demanen un article especial per evitar confusions).

    Ve després, a certs articles, el paràgraf dels sinònims (Sinòn.), especialment important quan es tracta de noms d’animals, de plantes, de parts del cos, etc. Així, al mot cabra com a nom d’animals marins trobam els sinònims crancai serrà, i com a nom d’insectes hi ha lladella, cavall de serp, pregadéu i aranyó. Quan convé, posam també un paràgraf d’antònims (Antòn.), però aquest aspecte es va començar a atendre tard i no està representat sistemàticament.2

    SARGANTANA f.

    Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s’anomenen llangardaix o lluert); cast. lagartija. Semblantment a sergantanes grandíssimes, Quinto Cúrcio, q 10 (ap. Aguiló Dicc.). Les sergantanes, lluerts ni vespes, Agustí Secr. 185.
    Var. form.:
    sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.
    Sinòn.:
    sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.
    Fon.:
    səɾɣəntánə (Vallespir, Gir., Puigcerdà, Ribes, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Mall., Ciutadella, Eiv.); saɾɣantána (Calasseit, Tortosa, Val., Al., Elx);səɾɣəntáʎə (Cardona, Solsona); saŋgatáʎɛ (La Seu d’U.); səɾkəntánə (Santanyí);seɣɾantáʎa (Alcalà de X.); səɣɾəntánə (Rupit, Vic, Vilafr. del P., Tarr.); saɣɾantánɛ(Gandesa, Alcoi); saɣɾantána (Benassal, Xàtiva, Pego); səɣɾəntánɛ (Maó);seɣɾantána (Ador, Cocentaina, Almudaina, Patró, Sanet); saŋgɾantána (Cast., Cullera, Al.); saŋgɾantánɛ (Sueca); saɾɣantáɲa (Morella, Llucena); saɾɣantáɲɛ(Maella); saŋgɾantaɲa (Benassal); saŋgaɾðíʎa (Senterada, Pobla de S.); saŋgaɾðíʎɛ(Organyà); saŋgaɾtíʎɛ (Urgell, Ll., Falset); saŋgaɾtíʎa (Tamarit de la L.);saɾɣandíʎa (Pobla de S.); saɾɣantíʎɛ (Balaguer, Ll., Bellpuig); səɾɣəntíʎə(Solsona, Vic); saɾɣantíʎa (Vimbodí); səŋgləntánə (Conflent); siŋgləntánə (Ross., Conflent, Empordà); siŋglətánə (Ross.).

    [Diccionari català-valencià-balear]

    b) Els pronoms febles

    Hem llegit el conte “Criatura” i n’hem analitzat alguns pronoms febles.

    Recordeu que per distingir els verbs pronominals purs (en els quals els pronoms febles no tenen cap funció sintàctica) dels verbs transitius reflexius o recíprocs hem d’aplicar el test de la transitivitat, que consisteix a comprovar si el verb pot aparèixer en forma no pronominal i transitiva:

    • Pentino el nen. > CD
    • El pentino. > CD
    • Em pentino. > CD
    • La Maria renta la cara a la nena. > CI
    • La Maria li renta la cara. > CI
    • La Maria es renta la cara. > CI
    • La Maria fa sòcia del club la seva germana. > CD
    • La Maria la fa sòcia del club. > CD
    • La Maria es fa sòcia del club. > CD
    • La Maria li menja l’ensaïmada.
    • La Maria se li menja l’ensaïmada. > menjar-se: verb pronominal pur
    • La Maria es menja l’ensaïmada.

    El subjecte pot ser substituït pel pronom feble en, però només en determinades circumstàncies: Amb els verbs ergatius, que són verbs intransitius el subjecte dels quals s’assembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparèixer sense determinant, i en aquest cas ha d’anar darrere el verb i no pot ser el·líptic:

    • Han comparegut alguns.
    • * Alguns han comparegut. [incorrecte]
    • * Han comparegut. [incorrecte]
    • N’han comparegut.
    En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haurà d’anar precedit de la preposició de i haurà de ser representat també pel pronom enD’alguns, n’han comparegut.
    La substitució pel pronom en només és possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors):
    • Arriben avions. N’arriben.
    • Arriben tres avions. N’arriben tres.
    • Arriben pocs avions. N’arriben pocs.
    • Arriba algun avió. N’arriba algun.
    DEURES:
    • Analitzeu la funció sintàctica dels pronoms subratllats dels textos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de gener del 2015

    Sant Vicenç, diaca i màrtir.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1

    a) La notícia periodística

    Hem comentat els títols de les notícies que el diari Ara va publicar el dia 13  a la secció “Radar empresarial”. Ens hem fixat sobretot en la voluntat dels redactors de no repetir les paraules que fan servir en el cos de la notícia. Per aconseguir-ho, recorren sovint a l’ús de sinònims:

    • títol: Almirall desplega un pla per doblar els ingressos en cinc anys / cos de la notícia: Almirall es proposa duplicar la facturació en els pròxims cinc anys…
    • títol: Les ofertes de feina a Infojobs es disparen un 53% al desembre / cos de la notícia: …les ofertes de feina van créixer un 53% al desembre, segons va informar ahir Infojobs…
    • títol: Esteve i Mundipharma s’alien per llançar remeis contra el dolor / cos de la notícia: Laboratoris Esteve ha signat un acord amb Multipharma International per completar el procés d’investigació i la posterior explotació d’una nova generació de medicaments dedicats al tractament del dolor.
    • títol: Els pèrits desvinculen el forat de Bankia del context econòmic / cos de la notícia: Els dos pèrits designats pel Banc d’Espanya van desvincular ahir la situació de l’economia espanyola del deteriorament de l’entitat.

    b) La sinonímia

    Hem començat definint alguns conceptes fonamentals:

    • Monosèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir un sol significat. La immensa majoria de mots no són monosèmics sinó polisèmics.
    • Polisèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir diversos significats. L’analogia en forma de metàfora és un mecanisme bàsic per a la formació de nous significats per a una mateixa paraula: la paraula ratolí no tan sols fa referència al rosegador sinó també a un dispositiu informàtic que s’assembla a l’animal. En els diccionaris les accepcions i les subaccepcions recullen els diferents significats d’un mot.
    • Sinonímia: relació d’identitat de significat entre elements lingüístics. La sinonímia total és pràcticament inexistent. La seva existència hauria d’implicar la possibilitat d’intercanviar els termes sinònims en tots els contextos i situacions comunicatives. A més, entre els sinònims hi ha normalment matisos semàntics diferenciats (especialització, distribució geogràfica, intensitat…). Recordeu que la sinonímia és un mecanisme de cohesió textual que ens permet al·ludir sense repetir-lo a un únic referent.
    • Homonímia: relació que s’estableix entre mots diferents que s’escriuen igual (homografia) o es pronuncien igual (homofonia) o totes dues coses alhora. Els mots homònims tenen entrades diferents (numerades amb superíndexs consecutius) en els diccionaris.

    Referència: Com dominar el català C, ed. Teide (text adaptat)

    Relacions semàntiques diccionari

    Hem fet els dos primers exercicis de la fotocòpia.

    DEURES:

    • A partir de la informació sobre la Fundació Paco Candel que trobareu en el web de l’entitat, redacteu una notícia per al diari Ara d’uns 150-200 paraules en què expliqueu la tasca de la Fundació i difongueu la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel“.
    • Llegiu l’article “Variació i oral formal” del blog Aprendre llengües.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme