RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘enumeracions’

  • Dilluns, 25 de febrer del 2019

    RCD Espanyol

    deport 
    m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.

    b) Les enumeracions

    Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Pacol’Enricla Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.

    Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.

    • El ponent va insistir en la claredat, el rigor i l‘oportunitat de l’obra analitzada.
    • Es van signar convenis de cooperació i d‘intercanvi amb universitats de Bèlgica, de França i dels Estats Units.
    • Aquesta oficina es dedica a recollir i a tramitar els suggeriments i les queixes dels ciutadans.Però:
    • Aquesta empresa té sucursals a França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.
    • Cal entendre el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra en el seu context temporal.

    [Referència: Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    c) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

      • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
      • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
      • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
      • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
      • Diners: cabals caudals
      • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
      • Enderrocs: runa ruïna
      • Fer menys fosc: aclarir clarificar
      • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
      • Màquina, artefacte: giny enginy
      • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
      • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
      • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
      • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
      • Produir una obra musical: compondre composar
      • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
      • Que té una gran fama: famosa afamada
      • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
      • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 20 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de no internet

    Moments de crisi…

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:

    Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).

    Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa atocant aa propòsit deamb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:

    Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
    En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.

    [Optimot, fitxa 6311/5]

    L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:

    Aquells ocells volen arran de terra.

    En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de a rel de.

    [Optimot, fitxa 6864/3]

    L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mara nivell de terra, etc.

    Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbiten el terrenyen el camp, segons el context.

    [Optimot, fitxa 37/5]

    La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:

    Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
    És respectuós amb relació als seus superiors.

    La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:

    L’estil no està en relació amb l’assumpte.
    Posar una persona en relació amb una altra.

    Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:

    Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
    En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.

    Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.

    [Optimot, fitxa 138/4]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu la fitxa de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fixeu-vos sobretot en la coherència de l’enumeració.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 26 d’abril del 2018

    MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]

    MANEL 
    Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
    Fon.: 
    mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
    Intens.: 
    Manelet; Manelic; Maneló.

    [Diccionari Català-Valencià-Balear]

    a) Les enumeracions

    [Unitat 4, activitat 7]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 4, activitat 9]

    Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudorfortorferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).

    No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor mala olor (de), que són les formes estàndards.

    [Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]

    DEURES:

    • Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 24 d’abril del 2018


    Xifres i lletres (La 2)

    a) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubrel’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
     
    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.
    Però:
    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
    [Optimot, fitxa 7499/1]

    Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Els cronometratges de les competicions esportives:
     
    La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.

    2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:

    Ha votat el 67 % de la població.

    En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:

    L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.

    3. Els números decimals:

    L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.

    4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):

    49 m2  10,5 km 37 cm

    5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000

    6. Els resultats esportius:

    Real Madrid 2 – FC Barcelona 6

    7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:

    l’autopista AP-7
    la carretera C-17

    8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:

    fricandó de vedella

    1 kg de vedella
    50 gr de moixernons secs
    2 cebes trinxades
    2 tomàquets trinxats
    1 got de vi blanc
    farina
    oli d’oliva
    sal
    aigua

    [Optimot, fitxa 7501/2]

    Els ordinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló

    2. El número dels volums anuals de revistes (en xifres romanes):

    He trobat la informació al volum II de la Gramàtica del català contemporani.

    3. Els números d’ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:

    la pàgina 5
    el capítol 2 (o el capítol II)
    el nivell 2 d’anglès (o el nivell II d’anglès)

    4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a

    5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).

    6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:3r Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:

    III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
    Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    [Optimot, fitxa 7502/4]

    S’escriuen amb lletres els ordinals següents
    1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.

    2. Els intervals musicals: dues octaves 

    3. Les divisions horàries romanes: primatèrciasextanona.

    4. Les paraules següents:

    quinto (lleva)
    octava (estrofa)
    novena (pregària)
    dècim (de loteria)

    5. Assemblees, guerres…: la Tercera Internacionalla Segona Guerra Mundial.

    [Optimot, fitxa 7500/1]

    Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del 2017), però 20 d’abril del 17.

    [Optimot, fitxa 3831/3]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu les enumeracions de l’apartat “Antecedents” de l’informe model perquè siguin coherents.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 20 de febrer del 2018

    Una bona manera de celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 3]

    Hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    RECORDEU:

    *a menys que > si no és que / si no

    *a mida que > a mesura que

    *arrel de > arran de

    *en relació a > amb relació a / en relació amb

    *a nivell [+adjectiu] > altres construccions més precises

    *doncs [causal] > perquè…

    *en base a > basant-se en / a partir de…

    *en quant a > quant a / pel que fa a…

    *en tant que [‘com a’] > com a

    *posat que [causal] > com que…

    *sempre i quan > sempre que

    *tal i com > tal com

    b) Les enumeracions

    Hem comentat els objectius de la Fundació Paco Candel i els hem revisat d’acord amb el principi de coherència de les enumeracions. [Unitat 2, activitat 4]

    DEURES:

    • Seleccioneu la informació necessària per presentar Manuel Veiga durant l’acte inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2017

    Tarda de notes…

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La presència humana deixa restes inevitables, com la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i deforestament que es duu a terme per arribar-hi, l’escalfament global que fa disminuir la quantitat de gel de la zona… [enumeració incoherent i sense cohesió] > La presència humana deixa restes inevitables: la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i la desforestació que es duu a terme per construir-les. A més, l’escalfament global fa disminuir la quantitat de gel de la zona. 
    2. S’ha d’invertir en polítiques educatives on s’inclogui l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Respectar les normatives, prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé. [oració d’infinitiu sense verb principal i enumeració sense cohesió] > S’ha d’invertir en polítiques educatives que incloguin l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Cal respectar les normatives i prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé.
    3. Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la seva naturalesa, pels seus espais, monuments, platges, clima i pels amants de la gastronomia; els deliciosos plats tradicionals de cada país. [enumeració poc cohesionada] > Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la naturalesa, pels espais, pels monuments, per les platges, pel clima i, per als amants de la gastronomia, pels deliciosos plats tradicionals de cada país.
    4. Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, val a dir que gràcies a l’entrada de moneda estrangera fa que aquests llocs turístics…[anacolut] > Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, i gràcies a l’entrada de moneda estrangera, aquests llocs turístics…
    5. El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els teus coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ens ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures. [problemes de modalització del discurs] > El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures.
    6. A tothom que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà, agafar un petit vaixell típic de la zona. [problemes de modalització del discurs i de cohesió] > A tots els que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà agafar un petit vaixell típic de la zona.

    b) La substitució pronominal

    En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:

    A la mare li plaïa aquell poema.
    Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer.
    A les teves germanes els agradaria venir al concert d’aquesta nit. 

    Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:

    Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies.
    Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana.
    A qui se li ocorre demanar permís per fer això!

    Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:

    Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare).
    Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs)
    Avui dia no li importa a ningú el que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importa a ningú el que facis o deixis de fer)

    [Optimot: fitxa 2524/5]

    Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.

    [Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Subratlleu els pronoms febles del conte “Criatura” i digueu quin complement substitueixen i la funció sintàctica que fan.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 1 de novembre de 2016

    55264

    a) Els signes de puntuació

    Recordeu que per separar el text i la citació textual usem els dos punts seguits de la citació entre cometes i començada amb majúscula.

    b) Les enumeracions

    pacte-del-temps-enumeracio

    [Imatge extreta del vídeo El Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona]

    c) La veu passiva

    Si voleu tenir més informació sobre la veu passiva, només cal que cliqueu els enllaços següents:

    DEURES:

    • Marqueu totes les estructures passives del model d’informe.

    Tornem el dia 13.

    Article complet

  • Dimarts, 29 de novembre del 2016

    En Mauri

    mauri

    Un maori

    maori

    a) Els signes de puntuació

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Aquestes oracions explicatives cal escriure-les entre comes.

    b) Les enumeracions

    Hem repassat la coherència d’algunes enumeracions.

    c) L’accentuació: mots amb errors en la síl·laba tònica

    Hem dictat les paraules següents: paraplegia, iber, vídeo, fluor, soviet, medul·la, elit, Munic, míssil, guru, quadriga, Dèmocles, intèrfon, maori, tèxtil, torticoli, Etiòpia, diòptria, ampit, Hèlsinki, èczema, libido, víking, olimpíada, radar, alfil.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 24 de novembre del 2016

    L’Andreu i la Roser us conviden a la Festa Major de Serinyà.

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d’anar precedida d’una coma).

    Cal escriure entre parèntesis els incisos o explicacions de caràcter addicional que s’introdueixen dins un text. Cal tenir en compte, però, que els incisos posats entre parèntesis mantenen amb la resta del text una relació més llunyana que els incisos escrits entre comes (el president, que n’és el responsable, va admetre que…) o entre guions (el Gabinet del Rectorat —temps enrere Gabinet de Comunicació— està estructurat…).

    b) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i  sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció ino es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:

    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.

    Però:

    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)

    [Optimot, fitxa 7499/1]

    c) Les enumeracions

    DEURES:

    • Modifiqueu, si cal, les enumeracions del model d’informe per tal que siguin més coherents.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 17 de desembre del 2015

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Proposta de solució de l’activitat 4 (CNL de Barcelona)

    Incorreccions

    • L’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats. Si l’objectiu és desglossar els capítols, en aquest text no s’aconsegueix, ja que barreja fragments d’un text valoratiu amb el desglossament dels capítols.
    • Els subapartats 1, 2,4 i 5 fan referència a l’apartat. No comencen igual, cal unificar-los.
    • Els subapartats 3, 6 i 7 són textos valoratius. Poden anar en algun subapartat o després de desglossar els capítols.
    • Els subapartats 6 i 7 formen part d’un mateix paràgraf.

    Text revisat

    Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de Cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents :

    Capítol I – El coordinador de Cultura i Joventut no s’hi comptabilitza, de manera que és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament.

    Capítol II – Les contractacions de béns i serveis, que són el gruix de l’activitat municipal de Cultura, s’han reduït més d’un 50 %, i han passat de 233.915 € a 111.840 €.

    Capítol IV – La baixada de les subvencions a les entitats culturals ha estat encara més important: de 23.769 € a 9.252 €, un 61 %. La reducció ha anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions; ara únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.

    Capítol VII – El pressupost de Cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts irregularment en els pressupostos d’aquest període. Les despeses són en total més de 1,4 milions d’euros, transferits.

    Si s’exclouen de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem que el pressupost de Cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys.

    Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4 € per habitant, més del triple que els 67,2 € per habitant destinats de mitjana als municipis de la província. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 € per habitant, molt inferior als 73,7 € que hi dediquen de mitjana els municipis d’aquest tram de població.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Analitzeu les dades que us he donat i feu un petit escrit per valorar-les.

    Ens retrobem el 12 de gener.

    Bones festes!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme