RECORDEU: Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer una enumeració és que la frase introductòria es correspongui amb tots i cadascun dels elements de l’enumeració.
deport m.[LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.
a) Revisió i correcció de textos
Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.
b) Les enumeracions
Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.
Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Paco, l’Enric, la Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.
Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.
El ponent va insistir en la claredat, el rigor i l‘oportunitat de l’obra analitzada.
Es van signar convenis de cooperació i d‘intercanvi amb universitats de Bèlgica, de França i dels Estats Units.
Aquesta oficina es dedica a recollir i a tramitar els suggeriments i les queixes dels ciutadans.Però:
Aquesta empresa té sucursals a França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.
Cal entendre el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra en el seu context temporal.
Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.
Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat / aparell
Allò que hom deixa en el testament: llegat / legat
Color marró d’aspecte terrós: sèpia / sípia
Conjunt de cabells d’una persona: cabellera / melena
Diners: cabals / caudals
Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar / creuar
Enderrocs: runa / ruïna
Fer menys fosc: aclarir / clarificar
Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol / ban
Màquina, artefacte: giny / enginy
Massa de farina cuita al forn: pastís / pastel
Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet / fulletó
Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany / esborrador
Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí / peregrí
Produir una obra musical: compondre / composar
Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible / rentable
Que té una gran fama: famosa / afamada
Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport / esport
Semblar per l’aspecte: aparentar / aparençar
DEURES:
Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia]
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara. En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, anivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context.
La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat. És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:
L’estil no està en relació amb l’assumpte. Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició. En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.
MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]
MANEL
Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
Fon.: mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
Intens.: Manelet; Manelic; Maneló.
[Diccionari Català-Valencià-Balear]
a) Les enumeracions
[Unitat 4, activitat 7]
b) Revisió i correcció de textos
[Unitat 4, activitat 9]
Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudor, fortor, ferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).
No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor o mala olor (de), que són les formes estàndards.
Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:
1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció i no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.
Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones) Hi havia cent vint-i-quatre caixes.
Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:
Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.
Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:
set germans
catorze jugadors
20 cartes
37 dies
132 assistents
En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:
Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.
2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:
El seu fill gran té divuit anys.
Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.
3. Les quantitats aproximades:
Hi van assistir unes dues mil persones.
Va costar uns dos-cents euros.
4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:
anar de vint-i-un botó
arribar a quarts de quinze
5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:
els anys seixanta, els anys noranta
6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre
7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
Vindrem a les dues.
Arribaran a quarts de nou.
Però:
Agafaré el tren de les 19:35.
Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:
1. Els cronometratges de les competicions esportives:
La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.
2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:
Ha votat el 67 % de la població.
En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:
L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.
3. Els números decimals:
L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.
4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):
49 m2 10,5 km 37 cm
5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000
6. Els resultats esportius:
Real Madrid 2 – FC Barcelona 6
7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:
l’autopista AP-7
la carretera C-17
8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:
fricandó de vedella
1 kg de vedella
50 gr de moixernons secs
2 cebes trinxades
2 tomàquets trinxats
1 got de vi blanc
farina
oli d’oliva
sal
aigua
Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:
27 d’octubre de 1994 (o del 1994) No el veig des de 1990 (o des del 1990)
Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del2017), però 20 d’abril del 17.
Una bona manera de celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra
a) Els connectors
[Unitat 2, activitat 3]
Hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.
RECORDEU:
*a menys que > si no és que / si no
*a mida que > a mesura que
*arrel de > arran de
*en relació a > amb relació a / en relació amb
*a nivell [+adjectiu] > altres construccions més precises
*doncs [causal] > perquè…
*en base a > basant-se en / a partir de…
*en quant a > quant a / pel que fa a…
*en tant que [‘com a’] > com a
*posat que [causal] > com que…
*sempre i quan > sempre que
*tal i com > tal com
b) Les enumeracions
Hem comentat els objectius de la Fundació Paco Candel i els hem revisat d’acord amb el principi de coherència de les enumeracions. [Unitat 2, activitat 4]
DEURES:
Seleccioneu la informació necessària per presentar Manuel Veiga durant l’acte inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”.
La presència humana deixa restes inevitables, com la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i deforestament que es duu a terme per arribar-hi, l’escalfament global que fa disminuir la quantitat de gel de la zona… [enumeració incoherent i sense cohesió] > La presència humana deixa restes inevitables: la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i la desforestació que es duu a terme per construir-les. A més, l’escalfament global fa disminuir la quantitat de gel de la zona.
S’ha d’invertir en polítiques educatives on s’inclogui l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Respectar les normatives, prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé. [oració d’infinitiu sense verb principal i enumeració sense cohesió] > S’ha d’invertir en polítiques educatives que incloguin l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Cal respectar les normatives i prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé.
Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la seva naturalesa, pels seus espais, monuments, platges, clima i pels amants de la gastronomia; els deliciosos plats tradicionals de cada país. [enumeració poc cohesionada] > Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la naturalesa, pels espais, pels monuments, per les platges, pel clima i, per als amants de la gastronomia, pels deliciosos plats tradicionals de cada país.
Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, val a dir que gràcies a l’entrada de moneda estrangera fa que aquests llocs turístics…[anacolut] > Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, i gràcies a l’entrada de moneda estrangera, aquests llocs turístics…
El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els teus coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ens ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures. [problemes de modalització del discurs] > El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures.
A tothom que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà, agafar un petit vaixell típic de la zona. [problemes de modalització del discurs i de cohesió] > A tots els que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà agafar un petit vaixell típic de la zona.
b) La substitució pronominal
En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:
A la mare li plaïa aquell poema.
Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer. A les teves germanesels agradaria venir al concert d’aquesta nit.
Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:
Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies. Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana. A qui se li ocorre demanar permís per fer això!
Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:
Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare). Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs) Avui dia no li importa a ningúel que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importaa ningúel que facis o deixis de fer)
Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.
[Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]
DEURES:
Subratlleu els pronoms febles del conte “Criatura” i digueu quin complement substitueixen i la funció sintàctica que fan.
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.
Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.
En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:
Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.
Aquestes oracions explicatives cal escriure-les entre comes.
b) Les enumeracions
Hem repassat la coherència d’algunes enumeracions.
c) L’accentuació: mots amb errors en la síl·laba tònica
Redacteu, a partir d’aquest vídeo de difusió del Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, un article d’opinió d’unes 300 paraules per a El Punt Avui que tracti sobre els horaris laborals i que inclogui la vostra opinió sobre la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
