a) Les enumeracions
Hem revisat les enumeracions de l’informe model.
RECORDEU: Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer una enumeració és que la frase introductòria es correspongui amb tots i cadascun dels elements de l’enumeració.
b) Estilística
DEURES:
[Unitat 4, tasca intermèdia]
Fins dimecres!
deport
m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.
a) Revisió i correcció de textos
Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.
b) Les enumeracions
Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.
Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Paco, l’Enric, la Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.
Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.
[Referència: Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]
c) Precisió lèxica: falsos sinònims
Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.
DEURES:
Fins dimecres!
Moments de crisi…
a) Els connectors
[Unitat 2, activitat 3]
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
[Optimot, fitxa 6311/5]
L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de o a rel de.
[Optimot, fitxa 6864/3]
L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context.
[Optimot, fitxa 37/5]
La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:
L’estil no està en relació amb l’assumpte.
Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.
[Optimot, fitxa 138/4]
b) Les enumeracions
DEURES:
Fins dilluns!
MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]
MANEL
Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
Fon.: mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
Intens.: Manelet; Manelic; Maneló.
[Diccionari Català-Valencià-Balear]
a) Les enumeracions
[Unitat 4, activitat 7]
b) Revisió i correcció de textos
[Unitat 4, activitat 9]
Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudor, fortor, ferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).
No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor o mala olor (de), que són les formes estàndards.
[Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]
DEURES:
Fins dijous!
Xifres i lletres (La 2)
a) Els numerals
Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:
1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció i no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.
Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
Hi havia cent vint-i-quatre caixes.
Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:
Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.
Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:
set germans
catorze jugadors
20 cartes
37 dies
132 assistents
En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:
Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.
2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:
El seu fill gran té divuit anys.
Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.
3. Les quantitats aproximades:
Hi van assistir unes dues mil persones.
Va costar uns dos-cents euros.
4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:
anar de vint-i-un botó
arribar a quarts de quinze
5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:
els anys seixanta, els anys noranta
6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre
Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:
2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:
Ha votat el 67 % de la població.
En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:
L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.
3. Els números decimals:
L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.
4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):
49 m2 10,5 km 37 cm
5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000
6. Els resultats esportius:
Real Madrid 2 – FC Barcelona 6
7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:
l’autopista AP-7
la carretera C-17
8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:
fricandó de vedella
1 kg de vedella
50 gr de moixernons secs
2 cebes trinxades
2 tomàquets trinxats
1 got de vi blanc
farina
oli d’oliva
sal
aigua
[Optimot, fitxa 7501/2]
Els ordinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:
1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló
2. El número dels volums anuals de revistes (en xifres romanes):
He trobat la informació al volum II de la Gramàtica del català contemporani.
3. Els números d’ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:
la pàgina 5
el capítol 2 (o el capítol II)
el nivell 2 d’anglès (o el nivell II d’anglès)
4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a
5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).
6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:3r Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:
III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
[Optimot, fitxa 7502/4]
2. Els intervals musicals: dues octaves
3. Les divisions horàries romanes: prima, tèrcia, sexta, nona.
4. Les paraules següents:
quinto (lleva)
octava (estrofa)
novena (pregària)
dècim (de loteria)
5. Assemblees, guerres…: la Tercera Internacional, la Segona Guerra Mundial.
[Optimot, fitxa 7500/1]
Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:
27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
No el veig des de 1990 (o des del 1990)
Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del 2017), però 20 d’abril del 17.
[Optimot, fitxa 3831/3]
b) Les enumeracions
DEURES:
Fins dijous!
Una bona manera de celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra
a) Els connectors
[Unitat 2, activitat 3]
Hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.
RECORDEU:
*a menys que > si no és que / si no
*a mida que > a mesura que
*arrel de > arran de
*en relació a > amb relació a / en relació amb
*a nivell [+adjectiu] > altres construccions més precises
*doncs [causal] > perquè…
*en base a > basant-se en / a partir de…
*en quant a > quant a / pel que fa a…
*en tant que [‘com a’] > com a
*posat que [causal] > com que…
*sempre i quan > sempre que
*tal i com > tal com
b) Les enumeracions
Hem comentat els objectius de la Fundació Paco Candel i els hem revisat d’acord amb el principi de coherència de les enumeracions. [Unitat 2, activitat 4]
DEURES:
Fins dijous!
Tarda de notes…
a) Revisió i correcció de textos
b) La substitució pronominal
En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:
A la mare li plaïa aquell poema.
Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer.
A les teves germanes els agradaria venir al concert d’aquesta nit.
Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:
Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies.
Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana.
A qui se li ocorre demanar permís per fer això!
Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:
Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare).
Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs)
Avui dia no li importa a ningú el que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importa a ningú el que facis o deixis de fer)
[Optimot: fitxa 2524/5]
Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.
[Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]
DEURES:
Fins dijous!
a) Els signes de puntuació
Recordeu que per separar el text i la citació textual usem els dos punts seguits de la citació entre cometes i començada amb majúscula.
b) Les enumeracions
[Imatge extreta del vídeo El Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona]
c) La veu passiva
Si voleu tenir més informació sobre la veu passiva, només cal que cliqueu els enllaços següents:
DEURES:
Tornem el dia 13.
En Mauri
Un maori
a) Els signes de puntuació
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.
En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:
Aquestes oracions explicatives cal escriure-les entre comes.
b) Les enumeracions
Hem repassat la coherència d’algunes enumeracions.
c) L’accentuació: mots amb errors en la síl·laba tònica
Hem dictat les paraules següents: paraplegia, iber, vídeo, fluor, soviet, medul·la, elit, Munic, míssil, guru, quadriga, Dèmocles, intèrfon, maori, tèxtil, torticoli, Etiòpia, diòptria, ampit, Hèlsinki, èczema, libido, víking, olimpíada, radar, alfil.
DEURES:
Fins dijous!
L’Andreu i la Roser us conviden a la Festa Major de Serinyà.
a) Els signes de puntuació
El punt i coma s’utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d’anar precedida d’una coma).
Cal escriure entre parèntesis els incisos o explicacions de caràcter addicional que s’introdueixen dins un text. Cal tenir en compte, però, que els incisos posats entre parèntesis mantenen amb la resta del text una relació més llunyana que els incisos escrits entre comes (el president, que n’és el responsable, va admetre que…) o entre guions (el Gabinet del Rectorat —temps enrere Gabinet de Comunicació— està estructurat…).
b) Els numerals
Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:
1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció ino es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.
Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
Hi havia cent vint-i-quatre caixes.
Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:
Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.
Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:
set germans
catorze jugadors
20 cartes
37 dies
132 assistents
En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:
Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.
2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:
El seu fill gran té divuit anys.
Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.
3. Les quantitats aproximades:
Hi van assistir unes dues mil persones.
Va costar uns dos-cents euros.
4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:
anar de vint-i-un botó
arribar a quarts de quinze
5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:
els anys seixanta, els anys noranta
6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre
7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
Vindrem a les dues.
Arribaran a quarts de nou.
Però:
Agafaré el tren de les 19:35.
Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
[Optimot, fitxa 7499/1]
c) Les enumeracions
DEURES:
Fins dimarts!