RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘enumeracions’

  • Dijous, 17 de desembre del 2015

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Proposta de solució de l’activitat 4 (CNL de Barcelona)

    Incorreccions

    • L’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats. Si l’objectiu és desglossar els capítols, en aquest text no s’aconsegueix, ja que barreja fragments d’un text valoratiu amb el desglossament dels capítols.
    • Els subapartats 1, 2,4 i 5 fan referència a l’apartat. No comencen igual, cal unificar-los.
    • Els subapartats 3, 6 i 7 són textos valoratius. Poden anar en algun subapartat o després de desglossar els capítols.
    • Els subapartats 6 i 7 formen part d’un mateix paràgraf.

    Text revisat

    Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de Cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents :

    Capítol I – El coordinador de Cultura i Joventut no s’hi comptabilitza, de manera que és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament.

    Capítol II – Les contractacions de béns i serveis, que són el gruix de l’activitat municipal de Cultura, s’han reduït més d’un 50 %, i han passat de 233.915 € a 111.840 €.

    Capítol IV – La baixada de les subvencions a les entitats culturals ha estat encara més important: de 23.769 € a 9.252 €, un 61 %. La reducció ha anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions; ara únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.

    Capítol VII – El pressupost de Cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts irregularment en els pressupostos d’aquest període. Les despeses són en total més de 1,4 milions d’euros, transferits.

    Si s’exclouen de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem que el pressupost de Cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys.

    Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4 € per habitant, més del triple que els 67,2 € per habitant destinats de mitjana als municipis de la província. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 € per habitant, molt inferior als 73,7 € que hi dediquen de mitjana els municipis d’aquest tram de població.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Analitzeu les dades que us he donat i feu un petit escrit per valorar-les.

    Ens retrobem el 12 de gener.

    Bones festes!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de desembre del 2015

    Una enumeració no gaire homogènia:

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Hem repassat el text del Consell Comarcal del Garraf.

    Puntuació de les enumeracions en línia

    b) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    c) L’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix,  Etiòpia, Munic,  medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, diòptria,  préssec, feréstec, iber, vídeo,  fórmula, tómbola, Tàrraco

    DEURES:

    • Reviseu el text de l’activitat 4 per tal que sigui més coherent.
    • Milloreu les oracions en veu passiva de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de desembre del 2015

    El 10 i el déu del Barça:

    Messi

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Els numerals

    • No alternarem xifres i lletres en una enumeració; si un dels cardinals s’ha de representar en xifres, s’hi representen tots.
    • Els numerals ordinals els podem expressar tant en lletres com en números. Quan els expressem amb xifres, al darrere hi podem posar l’última lletra de l’ordinal, sense deixar cap espai i sense posar-hi punt final, o bé no posar-hi res. No farem servir mai les lletres volades.
    • Quan una xifra va posposada al substantiu fa la funció d’ordinal. Per tant, no posarem mai punt entre el miler i la centena, i l’escriurem sempre amb xifres. És el cas dels anys, els números dels bitllets de loteria, els de les vies públiques, etc. En canvi, els cardinals sí que s’escriuen amb punt.
    • El percentatge, o tant per cent, és la quantitat que representa proporcionalment una part d’un total de cent. L’expressarem normalment amb xifres i amb el símbol %, que optem per escriure enganxat a la xifra, sense espais. La xifra i el símbol han d’anar sempre en la mateixa línia del text (no es poden separar). També es pot escriure tot amb lletres (“el tres per cent”, per exemple), tot i que no és tan habitual. Vigilarem, però, a no fer barreges en un mateix text. Sobretot si es tracta de textos d’economia amb molts percentatges, preferirem el símbol. Quan hi ha diversos percentatges, es recomana que el símbol % acompanyi cada xifra.

    [Recomanacions del web esadir.cat]

    Revisió de l’exercici

    b) Les enumeracions

    En primer lloc, els apartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També s’ha de mantenir la coherència sintàctica de manera que, quan llegim cada un dels apartats a continuació de l’enunciat, el resultat ha de ser una frase entenedora i sintàcticament ben construïda. A més, els diferents apartats han de ser coherents entre ells, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas algun de cada manera), i han d’estar puntuats igual (que acabin tots amb coma, o punt i coma, o punt; tret del darrer, que acostuma a acabar amb punt perquè és l’element que tanca el paràgraf).

    Hem analitzat les enumeracions de l’informe model. Hem vist que sintàcticament no eren coherents i que caldria tornar-les a redactar.

    El Sr. Josep López es queixa de la següent problemàtica dels problemes següents:

    a.- Molta escalfor, sobretot a l’estiu produïda per les xemeneies i per la base d’obra de les mateixes. Les xemeneies i la base d’obra fan molta escalfor, sobretot a l’estiu.

    b.- Escalfor de les canonades d’aigua freda de la cuina per la seva proximitat amb la xemeneia. Les canonades d’aigua freda s’escalfen per la proximitat de la xemeneia.

    c.- Una de les xemeneies arriba a cremar si es toca. La xemeneia [caldria precisar més de quina parlem] crema.

    d.- Caiguda de volves de sutge produïdes per la xemeneia de l’esquerra, que correspon a la pizzeria. La xemeneia de l’esquerra expulsa volves de sutge.

    La presidenta de l’escala es queixa de:

    a.- L’acumulació de volves de sutge que cauen a les terrasses dels dúplex de l’edifici, i a la coberta del mateix. que cauen volves de sutge a les terrasses dels dúplexs i a la coberta [la teulada?] de l’edifici;

    b.- que, en el moment d’allargar la xemeneia, es va trencar un dels vidres de la claraboia.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de desembre del 2014

    29, 28, 27, 26, 25… 2015!

    ACTIVITATS DELS DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    Hem corregit l’exercici i hem comentat les propostes de l’article de Llengua i Ús.

    b) Els apartats i els subapartats

    Hem comentat el text de l’activitat 4.  Hem vist que l’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats ja que no desglossen els capítols sinó que en fan tot un seguit de valoracions .

    RECORDEU: Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També han de començar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i d’altres elements que assegurin la coherència d’aquest tipus de text.

    DEURES:

    • Reviseu el text del projecte dels menjadors escolars sostenibles i feu-hi els canvis necessaris perquè sigui més coherent.
    • Trieu una de les propostes d’informe (1,2, 3, 5) de l’activitat 1. Comenteu els gràfics, que podreu aprofitar per redactar l’informe de la tasca final.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 6 de novembre del 2014

    Tot esperant l’11-N.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 5 i 6

    a) Les enumeracions

    Hem comentat l’oració següent:

    • *Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió, l’usat en l’àmbit de l’ensenyament o el llenguatge administratiu.
    • Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió… També és el que usem en l’àmbit de l’ensenyament i en el llenguatge administratiu.

    Fixeu-vos que és millor fer frases curtes i que cal fer servir els signes de puntuació de manera correcta per organitzar l’oració.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir, utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Hem comentat el títol de l’article d’Ada Castells. Encara que la majoria heu pensat que el títol ja estava bé perquè fa referència al profit (finalitat) que traiem de llegir, ens hem adonat que en l’article hi ha respostes que fan referència als motius (causa): Llegim perquè així ampliem els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses.

    També hem llegit la primera part del conte “El senyor que compta” i hem revisat els perquès.

    [Segons el Diccionari castellà-català, l’equivalent genuí l’expressió no estar para bromas és no estar per brocs (o per romanços).]

    c) Ortografia: la vocal neutra

    Primer gran dictat del curs. Els guanyadors han sigut la Núria P. i en Xavier P.

    Aquestes són les paraules que us he triat per dictar:

    albercoc
    alcàsser
    assemblea
    avantatge
    cànem
    efeminat
    emparar
    enrevenxinar
    enyorar
    ermini
    estamordir
    estendard
    galàpet
    gelea
    javelina
    latrina
    malenconia
    majorama
    meravella
    monestir
    punxegut
    ràfega
    rancor
    resplendir
    sanefa
    sarbatana
    setí
    sometent
    temptejar
    vernís

    DEURES:

    • Acabeu de repassar el conte.
    • Feu el primer exercici de la fotocòpia de repàs dels signes de puntuació.

    Fins dimarts (11-N)!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de novembre del 2014

    Tardor. Bella paraula, distintiva de la llengua catalana, si bé de creació moderna, que ha substituït l’antic llatinisme autumne (i variants) i la perífrasi popular primavera de l’hivern. [Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 5

    a) Les enumeracions

    RECORDEU:

    • La coma separa obligatòriament els elements d’una sèrie, llevat que els separin -en les enumeracions completes o tancades- les conjuncions i, o, ni.
    • Si l’enumeració és incompleta o oberta, se suprimeix la conjunció copulativa i l’enumeració acaba amb l’abreviatura etc. o punts suspensius. En cap cas no hem de fer servir alhora totes dues solucions.
    • Els punts suspensius s’escriuen immediatament al costat de la paraula que acompanyen, i són tres.
    • Els dos punts s’usen per introduir enumeracions només quan hi ha un trencament sintàctic.
    • Les enumeracions de substantius determinats s’escriuen amb l’article al davant, en especial si el nombre i el gènere dels diferents substantius no coincideixen.
    • Les enumeracions han de mantenir la cohesió sintàctica de l’oració.

    Tenint en compte aquestes regles, hem corregit les oracions següents:

    • *Depenent del lloc, del que volem transmetre, amb qui estem o de quin mitjà utilitzem, canviem de registre.
    • *Els àmbits en què es fa servir són: la novel·la, teatre, poesia, etc.
    • *El registre col·loquial, que s’utilitza en àmbits familiars, els amics, etc.
    • *És utilitzat en mitjans de comunicació, ensenyament, llibres de divulgació, llenguatge administratiu,…

    b) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    En els casos qu*e s’admeten les dues formes, hi ha primer la forma preferible.

    1. No es veuen gaires parades. Em sembla que l’any passat n’hi devia haver més. [haver-hi: verb impersonal]
    2. L’exposició de flors i el festival Temporada Alta són un pol d’atracció per al turisme cultural. [més d’un subjecte]
    3.  He comprat castanyes i la meitat estaven podrides / estava podrida. [nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional]
    4.  La majoria dels estudiants universitaris fan / fa rodó per Fires. [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]
    5.  A la presentació del curs hi han assistit / ha assistit la totalitat dels alumnes [nom col·lectiu quantificador amb complement preposicional]; en canvi, la meitat del professorat no hi ha anat [complement és un altre nom col·lectiu].
    6. És una de les atraccions que tenen més èxit. [un dels (+nom) que]
    7.  La família de la meva dona es troba cada any per Fires. [nom col·lectiu no quantificador]
    8. Per Tots Sants, mig Girona queda col·lapsada. [mig i tot invariables davant país o ciutat]
    9. El cor Geriona ha fet el pregó d’aquest any. [nom col·lectiu no quantificador]
    10. L’Estat Islàmic no són jihadistes; són terroristes. [diari Ara: ‘els membres’]
    11. L’Estat Islàmic es considera l’organització terrorista més perillosa. [diari Ara:’ l’organització’]
    12. L’Ajuntament ha obert expedient a una trentena de barraques que venien begudes alcohòliques a menors d’edat. [un dels (+nom) que]
    13.  El veïnat es queixa que la música de les fires no els deixa dormir. [nom col·lectiu no quantificador]
    14.  Love of Lesbian actua aquest dissabte a l’Auditori. [nom col·lectiu no quantificador]
    15.  La gent es queixa / es queixen de tot. [indistint singular o plural amb gent]

    DEURES:

    • Argumenteu el decàleg d’Ada Castells.
    • Feu l’activitat 6 del dossier.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme