RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘estilística’

  • Dimarts, 25 d’abril del 2017


    De la banda sonora d'”Imaltzin”.

    a) Els pronoms febles

    El pronom de datiu pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de de quan complementen preposicions i locucions com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) El balear

    La lectura d'”Imatlzin” de Biel Mesquida ens ha servit per parlar de les característiques dialectals del balear:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na
    • mots característics: burotar (‘fer gargots’), plagueta (‘llibreta’), retxa (‘ratlla’), horabaixa (m. o f., ‘tarda. capvespre’), i busques (‘i escaig’), dois (‘disbarats’), crull (‘esquerdes’), llosca (‘burilla’), escarrufar (‘esgarrifar’), trull (‘fressa’), verrim (‘engrut’), botifarres (‘nobles’), fufa (‘vulva’), bolla (‘bola’)

    El diftong tònic [ij] únicament existeix en alguns parlars baleàrics en formes de primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant seguida de iar (estud[íj]) i en algun nom (nov[íj] o f[íj], aquest darrer amb la [j] derivada de la iodització).

    Els dos paradigmes, el de l’anomenat article general i el de l’anomenat baleàric o salat, conviuen a les Illes Balears. L’article baleàric és propi dels registres menys formals de la llengua oral. Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre hi ha usat l’article general. Tots dos són, doncs, acceptables malgrat que no es puguin usar indistintament. La presència d’un o d’altre depèn del context i del registre emprat.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    c) Estilística

    Hem llegit dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli:

    Espiral (1998): “IV. Desert”

    Joan Cortell despertà sobtadament de la sesta i tardà no pocs segons a superar l’efecte enlluernador del sol. Feia hores que s’havia ajagut, fatigat, sota l’ombra espessa de la figuera que adornava el seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificultaven comprendre que es trobava en un paisatge erm, ple d’infinits camins, de prominències, de clots i de cruïlles. Es va incorporar, caminà en una direcció qualsevol amb l’esperança d’arribar a un lloc identificable. No tingué fortuna: com en un laberint, tots els indrets on aplegava eren calcats al punt de partida. Joan Cortell mirà cap amunt, desmoralitzat, i no veié el cel sinó una massa enorme, fastigosa, que potser no tingué temps d’identificar com la llengua d‘un servidor, que l’havia capturat amb la palma de la mà i es disposava, immediatament, a engolir-lo.

    Espiral (2010): “Desert”

    Desperta sobtadament de la migdiada i a penes pot obrir els ulls: el sol l’enlluerna. Fa hores que s’havia gitat, exhaust, a l’ombra d’una figuera del seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificulten comprendre que es troba en un paratge erm, solcat d’infinits camins i cruïlles.

    S’incorpora, camina en qualsevol direcció buscant un lloc conegut. No hi ha sort: tots els indrets on aplega són calcats al punt de partida. On és la figuera? On el xalet?

    Mira cap amunt. No veu el cel, sinó una massa enorme, humida, movedissa, que no pot identificar com la meua llengua perquè abans que ho faça llepe la palma de la mà amb què l’he capturat i me l’empasse.

    Després, hem fet una llista dels canvis que hi ha introduït l’autor:

    • distribució del text en paràgrafs
    • ús de formes dialectals
    • tria de formes menys formals
    • simplificació sintàctica
    • presència més directa del narrador

    Tot i que no ens hem posat d’acord sobre quin text era millor, i per tant sobre la necessitat de revisar el text, hem comentat la justificació de l’autor:

    Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    En conclusió, tants caps, tants barrets.

    DEURES:

    • Ompliu els buits de la ressenya del llibre de Martí Gironell.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 de desembre del 2016

    Uns minuts musicals

    a) La nominalització

    Hem revisat les frases de la fotocòpia.

    b) L’abús dels possessius

    Sovint abusem dels possessius per influència d’altres llengües en què són més habituals. Hem d’evitar-ne l’ús en els casos següents:

    • Quan es pot deduir la relació possessiva gràcies al context (les relacions de família, les parts del cos, les peces de roba, etc.): La Marta va agafar el seu abric i se’n va anar.
    • Si qui posseeix és una persona, els pronoms febles de complement indirecte solen ser suficients per marcar la possessió: Li han falsificat la seva signatura.
    • Quan el posseïdor és un objecte inanimat, sovint no cal marcar la relació de possessió. Si és necessari marcar-la, és preferible usar el pronom en: De Londres, el que més m’agrada són els seus parcs.
    • Amb noms que procedeixen de verbs, sempre que sigui possible, convé passar-los als verbs corresponents en activa o usar els pronoms febles corresponents: Pel que fa als resultats de la prova, demà procedirem a la seva publicació.

    [Text adaptat de Va de bo! Curs de nivell superior de valencià (C2)]

    c) Estilística: remarques

    DEURES:

    • Corregiu o milloreu, si cal, les frases de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de gener del 2016

    “La práctica terminó por convencerme de que los adverbios de modo terminados en -mente son un vicio empobrecedor.
    Así que empecé a castigarlos donde me salían al paso, y cada vez me convencía más de que aquella obsesión me obligaba a encontrar formas más ricas y expresivas.” (Gabriel García Márquez, Vivir para contarla)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. A continuació, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteniment, heu de dur a terme. [claredat, omissió verbs buits: us detallo]
    2. Aquest cap de setmana cauran precipitacions en forma de neu a tot Catalunya. [claredat, substitució formes artificioses: nevarà]
    3. Aquest reglament es va aprovar per la majoria de representants. [claredat, ús veu activa]
    4. Blanes comptarà amb un increment dels mossos d’esquadra per a aquest estiu. [claredat, substitució formes artificioses: tindrà més]
    5. Cal conèixer bé tots els elements que hi ha implicats en aquest conflicte per arribar a la seva resolució. [ús estructures verbals: resoldre’l]
    6. Cal tornar a començar de nou per solucionar el problema. [omissió elements innecessaris]
    7. Dissabte va morir Joan Barril, als 62 anys d’edat. [omissió elements innecessaris]
    8. El detingut, Josep Caus, segons el seu advocat, Jaume Prats, designat d’ofici, era fora del país. [ordre]
    9. El fet que el jutge que porta el cas de les persones mortes aquest any al geriàtric de Rubí, en el torn de nit, en què treballava Josep Garcia, hagi ordenat exhumar els cadàvers, ha portat Garcia, segons el seu advocat, a voler declarar un altre cop, perquè sembla que té alguna cosa per explicar. [ordre, substitució formes artificioses]
    10. Els joves tunisians estan posant la dictadura del president Ben Ali contra les cordes, que està responent a la crisi amb poca coherència. [ordre]
    11. En l’últim mes, han mort a l’estat indi de Bengala Occidental, per les inundacions, cent persones. [ordre]
    12. Fins dijous està obert el termini per a la selecció de les trenta estàtues humanes de la Rambla de Barcelona. [ús estructures verbals: seleccionar]
    13. L’últim cinema de la ciutat ha tancat les portes. [omissió elements innecessaris]
    14. L’entrada en vigor de l’euro ha provocat un increment de l’IPC. Aquest increment ha repercutit negativament en el volum d’exportacions de productes catalans. [ús de frases compostes: que]
    15. La cimera es durà a terme el proper mes de maig. [omissió elements innecessaris]
    16. La pacient té només un 20 per cent de capacitat pulmonar. [ordre]
    17. La situació ha fet un gir de 180 graus. [claredat, ús construccions genuïnes: s’ha capgirat]
    18. La Universitat té la seva seu social en el campus de Bellaterra. [omissió elements innecessaris]
    19. Luis Enrique ha parlat de l’actuació de l’equip en l’últim partit de Lliga, no sense abans fer una referència explícita a les recents polèmiques arbitrals. [ús construccions genuïnes: després]
    20. No han servit de res els 19 punts de Marc Gasol, màxim anotador dels Grizzlies, en el que ha estat la tercera derrota consecutiva del seu equip. [ús construccions genuïnes]
    21. Pere Ramon continuarà una temporada més com a director de l’orquestra. La notícia, no per esperada, no ha deixat d’agafar per sorpresa. [ús construccions genuïnes: encara que s’esperava]
    22. Si us plau, lletregeu lletra per lletra el vostre nom i els vostres cognoms. [omissió elements innecessaris]
    23. Té una faringitis a la gola. [omissió elements innecessaris]
    24. Per acabar, dir que hem de revisar sempre tot el que publiquem. [absència de verb principal]

    Correcció de l’activitat 8

    *detecció prematura > detecció precoç (‘Detecció d’un problema de salut durant el període asimptomàtic que permet aplicar mesures per a intentar modificar-ne la història natural i evitar-ne la progressió.’)

    b) El resum

    Mapa resum

    DEURES:

    • Reviseu el text 3 de l’activitat 8.
    • Feu un resum d’unes 100 paraules del text que tingui relació amb el tema del vostre informe.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de gener del 2016

    El com-s’ha-fet:

    picasion.com_64266a4d50eac6f059c9f3c1e7f40eda

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. Construcció genuïna: La frase ha de ser genuïna i, per tant, s’han d’evitar les construccions estranyes a la llengua en què s’escriu, en aquest cas la catalana.
    2. Presència de verb principal: Tota frase necessita verb principal; per tant, s’ha d’evitar de fer una frase independent, és a dir, entre punts, sense verb.
    3. Ordre dels elements: S’ha de seguir l’ordre correcte sense canviar elements de lloc innecessàriament. Així s’eviten repeticions, abús de possessius, etc. Això no vol dir, però, que l’ordre sigui fix: a vegades convé canviar-lo per a introduir matisos al text.
    4. Cohesió dels elements: Els diversos elements de la frase han d’estar ben lligats perquè no hi hagi una construcció desballestada o punts sense acabar.
    5. Claredat: S’ha de buscar la claredat de la frase evitant construccions artificioses o rebuscades.
    6. Omissió d’elements innecessaris: S’ha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar els que siguin sobrers, per repetició d’idees o conceptes.
    7. Ús d’estructures verbals: En català val més fer servir verbs que no pas substantius en determinades posicions perquè la construcció amb verb respon més a una llengua natural i genuïna i evita possessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de l’expressió.
    8. Ús de frases compostes: Claredat no significa reduir-se a frases curtes, independents, separades per punts cada poques paraules, sinó que, com correspon al desenvolupament d’un pensament ordenat, es necessiten frases principals i subordinades.

    [Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya]

    Exercici

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Un dubte d’un company: Estic en un enterrament o Sóc en un enterrament?

    Penseu-hi i justifiqueu la resposta.

    DEURES:

    • Repasseu les frases que no hem corregit.
    • Reviseu el text 1 de la pàgina 20 del dossier.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’abril del 2015

    a) Els pronoms febles

    Hem continuat revisant les combinacions normatives.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Benzina: elogi de la revisió”, de Magí Camps

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.
    • Compareu les dues versions del conte “Desert“.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de maig de 2014

    Ensumem la prova.

    a) La prova homologada

    Hem comentat l’estructura de la prova.

    Per preparar la prova podeu repassar aquest recull de qüestions de normativa

    b) L’oració composta: les oracions adverbials

    EXERCICIS: 18 i 19 (pàg. 363), i 20 (pàg. 406)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 k)-t) (pàg. 344-345)

    d) Història de la llengua: la Renaixença

    Si cliqueu aquí, tindreu material per preparar el tema d’història de la llengua.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 25 i 28 de les pàgines 407 i 409.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de març de 2014

    Tenim companys al Boeing 777?

    a) Verbs irregulars

    EXERCICIS: 17 i 18 (pàg. 235-236)

    b) Compostos

    Després de corregir els deures hem fet un exercici per formar compostos:

    • lladre de pisos: saltaterrats
    • varietat de raïm: picapoll
    • carpeta o cartera per a documents: portafirmes
    • embolic: cofisimofis
    • fleuma: figaflor
    • joc de cartes: set i mig
    • joc infantil: fet i amagar
    • onomatopeia del lladruc del gos: bub-bub
    • persona que comença moltes coses i no n’acaba cap: tastaolletes
    • producte per matar rates i ratolins: mata-rates
    • canó de paper de colors cargolat que en bufar-hi es descargola i fa un so estrident: espanta-sogres
    • usurer: escanyapobres
    • vídua que ha contret terceres núpcies: escanyamarits
    • moble on es guarden les revistes i els diaris: porta-revistes

    I ara una llista d’alguns compostos més:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 8, 9 i 10 (pàg. 229-230)

    c) Estilística

    Recordeu aquests consells per escriure uns textos més entenedors:

    1. Useu paraules precises.
    2. Empreu expressions concises.
    3. Feu servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
    4. Useu les paraules adequades a cada situació comunicativa.
    5. Eviteu les repeticions innecessàries.
    6. Eviteu les ambigüitats.
    7. Useu amb mesura els incisos.
    8. Controleu la llargària de les frases.

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 236.
    • Repasseu els procediments de generació de nous elements lèxics mitjançant la composició i feu l’exercici 26 de la pàgina 242.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 27 de març de 2012

    Últim dia abans de les vacances de Setmana Santa.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    EXERCICIS: 42, 51 i 52 (fotocòpia) i 6 (pàg. 271)

    b) Estilística

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 43 i 53 de la fotocòpia.
    • Llegiu-vos l’apartat del llibre que tracta dels emmudiments i feu l’exercici 5 de la pàgina 270.

    Tornem el 10 d’abril!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 de març de 2012

    Dia plujós de primavera.

    a) Fonètica sintàctica

    Ens hem fixat en les assimilacions: la labialització, la palatalització i la velarització.

    • La [n] assimila el punt d’articulació de la consonant del darrere: [m] davant de bilabial, [ɱ] davant de la f, [ɲ] davant de palatal i [ŋ] davant de velar. Recordeu que a final de paraula el so velar pot ser mut (sang, tinc); no obstant això, la [n] es velaritza.
    • La [m] esdevé labiodental davant de la f: [ɱ].
    • La [l] es converteix en [ʎ] davant d’un so palatal.

    EXERCICIS: 41, 49 i 50 (fotocòpia)

    b) Estilística

    Pautes d’expressió escrita:

    • Els paràgrafs han de tenir una extensió mesurada: ni molt llargs ni molt curts. El paràgraf també ha d’estar ben estructurat.
    • Les frases igualment han de ser mesurades. Si has de triar, utilitza millor frases curtes que llargues. Més de 30 paraules potser és massa. No abusis dels incisos perquè poden desorientar el lector, sobretot si tallen violentament un sintagma: vés a l’essencial. Mira de respectar al màxim possible l’ordre canònic de la llengua: subjecte, verb i complements. El principi de la frase serà sempre un lloc rellevant: utilitza’l per a col·locar-hi coses importants.
    • No castiguis el lector amb un excès de nominalitzacions: l’ús dels verbs sol ser més clar; així, tot esdevé més dinàmic i entenedor. També convé que evitis sempre que puguis les passives: donen un toc massa formal al text.
    • Tria amb cura els mots que vols utilitzar: no els repeteixis en excés, busca’n sinònims i evita els mots jòquer o buits de significat. Un pronom feble en el lloc adient alleugereix moltíssim un text.
    • Sigues concret, fes servir mots planers i no abusis dels adverbis acabats en –ment.

    [Text adaptat del llibre Va de bo C2, ed. Bromera]

    S’ha d’evitar l’ús abusiu de les formes del possessiu. En general, cal prescindir-ne sempre que sense aquestes formes no canviï el sentit del text.

    • Prengui el seu número i esperi el seu torn. > Prengui un  número i esperi el torn.
    • Pintarem les portes i els rètols que hi ha a sobre seu. > Pintarem les portes i els rètols que hi ha a sobre.
    • Conserveu el vostre bitllet fins que sortiu del recinte del metro. > Conserveu el bitllet fins que sortiu del recinte del metro.

    [Text extret de Joan Solà, Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona]

    EXERCICI: 4  a)-f) (pàg. 225)

    DEURES:

    • Repasseu els fenòmens de fonètica sintàctica que hem vist fins ara i feu els exercicis 42, 51 i 52 de la fotocòpia.
    • Acabeu de fer l’exercici 4 de la pàgina 225.

    Fins dimarts!

    AVÍS IMPORTANT: El dijous 29 de març els treballadors de l’Oficina de Català de Salt ens afegim a la vaga general; així doncs, no hi haurà classe.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme