RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘exposició oral’

  • Dimecres, 8 de febrer del 2019

    Blason de Aix-en-Provence

    L’escut d’Aix-en-Provence o d’Ais de Provença?

    a) La notícia

    Hem revisat aquests titulars.

    1. 249.530.000 [250 milionseuros per a infraestructures
    2. Ajuntament Salt proposa cobrar taxa per tenir gos [Hi falten els articles i les preposicions.]
    3. Cinc anys després del seu tancament, la ministra Ribera anuncia el desmantellament del projecte Castor perquè és massa costós [Arriben tand i, a més, és massa llarg.]
    4. Descobert a Escòcia un rèptil marí del Juràssic semblant a un dofí que va viure fa uns 170 milions d’anys [És massa llarg i és ambigu.]
    5. El govern espanyol està disposat a repensar la intervenció de trucades sense intervenció [una ordrejudicial
    6. El petroli segueix en caiguda lliure: el petroli [barril] de Brent baixa dels 46 dòlars [La segona part del títol el podem fer servir de subtítol.]
    7. Els Globus d’Or llancen Roma[‘Roma’] cap a l’èxit
    8. Els homes, que es fan moltes ‘selfies’ són més proclius a ser psicòpates
    9. En la continuació de ‘Twin Peaks’, el protagonista, l’agent Cooper, el torna a interpretar de nou Kyle MacLachlan.  [És massa llarg.]
    10. Fontcoberta va reestrenar [reestrenael nucli de l’església
    11. Inauguren [S’inaugura / Inaugurada] la nova biblioteca de Girona
    12. Josep Lluís Núñez, el presoner d’Hisenda [És un joc de paraules.]
    13. L’Assemblea Nacional Catalana [ANCdemana que: “els polítics estiguin a l’alçada”
    14. La CUP podria mantenir les sigles a la llista d’esquerres [Expressa probabilitat.]
    15. La nova fornada de dirigents que dirigirà [governarà] el país
    16. Marine Le Pen reclama no mantenir [eliminar / liquidarSchengen
    17. Mor dona en omplir-se de fum metro de New York [Nova York] [Hi falten els determinants.]
    18. Nadal no es classifica per a la tercera [eliminat a la segona] ronda del torneig de Doha
    19. Part de l’art pre-colombí [precolombíde Jordi Clos, cedit al MuCuM [Museu de Cultures del Món]
    20. Sefardites, sí; moriscos i sahrauís, no [Hi ha molts signes de puntuació i és poc informatiu.]
    21. Dos premis (millor pel·lícula dramàtica i millor actor protagonista) per Bohemian Rapsody [‘Bohemian Rapsody’]
    22. Tres veïns de Granollers han estat imputats per l’intent d’homicidi de Pere Ros
    23. Troben [Trobades] 50 tones de llavors de cereals destinades a la comercialització fraudulenta
    24. Un exregidor del PI està a favor d’un govern d’unitat
    25. Un milió de pensions més!

    b) L’exposició oral

    Hi ha quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic (fora que siguis un gran actor). Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.

    Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.

    Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    Segons el tipus de discurs, ens hem de fixar més en alguns aspectes concrets de la intervenció. [molt, força, no gaire]


    DEURES:

    • Heu de participar en una taula rodona que porta per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Feu una intervenció d’uns 4 minuts.  [Tasca final] Consulteu aquests enllaços per trobar arguments per desenvolupar la vostra intervenció i preparar el guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 4 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de serinya

    Com s’ho feien sense internet?

    a) L’exposició oral

    Hem presentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral del web Com comunicar del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

    b) La notícia

     

    Article complet

  • Dilluns, 21 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de marrà

    Aquest animal és tossut com unes banyes de marrà.

    a) El substantiu: gènere

    Hem repassat els deures:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella) / verra (femella) / garrí, godall, porcell (cria)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (espècie) / toro (espècie) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella) / xai, corder, anyell (cria) / be (cria i espècie)
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana: “El gènere en els noms“]

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà;  farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    c) L’exposició oral

    d) La variació

    DEURES:

    Escolteu atentament el vídeo Model d’exposició oral que teniu a continuació i responeu de manera argumentada la pregunta següent: Us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats?

    Abans de contestar la pregunta, consulteu el material que teniu a continuació:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 16 de gener del 2019

    Imatge relacionada

    a ) El substantiu: gènere

    Per il·lustrar el debat sobre la preferència de l’ús d’una forma o una altra a l’hora de referir-nos a les dones que exerceixen alguns càrrecs o professions, podeu llegir aquest article (i els comentaris dels lectors) d’Enric Gomà.

    Hem comentat alguns exemples de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena?
    • el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    b) L’exposició oral

    Hem fet uns mapes mentals amb la informació del web Argumenta. [Unitat 1, activitat 1]

    En aquest document hi trobaràs més informació sobre l’elaboració de mapes mentals:

    DEURES:

    • Quines d’aquestes paraules serveixen per designar l’espècie? I el mascle? I la femella? I la cria?
      • porc / verro  / marrà / truja
      • bou / brau  / toro  / vaca
      • marrà / moltó  / ovella / xai / corder / be
      • cabró / boc / cabra / cabrit
    • Com es diu la femella del gall dindi?

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 24 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de perlas naturales

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La gestoria HabiGest de Girona ha rebut en un període de dos mesos un nombre significatiu de reclamacions provinent de la comunitat de veïns del bloc de pisos situat carrer Nou nº 16. > La gestoria HabiGest ha rebut en els últims mesos força reclamacions de la comunitat del carrer Nou, 16.
    2. Aquest gran nombre d’alumnat en el servei de menjador ha fet que la seva infraestructura, pel que fa a l’equipament i maquinari, hagi quedat insuficient… > Aquest gran nombre d’alumnes usuaris del servei de menjador ha fet que l’equipament  sigui insuficient…
    3. En l’actualitat, l’origen dels treballadors de la nostra empresa és majoritàriament de fora del municipi. > La majoria dels treballadors viuen fora del municipì.
    4. L’augment de treballadors que venen amb tren en els darrers anys, ha fet disminuir l’ús del vehicle privat, millorant l’accés a les instal·lacions i reduint de forma dràstica els robatoris i furts als vehicles dels treballadors. > L’augment de treballadors que venen amb tren en els darrers anys, ha fet disminuir l’ús del vehicle privat. Això ha fet que millori l’accés a les instal·lacions i que es redueixin de forma dràstica els robatoris i furts als vehicles dels treballadors.
    5. …ha encarregat el present informe, sobre la mobilitat dels treballadors de l’empresa, per tal de ser presentat al consell rector de la cooperativa. > …ha encarregat el present informe, sobre la mobilitat dels treballadors de l’empresa, per tal de presentar-lo al consell rector de la cooperativa.
    6. Una empresa externa s’encarrega de la seva neteja [de les estovalles i els tovallons del menjador] cada quatre o cinc dies, cosa que dificulta poder-les canviar sempre que aquestes el requereixin. > Una empresa externa s’encarrega de netejar-los cada quatre o cinc dies, cosa que dificulta canviar-los sempre que calgui.
    7. El portàtil és una eina per a treballar, i tant la protecció, manteniment i ús d’aquest és responsabilitat dels alumnes. > El portàtil és una eina per treballar i l’alumne és responsable tant  de protegir-lo i mantenir-lo com de fer-ne un bon ús.
    8. La presència continuada de portàtils a la taula incita a les distraccions. > La presència de portàtils a l’aula distreu els alumnes.
    9. Les taules i les cadires del menjador estan molt juntes unes amb les altres quedant un passadís de 20 cm d’amplada, dificultant el pas entre els alumnes. > Les taules i les cadires del menjador estan molt juntes i només queda un passadís de 20 cm d’amplada, cosa que dificulta el pas entre els alumnes.
    10. El dispositiu ha de ser desplaçat d’un lloc a l’altre per part de l’alumne i això també augmenta els risc de caigudes i trencament i la possibilitat de patir sobrecàrregues musculars per part de l’alumne. > L’alumne ha de portar el dispositiu d’un lloc a l’altre. Això augmenta el risc que l’ordinador caigui i es trenqui i que l’alumne pateixi sobrecàrregues musculars.
    11. És per això que caldria una millora, en tots els sentits, del servei. > Per això, caldria millorar el servei.
    12. Canviar els ordinadors portàtils per ordinadors fixos que permeten treballar amb una millor ergonomia i no s’han de carregar ni transportar. > Canviar els ordinadors portàtils per ordinadors fixos que permeten treballar amb una millor postura i no s’han de carregar ni transportar.

    b) L’exposició oral

    Hem analitzat el contingut de la intervenció de Biel Mesquida.

    DEURES:

    • Tenint en compte la intervenció de Biel Mesquida en la presentació de la reedició de L’adolescent de sal, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista digital Catorze que tracti del que cal perquè un llibre continuï esdevingui un clàssic.
    • Descarregueu-vos el model de prova.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 22 de febrer del 2018


    En quina varietat dialectal canta?

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de les bases dels premis Francesc Candel.

    b) L’exposició oral

    c) La precisió lèxica

    [Unitat 2, activitat 5]

    Perquè el nostre discurs guanyi precisió podem tenir en compte els consells següents:

    1. defugir-hi l’ús de mots jòquer com cosafertenir, etc.
    2. vetllar per la distinció clara de termes semblants i, doncs, enganyosos (immune impuneinfringir / infligir)
    3. evitar els mots crossa i tota mena d’elements sobrers o distractors
    4. parlar amb lentitud per poder afinar en les formulacions i no haver-les de reparar a posteriori
    5. fer servir els termes que anomenen exactament allò de què parlem (i explicar-los si cal).

    [Text extret del blog Aprendre llengües d’Enric Serra]

    • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
    • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
    • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
    • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
    • Diners: cabals caudals
    • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
    • Enderrocs: runa ruïna
    • Fer menys fosc: aclarir clarificar
    • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
    • Màquina, artefacte: giny enginy
    • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
    • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
    • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
    • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
    • Produir una obra musical: compondre composar
    • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
    • Que té una gran fama: famosa afamada
    • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
    • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns dos minuts, en què exposeu la tasca de la Fundació, expliqueu la finalitat de la Trobada i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. Recordeu que heu de seguir el guió que hem esbossat a classe. [Unitat 2, activitat 6]

    Fins dimarts! I porteu cadenes…

    Article complet

  • Dijous, 15 de febrer del 2018


    Un vídeo de quan érem feliços (i, tanmateix/així mateix, vivíem enganyats).

    a) Els connectors

    Hem revisat l’ús de les conjuncions perquè i però en l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Ens hem adonat que en alguns casos en les podem estalviar sense canviar el sentit de l’oració.

    Els connectors són elements lèxics que fan de nexe entre altres elements lèxics, sintagmes o oracions. Es diferencien dos tipus de connectors: les conjuncions i els connectors parentètics. La distinció entre les dues classes de connectors es pot constatar a partir dels dos exemples següents, en què s’usen, respectivament, la conjunció però i els connector parentètic amb tot:

    • Feia mal temps, però van anar d’excursió.
    • Quan es van llevar, van veure que feia mal temps. Amb tot, van anar d’excursió.

    Em ambdós casos, però i amb tot estableixen un contrast o oposició entre el que indica la primera oració i el que es diu en la segona. Malgrat la proximitat semàntica dels dos connectors, la relació que s’estableix en cada cas és diferent. En el primer exemple, la conjunció però enllaça sintàcticament dues oracions i el conjunt forma una oració composta. En el segon, en canvi, el connector parentètic, que ocupa una posició perifèrica a l’inici de la darrera oració i que se sol marcar en l’escrit amb els signes de puntuació adients (amb un punt i una coma, en l’exemple anterior), no manifesta cap vinculació sintàctica entre les dues oracions, que són independents.

    [Referència: IEC, Gramàtica catalana]

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    b) L’exposició oral

    DEURES:

    Reviseu els connectors que hi ha en negreta. [Unitat 2, activitat 3]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 1 de febrer del 2018

    Ivan Lendl, el meu número 1

    a) La notícia

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    Hem revisat aquests titulars.

    1. 249.530.000 [250 milionseuros per a infraestructures
    2. Ajuntament Salt proposa cobrar taxa per tenir gos [Hi falten els articles i les preposicions.]
    3. Cristiano fa bons els pronòstics, guanya la cinquena Pilota d’Or i es marca el repte de superar Leo Messi [No té cap interès periodístic i, a més, és massa llarg.]
    4. Descobert a Escòcia un rèptil marí del Juràssic semblant a un dofí que va viure fa uns 170 milions d’anys [És massa llarg i és ambigu.]
    5. El govern espanyol està disposat a repensar la intervenció de trucades sense intervenció [una ordrejudicial 
    6. El petroli segueix en caiguda lliure: el petroli [barril] de Brent baixa dels 46 dòlars [La segona part del títol el podem fer servir de subtítol.]
    7. Els Globus d’Or llancen Lady Bird [‘Lady Bird’] cap a l’èxit
    8. Els homes, que es fan moltes ‘selfies’ són més proclius a ser psicòpates
    9. En la continuació de ‘Twin Peaks’, el protagonista, l’agent Cooper, el torna a interpretar de nou Kyle MacLachlan.  [És massa llarg.]
    10. Fontcoberta va reestrenar [reestrenael nucli de l’església
    11. Inauguren [S’inaugura / Inaugurada] la nova biblioteca de Girona
    12. Josep Lluís Núñez, el presoner d’Hisenda [És un joc de paraules.]
    13. L’Assemblea Nacional Catalana [ANC]demana que: “els polítics estiguin a l’alçada”
    14. La CUP podria mantenir les sigles a la llista d’esquerres [Expressa probabilitat.]
    15. La nova fornada de dirigents que dirigirà [governarà] el país
    16. Marine Le Pen reclama no mantenir [eliminar / liquidarSchengen
    17. Mor dona en omplir-se de fum metro de New York [Nova York] [Hi falten els determinants.]
    18. Nadal no es classifica per a la tercera [eliminat a la segona] ronda del torneig de Doha
    19. Part de l’art pre-colombí [precolombíde Jordi Clos, cedit al MuCuM [Museu de Cultures del Món]
    20. Sefardites, sí; moriscs i sahrauís, no [Hi ha molts signes de puntuació.]
    21. Dos premis (millor director i millor guió) per a Damien Chazelle
    22. Tres veïns de Granollers han estat imputats per l’intent d’homicidi de Pere Ros
    23. Troben [Trobades] 50 tones de llavors de cereals destinades a la comercialització fraudulenta
    24. Un exregidor del PI està a favor d’un govern d’unitat
    25. Un milió de pensions més!

    b) L’exposició oral

    Hem presentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral del web Com comunicar del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

    DEURES:

    • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7tasca intermèdia]

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 25 de gener del 2018


    Resum de l’últim partit entre els jugadors blaugrana i els blanc-i-blaus.

    a) La formació de paraules: la composició

    Hem repassat alguns casos especials a partir d’aquest exercici:

    Hi ha expressions lexicalitzades que estan formades per una preposició i un substantiu. Aquestes expressions s’escriuen aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d’un nom elidit o sobreentès. Aquests sintagmes preposicionals funcionen com un nom. Per exemple:

    una contrarellotge (‘cursa contra rellotge’) [variable com a nom: tres contrarellotges; invariable com a adjectiu: tres curses contrarellotge]
    un forabord (‘motor fora bord’)
    un sensepapers (‘persona sense papers en regla’)
    un sensesostre (‘persona sense una llar pròpia’)
    un sensefeina (‘persona desocupada, que no troba feina’).

    Expressions lexicalitzades com sensepaperssensesostre i sensefeina s’havien escrit separadament (sense guionet) fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016. Són invariables: el sensesostre / els sensesostre.
    [Optimot, fitxa 7686/3]

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    DEURES:

    • Consulteu aquests enllaços per trobar més arguments per desenvolupar la vostra intervenció i prepareu un esborrany del guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    • Completeu els buits de l’activitat 9 amb perquè, per quèper a què.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de gener del 2018

    Joan-sola.jpg

    Joan Solà, lingüista

    a) L’exposició oral

    Hem completat els mapes mentals que hem fet amb la informació del web Argumenta.

    b) El substantiu: gènere

    Hem comentat algun exemple  de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella)
    • gall (mascle) / gallina (femella) [espècie?]
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    c) La variació lingüística

    DEURES:

    • Comenteu què expressa l’oposició de gènere en aquestes parelles de noms: el llagost / la llagosta, el cuc /la cuca, el cistell / la cistella, el sac / la saca, el crit / la crida, el prat / la prada.
    • Classifiqueu aquestes paraules tenint en compte la forma i l’ús: dugues, paulatinament, llur, la hi donaré, vinguent.
    • Escolteu el vídeo que teniu a continuació i responeu de manera argumentada si us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats. [Unitat 1, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme