RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘exposició oral’

  • Dimarts, 15 de novembre del 2016

    camí

    1 18  [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
    19  [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.

    Gràcies, Jordi!

    a) L’exposició oral

    Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    1. Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
    2. Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
    3. Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
    4. Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):

    riscostipusdiscurs

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    c) La vocal neutra

    Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís

    DEURES:

    • Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
    • Corregiu les paraules del dictat.
    • Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre del 2016

    Us pago els drets d’autor.

    pennies-1436547831

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de l’article d’opinió que em vau presentar. Ens hem fixat sobretot en els problemes de concordança entre el subjecte i el verb.

    1. És obvi que en un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als nostres socis europeus. > És obvi que un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als dels nostres socis europeus.
    2. A més a més, iniciatives per a promoure la lectura, no només ajudarà a despertar l’interès al lector, sinó que també ajudarà a la recuperació del sector del llibre. > A més a més, iniciatives per promoure la lectura no només ajudaran a despertar l’interès del lector, sinó que també ajudaran a la recuperació del sector del llibre.
    3. La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, són els impulsors d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, és la impulsora d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus i Ferrocarrils de la Generalitat són els impulsors d’aquesta iniciativa…
    4. S’ha de fer campanyes i promocions de la lectura… > S’han de fer campanyes i promocions de la lectura…
    5. Aquest tipus de moviment són una bona incentivació als usuaris per introduir-se al món de la lectura. > Aquest tipus de moviment és un bon incentiu per als usuaris per introduir-se al món de la lectura.

    b) Per què, perquè, per a què

    Hem revisat el conte “El senyor que compta“.

    c) L’exposició oral

    Hem comentat els aspectes que considerem més importants a l’hora d’avaluar una exposició oral. Hem valorat l’exposició d’en Bernat.

    DEURES:

    • Repasseu l’ortografia de les vocals neutres.
    • Avalueu la intervenció de Joan Subirats en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 1 de març del 2016

    veri

    El clàssic del “català light”

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Els verbs: remarques

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Sipresent d’indicatiu > futur: Si plou, no vindré.
    • Siimperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simple: Si plovia / plogués, no vindria.
    • Siplusquamperfet de subjuntiu > condicional compost: Si hagués plogut, no hauria vingut.

    És preferible usar el passat perifràstic en una expressió oral o escrita que vulgui ser planera i molt assequible. Les formes simples es poden fer servir quan el text té un cert grau de formalitat (documents acadèmics, jurídics, manuals, convenis i acords institucionals, escrits literaris, etc.). És convenient, però, evitar que les dues opcions de passat es vagin alternant en un mateix text i, sobretot, que quedin coordinades en una mateixa frase. En general, no és gens recomanable usar la forma simple de primera persona del singular. [Universitat de Barcelona, CUB]

    Recordeu la conjugació dels verbs pertànyer, vendre i escriure.

    b) Comunicació immediata i comunicació diferida

    comunicació

    [Gràfic adaptat de la presentació Diferències entre oral i escrit]

    En la comunicació diferida, en la qual el context espaciotemporal no és compartit pels interlocutors, el fet més habitual és que les referències concretes al lloc i al temps no es puguin donar per conegudes.

    DEURES:

    • Transformeu la crítica radiofònica que teniu transcrita en un text que pugueu incloure en un dossier de presentació de l’obra. Fixeu-vos en les característiques lingüístiques de la llengua oral.
    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.

    Fins dijous!

     

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 24 de novembre del 2015

    Fixeu-vos en el primer dret!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Els compostos: ús del guionet

    Document de l’IEC sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o per derivació.

    b) L’exposició oral

    En aquest enllaç hi trobareu informació sobre les diferents maners de pronunciar un discurs.

    DEURES:

    • Enregistreu la vostra intervenció en la taula rodona sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge.
    • Com és l’Àngel? Descriviu-lo de manera precisa fent servir compostos.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 17 de novembre del 2015

    Jeroglífic:

    COMUNA

    latrina

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat les últimes oracions de l’exercici 2.

    RECORDEU: Si la citació és una oració completa i curta es puntua com si no fossin les cometes (és a dir, el punt se situa després de les cometes) i pot començar amb majúscula.

    • Com diu el refrany, “Tal faràs, tal trobaràs”.

    Però, si la citació és una oració completa d’una certa extensió, s’acostuma a començar amb majúscula -encara que el text original no en porti- i s’escriu el punt abans de les cometes de tancament.

    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Vegem altres possibilitats de puntuació igualment bones.

    • El director de l’empresa va declarar: “no tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió“.
    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Decidir quina és la més adequada en cada context dependrà del tipus d’obra, del gust de l’autor i de la necessitat de reproduir amb més o menys fidelitat el fragment citat.

    Si al final del període hi ha un signe d’interrogació, un signe d’admiració o punts suspensius, i després es tanquen cometes, es pot afegir un punt al final (si considerem que el signe d’interrogació no té valor de punt) o bé ometre’l (si considerem que té valor de punt).

    • *La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?.” Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?”. Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?” Llavors ens va renyar i ens va separar.

    [Josep M. Mestres i altres, Manual d’estil (text adaptat)]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    c) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    Hem comentat el titular següent:

    Estat Islàmic

    Ens hem adonat que a vegades el verb no concorda gramaticalment (persona, nombre, gènere) amb el subjecte.

    d) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la vostra intervenció en la taula rodona. Dimarts els revisarem.
    • Corregiu o milloreu, si cal, les oracions de la fotocòpia.
    • Repasseu amb el diccionari les paraules del dictat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de novembre del 2015

    Estiuet de Sant Martí.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    RECORDEU: Posem coma abans, després, o abans i després d’un vocatiu.

    b) L’avaluació

    “Les rúbriques o matrius d’avaluació són una eina molt interessant per a l’avaluació que permet “fabricar” una proposta de seguiment–avaluació a mida de cada tasca, contingut, unitat…– i posar l’atenció tant en el procés com en el resultat.

    Les rúbriques consisteixen en una graella en què es defineixen clarament els continguts de la proposta del que es treballarà, els aspectes que s’avaluaran, els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació i l’escala de classificació-qualificació que s’aplicarà per analitzar el treball objecte de seguiment-avaluació.” [Referència: CPNL, blog Parlem d’avaluació…]

    Hem comentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral i hem valorat l’exposició de  l’estudiant del vídeo.

    Podeu trobar el model de rúbrica, el vídeo i l’avaluació en aquest enllaç.

    DEURES:

    • Repasseu el model de rúbrica i trieu els cinc o sis aspectes més importants pel que fa a llenguatge no verbal, llenguatge verbal i interès i eficàcia del discurs.
    • Observeu el vídeo de la taula rodona “, en què intervenen quatres persones.

    • Valoreu l’eficàcia de la intervenció d’un dels ponents  que participen en la taula rodona tenint en compte els aspectes de la rúbrica que heu destacat.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 d’octubre del 2015

    Ara fa un any…
    Gelatina

    Aquesta tarda…

    Molt bé, però…

    Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]

    a) Les exposicions orals

    Unes recomanacions de Hamlet:

    “Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un  mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”

    Gràcies, Albert!

    b) La variació lingüística

    Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    c) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
    • Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 d’octubre del 2015

    Ja us heu registrat a l’Aula mestra?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    Ens hem fixat en les relacions equívoques entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena? / el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella? / el tauró: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?
    • el llop: l’espècie i el mascle / la lloba: la femella
    • el cuc / la cuca
    • el llagost: l’insecte / la llagosta: l’insecte o el crustaci
    • el porc: l’espècie i el mascle / el verro: el mascle (no castrat) / la truja: la femella / la verra: la femella
    • el marrà: el mascle / el moltó: el mascle (castrat) / l’ovella: l’espècie i la femella
    • el bou: el mascle (castrat) i l’espècie / el brau: el mascle i l’espècie / la vaca: la femella

    b) Els mapes mentals

    Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura. [Viquipèdia] Nosaltres el farem servir per preparar la nostra presentació.

    DEURES:

    Completeu el mapa mental que heu fet a classe amb la informació dels vídeos següents:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 17 de febrer del 2015

    a) L’article d’opinió

    Hem revisat els articles que m’heu presentat.

    1. D’una banda dir que la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda no tenir aquests permisos comporta estar… > D’una banda,  [cal dir que] la població immigrant ha estat ocupant… / D’altra banda, no tenir aquests permisos comporta estar…
    2. …l’accés a la sanitat, educació i ajudes socials… > …l’accés a la sanitat, l’educació i les ajudes socials…
    3. …veiem que el número d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, situant-se al 17,4% del total de la població… > …veiem que el nombre d’immigrants al gener del 2013 ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, i s’ha situat al 17,4% del total de la població…
    4. Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures provocant en zones concretes conflictes en la població. > Amb menys recursos en serveis com educació i sanitat, s’han de gestionar nuclis de població de diferents cultures, cosa que provoca, en zones concretes, conflictes en la població.
    5. En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea de que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà l’inici de la crisi econòmica. > En els últims temps, se’ns ha volgut transmetre la idea  que la immigració a la ciutat de Barcelona ha disminuït d’ençà de l’inici de la crisi econòmica.
    6. En primer lloc, dir que les causes que originen la immigració… > En primer lloc, [cal dir que] les causes que originen la immigració…
    7. …les reformes urbanes que es fan a la ciutat expulsen del centre als petits comerços i als tallers… > …les reformes urbanístiques que es fan a la ciutat expulsen del centre els petits comerços i els tallers…

    b) L’exposició oral

    La Gemma m’ha fet arribar aquest enllaç: són alguns consells per fer una bona exposició oral.

    c) Els determinants

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • L’indefinit uns, unes no s’ha de confondre amb el quantitatiu uns quants, unes quantes, perquè uns, unes no té valor quantitatiu.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massa, força i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia. (És la que hi ha darrere de l’article d’opinió.)
    • Enregistreu el discurs de presentació i feu-me’l arribar per correu electrònic.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme