camí
1 18 [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
1 19 [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.
Gràcies, Jordi!
a) L’exposició oral
Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).
A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:
- Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
- Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
- Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
- Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.
[Text extret del web Lletres i bits]
En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):
b) La formació de paraules: la composició
Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.
S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:
- Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
- Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
- Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.
S’escriuen amb guionet els compostos següents:
- els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
- els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
- els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
- els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
- els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència, els no-violents;
- els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
- els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
- els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.
La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:
- els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
- els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic
Fixeu-vos en alguns casos especials:
- En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
- També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
- S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
- Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.
c) La vocal neutra
Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís
DEURES:
- Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
- Corregiu les paraules del dictat.
- Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.
Fins dijous!
