RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘expressió oral’

  • Dimarts, 15 de novembre del 2016

    camí

    1 18  [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
    19  [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.

    Gràcies, Jordi!

    a) L’exposició oral

    Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    1. Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
    2. Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
    3. Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
    4. Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):

    riscostipusdiscurs

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    c) La vocal neutra

    Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís

    DEURES:

    • Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
    • Corregiu les paraules del dictat.
    • Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre del 2016

    Us pago els drets d’autor.

    pennies-1436547831

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de l’article d’opinió que em vau presentar. Ens hem fixat sobretot en els problemes de concordança entre el subjecte i el verb.

    1. És obvi que en un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als nostres socis europeus. > És obvi que un país amb una taxa d’escolarització com la que tenim hauria de tenir uns índexs de lectura equivalents als dels nostres socis europeus.
    2. A més a més, iniciatives per a promoure la lectura, no només ajudarà a despertar l’interès al lector, sinó que també ajudarà a la recuperació del sector del llibre. > A més a més, iniciatives per promoure la lectura no només ajudaran a despertar l’interès del lector, sinó que també ajudaran a la recuperació del sector del llibre.
    3. La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, són els impulsors d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, és la impulsora d’aquesta iniciativa… > La Cooperativa Abacus i Ferrocarrils de la Generalitat són els impulsors d’aquesta iniciativa…
    4. S’ha de fer campanyes i promocions de la lectura… > S’han de fer campanyes i promocions de la lectura…
    5. Aquest tipus de moviment són una bona incentivació als usuaris per introduir-se al món de la lectura. > Aquest tipus de moviment és un bon incentiu per als usuaris per introduir-se al món de la lectura.

    b) Per què, perquè, per a què

    Hem revisat el conte “El senyor que compta“.

    c) L’exposició oral

    Hem comentat els aspectes que considerem més importants a l’hora d’avaluar una exposició oral. Hem valorat l’exposició d’en Bernat.

    DEURES:

    • Repasseu l’ortografia de les vocals neutres.
    • Avalueu la intervenció de Joan Subirats en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de novembre del 2016

    83708

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir. > Hem de començar des de les escoles a treballar el tractament de la informació. Cal ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet són fiables, a saber llegir amb criteri, a adonar-se que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a les quals es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació. > Hem de seguir insistint perquè la nostra educació avanci en aquesta línia, perquè de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    Hem analitzat l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells i ens hem adonat que la majoria de respostes que dóna tenen més relació amb els motius (causa) que tenim per llegir que no pas amb els beneficis (finalitat) de la lectura. Per tant, el títol no és coherent amb el contingut de l’article.

    c) L’exposició oral

    Si voleu saber com ha de ser una exposició oral, podeu mirar aquests dos vídeos. El primer se centra en el llenguatge no verbal i el segon, en l’estructura del discurs:

    També podeu consultar els aspectes que es poden avaluar en una exposició oral a la web Com comunicar.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè, per a què, que i què del conte “El senyor que compta”.
    • Trieu els cinc aspectes que tindríeu en compte a l’hora de valorar una exposició oral.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de març del 2016

    Un exemple de pèrdua de l’adequació en un text oral (activeu el so)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • Presentació dels objectius i dels continguts de la unitat 4

    a) Característiques dels textos orals

    Característiques textos orals

    Si voleu saber més coses sobre els mots crossa podeu llegir aquest article d’Enric Serra.

    b) Els complements verbals

    Hem repassat la classificació dels complements verbals.

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.
    • Repasseu la naturalesa i l’estructura dels complements verbals.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de novembre del 2015

    Fixeu-vos en el primer dret!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Els compostos: ús del guionet

    Document de l’IEC sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o per derivació.

    b) L’exposició oral

    En aquest enllaç hi trobareu informació sobre les diferents maners de pronunciar un discurs.

    DEURES:

    • Enregistreu la vostra intervenció en la taula rodona sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge.
    • Com és l’Àngel? Descriviu-lo de manera precisa fent servir compostos.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 de maig del 2015

    Resultat d'imatges de Teresa Forcades

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les solucions de l’exercici 3:

    1. amb qui / amb la qual
    2. en què / en els quals
    3. dels quals
    4. amb qui / amb el qual
    5. de la qual
    6. el que / allò que
    7. les que
    8. on / en què / en el qual
    9. a què / a les quals
    10. amb què / amb la qual
    11. a què / a les quals
    12. a qui / al qual

    b) Les preposicions

    La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que,de la mateixa manera que. Per exemple: En Joan camina com el seu pare és el mateix que En Joan camina igual que el seu pare.

    En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d’acord amb la condició d’un, en/amb funció de. Per exemple:

    La música com a teràpia.
    M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà?
    El meu germà, com a responsable del club de lectura, ha fet una bona anàlisi del llibre.
    Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent. 

    De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir acom o pot alternar amb com, segons els parlars. Això acostuma a passar davant de noms determinats per articles (el, la…), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposicióde. Per exemple:

    És un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l’any.
    Me l’han presentat com el seu marit.
    Tot i que no ho és, aquesta noia és coneguda com una amiga del director.
    Està considerat com quelcom extraordinari.
    Avui considerem parlar d’aquest escriptor com de rigor. 

    Tenint en compte aquesta informació, tant es pot dir:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com a compositor de sardanes més veterà 

    com:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà. 

    Cal tenir en compte, però, que l’última construcció determinada per el és pròpia d’un nivell formal de la llengua i en certs casos és preferible no posar-hi el determinant o bé utilitzar un altre recurs. Per exemple: Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

    Referència: Optimot, fitxa 7210/1

    c) La roda de premsa

    Hem assistit a tres grans rodes de premsa gràcies a la implicació de les entitats i dels periodistes.

    Per a les entitats, oferir una informació de manera rigorosa i eficient és imprescindible. D’una banda, perquè som coneixedores de la dificultat que sovint suposa incorporar la nostra tasca dins de l’agenda informativa. D’altra banda, perquè fer de les nostres activitats i objectius un fet noticiable, sovint implica desvirtuar la qualitat dels nostres continguts. Per aquest motiu, cal saber planificar diferents estratègies de comunicació tenint en compte les necessitats dels mitjans.

    El tema: ha de ser rellevant i estar ben enfocat. Hi hauria d’haver un únic tema central, el qual s’haurà de desenvolupar oferint dades que ajudin en la contextualització. Exemples de temes atractius per als mitjans serien nous projectes, la presentació d’un balanç de gestió anual, d’una campanya de sensibilització… Sempre hi ha d’haver un fet noticiable.

    Els portaveus: convé que en una roda de premsa hi intervinguin dues o tres persones que estiguin preparades per fer una exposició oral en públic, ben estructurada i atractiva. Les intervencions seran ordenades. Es recomana que no es perllonguin més de 10 minuts per persona i que es prepari material de suport, com ara diapositives.

    L’estructura: començarà la persona amb un càrrec més rellevant a l’entitat, que donarà la benvinguda als mitjans, es presentarà i oferirà la informació més important. Donarà la paraula a les altres persones que intervinguin, les quals desenvoluparan altres aspectes secundaris.

    La durada: les intervencions dels portaveus no hauria de superar mai els 10 minuts per persona. Al final s’ha d’obrir un torn de preguntes, que respondrà el portaveu més adient, en cas d’haver-n’hi més d’un. Les respostes a les preguntes han de ser concretes, completes i breus.

    Text extret del web d’Enginyeria sense Fronteres

    DEURES:

    • A partir de les anotacions fetes en la roda de premsa, escriviu un reportatge breu (unes 300 paraules) per a una publicació d’àmbit local sobre la presentació de l’entitat.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 29 d’abril de 2014

    Setmana d’un dia…

    a) Pronoms febles

    EXERCICIS: 17 (pàg. 323) i 12 (fotocòpia)

    b) Neologismes

    Si us interessa conèixer els criteris del TERMCAT a l’hora d’introduir manlleus i calcs, podeu fullejar aquest document.

    EXERCICI: 25 (pàg. 330)

    c) Exposició oral

    És important elaborar un esquema ordenat, breu, amb lletra clara i grossa, que puguis seguir fent-hi una ullada, que marqui els arguments que vols plantejar en apartats numerats.

    Sigues generós a l’hora de donar detalls, explicar anècdotes, posar exemples, desenvolupar les teves opinions, citar fonts o referències, fer comparacions…

    Tot i que sempre és més fàcil defensar un argument que realment considerem cert, si pensem que defensar la nostra postura ens pot resultar difícil, podem fer referència a opinions formulades per algú altre o representar un determinat parer que no sigui necessàriament el nostre. En la prova d’expressió oral es valorarà com diem les coses, no les opinions que formulem.

    En aquesta prova no es valora el coneixement dels continguts que exposem. Per tant, si en un moment donat, no ens sentim còmodes amb algun tema, és més fàcil admetre que no tenim coneixements sobre aquesta qüestió i explicar-ho. Podem estendre’ns en algun tema similar o en algun subtema que ens pugui resultar més fàcil de desenvolupar.

    [Consells extrets de Com dominar el nivell C (ed. Teide)]

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia de pronoms febles.
    • Llegiu l’article sobre els aliments transgènics de la pàgina 304. Prepareu una intervenció oral d’uns dos minuts per contrarestar, objectar o matisar les idees defensades en l’article. Feu l’esquema que fareu servir durant la vostra intervenció.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme