RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘fonètica’

  • Dijous, 7 d’abril del 2016

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca final

    a) La transcripció fonètica

    El reSOLC-mitjansCAT és una plataforma de consulta en línia per a professionals de la llengua oral (periodistes, actors de doblatge, productors multimèdia i assessors lingüístics dels mitjans del Principat) sobre la pronúncia correcta i adequada del lèxic en sentit ampli (lèxic comú, toponímia, onomàstica, sigles, etc.). A partir d’una representació comuna sense les ambigüitats de l’ortografia, l’eina proposa la pronunciació segons la combinació de les variants següents: dialecte, propietat, àmbit i formalitat. Per accedir-hi, només cal registrar-s’hi amb el nom i els cognoms i una adreça de correu electrònic.

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau , el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’un flora, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    DEURES:

    • Llegiu i completeu els espais buits del text de la fotocòpia.
    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu el Perito Moreno (unes 300 paraules aproximadament). Recordeu de donar la vostra opinió sobre l’explotació turística dels paratges naturals.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 d’octubre de 2013

    Nit de mobilitzacions per defensar l’accés de totes les persones a un habitatge digne. Un bon moment per rellegir “Aquí descansa Nevares”, de Pere Calders.

    a) Fonètica i ortografia

    Hem continuant repassant la classificació dels sons consonàntics. Ens hem fixat sobretot en els sons palatals i en els fricatius i en les “parelles” de sons sonors i sords.

    EXERCICI: 9 (pàg. 17)

    RECORDEU:

    • Tots els sons sords tenen un so sonor equivalent, és a dir, amb el mateix punt i mode d’articulació.
    • A Girona no distingim el so de la b () del so de la v (ve). El so [v] és la sonorització del so [f].

    b) Propietats textuals

    Anomenem text qualsevol expressió verbal amb un significat complet que es produeix en una situació comunicativa. En aquests casos, el text és el missatge, és a dir, el contingut de la comunicació. Una carta al director, una crítica teatral o un anunci són textos. Els textos poden ser orals o escrits, llargs, curts…, i poden servir per expressar l’opinió, per convèncer, per exposar un fet… I sempre es construeixen amb paraules.

    propietats del text

    Les propietats del text són els requisits que ha de complir una expressió verbal perquè la puguem considerar un text i perquè serveixi per establir la comunicació. En són tres: l’adequació, la coherència i la cohesió. Durant el curs les anirem analitzant, però avui n’hem fet un tastet a partir de les cartes de presentació que vam llegir la setmana passada:

    1. faltes d’ortografia i errors morfosintàctics: text poc correcte
    2. errors de puntuació: text mal cohesionat
    3. to col·loquial i vocabulari barroer: text poc adequat
    4. informació innecessària: text poc coherent
    5. poca informació: text poc coherent
    6. abús de pronoms i absència de referents: text poc coherent i mal cohesionat
    7. format de sol·licitud: text poc adequat
    8. contradiccions: text poc coherent i poc adequat

    DEURES:

    • Repasseu els signes de l’AFI i feu els exercicis 10, 11 i 12 de la pàgina 18.
    • Esmeneu i reescriviu el text de l’exercici 5 de la pàgina 13 per aconseguir un text més adequat.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 20 de març de 2012

    Primera classe de primavera!

    a) Fonètica sintàctica

    So i fonema

    Per distingir entre so i fonema, ens serà útil analitzar com pronunciem, per exemple, la en els mots dol udol. Si t’hi fixes bé, no pronunciem la d’una manera idèntica: en el primer mot sona “forta” i, en el segon, “fluixa”. Des del punt de vista lingüístic, però, és important constatar que, per damunt d’aquesta lleu diferència acústica (perfectament comprovable en un laboratori de física), hi ha una altra evidència fonamental per a nosaltres: tant el parlant com l’oient pensen que es tracta del mateix so. Aquest “so ideal” és el fonema. Direm que en dol i en udol tenim el mateix fonema /d/, però amb diferents variants de realització.

    El fonema és, doncs, una unitat abstracta del sistema de la llengua, la unitat mínima distintiva, no significativa, [permet diferenciar paraules: bol, gol, dol, rol…] que es pot diferenciar en la cadena parlada. El so, en canvi, forma part de la parla, de la utilització individual. Nosaltres estudiem els fonemes materialitzats en sons la realització dels quals respongui a unes regularitats que siguin conseqüència del context en què es trobin els fonemes.

    [Text adaptat del llibre Llengua catalana. COU d’editorial Teide]

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR -> SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord -> sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7 i 8 (pàg. 271)

    b) Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg. 260 ) i hem contestat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Busqueu contextos en què la consonant final de les paraules de l’exercici 8 de la pàgina 271 sonoritzi i després feu l’exercici 9.
    • Resumiu els dos primers paràgrafs del text de Bernat Metge de la pàgina 260. El resum ha de tenir unes vuitanta paraules.

     

    Article complet

  • Dijous, 6 d’octubre de 2011

    Després de l’escalfament de dimarts avui hem començat la primera unitat.

    a) Fonètica

    Hem fet una activitat per començar a endinsar-nos en l’alfabet fonètic internacional. Conèixer l’alfabet fonètic ens servirà tant per treballar la fonètica i l’ortografia com per estudiar els dialectes geogràfics.

    RECORDEU que en l’alfabet fonètic cada grafia representa un so i que cada so només es pot representar amb una grafia.

    b) Propietats del text

    Les propietats del text són els requisits que ha de complir qualsevol expressió verbal perquè la puguem considerar un text. Les propietats textuals són tres: l’adequació, la coherència i la cohesió.

    L’adequació és el grau d’adaptació del text a la situació comunicativa, al context. Per exemple, segons el context, utilitzem unes determinades paraules, fem servir recursos no lingüístics (gestos, il·lustracions…) o ens adrecem de tu o de vostè al nostre intelocutor. A l’hora de decidir si un text és adequat o no hem de tenir en compte els elements següents: el tema, el canal, el grau de formalitat i la intenció comunicativa.

    La coherència fa referència a l’organització del text, és a dir, a la rellevància i l’ordre del contingut.

    Un text és rellevant si el contingut:

    • respon a l’objectiu pel qual es produeix:
    • conté només la informació necessària;
    • expressa les idees de forma clara i comprensible, sense ambigüitats;
    • no inclou idees contradictòries.

    La cohesió es refereix a les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs) i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia. La cohesió és la característica interna que relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts del text.

    DEURES:

    Repasseu el quadre de les pàgines 14 i 15  i el de la pàgina 16 i feu els exercicis 7 i 8 (pàg. 17).

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme