RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘fonètica sintàctica’

  • Dimarts, 8 d’abril de 2014

    a) Fonètica sintàctica

    EXERCICI: 8 (pàg. 313)

    b) Pronoms febles:

    EXERCICIS: 19, 21 i 22 (pàg. 284-285)

    DEURES:

    • Dijous fem una activitat de progrés. Repasseu una mica el que hem fet fins ara.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 d’abril de 2014

    Sobretaula de badalls…

    a) Fonètica sintàctica

    Hem repassat el segon text de la fotocòpia (ai, Francisqueta!).

    b) Pronoms febles

    Ens hem introduït en les pregones aigües de les combinacions pronominals. Mirarem de no ofegar-nos-hi.

    Per veure l’ordre de col·locació dels pronoms, podeu fer servir aquest quadre.

    es et 

    us

    em 

    ens

    els 

    li

    el 

    la

    els

    les

    en hi
    ho
    en hi

    Només es poden combinar els pronoms continguts en requadres que es puguin unir amb una recta horitzontal en l’esquema anterior. No es poden combinar verticalment ni es pot combinar un pronom amb si mateix, excepte el cas de la combinació els els (CI+CD).

    EXERCICIS: 17, 18 i 19 (pàg. 283-284)

    DEURES:

    • Completeu amb la grafia adient i escriviu el signe fonètic corresponent dels mots de l’exercici 5 de la pàgina 313.
    • Ompliu els espais buits dels exercicis 21 i 22 de la pàgina 285 amb el pronom o els pronoms corresponents.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 1 d’abril de 2014

    No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem corregit el primer text de la fotocòpia.

    b) Sinonímia

    • fosc: obscur, negre (?)
    • corredor: passadís
    • avesats: acostumats, habituats
    • imanta: magnetitza, atrau (?)
    • prestatge: estant, lleixa
    • estrella: estel
    • audaços: atrevits, valents (?), vius (?)
    • gaudiu: fruïu
    • perfum: aroma, olor, colònia (?)
    • a l’aire lliure: a fora, a l’exterior

    c) Pronoms febles

    Ens hem començat a endinsar en la selva dels pronoms febles. Heu de tenir en compte que el sistema normatiu de pronoms febles és un sistema artificial, que no es correspon amb l’ús oral real, i que hem d’aplicar algunes normes molt senzilles per resoldre bé els exercicis:

    1. Només podem substituir un complement per un pronom.

    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré els regals. [no: *Els hi compraré els regals.]
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els els compraré.

    2. La funció i l’estructura (sintagma, gènere, nombre…) del complement que hem de substituir determina el pronom que hem de fer servir.

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré per als meus nebots.
    • Compraré el regal per als meus nebots. > El compraré per als meus nebots.
    • Compraré això per als meus nebots. > Ho compraré per als meus nebots.

    3. Un pronom pot substituir complements amb funcions diferents:

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots. [CD]
    • Compraré una bossa de caramels per als meus nebots. > En compraré una bossa per als meus nebots. [CN]
    • Vinc de Girona. > En vinc. [CCLloc]

    Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:

    • El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
    • Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les :Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
    • Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho:  Aquesta noia és amiga meva. > Aquesta noia ho és.
    • L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    1. Quants quilos de patates vols?
    2. En vull dos. (en = CD)
    1. Quantes patates vols?
    2. En vull dos quilos. (en = CN)

    EXERCICIS: 18 (pàg. 283)

    DEURES:

    • Transcriviu fonèticament les lletres subratllades del segon text de la fotocòpia.
    • Feu els exercicis 17, 18 i 19 de les pàgines 283 i 284.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 de març de 2014

    Capellà  m. [LC] pop. Esquitx de saliva.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat els al·lòfons dels fonemes oclusius sonors.

    Fonema oclusiu bilabial sonor /b/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [b] B bull, bel
    oclusiu sonor [b] V vull, vel
    aproximant [β] B ceba
    aproximant [β] V seva
    geminat sonor [bb] davant l B poble
    oclusiu sord [p] B-P cub, sap
    mut [ø] darrere M, final de mot B amb, tomb
    Fonema oclusiu dental sonor /d/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [d] D dir, dur
    aproximant [δ] D roda, muda
    oclusiu sord [t] D-T fred, mut
    oclusiu sord [t] darrere consonant D sord. verd
    mut [ø] D sords, verds
    Fonema oclusiu velar sonor /g/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [g] G gat, gos
    oclusiu sonor [g] GU guisar
    aproximant [γ] G fregar
    aproximant [γ] GU llargues
    geminat sonor [gg] davant l G regle, segle
    oclusiu sord [k] G-C fàstic, càstig
    mut [ø] darrere N, final de mot (N > [ŋ]) G-C fang, tinc
    africat [gz] X examen

    Avui hem fet un exercici una mica complicat per repassar tots els fenòmens de fonètica sintàctica (quadre resum) que hem comentat. Primer, havíem de transcriure fonèticament dos versos del poema “La casa encantada” de Joan Brossa. Després, havíem de refer tot el poema a partir de les transcripcions fonètiques dels companys. Com que no vau tenir temps de fer-lo sencer, us el copio:

    La casa encantada

    Fosc, teranyina endins, al llarg del corredor,
    boirina sense dents aclapara la imatge.
    Avesats a la fosca, maniquins de la por
    moblen un somni escàs de cresta i de paisatge.

    Entreu si us plau, lector. Passada la foscor,
    la mitja lluna imanta el crani d’un prestatge.
    I bruixes de fanals, i clics d’interruptor.
    A l’esquelet dels llavis, l’esquellot del llenguatge.

    Arreu, cues d’estrella i audaços contrallums;
    damunt vostre, exemplars de lluna primitiva
    -gaudiu-hi el blanc i el negre d’un perfum que oblidàreu.

    Xecs de xerric-xerracs, carpetes dels costums
    obertes als estímuls… Ja anem a la deriva;
    tornem a l’aire lliure i oblideu-vos que entràreu.

    EXERCICIS: 5 (pàg. 270) i 10 (pàg. 272)

    b) Falsos sinònims

    • baixar ‘fer baixar’ / baixar
    • planejar ‘preparar’ / planar
    • apujar ‘fer pujar’ / pujar
    • renyir amb ‘discutir-se’ / renyar ‘avisar’
    • senyalar ‘fer un senyal’ / assenyalar ‘indicar’
    • adormir ‘fer dormir’ / dormir
    • legat ‘representant, delegat’ / llegat ‘herència, donatiu’
    • citació ‘text, document administratiu’ / cita
    • famosa ‘que té fama’ / afamada ‘que té fam’

    EXERCICI: 29 (pàg. 290)

    DEURES:

    • Transcriviu fonèticament les lletres subratllades del primer text de la fotocòpia.
    • Escriviu un sinònim d’aquestes paraules o expressions que apareixen en el poema “La casa encantada”: fosc, corredor, avesats, imanta, prestatge, estrella, audaços, gaudiu, perfum, a l’aire lliure.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de març de 2014

    Hem tornat a l’hivern?

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.

    La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):

    1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler

    2. En la terminació dels substantius acabats en:
    -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
    * –er:

    • designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu:barber, enginyer, fuster
    • indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu:braser, paller, tinter
    • designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser
    • forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer

    * -or:

    • El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor
    • El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador
    • Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador

    * El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

    3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r:clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

    (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)

    4. En altres mots com: llindar, parer, ahir

    La -r final es pronuncia:

    1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
    2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
    * adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular
    * noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor
    * substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
    * alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
    Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…

    Remarques:

    • Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
    • Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
    • Remarques:
      • Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
      • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
      • Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
      • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per carcort per cormart per mar.

    Erra en altres posicions

    • No pronunciarem la primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
    • Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
    • No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema programa.
    • Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.

    [Text adaptat del web esadir.cat]

    EXERCICI: 6 (pàg. 271)

    b) Falsos sinònims

    • peregrí: ‘rar’ / pelegrí
    • bàndol: ‘facció’ / ban
    • caudal: ‘relatiu a la cua’ / cabal cabdal
    • deport: ‘recreació, esbarjo’ / esport
    • ingeni: ‘hisenda que conté una plantació de canya de sucre’ / enginy giny
    • pastel: ‘tipus de llapis’ / pastís
    • encreuar: ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’ / creuar
    • composar: ‘imposar arbitràriament una contribució’ / compondre
    • aparençar: ‘simular, fer creure’ / aparentar: ‘semblar’

    EXERCICI: 28 (pàg. 271)

    DEURES:

    • Repasseu els emmudiments i els al·lòfons i feu els exercicis 5 i 10 de les pàgines 270 i 272.
    • Amb un diccionari a l’abast feu l’exercici 29 de la pàgina 290.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 de març de 2014

    Última classe de l’hivern.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat les assimilacions: labialitzacions, palatalitzacions i velaritzacions.

    RECORDEU: La nasal alveolar n s’assimila al punt d’articulació de qualsevol consonant que la segueixi, tant dins del mot com entre mots en contacte. La nasal bilabial m, en canvi, només s’assimila al punt d’articulació de la labiodental ([f], i [v] en els parlars on es manté), tant dins del mot com entre mots en contacte.

    EXERCICIS: 42, 43, 44, 49, 50 i 51 (fotocòpies)

    b) Sinonímia:

    • rentable: ‘que pot ser rentat’ / rendible
    • melena: ‘hemorràgia’ /cabellera
    • clarificar: ‘separar les partícules sòlides suspeses en un líquid’ / aclarir
    • esborrador: ‘que esborra’ / esborrany
    • aparat: ‘allò que fa pompós un acte’ / aparell

    EXERCICI: 28 (pàg. 289)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 52, 53 i 54 de la fotocòpia.
    • Acabeu de  l’exercici 28 de la pàgina 289.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 18 de març de 2014

    Quina caloreta!

    a) Fonètica sintàctica

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR > SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord > sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7, 8 i 9 (pàg. 271) i 41 (fotocòpia)

    b)  Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg.  260-261) i hem comentat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Repasseu l’AFI i feu els exercicis 42, 43 i 44 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de maig de 2012

    a) Fonètica

    EXERCICI: 1  de la fotocòpia

    b) L’oració composta

    Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que:

    • verb + que: conjunció > oració substantiva
    • nom + que: pronom relatiu > oració adjectiva
    • article / demostratiu + que: pronom relatiu > (amb nom elidit) adjectiva / (sense nom elidit) substantiva

    EXERCICIS: 1 i 2 de la fotocòpia

    DEURES:

    • Analitzeu les oracions subordinades dels exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Feu la transcripció fonètica de les grafies subratllades del segon text de Viatges i flors.

     

    Article complet

  • Dijous, 19 d’abril de 2012

    S’acosta la tempesta.

    a) Fonètica sintàctica

    Text de la Francisqueta (fotocòpia)

    1. [z]
    2. [s] [s]
    3. [ts] [s] [z] [s]
    4. [s] [s] [λ] [w]
    5. [ŋ]
    6. [u] [Ø] [t]
    7. [z] [z] [β]
    8. [w] [z] [s]
    9. [ʃ] [ɾ]
    10. [z] [s] [ŋ] [p]
    11. [z] [dʒ]
    12. [s] [z] [s]
    13. [ts] [ɲ]
    14. [s] [z] [z] [z]
    15. [s] [z]
    16. [z] [ŋ]

    b) Pronoms febles

    Recordeu que per distingir els verbs pronominals purs (en els quals els pronoms febles no tenen cap funció sintàctica) dels verbs transitius reflexius o recíprocs podem aplicar el test de la transitivitat, que consisteix a comprovar si el verb pot aparèixer en forma no pronominal i transitiva:

    • La Maria renta el gos. > CD
    • La Maria el renta. > CD
    • La Maria es renta. > CD
    • La Maria renta la cara a la nena. > CI
    • La Maria li renta la cara. > CI
    • La Maria es renta la cara. > CI
    • La Maria fa sòcia del club la seva germana. > CD
    • La Maria la fa sòcia del club. > CD
    • La Maria es fa sòcia del club. > CD
    • La Maria li menja l’ensaïmada.
    • La Maria se li menja l’ensaïmada. > menjar-se: verb pronominal pur
    • La Maria es menja l’ensaïmada.

    DEURES:

    • Completeu els mots de l’exercici 5 de la pàgina 313 amb la grafia adient i feu-ne la transcripció fonètica. Aneu amb compte amb les geminacions i els emmudiments.
    • Trieu l’opció correcta de les parelles de falsos sinònims de l’exercici 28 de la pàgina 289.
    • Observeu els quadres de combinació de pronoms de les pàgines 319 i 320.

    Fins dimarts!

    Bon Sant Jordi!

    Article complet

  • Dimarts, 17 d’abril de 2012

    a) Fonètica sintàctica

    Els sons ròtics són [r] i [ɾ]. Una particularitat d’aquests sons és que poden aparèixer en determinades posicions i no en d’altres. Així, en posició inicial de mot només apareixerà [r]: rosa, rata. Entre vocals podem trobar-hi ambdós sons: mare, fora; sorra, serra. Després de consonant, cal distingir dues possibilitats:

    • C//rV: Si la consonant pertany a la síl·laba anterior, sempre és [r]: enramada.
    • //CrV: Si la consonant comença la síl·laba, sempre és [ɾ]: prat, tros, brot, fred.

    Quan en una síl·laba la erra va després de vocal, trobem diverses possibilitats de realització.

    Quan la erra no forma grup amb una altra consonant, cal distingir dues possibilitats:

    • A final de síl·laba a l’interior de mot, sempre és [r]: cargol, porta.
    • A final absolut de mot sol ser muda (excepte en valencià). En els casos en què no és muda, el so [r] es converteix en [ɾ] si el mot següent comença en vocal: mar i cel.

    Quan la erra forma grup amb altres sons es pronuncia [r]: serp, sort, corc.

    EXERCICI: primer text de la fotocòpia

    b) Pronoms febles

    En aquest quadres trobareu un resum de la relació entre les funcions sintàctiques i els pronoms febles (n’he exclòs els pronoms de 1a i 2a persona  i el pronom reflexiu).

    Funció

    Pronom

    Subjecte

    en

    Complement directe determinat

    el, la, els, les

    indeterminat

    en

    neutre

    ho

    Complement indirecte

    li, els

    Complement predicatiu  

    hi

    fer-se, dir-se, nomenar

    en

    Complement de règim verbal  

    hi

    amb la preposició de

    en

    Complement circumstancial  

    hi

    d’origen

    en

    Complement de nom

    en

    Atribut determinat

    el, la, els, les

    indeterminat

    ho

    emfàtic

    en

     

    Pronom

    Funcions

    el, la, les

    Complement directe determinat
    Atribut determinat

    els

    Complement directe determinat
    Complement indirecte
    Atribut determinat

    en

    Subjecte
    Complement directe indeterminat
    Complement predicatiu amb fer-se, dir-se, nomenar
    Complement de règim verbal amb la preposició de
    Complement circumstancial d’origen
    Complement de nom
    Atribut emfàtic

    ho

    Complement directe neutre
    Atribut indeterminat

    hi

    Complement predicatiu
    Complement de règim verbal
    Complement circumstancial

    li

    Complement indirecte

    Fixeu-vos en l’anàlisi d’aquestes dues oracions:

    • Porto la camisa bruta. > CD: la camisa; CPred: bruta [Com porto la camisa?]
    • Porto una camisa negra. > CD: una camisa negra (CN de camisa: negra) [Com és la camisa?]

    EXERCICI: 22 (pàg. 285)

    DEURES:

    • Feu la transcripció fonètica del segon text de la fotocòpia.
    • Ompliu els espais buits de l’exercici 23 de la pàgina 286 amb el pronom o els pronoms adequats.

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme