RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘guionet’

  • Dijous, 19 de novembre del 2015

    Salt, que maco que ets!

    a) El nom: el gènere

    Els noms propis geogràfics (principalment, els topònims i els corònims) acabats en -a àtona se solen considerar femenins (la Tortosa visigoda, l’Eivissa púnica, la Tordera), malgrat que també s’hi poden anteposar les formes tot i mig (recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona) sense flexionar. Els que presenten altres terminacions se solen considerar masculins (el Perpinyà d’abans, el París nocturn), amb alguna excepció com la Safor, la Tet.

    D’acord amb la tendència assenyalada suara, són femenins certs noms de rius i afluents com ara la Garona, la Noguera (de Cardós, de Tor…), la Sénia, la Valira (d’Encamp, d’Ordino…). Alguns noms de mars, d’altra banda, tenen forma masculina i femenina (d’acord amb el doble gènere característic del nom mar): Bàltic/Bàltica, Mediterrani/Mediterrània.

    [text extret de l’esborrany provisional de la Gramàtica de l’IEC]

    b) La concordança entre el subjecte i el verb

    Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural. Per exemple:

    L’Iu i la Bruna vindran a les nou.
    El de la camisa blanca i el de les ulleres poden contestar la pregunta.

    Reserva el material i la sala que més et convinguin.

    Ara bé, quan el verb s’anteposa al subjecte múltiple s’admet de fer la concordança en singular, especialment en la llengua parlada, ja que en el moment de començar la frase el parlant potser no sap exactament quins elements formen el subjecte. Per exemple:

    M’agrada el groc i el verd.
    Molesta la prepotència i els fums amb què parla.
    En limusina hi arribarà el besnét de l’artista i la seva dona.

    [Optimot: fitxa 7395/1]

    Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (gent, colla, equip), sovint hi ha el dubte de fer-hi concordar el verb en singular o en plural. Segons si es tracta d’un nom col·lectiu no determinat o d’un nom col·lectiu determinat, cal optar pel singular o pel plural:

    1. Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular:

    La gernació reclamà la presència del president.
    L’equip celebra la victòria.

    Tot i això, si el subjecte i el verb estan molt allunyats dins de la frase, es tendeix a fer servir el plural:

    S’aplegà una gernació a la plaça que ben aviat començaren a reclamar la presència del president.

    També, si el text continua i la frase següent omet el subjecte, la concordança tendeix a fer-se en plural:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren a fer servir mètodes contundents.

    2. Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular:

    Un gran nombre de treballadors estan en situació de risc laboral.
    Un gran nombre de treballadors està en situació de risc laboral.

    [Optimot: fitxa 6643/2]

    Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural. Per exemple:

    Una de les activitats que tenen més èxit és l’escalada.

    El subjecte del verb tenen és el relatiu que, l’antecedent del qual és el substantiu plural activitats (no pas l’indefinit una), i per això la concordança es fa en plural. Altres exemples d’aquest fenomen són:

    Un dels que ho han fet més bé és en Roger.
    L’atur és un dels problemes que més preocupen la ciutadania.

    Noteu que l’indefinit un, una pot estar elidit en l’oració, cosa que no afecta la concordança en plural:

    Va ser (una) de les pintores que més van influir en l’art del moment.
    Aquest cas és (un) dels més interessants que m’han tocat mai.

    [Optimot: fitxa 2138/2]

    DEURES:

    • Feu el guió de l’exposició oral.
    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i trieu l’opció més adequada per completar les frases de l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 15 de març de 2012

    On és l’hivern?

    a) La composició

    Recordeu que, encara que un monosíl·lab no porti accent en posició independent, n’adopta un quan el compost no conté guionet: gros/capgròs; ple/galtaplè.

    EXERCICIS: 26, 27, 28, 29 i 30  (pàg. 242-243) i 9 (pàg. 108)

    b) Usos de ser i estar

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239-240)

    DEURES:

    • Fixeu-vos en els usos dels verbs ser i estar i feu l’exercici 22 de la pàgina 238.
    • Repasseu el quadre dels sons consonàntics (pàg. 16)

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març de 2012

    Temps de primavera.

    a) La composició

    Fixeu-vos en el plural dels sintagmes lexicalitxats.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha).

    els cotxes bomba
    els cotxes bombes
    les escoles taller
    les escoles tallers
    les paraules clau
    les paraules claus
    els contractes programa
    els contractes programes
    els convenis marc
    els convenis marcs
    els ensenyaments pilot
    els ensenyaments pilots
    les cèl·lules mare
    les cèl·lules mares
    les solucions patró
    les solucions patrons

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements:

    L’estudi analitza tots els elements que integren aquells baixos relleus.
    Els óssos formiguers fan aproximadament 1,5 m de llarg.

    Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha):

    Les sales de lectura estan a disposició de tot l’alumnat.
    Disposem de tres telèfons sense fil.
    els plans d’estudis
    els plans d’estudi
    les caixes d’estalvis
    les caixes d’estalvi

    Referència: Criteris UB

    EXERCICIS: 9, 10 i 11 (pàg. 230)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar.

    Al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hi trobareu una explicació molt entenedora sobre els usos de ser i estar.

    Així mateix, hi trobareu alguns exemples d’ultracorrecció.

    DEURES:

    • Repasseu les regles que regeixen la composició i feu els exercicis 26, 27 i 28 de les pàgines 242 i 243.
    • Corregiu les formes verbals incorrectes de l’exercici 23 de la pàgina 239.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 8 de març de 2012

    a) El guionet

    Hem continuat treballant l’ús del guionet en els compostos.

    Hem comentat la forma i el significat d’alguns compostos:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 6, 7 i 8 (àg. 229)

    b) Formació de paraules: derivats

    Observeu aquestes parelles de verbs:

    • agilitzar = agilitar
    • profunditzar = aprofundir
    • emfasitzar = emfatitzar
    • garantitzar / garantir
    • comptabilitzar # comptar
    • senyalitzar # assenyalar # senyalar
    • focalitzar # enfocar
    • acaramullar = caramullar
    • emblanquinar # esblanqueir
    • esgrogueir # engroguir

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en la formació dels compostos i feu els exercicis 9, 10 i 11 de la pàgina 230.

     

    Article complet

  • Dimarts, 6 de març de 2012

    a) Els signes de puntuació

    EXERCICI: 6 (pàg. 144)

    b) El guionet

    Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Si voleu saber més coses sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per prefixació o per composició, podeu llegir aquest document de l’Institut d’Estudis Catalans.

    DEURES:

    • Repasseu les regles d’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 229.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme