RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘informe’

  • Dijous, 26 d’abril del 2018

    MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]

    MANEL 
    Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
    Fon.: 
    mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
    Intens.: 
    Manelet; Manelic; Maneló.

    [Diccionari Català-Valencià-Balear]

    a) Les enumeracions

    [Unitat 4, activitat 7]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 4, activitat 9]

    Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudorfortorferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).

    No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor mala olor (de), que són les formes estàndards.

    [Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]

    DEURES:

    • Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de gener del 2016

    Tothom té un passat…

    Punk

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • activitat 4

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / Aquell llibre és molt llarg. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria. / En Puyol no és un de la llista de convocats. / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / No podrà jugar perquè està lesionat. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / La Joana està malament. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí. / Les claus són al calaix. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / Està en el bon camí. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / En Jaume té dotze anys i ja està a l’institut. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. / Nosaltres estem en un altre grup de treball. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    Fixeu-vos en el malentès entre Helena García Melero i una persona entrevistada pels dubtes en l’ús dels verbs ser i estar [minut 24].

    b) L’informe

    El cos de l’informe és la part més important i la que no podrà faltar mai. En ella es defineixen, analitzen, discuteixen, valoren i desenvolupen els aspecte que ajuden a acomplir els propòsits i finalitats de l’informe. Dins del cos de l’informe pot ser necessari incloure diagrames o taules que il·lustrin el que volem dir. En aquest cas, no interrompran un paràgraf i hauran de ser presentats abans de la seva aparició en el document. La seva funció ha de ser la de recolzar el que s’apunta en el text. En molts casos, haurà de valorar-se la conveniència que aquestes taules i diagrames apareguin dins del cos de l’informe, o bé en el annexos finals, amb la referència que permeti localitzar-los. [parles.upf.edu]

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre l’ús dels verbs ser i estar de la fotocòpia. Corregiu-vos-els amb el solucionari.
    • Completeu el vostre informe amb les imatges que trobareu en aquest document.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de desembre del 2015

    La paraula del dia

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial: en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servir senyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/Mistress: El senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    Quan escrivim la data sencera o bé esmentem un any, sovint dubtem de si hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, dubtem entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, el que fem és ometre el mot any; en lloc de dir de l’any 1994, ometem el mot any i fem la contracció del 1994.

    D’aquestes dues possibilitats, per al llenguatge administratiu i jurídic, es recomana de fer servir la forma sense article. Així, per a la datació de documents, per exemple, es fa servir la forma següent: Lleida, 15 de novembre de 1999

    Amb l’arribada de l’any 2000, es va observar que, contràriament al que passava fins llavors, en llengua oral, la forma sense article es considerava forçada; per exemple, sembla més natural dir el 15 de gener del 2000 que el 15 de gener de 2000. [Optimot: fitxa 3831/2]

    Podem fer servir els clàudators en aquells casos en què hem d’escriure parèntesis entre parèntesis. Blanca, gràcies per l’observació.

    b) Representació dels nombres amb xifres o lletres

    Optimot: fitxes 7498/2; 7501/2; 7499/1; 7502/3; 7500/1

    DEURES:

    • Observeu els criteris d’escriptura dels numerals.
    • Reviseu els numerals d’aquest exercici.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 1 de desembre del 2015

    Inaugurem la unitat 2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: continguts i tasca final
    • activitat 2

    a) Revisió i correcció de textos

    No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple, No va poder venir a causa del mal temps o per culpa del mal temps o perquè feia mal temps.

    Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc. La victòria va ser deguda a la bona planificació. Els mals resultats han estat deguts a la falta de temps.

    [Optimot: fitxa 38/5]

    b) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    DEURES:

    • Reviseu l’estil i la llengua de l’informe per us he donat de model. Marqueu-hi els numerals.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de gener del 2015

    A veure si ens escalfem una mica.

    fondo-animados-de-fuego

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 11
    • Tasca

    a) L’informe

    Hem revisat els informes que heu fet a casa a partir de les preguntes següents:

    1. Quin és l’objectiu de l’informe? El text l’aconsegueix?
    2. Aporta tota la informació necessària?
    3. S’organitza en una estructura clara? S’ajusta als models?
    4. Les frases són clares i breus?
    5. Hi ha paràgrafs, subtítols i epígrafs?
    6. S’han evitat les frases passives, negatives, massa llargues o desordenades?
    7. S’hi fa un ús excessiu del gerundi, dels incisos o de l’estil nominatiu?
    8. El lèxic és clar i el nivell de formalitat adequat?

    A més, ens hem fixat en l’abús dels possessius i en la coherència de les enumeracions.

    b) La precisió lèxica

    1. complert (‘complir’) > complet
    2. assenyalar (‘indicar’) > senyalar (‘marcar’)
    3. arrel  de (calc) > arran de
    4. nombrament (barbarisme) > nomenament
    5. oferits > oferts; gust a taronja (calc) > gust de taronja
    6. correcta
    7. hi (=amb l’informe)
    8. a mitjans de (calc) > a mitjan
    9. tanmateix (imprecisió) > així mateix
    10. mitja (calc) > mitjana
    11. recolzament (imprecisió) > suport
    12. és precís (calc) > cal, és necessari

    DEURES:

    • Refeu l’informe a partir de les propostes de millora que us ‘han fet.
    • Imprimiu-vos la unitat 3.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 18 de desembre del 2014

    Última entrada de l’any.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 8

    a) La construcció i la redacció de la frase

    Hem corregit les oracions que teníeu de deures:

    • 7. aclariment innecessari: 62 anys d’edat
    • 8. construcció complicada: canvi d’ordre
    • 9. construcció desordenada: canvi d’ordre
    • 10. construcció desordenada: estan posant contra les cordes la dictadura de Ben Ali
    • 11. construcció desordenada: han mort cent persones
    • 12. nominalització: per a la selecció de trenta estàtues humanes > per seleccionar trenta estàtues humanes
    • 13. tòpic: ha tancat les portes
    • 14. abús d’oracions simples: aquest increment > que (pronom relatiu)
    • 15. aclariment innecessari: el proper mes de maig
    • 16. construcció desordenada: té només > només té
    • 17. tòpic: ha fet un gir de 180 graus > ha fet un gir, s’ha capgirat
    • 18. abús dels possessius: té la seva seu social
    • 19. abús de construccions negatives: no sense abans fer referència > després de fer referència
    • 20. construcció complicada: en el que ha estat la tercera derrota consecutiva
    • 21. abús de construccions negatives: no per esperada > encara que era esperada
    • 22. repetició: lletregeu lletra per lletra
    • 23. aclariment innecessari: faringitis a la gola
    • 24. absència del verb principal i construcció complicada: dir que hem de revisar

    b) L’ús abusiu de possessius

    Hem llegit una entrada d’un blog i hi hem identificat els possessius innecessaris.

    DEURES:

    • Trieu un supòsit de l’activitat 1 i escriviu l’informe que haureu de presentar a l’equip directiu del vostre departament. L’informe ha de tenir entre 300 i 400 paraules. Com que és un informe breu, no cal que tingui una estructura gaire complicada. Hi ha d’haver, emperò, una introducció i i un apartat de conclusions. Per elaborar l’informe heu de fer servir les dades i la informació que us he donat fins ara i la que trobareu en aquest document. Recordeu que el dia 8 l’heu de portar a classe perquè el puguem revisar.

    Bones festes!

     

    Article complet

  • Dimarts, 2 de desembre del 2014

    29, 28, 27, 26, 25… 2015!

    ACTIVITATS DELS DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    Hem corregit l’exercici i hem comentat les propostes de l’article de Llengua i Ús.

    b) Els apartats i els subapartats

    Hem comentat el text de l’activitat 4.  Hem vist que l’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats ja que no desglossen els capítols sinó que en fan tot un seguit de valoracions .

    RECORDEU: Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També han de començar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i d’altres elements que assegurin la coherència d’aquest tipus de text.

    DEURES:

    • Reviseu el text del projecte dels menjadors escolars sostenibles i feu-hi els canvis necessaris perquè sigui més coherent.
    • Trieu una de les propostes d’informe (1,2, 3, 5) de l’activitat 1. Comenteu els gràfics, que podreu aprofitar per redactar l’informe de la tasca final.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de novembre del 2014

    Fixeu-vos en aquests dos titulars.

    Aldarulls, saquejos i cotxes cremats per l’exculpació del policia que va matar un jove negre desarmat a Ferguson (3/24)

    La no-imputació del policia acusat d’assassinar el jove negre desencadena aldarulls a Ferguson (Ara)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat 2: tasca final i continguts
    • activitat 2

    a) L’informe

    Heu comentat tots els elements, les estratègies i els passos que cal fer i que cal tenir en compte a l’hora de fer un informe de manera satisfactòria.

    Podeu trobar els enllaços en el dossier.

    b) Revisió i correcció de textos

    Front

    No és pot utilitzar com a preposició, en comptes de davant.

    Junt [Referència: Optimot]

    adv. [LC] Juntament . Els papers van ser cremats junt amb les caixes.

    Composar o compondre? [Referència: Optimot]

    El verb compondre significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’; també ‘crear, elaborar, confeccionar’ i ‘arranjar’. No és correcte el verb composar amb aquests significats. El verb compondre es conjuga com respondre. Cal dir, per exemple:

    Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).
    És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).
    Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).

    Pel que fa al verb composar, significa ‘imposar arbitràriament una contribució o una multa’; ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Composaren els traginers per haver robat mercaderia.

    Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que aquelles que se’ns presenten per usar compondre, que són molt habituals.

    DEURES:

    • Feu un mapa mental, un esquema o un diagrama que reculli tota la informació sobre els informes que hem treballat a l’aula.
    • Reviseu l’informe que us he donat de model. Identifiqueu-hi les diferents parts que componen un informe i reviseu-ne l’estil i la llengua.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme