RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘interrogatives’

  • Dimarts, 28 de gener del 2020

    a) Per què, per a què, perquè [Unitat 1, activitat 9]

    Hem comentat si el títol de la conferència d’Ada Castells era coherent amb el contingut del text tenint en compte el valor final de “per a què” i el sentit dels arguments de l’autora.

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    En el cas de les oracions interrogatives hem vist que a vegades ens costa identificar les indirectes.

    En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

    Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).

    Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

    Classes Característiques Exemples
    Interrogativa total
    • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
    • •Demanen un sí o un no com a resposta.
    • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
    Perquè és la més fàcil?
    Interrogativa parcial
    • •Preguntem per una part del contingut de l’oració.
    • La resposta no pot ser sí no.
    • •Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
    • •El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.
    Per què no veniu aquest cap de setmana?
    Interrogativa directa
    • •L’expressem com una oració independent.
    • •L’entonem amb un final ascendent.
    • •Escrivim el signe d’interrogació.
    Per què estàs tan content?
    Interrogativa indirecta
    • •La subordinem a una oració principal.
    • •La introduïm amb un verb declaratiu.
    • •L’entonem amb un final descendent.
    • •No escrivim el signe d’interrogació.
    No he sabut mai per què va marxar del poble.

    [Quadre adaptat del blog Aula de català]

    b)La formació de paraules: la composició

    Els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència, els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –icientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos.
    • Ordeneu els paràgrafs d’aquesta notícia:

    Article complet

  • Dijous, 5 de novembre del 2015

    Un petit problema (espanyol) de coherència:

     

    a) Les oracions interrogatives

    En les oracions el parlant-emissor demana per obtenir una resposta. Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?). Sovint impliquen la inversió de l’ordre subjecte-verb (en altres llengües aquesta inversió és obligada): Ho sap en Llorenç?

    Hi ha interrogatives generals, que pregunten sobre la totalitat de l’enunciat. Són les interrogatives absolutes o totals. Les respostes a aquestes oracions són o no. Poden anar encapçalades per la partícula àtona que: Véns al cinema? / Que véns al cinema? / Ha acabat el partit? / Que ha acabat el partit?

    A vegades les interrogatives absolutes contenen dues preguntes que s’exclouen entre si. Són les interrogatives alternatives, disjuntives o dobles: Vols venir o et quedes a casa? / Què t’agrada més, la vedella amb bolets o el conill amb samfaina.

    En les interrogatives parcials la ignorància es limita a una part de l’enunciat. La resposta no pot ser o no. Hi apareixen mots interrogatius com què, qui, quin…: Què vols? / Qui ha guanyat la partida d’escacs? / Quantes vegades ho va dir, que no li havia agradat la paella? / On és? / Com et dius?

    Quan una d’aquestes preguntes es transforma en el complement directe d’una altra oració, aleshores parlem d’interrogatives indirectes, que van introduïdes per la conjunció si (en el cas de les interrogatives totals) o per un pronom interrogatiu (en el cas de les parcials) i no presenten una entonació ascendent: Li demanaré si ve al cinema. /Pregunten si ha acabat el partit.  / En Lluc no sap què vols. / Encara no han dit qui ha guanyat la partida d’escacs.

    [Text adaptat del blog Divendres al vespre 3 del CNL Roses]

    b) El llenguatge no sexista

    La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.

    En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de  noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.

    En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han  sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.

    [CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]

    Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, hem llegit dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:

    Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.

    DEURES:

    • Prepareu la vostra intervenció en la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Podeu aprofitar els arguments que exposa Imma Canal en la conferència “Lectura i èxit educatiu” (del minut 6,45 al 17,42).

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims variació velarització verbs veu passiva vocalisme