RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘lo’

  • Dimecres, 10 d’abril del 2019

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de les ressenyes.

    b) Els determinants

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    Modismes (per evitar l’ús de l’article neutre)

    És incorrecte fer servir l’adjectiu varivària com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents). [Optimot, fitxa 6717/2]

    S’ha de vigilar de fer servir correctament l’indeterminat o indefinit un/a, tant en singular com en plural.

    En plural s’ha de mirar si hi ha determinació o no n’hi ha i, d’acord amb això, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se n’hi posa (per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, és diferent d’Han comprat llibres, sense determinar gens; en aquest darrer cas no podem dir *Han comprat uns llibres):

    • Aneu a comprar iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns bastonets].
    • En aquest bar és corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas unes olives i unes patates fregides].

    [Servei Lingüístic de la UOC]

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. (Ha de tenir una extensiió d’unes tres-centes paraules.) [Tasca final]

    Ens retrobem el dia 24.

    Article complet

  • Modismes (per evitar l’article neutre)

    • a lo grande > a cor què vols
    • a lo mejor > potser, a la millor
    • a lo sumo > a tot estirar, pel cap alt
    • a lo vivo > de viu en viu
    • de lo contrario > si no, altrament
    • en lo referente a > quant a, pel que fa a
    • en lo sucesivo > d’ara endavant, en endavant, d’avui endavant
    • es lo de menos > això rai
    • lo demás > la resta
    • lo más mínimo > gens ni mica, ni poc ni gaire
    • lo mismo da > tant és, tant me fa, tant se val
    • ¡lo que son las cosas! > ves per on!
    • por lo demás > això de banda
    • por lo general > generalment, en general
    • por lo menos > almenys, pel cap baix, si més no, ben bé
    • por lo pronto > de primer, d’antuvi
    • por lo tanto > per tant, per consegüent, doncs
    • por lo visto > pel que es veu, pel que sembla

     

    Article complet

  • Dimarts, 12 de novembre de 2013

    Dia de foc i sandàlies…

    a) L’article lo neutre

    RECORDEU: El grup el que (la que…) és incorrecte quan substitueix el relatiu neutre la qual cosa.

    • *En Joan no podrà venir, el que ens complicarà la feina.
    • En Joan no podrà venir, la qual cosa ens complicarà la feina.

    EXERCICIS: 17 (pàg. 70-71)

    b) El vocalisme

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals a i e en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classe o cine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    EXERCICIS: Hem intentat trobar en quins casos hi havia neutralització i en quins no en les sèries següents:

    1. neó, lleó, panteó, camaleó
    2. reelegir, preeminent, reelaborar, preescolar
    3. base, classe, tele, cine
    4. ràpel, càncer, pol·len, dolmen
    5. judo, libido, carro, soprano

    DEURES:

    • Llegiu  l’apartat dedicat als possessius i als numerals i feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Pronuncieu en veu alta els mots de l’exercici 10 de la pàgina 59 i després transcriviu-ne els sons vocàlics. Fixeu-vos en les neutralitzacions.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 7 de novembre de 2013

    Paga la pena estudiar català enmig d’aquesta apocalipsi climàtica?

    a) La veu passiva

    RECORDEU: Per destacar el CD podem desplaçar-lo al principi de l’oració i duplicar-lo amb un pronom. En aquest cas podem reforçar el CD -si es tracta d’un ésser animat- amb l’ús de la preposició a. Pel que fa a l’ús de la coma en aquesta frase, com que el CD és un SN curt, la coma és facultativa.

    • L’atleta guanyador (,) l’acompanyaven els participants de més edat.
    • A l’atleta guanyador (,)  l’acompanyaven els participants de més edat.

    EXERCICI: 25 (pàg. 30-31)

    b) Els topònims i els antropònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateix, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    EXERCICIS: 31, 32 i 33 (pàg. 84-85)

    c) L’article lo neutre

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    DEURES:

    • Fixeu-vos en les alternatives que tenim per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre de 2011

    Una de matemàtiques: si “van matar nou comerciants, vuit turcs i un grec”, quantes persones van matar?

    a) L’article lo neutre

    [Del bloc de Carmina Ribés Falcó, de la Universitat Jaume I]

    Aquest document és una fitxa sobre l’article neutre elaborada per Carmina Ribés Falcó. Inclou una llista de modismes amb l’article neutre.

    EXERCICI: 17 (pàg. 27)

    b) L’absència d’article

    Hem comentat l’absència d’article davant els dies de la setmana quan s’usen com a adverbis (normalment tenen aquest valor si fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla). L’article (en singular o en plural) davant els dies de la setmana expressa periodicitat. També fem servir l’article si indiquem la data.

    • Dimecres aniré a veure l’estrena de Terra i disbauxa.
    • El/Els dimarts i el/els dijous vaig a classe de català. (*Tots els dimarts i els dijous vaig a classe de català.)
    • L’examen serà el dimarts 3 de juny.

    Així mateix, poden portar article quan són complementats d’alguna altra manera (passat, proppassat, vinent, que ve…):

    • El congrés es va celebrar (el) diumenge passat.
    • La inauguració serà (el) dilluns que ve.

    Fixeu-vos que, quan l’aposició de la data és explicativa, no utilitzem l’article o utilitzem un demostratiu:

    • El curs començarà el dilluns 21 de novembre. [ús especificatiu]
    • El curs començarà dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]
    • El curs començarà aquest dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]

     

     

    c) Els numerals

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines

    Ús de la coma per expressar fraccions decimals

    Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

    el 10,5% dels estudiants [i no pas “el 10’5%”]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas “de 1,439.54 unitats”]

    Ús del punt en les quantitats expressades amb xifres

    En les xifres que representen magnituds, s’utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d’una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d’haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s’utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai.

    2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 eurosPerò: l’any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s’emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

    Escrivim amb lletres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per tres mots, com a màxim: cinc-centes lliures, dues mil vuitanta persones. Tingueu en compte que en les formes que duen guionet cada element es compta com una paraula (excepte la conjunció i).
    2. L’edat de les persones i dels animals i la durada de les coses: divuit anys, quaranta dies.
    3. Les quantitats aproximades: Hi havia unes dues-centes cinquanta mil persones.
    4. Les quantitats que apareixen en alguns documents (xecs, escriptures…) per confirmar la quantitat en xifres.
    5. Les quantitats que, dins d’un text, són al principi d’un paràgraf o després de punt. És preferible, però, desplaçar la quantitat a un altre lloc de la frase.
    6. Els tants per cent i els tants per mil si escrivim l’operació amb lletres: tretze per mil.
    7. En general, els nombres que apareixen en els versos, en les cançons i en les locucions i les frases fetes: el conte de les mil i una nits.

    [Del Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    Escrivim amb xifres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per més de tres mots: 533 persones.
    2. Les quantitats que precedeixen una unitat física o monetària: 3 euros.
    3. Els cronometratges de les competicions esportives: 9,3 segons.
    4. Els resultats de les votacions: 68 vots a favor
    5. Les xifres estadístiques.
    6. Els nombres que porten fracció decimal: 455,25
    7. Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol: 15 %.
    8. Les coordenades geogràfiques, astronòmiques…
    9. Els termes de les proporcions i escales.
    10. Els resultats esportius en els resums dels diaris.
    11. Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients…
    12. Els compassos musicals.
    13. Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment comparable o intel·ligible.

    [Text adaptat del Manual d’estil de Josep M. Mestres et al.]

    DEURES:

    • Repasseu els numerals i feu els exercicis 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Llegiu els textos de la fotocòpiai classifiqueu-los tenint en compte les principals característiques dels subdialectes balears.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de novembre de 2011

    Tarda d’estiuet de Sant Martí

    a) L’article: ús de l’apòstrof

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) Topònims

    EXERCICIS: 31 i 32 (pàg. 84)

    c) L’article lo neutre

    RECORDEU:

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).
    • Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    EXERCICI: 17 (pàg. 70)

    d) El català central

    Com que ens hem centrat en els subdialectes, us faig un resum de les principals característiques del català central:

    • iodització en algunes zones
    • morfema -u de primera persona del present d’indicatiu: cantu (càntutcàntuc)
    • article determinat masculí el, els

    RECORDEU: El pas del català central al rossellonès  no es realitza sobtadament sinó a través d’una àrea de transició. Es tracta del que s’anomena català septentrional de transició. S’estén entre la frontera política i una línia que arrenca del Nord de Cadaqués i acaba a la confluència de la Cerdanya amb l’Alt Urgell. Comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. En aquesta zona de transició moren alguns trets del català central i en neixen alguns altres del rossellonès.

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Repasseu les construccions que podem utilitzar per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.
    • Observeu les principals característiques del balear i dels seus subdialectes i classifiqueu els textos de la fotocòpia. (Recordeu que aquests textos estan escrits amb ortografia fonètica.)

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme