RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘majúscules’

  • Dimecres, 20 de març del 2019


    Les bones cançons, com els bons whiskys, milloren amb el temps.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, activitat 3]

    Hem revisat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    El complement de règim amb valor locatiu (estàtic o de destinació) té caràcter obligatori i, per això, o bé apareix el complement expressat d’una manera plena o bé apareix pronominalitzat: No hi podré anar, a la conferència; Ara el trobaràs a Manacor: hi passa tot l’agost. Amb tot, el locatiu no sol expressar-se quan s’identifica amb el lloc on és (o era o serà) almenys un dels participants de l’acte de parla.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Els noms d’arbres monumentals o simbòlics s’escriuen amb majúscula inicial: el Pi de les Tres Branques.

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Tipologia textual

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.

    [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els dos primers textos de la fotocòpia.

    c) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Poseu els signes de puntuació que falten en el tercer text de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “El català i els neologismes” de Neus Faura.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 15 de març del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat el text “Escapada Castanyer d’en Cuch“.

    • Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms dels municipis i dels nuclis de població (ciutats, viles, pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïna actual i d’acord amb la documentació més antiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per a determinar la forma correcta, sobretot en els casos de neutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideix amb la forma viva, però, quan l’evolució ha allunyat el nom del seu origen (és a dir, que hi ha hagut
      canvis en el nom que no corresponen a vacil·lacions gràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual. (Generalitat de Catalunya, Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal)
    • En els noms de lloc s’escriu amb minúscula la denominació genèrica que els acompanya. (Generalitat de Catalunya, Majúscules i minúscules)

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    b) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? Per trobar-lo podeu consultar l’Optimot.
    • Llegiu aquesta ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dijous, 25 de maig del 2017

    Resultat d'imatges de guillotina

    Últim dia de classe abans de la prova

    a) Les preposicions

    Hem corregit l’exercici.

    b) Ús de les majúscules i les minúscules

    Com a norma general, s’escriuen amb majúscula inicial els noms propis i també els noms comuns que tenen una funció distintiva o singularitzadora, és a dir, que funcionen com a nom propi o que formen part d’un nom propi. S’escriuen amb minúscules, en canvi, els noms que tenen un valor genèric.

    Una mateixa paraula pot tenir un valor o un altre segons el context. Per exemple, la paraula institut té una funció singularitzadora a Institut d’Estudis Catalans, ja que forma part del nom d’una institució, però funciona com a nom genèric a els instituts universitaris, ja que instituts universitaris no és el nom de res. En general, els noms tenen un valor genèric, no singularitzador, en els casos següents:

    1. Quan s’utilitzen en plural:
      • el Departament de Filosofia
      • els departaments de Filosofia i de Geografia
    2. Quan van davant dels adjectius demostratius aquest i aquell:
      • la Unitat de Lletres
      • aquesta unitat
    3. Quan van davant de l’article indeterminat un i dels quantificadors algun, cap i cada
      • s’ha inaugurat el I Congrés d’Edafologia
      • assistiran a un congrés d’edafologia

    La majúscula inicial només afecta els noms i els adjectius; els articles, les preposicions i les conjuncions s’escriuen amb minúscules.

    • la II Mostra de la Dona a Catalunya
    • el Centre d’Estudis Olímpics

    Només la majúscula inicial de títol afecta qualsevol tipus de mot.

    • la tesi Els preus del sòl. El cas de Barcelona
    • l’obra O tu o res

    En els mots compostos units amb guionet, el segon element comença sempre amb minúscula.

    • Vall-llebrera
    • Sud-àfrica

    [Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona]

    DEURES:

    • Us han demanat que feu una roda de premsa per donar a conèixer l’entitat Eicascantic. Feu la presentació, en què heu d’exposar la tasca de l’entitat i comentar la importància de la feina dels voluntaris per a les entitats socials d’àmbit local. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minuts. Per preparar-la, feu servir la informació que trobareu en aquest enllaç.
    • Repasseu aquest resum d’algunes qüestions de normativa.
    • Feu els dos exercicis d’omplir buits. [1 ø, 2 fins, 3 durant, 4 dels, 5 una, 6 per, 7 els, 8 sinó, 9 i tot, 10 a/en, 11 ja / pel fet, 12 Aquesta/La, 13 però, 14 que, 15 fins, 16 sinó, 17 entre, 18 en, 19 sobre, 20 en]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 18 de maig del 2017

    a) El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps(‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar,descriure, gravar,retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/3]

    b) Ús de les majúscules i de les minúscules

    IEC: Regles d’ús de les majúscules i les minúscules (enllaç directe)

    DEURES:

    • Poseu majúcules quan calgui en els sintagmes i les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de maig del 2016

    Aquesta és santa Marta.

    Santa Marta

    Aquest és el carrer de Santa Marta.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Hi ha alguns casos, però, en què la presència del pronom s’admet (o pot ser fins i tot necessària):

    1. En verbs com haver-hifer-hifer-neentendre-hi,veure-hi, en què la presència del pronom fa canviar el significat del verb. Per exemple, en una frase com:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir

    el pronom hi no s’ha d’eliminar, ja que no és el mateix veure queveure-hi. En canvi, no es posaria en la frase següent:

    Sec en un lloc on no veig res més que una paret. 

    2. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradarinteressarcaldrefer faltafer nosasemblarpassarocórrerencantar (‘agradar molt’), el pronom també és necessari. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís (i no L’Aurora, a qui no agraden gens les faves).

    3. En frases amb el significat de ‘possessió inalienable’, el pronom també és necessari. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra (i no En Pau, a qui es veuen tots els queixals corcats). 

    4. En el cas de modismes com ara fer-se’n creusgirar-se-li d’esquenano sap el pa que s’hi dóna, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus (i no i de la qual em faig creus).

    5. Els verbs posar dir poden incorporar el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta (és a dir, on hi ha malta hi ha de dir manta).

    [Optimot, fitxa 7383/2]

    Quan el pronom relatiu fa la funció de complement circumstancial de temps, pot adoptar diverses formes segons el cas:

    1. Amb un sintagma nominal com a antecedent. En aquests casos, es fa servir el pronom àton que. Per exemple:

    L’any que va néixer la Núria hi va haver molts incendis forestals. 

    En aquest cas, també es poden fer servir els pronoms relatius en quèi en el qual (en la qual, en els quals, en les quals):

    L’any en què va néixer la Núria…
    L’any en el qual va néixer la Núria… 

    2. Amb un sintagma preposicional com a antecedent. En aquests casos, es poden utilitzar els pronoms relatius següents: que, en què,en el qual (en la qual, etc.). Per exemple:

    Som en l’època que els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en què els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en la qual els aiguats són més freqüents. 

    3. Amb un adverbi o una expressió temporal com a antecedent. En aquests casos, s’utilitza el relatiu àton que. Per exemple:

    Aleshores, que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de les cites.
    L’endemà a la tarda, que ja li havia passat el disgust, ens va rebre i ens va oferir te. 

    En aquests casos, no funciona cap altre pronom relatiu. Així doncs, no és possible: Aleshores, en què / en el qual no existien els mòbils… 

    Pel que fa a l’ús de l’adverbi quan en comptes del pronom relatiu, només funciona si l’oració de relatiu és explicativa, és a dir, si va entre comes. Per exemple:

    Aleshores, quan encara no existien els mòbils…
    L’endemà, quan ja li havia passat el disgust… 

    En canvi, no funciona si l’oració és especificativa, és a dir, si no va entre comes. Així doncs, les frases anteriors s’han d’escriure sempre amb coma.

    No sempre es pot fer servir el pronom relatiu compost el qualla qualels qualsles quals per indicar temps. Per exemple:

    1. Si l’antecedent és un nom propi que designa un dia o un conjunt de dies: PasquaSetmana Santa… Per exemple, en comptes de:

    Per Pasqua, en la qual va néixer la Paula, va ploure molt

    cal dir:

    Per Pasqua, època en què va néixer la Paula, va ploure molt (o Per Pasqua, quan va néixer la Paula…).

    2. Si l’antecedent és un número amb què es designa un any. En comptes de:

    Des de 1998, en el qual es va crear la comissió

    cal dir:

    Des de 1998, en què es va crear la comissió… (o quan es va crear la comissió…).

    [Optimot, fitxa 7382/2]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    Hem repassat l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Completeu les frases de la fotocòpia amb la forma correcta.
    • Repasseu l’ús de les majúscules i les minúscules.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Gelats per triar i remenar ( o no hauria de ser més aviat “per remenar i triar”?)

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els qualsles quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global.Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context.Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del lleng. col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina.
      Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + “que”

    • La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui.
    • Exemples incorrectes: L’informatiu en el que els hem parlat de l’atemptat d’avui acaba aquí
      La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró
      Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi
      Exemples correctes:
    • La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró.
      Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.
    • En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que.Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l’Ajuntament es pagaran aquests actes.

    Relatiu possessiu

    • El lleng. col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del lleng. col·loquial, i per tant les podem fer servir en diàlegs del doblatge i en altres contextos informals (però les evitarem en altres registres de la nostra programació, com ara els informatius i les situacions formals dins el doblatge). Informal:L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut.Formal:

      L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals

    que

    El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i noL’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    IEC: L’ús de les majúscules i les minúscules

    DEURES:

    • Llegiu les entrevistes que us he fotocopiat.
    • Feu els exercicis sobre l’ús de les majúscules i les minúscules. Per fer-los, consulteu el document de l’IEC.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de març del 2016

    File:Ceremonial helmet Getty Villa 93.AC.27.jpg

    Casc antic (dedicat a l’Albert)

    I ara un vídeo sobre la Mitad del Mundo:

    a) La traducció dels topònims

    Només es tradueixen en textos no oficials els noms de població que tenen una forma tradicional en català. Pel que fa a la traducció al català dels noms de poblacions en castellà, es tradueixen els noms de les capitals de província espanyoles, de les poblacions limítrofes amb l’àrea lingüística catalana i d’alguna capital llatinoamericana amb nom tradicional en català: Bogotà, Ciutat de Mèxic, Cadis, Barbastre, Montsó, Lleó. [Fixeu-vos que alguns noms, com ara Caracas, no els adaptem ortogràficament, però sí fonèticament.]

    En general, els noms de tots els estats, nacions, comunitats autònomes, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional van en la llengua del text i, per tant, són susceptibles de ser traduïts perquè majoritàriament tenen una forma tradicional en català: Catalunya, Colòmbia, Patagònia, Txetxènia.

    No es tradueixen les divisions infraregionals com els noms de comarques o petites regions naturals. Són una excepció d’aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla castellana del País Valencià: l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans, la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents, l’Alt Vinalopò, etc.

    Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. El problema és que ho han fet de manera diversa i, així com tenim la plaça Roja de Moscou, els Camps Elisis de París o la Cinquena Avinguda de Nova York, tenim el Central Park de la mateixa ciutat o la Fontana di Trevi a Roma. En aquest cas ens haurem de guiar per criteris de tradició, difícils d’establir amb caràcter general.

    [Referència: Direcció General de Política Lingüística, Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims]

    b) Revisió de textos

    Hem revisat l’apunt del blog Volant he vist que tracta de Quito. Us recordo alguns dels comentaris que hem fet:

    *post: apunt

    *masses: El quantificador massa és invariable. Massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor i no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (‘n’hi havia poca’) que dir no hi havia massa gent (‘no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…’). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.

    *trolebus: tròlei, troleibús

    *casc antic: barri vell, nucli antic

    *apart: a més

    *la Mitad del Mundo: a l’hora de traduir el nom de llocs característics i monuments hem de tenir en compte la tradició (i el sentit comú)

    *Equador: “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    *cutre: tronat, atrotinat

    *botiguetes de souvenirs: botiguetes de records

    DEURES:

    Fins dijous!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 5 de maig del 2015

    Robert d’Anjou

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitats 1.3 i 1.5

    a) Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules

    • S’escriuen amb majúscula inicial totes les paraules —excepte articles, preposicions i conjuncions— que formen els sobrenoms, els pseudònims i els àlies.
    • Els sobrenoms, els pseudònims i els àlies s’escriuen en cursiva quan van precedits del nom autèntic d’una persona, i en rodona quan apareixen sols. Són, però, una excepció a aquesta norma general els sobrenoms de reis, papes i sants, que, tot i aparèixer al costat del nom propi, s’escriuen sempre en rodona.
    • Els càrrecs i títols s’escriuen amb minúscules, excepte en les salutacions o quan van precedits del tractament protocol·lari corresponent.
    • Conselleria de Benestar Social és el nom oficial d’aquest departament de la Generalitat valenciana.

    b) La falca radiofònica

    Abans de començar a preparar la falca publicitària, hem conegut les entitats que haurem de presentar. Ho hem fet a partir de les entrevistes a alguns dels seus responsables: M. Teresa Ruiz Tarín, d’Asendi Nou Barris; Antònia Salazar, d’Eicascantic, i Josep Olivé, de Caliu.

    Després hem escoltat les falques de les campanyes “Joguina educativa 2013” i “Donem el millor de nosaltres“. Ens hem adonat que l’objectiu de les dues falques és diferent: la primera demana directament la participació de l’oient en la campanya, mentre que l’altra és més informativa.

    Les dues falques fan servir la primera (jo, nosaltres) i la segona persona (tu) per acostar-se a l’oient. També fan servir l’imperatiu (porta, actua). A més, utilitzen oracions exclamatives i interrogatives. Finalment, les falques acaben amb un eslògan (“Ara jugues tu”, “Per una ciutadania activa, tu formes part de la solució”) que ajuda a fixar el missatge.

    DEURES:

    • Elaboreu una falca publicitària de la vostra entitat per a la ràdio. Dijous les comentarem i les enregistrarem.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 30 d’abril del 2015

    Com ens ho farem per entrar a l’aula?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Presentació de la unitat 6
    • Activitats 1.1 i 1.2

    a) L’accentuació

    Així justifiquen els lingüistes de la CCMA la pronunciació aguda de Katmandú: “En nepalès es pronuncia amb tres síl·labes llargues. Tal com descriu Josep Ruaix, l’adaptació com a paraula aguda és tradicional en català i coincideix amb el que fan altres llengües del nostre entorn (anglès, francès, castellà i occità, per exemple).” En canvi, els diaris Ara, El Periódico o El Punt Avui, així com la Gran Enciclopèdia Catalana, han adoptat la pronunciació esdrúixola: Kàtmandu.

    b) Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules

    Hem comentat la pàgina del Servei Lingüístic de la UOC que tracta de l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Feu la ressenya de la narració.
    • Poseu les majúscules i els signes de puntuació necessaris en els textos que us he repartit.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 de maig de 2014

    S’acosta sant Joan?

    a) L’oració composta: les oracions adverbials

    Recordeu que no hem d’utilitzar doncs amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè

    EXERCICIS: 22, 24, 25 i 28 (pàg. 407-409)

    b) L’ús de les majúscules: remarques

    • Hi ha majúscula a principi de text i després de punt.
    • Es comença amb majúscula després dels signes finals d’admiració o d’interrogació, si aquests signes fan també la funció de punt.
    • Després de dos punts només hi ha majúscula si segueix un text citat que hi comença perquè és una oració completa.
    • Els mots sol, terra i lluna només porten majúscula en contextos astronòmics.
    • Els noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris van en minúscula en tots els casos. És el cas de papa i sant pare.
    • L’article dels topònims catalans va en minúscula.
    • En els topònims formats per un genèric (riu, riera, platja, puig…) i un complement, el genèric s’escriu en minúscula.
    • Els noms de les vies urbanes es componen d’un genèric (carrer, passeig, avinguda…)  i un complement adjectival o preposicional. El genèric l’escrivim en minúscula.

    c) Dialectologia: dialectes constitutius i dialectes consecutius

    Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.

    • Dialectes constitutius, que són els que corresponen a l’evolució natural del llatí vulgar que es va parlar a l’àrea que ocupen actualment. Els dialectes constitutius del català són: el català septentrional, el català central i el català nord-occidental, amb exclusió de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que van ser catalanitzades més tard, i es consideren àrees consecutives.
    • Dialectes consecutius, que són el resultat del transplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment (conseqüències històriques): comprèn les terres del sud, des de l’Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l’Alguer, a Sardenya. Els dialectes consecutius són: el balear, el valencià i l’alguerès.

    [Text extret de blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona]

    DEURES:

    • Identifiqueu i classifiqueu les oracions subordinades de l’exercici 29 de la pàgina 409.
    • Feu l’exercici 7 de la pàgina 434.
    • Poseu, si cal, les majúscules corresponents en les expressions de l’exercici 3 de la pàgina 385.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme