RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘neologismes’

  • Dijous, 22 de març del 2018

    Resultat d'imatges de hilo

    Mirarem de seguir el fil.

    a) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a Granollers
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada amb la durada s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dijous, 15 de març del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat el text “Escapada Castanyer d’en Cuch“.

    • Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms dels municipis i dels nuclis de població (ciutats, viles, pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïna actual i d’acord amb la documentació més antiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per a determinar la forma correcta, sobretot en els casos de neutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideix amb la forma viva, però, quan l’evolució ha allunyat el nom del seu origen (és a dir, que hi ha hagut
      canvis en el nom que no corresponen a vacil·lacions gràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual. (Generalitat de Catalunya, Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal)
    • En els noms de lloc s’escriu amb minúscula la denominació genèrica que els acompanya. (Generalitat de Catalunya, Majúscules i minúscules)

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    b) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? Per trobar-lo podeu consultar l’Optimot.
    • Llegiu aquesta ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març del 2018

    Resultat d'imatges de einstein gif

    El temps és relatiu

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les qualsque El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    DEURES:

    • Reviseu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de març del 2017

    Resultat d'imatges de el señor de los cielos

    El Señor de los Cielos

    Algú em pot explicar la frase en negreta? “Según la encuestadora Nielsen, la serie atrajo mayor cantidad de público que la población de Siberia, quedando en el segundo lugar de las telenovelas más vistas en toda la historia de Telemundo después de La reina del sur, logrando superar a Univisión en el horario de las 10pm/9c, horario estadounidense.”

    a) Els registres

    Podem parlar d’un registre oral?

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic del vídeo:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciartrekking.]
    • nivell de formalitat: baix, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Fins ara és un vídeo que ha tingut molt poca difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet a en Rai perquè pugui col·laborar en un espai de viatges d’un magazín en una televisió local, tenint en compte que el nivell de formalitat ha de ser més alt i que el text ha de ser més objectiu:

    • Vés amb compte amb les interferències: glaciars > glaceres3.000 i pico metres > més de 3.000 metres [És més adequat que 3.000 metres i escaig.]; legendari > llegendaricaminata > caminadatrekking o tresc [És més adequat l’ús del manlleu no adaptat?].
    • No abusis dels mots crossa, com ara bueno.
    • Fes servir estructures correctes i genuïnes:  lo més important > la cosa més importanthan hagut > hi ha hagut; Què tal? > Com va?.
    • No utilitzis expressions pròpies del llenguatge col·loquial que puguin ser malsonants (Hòstia!) o poc generals (Que guai!). Pots fer servir expressions col·loquials adequades a la situació, per exemple, està a petar.
    • Pronuncia correctament totes les paraules: ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament.

    En aquests enllaços hi trobareu més informació sobre els registres i l’estàndard:

    b) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu amb recompensa, micromecenatge / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebron
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay-per-view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happening només pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot se r que el parlant no en faci cas i qu e continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  s conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    DEURES:

    • La Revista del RACC us ha demanat que escrigueu un article sobre El Calafate per a la secció de viatges del número del mes d’octubre. L’article ha de tenir unes 300 paraulesFeu servir aquests textos i aquesta taula per documentar-vos:

    • Repasseu l’apartat de morfologia dels noms i dels adjectius i feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 2 de març del 2017

    Tarda de primavera. Hem hagut d’apagar l’aire condicionat.

    a) Els registres

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o béuna amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa: Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix >una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el >tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de fomalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els SMS o els xats.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    b) Els neologismes

    El català i els neologismes

    En la mesura que les societats progressen i que eixamplen i aprofundeixen els àmbits de coneixement, les llengües també evolucionen, especialment en el vessant lèxic per la necessitat de denominar conceptes, realitats i fets nous, cosa que estimula la neologia, la formació de noves unitats lèxiques. Els llenguatges d’especialitat, és a dir, el conjunt d’elements lingüístics propis dels àmbits de coneixement especialitzat tècnic, científic, social o humanístic, són una de les fonts principals d’introducció de nocions noves i, en conseqüència, experimenten constantment la necessitat de crear també noves denominacions per a designar-les (neologismes).

    L’estudi de les nocions pròpies d’aquests llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions és la terminologia. Quan les llengües entren en contacte i s’enriqueixen amb l’intercanvi cultural, comercial, tecnològic i científic, incorporen en el seu sistema conceptes nous i unitats i estratègies gramaticals alienes que amb el temps acaben esdevenint propis. En la civilització actual, l’acceleració i la intensificació d’aquest intercanvi han comportat també l’augment del bescanvi de les denominacions que designen aquests conceptes. Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua. A efectes pràctics, en aquest document s’emprarà la denominació de manlleu amb el sentit de manlleu directe, i sempre des d’una perspectiva sincrònica. Un tipus especial de manlleu és el xenisme, que designa una realitat pròpia d’una cultura que no té un paral·lel en la cultura d’arribada i que, per aquest motiu, resulta difícil de traduir. En els llenguatges d’especialitat —com en la llengua general— és desitjable un cert control de les unitats noves per a garantir-ne l’encaix en el sistema lingüístic general i en el subsistema propi de l’àrea d’especialitat.

    Davant de les formes manllevades, els sistemes lingüístics reaccionen d’una de les maneres següents:

    1. Recorrent a formes alternatives en la llengua d’arribada.
    2. Incorporant la forma original sense cap modificació (adopció)
    3. Adaptant la forma original al sistema lingüístic d’arribada (adaptació)

    [TERMCAT, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia]

    DEURES:

    • Mireu el vídeo i analitzeu els factors que en determinen el registre lingüístic.
    • Reviseu la primera part del vídeo (fins al 2’25”)  i feu una llista dels canvis que caldria fer perquè es pogués projectar aquest vídeo en una televisió local.

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 de març del 2016

    overbooking

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els complements verbals

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès ,etc.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recull que la llengua dels diferents mitjans de la Corporació ha de ser funcional i en evolució constant. Per això, per respondre a les necessitats comunicatives d’una societat que evoluciona, recorren a les possibilitats que ofereixen les regles internes de la llengua, sobretot en la creació o difusió de paraules o expressions noves. Quan cal fan servir neologismes (avantmatx, streaming, glocalització, boca-orella), col·loquialismes (acollonantbirra) o termes procedents de l’argot (catejar, xutar-se). Eviten, emperò, l’ús innecessari de manlleus i incorporen només els imprescindibles, que adopten directament (shaolin, capo) o adapten (xat, licra). Per aconseguir una llengua funcional, el model ha d’estar en evolució constant.

    RECORDEU: “El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública del país. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial.” [Viquipèdia: “TERMCAT“]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia de procediments sintàctics.
    • Busqueu a l’Optimot (ara que la interfície és amigable us serà més senzill) la definició de bitllet sense reserva, classe de negocis i xàrter.
    • Llegiu l’article “De viatge!” del TERMCAT.

    I, per acabar, una mica de nostàlgia.

    norma

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de març del 2016

    Aquesta festa rave és un rave.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    A les pàgines 158-163 de llibre hi trobareu una explicació molt completa sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte.

    b) Els neologismes

    Els neologismes serveixen per designar objectes, fruits, etc., que no fins ara no eren coneguts o conceptes nous. N’hi ha de diferents tipus:

    • Els neologismes semàntics adapten un significat vell a un nou significat: ratolí (dels ordinadors).
    • Els neologismes formals són els que es basen en els procediments propis de formació de nous elements lèxics: parallamps.
    • Els manlleus són mots que s’incorporen a la llengua a partir d’una llengua estrangera. Els manlleus es poden adaptar a la fonètica i a la grafia catalana (futbol) o es poden adoptar tal com s’escriuen en la llengua d’origen (croissant, whisky).

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs [Viquipèdia]
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio, fitxers d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut, els llocs web més visitats) i femení en el segon (una pàgina web molt ben dissenyada, la pàgina web institucional).

    Cada vegada més, però, la paraula web s’utilitza com un substantiu de gènere femení per designar, amb caràcter general, el que en llenguatge corrent s’anomena una web (tant si es tracta realment d’una pàgina que penja d’un lloc web com si es tracta d’un lloc o servidor web pròpiament dit; aquesta és una qüestió purament tècnica que la majoria de vegades l’usuari no sap ni pot saber).

    Per tant, atenent a criteris de simplicitat i d’eficàcia comunicativa,el Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra proposa d’utilitzar sistemàticament el substantiu web en gènere femení (la web, les webs, una web, unes webs) excepte si va precedit de les paraules lloc o servidor. Això ens estalviarà molts maldecaps i evitarà frases com podeu consultar-ne tota la informació a través del [lloc] web de la Universitat, i més concretament de la [pàgina] web de la Biblioteca… [Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra]

    DEURES:

    • Amb el diccionari a l’abast, feu l’exercici 6 de les fotocòpies de procediments d’anàlisi sintàctica.
    • Mireu si els manlleus de la fotocòpia s’han d’adoptar o s’han d’adaptar. Consulteu les fitxes de l’Optimot i el web esAdir.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 5 de març del 2015

    El neologisme del dia: nomofòbia.

    La nomofòbia és la por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. Per extensió, defineix l’angoixa que provoca no tenir disponible el mòbil en qualsevol moment. El terme és una abreviatura de l’expressió anglesa no-mobile-phone Phobia i  va ser establert durant un estudi realitzat per l’Oficina de Correus del Regne Unit encarregat a l’institut demoscòpic YouGov per estimar l’ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils. [Montse Jaraba, Tinet.cat]

    a) La tipologia textual

    Hem revisat l’apunt del blog Volant he vist que tracta de Quito. Us recordo alguns dels comentaris que hem fet:

    *trolebus: tròlei, troleibús

    *casc antic: barri vell, nucli antic

    *apart: a més

    *la Mitat del Mundo: a l’hora de traduir el nom de llocs característics i monuments hem de tenir en compte la tradició (i el sentit comú)

    *Equador: “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani) Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    *cutre: tronat, atrotinat

    *botiguetes de souvenirs: botiguetes de records

    b) Els registres

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o béuna amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa: Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix >una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim queen Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el >tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de fomalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els SMS o els xats.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciartrekking.]
    • nivell de formalitat: baixa, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Fins ara és un vídeo que ha tingut molt poc difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    DEURES:

    • Reviseu la primera part del vídeo (fins al 2’25”)  i feu una llista dels canvis que caldria fer perquè es pogués projectar aquest vídeo en una televisió local.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de març del 2015

    Una finestra al món.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2
    • Activitat 9

    a) Els neologismes

    Hem comentat les definicions d’alguns neologismes:

    • bitllet sense reserva: ‘Bitllet de tarifa econòmica que només garanteix una plaça en un mitjà de transport si en queda cap de lliure després que hagin embarcat la resta de passatgers.’
    • moll d’embarcament: ‘Edifici annex a la terminal d’un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus, normalment per una passarel·la.’ [Passarel·la (finger): ‘Túnel articulat que connecta el moll d’embarcament amb l’interior de l’avió o amb la plataforma d’estacionament de les aeronaus.’]
    • tarifació per demanda: ‘Sistema de gestió per a companyies aèries i hoteleres que ajusta els preus dels serveis turístics a partir d’una previsió de la demanda.’

    b) La tipologia textual

    A partir de les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec, hem repassat les principals característiques dels textos instructius.

    Així mateix, hem comentat quatre textos sobre Quito que ens han ajudat a veure les diferències entre els textos descriptius, els explicatius i els narratius.

    En aquest enllaç trobaràs més informació sobre la tipologia textual.

    DEURES:

    • Reviseu el quart text sobre Quito.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 26 de febrer del 2015

    L’apunt de la classe d’avui.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1

    a) Els neologismes

    Hem buscat la forma catalana de les paraules de l’activitat 9:

    • tour operator: operador turístic
    • forfait: forfet, abonament
    • jet lag: trastorn horari
    • check-in: facturació (Manel, tenies raó. Autofacturació és self check-in.)
    • overbooking: sobrereserva
    • hub: aeroport de connexió
    • low cost: baix cost

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    b) Les oclusives

    Per repassar l’ortografia dels sons oclusius podeu fer les activitats dels Itineraris d’aprenentatge.

    DEURES:

    • Busqueu la definició de bitllet sense reserva, moll d’embarcament i tarifació en demanda.
    • Mireu aquest vídeo. A partir de la informació del vídeo, redacteu les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme