RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘neologismes’

  • Dijous, 5 de març del 2015

    El neologisme del dia: nomofòbia.

    La nomofòbia és la por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. Per extensió, defineix l’angoixa que provoca no tenir disponible el mòbil en qualsevol moment. El terme és una abreviatura de l’expressió anglesa no-mobile-phone Phobia i  va ser establert durant un estudi realitzat per l’Oficina de Correus del Regne Unit encarregat a l’institut demoscòpic YouGov per estimar l’ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils. [Montse Jaraba, Tinet.cat]

    a) La tipologia textual

    Hem revisat l’apunt del blog Volant he vist que tracta de Quito. Us recordo alguns dels comentaris que hem fet:

    *trolebus: tròlei, troleibús

    *casc antic: barri vell, nucli antic

    *apart: a més

    *la Mitat del Mundo: a l’hora de traduir el nom de llocs característics i monuments hem de tenir en compte la tradició (i el sentit comú)

    *Equador: “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani) Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    *cutre: tronat, atrotinat

    *botiguetes de souvenirs: botiguetes de records

    b) Els registres

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o béuna amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa: Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix >una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim queen Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el >tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de fomalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els SMS o els xats.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic d’aquest vídeo:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciartrekking.]
    • nivell de formalitat: baixa, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Fins ara és un vídeo que ha tingut molt poc difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    DEURES:

    • Reviseu la primera part del vídeo (fins al 2’25”)  i feu una llista dels canvis que caldria fer perquè es pogués projectar aquest vídeo en una televisió local.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de març del 2015

    Una finestra al món.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2
    • Activitat 9

    a) Els neologismes

    Hem comentat les definicions d’alguns neologismes:

    • bitllet sense reserva: ‘Bitllet de tarifa econòmica que només garanteix una plaça en un mitjà de transport si en queda cap de lliure després que hagin embarcat la resta de passatgers.’
    • moll d’embarcament: ‘Edifici annex a la terminal d’un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus, normalment per una passarel·la.’ [Passarel·la (finger): ‘Túnel articulat que connecta el moll d’embarcament amb l’interior de l’avió o amb la plataforma d’estacionament de les aeronaus.’]
    • tarifació per demanda: ‘Sistema de gestió per a companyies aèries i hoteleres que ajusta els preus dels serveis turístics a partir d’una previsió de la demanda.’

    b) La tipologia textual

    A partir de les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec, hem repassat les principals característiques dels textos instructius.

    Així mateix, hem comentat quatre textos sobre Quito que ens han ajudat a veure les diferències entre els textos descriptius, els explicatius i els narratius.

    En aquest enllaç trobaràs més informació sobre la tipologia textual.

    DEURES:

    • Reviseu el quart text sobre Quito.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 26 de febrer del 2015

    L’apunt de la classe d’avui.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1

    a) Els neologismes

    Hem buscat la forma catalana de les paraules de l’activitat 9:

    • tour operator: operador turístic
    • forfait: forfet, abonament
    • jet lag: trastorn horari
    • check-in: facturació (Manel, tenies raó. Autofacturació és self check-in.)
    • overbooking: sobrereserva
    • hub: aeroport de connexió
    • low cost: baix cost

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    b) Les oclusives

    Per repassar l’ortografia dels sons oclusius podeu fer les activitats dels Itineraris d’aprenentatge.

    DEURES:

    • Busqueu la definició de bitllet sense reserva, moll d’embarcament i tarifació en demanda.
    • Mireu aquest vídeo. A partir de la informació del vídeo, redacteu les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de febrer del 2015

    No me’n puc estar.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 9 de la unitat 2

    a) Els verbs velars

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    b) Els neologismes

    Hem comentat què són els neologismes a partir de l’article “El català i els neologismes” de Neus Faura.

    A més, hem fet un exercici per veure com ha adaptat el català alguns manlleus.

    DEURES:

    • Busqueu l’equivalent català de les paraules que hi ha en l’activitat 9. Feu servir l’Optimot o el Cercaterm del Termcat.
    • Llegiu l’article “Bloc o blog?“de Gabriel Bibiloni. Quins arguments fa servir per defensar la seva tria? Quins eren els arguments del Termcat?

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 29 d’abril de 2014

    Setmana d’un dia…

    a) Pronoms febles

    EXERCICIS: 17 (pàg. 323) i 12 (fotocòpia)

    b) Neologismes

    Si us interessa conèixer els criteris del TERMCAT a l’hora d’introduir manlleus i calcs, podeu fullejar aquest document.

    EXERCICI: 25 (pàg. 330)

    c) Exposició oral

    És important elaborar un esquema ordenat, breu, amb lletra clara i grossa, que puguis seguir fent-hi una ullada, que marqui els arguments que vols plantejar en apartats numerats.

    Sigues generós a l’hora de donar detalls, explicar anècdotes, posar exemples, desenvolupar les teves opinions, citar fonts o referències, fer comparacions…

    Tot i que sempre és més fàcil defensar un argument que realment considerem cert, si pensem que defensar la nostra postura ens pot resultar difícil, podem fer referència a opinions formulades per algú altre o representar un determinat parer que no sigui necessàriament el nostre. En la prova d’expressió oral es valorarà com diem les coses, no les opinions que formulem.

    En aquesta prova no es valora el coneixement dels continguts que exposem. Per tant, si en un moment donat, no ens sentim còmodes amb algun tema, és més fàcil admetre que no tenim coneixements sobre aquesta qüestió i explicar-ho. Podem estendre’ns en algun tema similar o en algun subtema que ens pugui resultar més fàcil de desenvolupar.

    [Consells extrets de Com dominar el nivell C (ed. Teide)]

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia de pronoms febles.
    • Llegiu l’article sobre els aliments transgènics de la pàgina 304. Prepareu una intervenció oral d’uns dos minuts per contrarestar, objectar o matisar les idees defensades en l’article. Feu l’esquema que fareu servir durant la vostra intervenció.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 24 d’abril de 2014

    Ressaca de Sant Jordi: empatxats de roses i llibres.

    a) Pronoms febles

    • Ella vol un llapis; si en tens un, deixa-l’hi. > el llapis que tens
    • Ella vol un llapis; si en tens, deixa-li’n. > llapis (plural)
    • Aquesta dona necessita diners. Dóna-li’n. > diners (uns quants)
    • Aquesta dona necessita diners. Dóna‘ls-hi. > els diners que necessita

    EXERCICIS: 16, 18 i 19 (pàg. 322-325)

    b) Neologismes

    Hem comprovat la forma amb què han entrat en el diccionari normatiu alguns neologismes: aerobic, bungalow, cocktail, crêpe, curriculum, doping, élite, smoking, spaghetti, rally, windsurf i show.

    DEURES:

    • Feu totes les substitucions pronominals possibles de les frases de l’exercici 17 de la pàgina 323.
    • Amb el diccionari a l’abast, comproveu com s’han adaptat els neologismes de l’exercici 25 de la pàgina 330.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims variació velarització verbs veu passiva