RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘neutralització’

  • Dimarts, 12 de novembre de 2013

    Dia de foc i sandàlies…

    a) L’article lo neutre

    RECORDEU: El grup el que (la que…) és incorrecte quan substitueix el relatiu neutre la qual cosa.

    • *En Joan no podrà venir, el que ens complicarà la feina.
    • En Joan no podrà venir, la qual cosa ens complicarà la feina.

    EXERCICIS: 17 (pàg. 70-71)

    b) El vocalisme

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals a i e en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classe o cine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    EXERCICIS: Hem intentat trobar en quins casos hi havia neutralització i en quins no en les sèries següents:

    1. neó, lleó, panteó, camaleó
    2. reelegir, preeminent, reelaborar, preescolar
    3. base, classe, tele, cine
    4. ràpel, càncer, pol·len, dolmen
    5. judo, libido, carro, soprano

    DEURES:

    • Llegiu  l’apartat dedicat als possessius i als numerals i feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Pronuncieu en veu alta els mots de l’exercici 10 de la pàgina 59 i després transcriviu-ne els sons vocàlics. Fixeu-vos en les neutralitzacions.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 d’octubre de 2011

    Màrius, quin aigat! (com diuen els de Santa Pau)

    a) La neutralització

    Hem vist que en els mots compostos hi ha dos accents: el principal (o primari) i el secundari. En la transcripció fonètica, el principal el representem com un accent tancat [´] i el secundari com un d’obert [`].

    RECORDEU: El fenomen de la neutralització ens permet distingir alegrament d’alegrement.

    EXERCICIS: primer i tercer exercicis de la fotocòpia

    b) Vocalisme

    La distribució de les vocals mitjanes (e, o) no és del tot homogènia en el conjunt del domini lingüístic, i en certs casos es constaten vacil·lacions o pronúncies diferents, sobretot en les vocals de la sèrie anterior ([e] i [ɛ]).  Una part important d’aquestes divergències són motivades pels factors següents:

    • L’evolució de la vocal [e] del llatí vulgar en els dos grans blocs dialectals. A causa d’aquesta evolució, hi ha tota una sèrie de mots que es pronuncien amb [e] en nordoccidental i en valencià, amb [ɛ] en central i en determinats parlars baleàrics, i amb [ə] en la resta del baleàric. Es tracta de mots com ara cadena, cera, francès o merèixer. Un nombre més reduït de mots, entre els quals es troben pèl i vel, tenen [ə] en parlars baleàrics i [ɛ] en la resta del català. En tots aquests casos són igualment acceptables les diferents pronúncies tradicionals, independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica.
    • L’adaptació de certs mots cultes. En aquest tipus de mots és fàcil d’observar un predomini de les vocals mitjanes baixes ([ɛ] i [ɔ]) en la pronúncia més genuïna. Aquest predomini, tanmateix, no és exempt de vacil·lacions o de diferències entre els parlars. Per exemple, els mots cultes en –ecte,  –ecta,  –epte i  –epta (defecte,  provecta,  precepte, inepte/inepta) tenen [ɛ] en valencià i en baleàric, però [e] en altres parlars. En canvi, els mots cultes acabats en  –ema (morfema,  problema,  teorema) i en –ense (castrense,  forense) tenen [ɛ] en central i [e] en altres parlars. En aquests casos de vacil·lació, són igualment acceptables les diferents pronúncies. Amb tot, no és acceptable la tendència a generalitzar les vocals mitjanes altes ([e] i [o]) que es constata sobretot en determinats parlars de sectors urbans a causa, sens dubte, de la imitació de la pronúncia castellana.
    • La tendència a convertir la [o] en [ɔ] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ɔ] en mots com ara com, crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb el diftong  ou (jou,  pou,  tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies. No han seguit, però, aquesta tendència els parlars centrals de transició al septentrional, que mantenen la [o] en tots els casos, ni el septentrional, on tota [o] esdevingué [u] en l’antic. El septentrional, a més, presenta una altra peculiaritat, ja que la [ɔ], que en certs parlars s’ha convertit en [o], ha esdevingut [u] en síl·laba travada amb nasal: font, pont. És recomanable d’evitar aquesta darrera pronúncia en els registres formals.

    [Versió electrònica de l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]

    EXERCICIS: 6 i 8 (pàg. 59)

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Observeu les principals característiques del rossellonès i feu l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Per repassar el fenomen de la neutralització i l’obertura de les vocals tòniques,  feu l’exercici 10 de la pàgina 59 i el segon exercici de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre de 2011

    S’acosten les fires de Girona…

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU: El diccionari ens pot servir per confirmar si un adjectiu és invariable (d’una terminació) o no  (de dues terminacions). Vegeu-ne un parell d’exemples:

    d’una terminació:

    • amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
    • lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.

    de dues terminacions:

    • agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror .
    • ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.

    EXERCICIS:  15, 16, 17 i 18 (pàg. 25-26)

    b) L’oració

    Hem vist que podem utilitzar la veu passiva quan no sabem qui és el que ha de fer l’acció:

    • DEMANO: Que se m’expedeixi l’esmentat certificat.
    • SOL·LICITO: Que em sigui lliurat un certificat d’obligacions fiscals.

    Hem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar la veu passiva perquè podem perdre informació:

    • Ben aviat distribuirem els nous catàlegs entre els nostres clients. (Nosaltres fem l’acció.)
    • Ben aviat seran distribuïts els nous catàlegs entre els nostres clients. (Qui fa l’acció?)

    En sintaxi, s’entén per oració impersonal aquella que ni té ni pot tenir subjecte sintàctic; això és:

    • cap element dels quals estan presents, explícits, en la oració pot ser subjecte;
    • no se li pot suposar tampoc un subjecte implícit (= omès, el·líptic, elidit, tàcit).

    Per exemple: en l’oració en aquesta casa es menja malament, (1) d’entrada, ni el sintagma preposicional en aquesta casa, ni l’adverbi mal, ni la paraula es en poden ser subjectes; (2) no obstant això, podria ocórrer que tingués un subjecte implícit; però, si se li afegeix, es pot veure que tampoc l’accepta: *en aquesta casa ell / ella es menja malament. En conclusió, es pot dir que és una oració impersonal.

    La impersonalitat sintàctica ha de distingir-se de la impersonalitat semàntica; en una oració com aviat es coneixeran les notícies és fàcil observar la presència d’un subjecte gramatical o sintàctic, això és, un sintagma o paraula que concorda en nombre amb el verb: si el verb fos es coneixerà, el subjecte hauria de ser la notícia. En aquest sentit, es tracta d’una oració no-impersonal. No obstant això, des del punt de vista semàntic, es tracta d’una oració impersonal ja que no conté cap subjecte en el sentit de ‘agent de l’acció’, això és, no s’assenyala ‘qui / qui’ coneixeran aquestes notícies.

    Tipus d’oracions impersonals

    • les formades amb verbs meteorològics i de fenòmens naturals: ploure, tronar, relampaguear, escampar, pedregar, nevar, vesprejar, fosquejar, clarejar… Òbviament, els usos metafòrics d’aquests verbs anul·len la impersonalitat: li van ploure un munt de crítiques (on el subjecte seria un munt de crítiques)
    • les formades amb el verb haver-hi en qualsevol de les formes de la seva conjugació: hi havia moltes persones en l’estadihi ha nens en la carretera
    • les formades amb el verb fer i una referència de tipus climatològica o temporal: fa fredfa vint anys que no et veigva fer molt vent
    • oracions del tipus de n’hi ha prou amb això
    • les formades amb el verb ser amb un valor temporal: és tard, és de dia
    • oracions amb infinitiu amb subjecte tàcit no referencial
    • oracions amb verb en primera persona de plural i segona persona de singular amb lectura genèrica…
    • oracions copulatives del tipus de és de dia; sembla que plou; està ennuvolat

    EXERCICIS: 24 i 25 (pàg. 30)

    c) La neutralització

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals ae en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classecine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    DEURES:

    Feu el primer i el tercer exercici de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme