RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘nombre’

  • Dimarts, 21 de gener del 2020

    En llengua, i especialment en dialectologia, res és inamovible. D’una banda, els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l’estàndard en detriment dels parlars locals i, de l’altra, les barreges de població potencien un mestissatge que difumina les fronteres dialectals. (Maria Rodríguez Mariné, “Digue’m com parles i et diré d’on ets“, Ara.cat)

    a) La variació lingüística

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o bé una amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa. Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de formalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els missatges de WhatsApp o els comentaris a Instagram.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    [Unitat 1, activitat 2] Anàlisi d’algunes formes a partir de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (1 i 2)

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    DEURES:

    • Llegiu l’apartat de la GEIEC dedicat al nombre dels noms. Fixeu-vos en com hi aplica el concepte de variació.
    • Llegiu el text de la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què? i justifiqueu si el títol és adequat o no tenint en compte el valor de l’interrogatiu. [Unitat 1, activitat 4]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dilluns, 21 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de marrà

    Aquest animal és tossut com unes banyes de marrà.

    a) El substantiu: gènere

    Hem repassat els deures:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella) / verra (femella) / garrí, godall, porcell (cria)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (espècie) / toro (espècie) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella) / xai, corder, anyell (cria) / be (cria i espècie)
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana: “El gènere en els noms“]

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà;  farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    c) L’exposició oral

    d) La variació

    DEURES:

    Escolteu atentament el vídeo Model d’exposició oral que teniu a continuació i responeu de manera argumentada la pregunta següent: Us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats?

    Abans de contestar la pregunta, consulteu el material que teniu a continuació:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 8 de febrer del 2018

    Per als que ens hem quedat amb les ganes de veure nevar…

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents:

    • Quan hi ha comes i s’ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.
    • Per a separar elements d’una enumeració —que habitualment se separen amb comes— quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l’element final, precedit per les conjuncions io o ni, s’hi sol posar una coma.

    b) El substantiu: nombre

    DEURES:

    • Completeu amb el signes de puntuació adequats les frases de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 3 de novembre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador:

     

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments del primer article que em vau presentar.

    1. Certament, en ple segle XXI, tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports, la primera pregunta que em faig és realment tots aquest suports són verídics? Estan realment documentats i comprovats? > Certament, en ple segle XXI tenim a l’abast tota una sèrie d’informació que rebem des de molts i diferents suports. La primera pregunta que em faig és si realment tots aquest suports són verídics. Estan realment documentats i comprovats?
    2. És per això, que qui llegeix i sap discernir entre el gra i la palla i comprendre el que llegeix, és un esglaó en el seu creixement personal. > És per això que llegir, saber discernir entre el gra i la palla i comprendre el que es llegeix és un esglaó en el seu creixement personal.
    3. Considerant que quan estem llegint un text simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, estem pensant, i això en definitiva el que fem és aprendre. > Considerant que, quan estem llegint un text, simultàniament estem contrastant i qüestionant les nostres idees, és a dir, estem pensant, el que fem és aprendre.
    4. Finalment, dir que tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar als nens amb els llibres al més aviat possible. > Finalment, cal dir que, tot i que existeixen molts factors influents en el procés de comprensió i lectura, el més important és familiaritzar els nens amb els llibres al més aviat possible.
    5. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    6. D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tinguin referents per fomentar aquests hàbits. > D’altra banda, la dificultat de la conciliació laboral i familiar no ajuda que la joventut tingui referents per fomentar aquests hàbits.

    b) La concordança del subjecte

    Hem comentat els possibles problemes de concordança de les oracions de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • En general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre, de manera que si el subjecte va en singular el verb també hi va.
    • El verb impersonal haver-hi, malgrat que en la llengua col·loquial apareix sovint en plural quan les paraules que el segueixen també van en plural (per exemple, hi han gelats), es conjuga únicament en tercera persona del singular (hi ha, hi havia, hi haurà, etc.).
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu no determinat per cap complement (per exemple, la gent, l’equip, la colla), la concordança se sol fer en singular.
    • Si el subjecte és un nom col·lectiu (una part de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, un grapat de) determinat per un complement en plural introduït per la preposició de, la concordança es pot fer en plural o en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció i, el verb es construeix en plural.
    • Quan un subjecte singular va seguit d’un complement introduït per la preposició amb o per una expressió del tipus en col·laboració amb, juntament amb, cal fer la concordança en singular.
    • Quan en una oració hi ha dos o més subjectes coordinats amb la conjunció o, el verb se sol fer servir en plural.
    • Quan la construcció partitiva un dels, una de les va acompanyada d’una oració de relatiu, el verb s’escriu en plural.
    • En el cas de les oracions atributives (és a dir, amb els verbs ser, estar, semblar, etc.) en què el subjecte és un nom col·lectiu, el verb concorda amb l’atribut, no pas amb el subjecte.

    [Referència: Optimot]

    DEURES:

    • Milloreu o corregiu, si cal, aquestes oracions:
    1. Hem de començar des de les escoles, hem de treballar el tractament de la informació, ensenyar als nostres alumnes com accedir a la informació, a saber escollir les fonts, a valorar que no totes les que es poden trobar a Internet son fiables, a saber llegir amb criteri i a que no només n’hi ha prou amb llegir, sinó que s’ha d’entendre allò que es llegeix, a saber comparar i sobretot a saber triar entre tota la muntanya de dades a la que es pot accedir.
    2. Hem de seguir insistint per a que la nostra educació avanci en aquesta línia, per a que de veritat es formin noves generacions que entenguin el verdader valor de la informació.
    • Llegiu la pàgina 211 del llibre de Barcanova.
    • Llegiu l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 27 d’octubre del 2016

    En aquesta imatge s’hi pot veure la gent que feia cua davant de la Coma Cros per assistir a la sessió de formació “Coneix l’Optimot”.

    a) El substantiu: nombre

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    Quan els dies de la setmana són usats en sentit distributiu, és a dir, quan indiquen que el fet s’esdevé cada setmana en aquell dia, porten article.

    En el cas d’horaris posats en rètols que solen ser breus, l’article no és imprescindible, perquè es tracta d’un text esquemàtic. En canvi, quan tenim un text seguit, s’ha de posar amb article: Tanquem el(s) dilluns.

    [Referència: Optimot, fitxa 1940/2]

    b) Els textos argumentatius

    Hem analitzat l’article “L’hortografia” de Quim Monzó.

    c) Sessió de formació “Coneix l’Optimot”

    Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.

    Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts. Quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.

    L’Optimot inclou cinc modalitats de cerca:

    • Bàsica: El cercador mostra tots els resultats en què hi ha les paraules clau.
    • Frase exacta: El cercador només mostra els resultats que coincideixen exactament amb el que s’ha introduït en el quadre de text, és a dir, els resultats en què hi ha les paraules que s’han escrit en el quadre de text, amb la mateixa separació i en el mateix ordre. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber si una expressió és correcta o en quin context s’utilitza, sobretot si conté paraules que apareixen en molts resultats (articles, preposicions, etc.).
    • Criteris: El cercador només mostra els resultats que hi ha en les fonts que contenen criteris lingüístics: les fitxes de l’Optimot i la col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Direcció General de Política Lingüística. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com o quan s’utilitza una paraula, una expressió, un signe gràfic.
    • Castellà-català: El cercador només mostra els resultats de les fonts en què hi ha l’equivalència en altres llengües: les fitxes de l’Optimot, els diccionaris terminològics del TERMCAT i els diccionaris bilingües català-castellà castellà-català d’Enciclopèdia Catalana. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber l’equivalència en català d’una determinada paraula o expressió en castellà.
    • Verbs conjugats: El cercador només mostra els resultats que hi ha a la font Verbs conjugats. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com s’escriu una determinada forma verbal. Cal escriure l’infinitiu del verb al quadre de text i seleccionar la modalitat de cerca Verbs conjugats. Si el verb que hem consultat es conjuga com un verb model, en el detall del resultat veurem la taula del verb model. Per exemple, si consultem caminar, que es conjuga com cantar, ens apareixerà la taula del verb cantar.

    DEURES:

    • Resoleu els dubtes que trobem en les oracions de la fotocòpia fent servir l’Optimot. No us descuideu d’apuntar el tipus de cerca que heu fet.
    • Redacteu, a partir d’aquest reportatge, un article d’opinió d’unes 300 paraules per a El Punt Avui que tracti sobre les campanyes de promoció de la lectura i que inclogui la teva opinió sobre la utilitat i l’eficàcia d’aquestes iniciatives.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador.

    calor
    3 f. [LC] Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa.

    escalfor
    f. [LC] Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta. L’estufa fa massa escalfor.

    a) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; pagans < pagà; farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    b) Els textos argumentatius

    • Els articles han de dur un títol. Al final del títol no hi escrivim mai un punt.
    • Les diferents parts del text (introducció, raonaments o arguments, conclusió) s’han de distribuir en paràgrafs. Els paràgrafs han de tenir una extensió semblant.
    • La introducció pot incloure una anècdota o una afirmació genèrica. Podeu fer servir alguna estructura fixa (com ara una referència temporal) per introduir els articles: L’altre dia…, Un amic em va explicar que
    • Els enllaços (en primer lloc, d’una banda…) us poden ajudar a introduir els diferents arguments per defensar la vostra opinió. (No feu servir guions, xifres, lletres…) Podeu il·lustrar els arguments amb exemples.
    • La conclusió serveix per deixar clara la vostra opinió, per resumir els vostres arguments o per fer propostes.

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre el nombre dels substantius de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “L’hortografia” de Quim Monzó (pàg. 88 del llibre). Fixeu-vos en l’estructura del text.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 27 d’octubre del 2015

    Ja heu escoltat el debat entre Pau Vidal i Enric Gomà sobre el futur del català i els riscos que té el bilingüisme per a la viabilitat de la llengua? Crec que les reflexions que fan sobre norma i ús són molt interessants.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 6
    • activitat 7

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes…

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles; molls/esmolls

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir,utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Per posar en pràctica la teoria hem llegit el conte “El senyor que compta”.

    RECORDEU:

    • *No estic per bromes. > No estic per brocs (o per romanços).
    • *Faltaria més. > Només faltaria.
    • *Més que cert. > Ben net que sí.

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de per què, perquè i per a què del conte “El senyor que compta”.
    • Llegeix la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què?“. Tu, l’hauries titulat així?

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 22 d’octubre del 2015

    Ara fa un any…
    Gelatina

    Aquesta tarda…

    Molt bé, però…

    Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]

    a) Les exposicions orals

    Unes recomanacions de Hamlet:

    “Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un  mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”

    Gràcies, Albert!

    b) La variació lingüística

    Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    c) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
    • Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 23 d’octubre de 2014

    Ja me’n recordo: Incerta glòria, de Joan Sales!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    Dos mapes mentals més:

    mapa mental 2 mapa mental 1

     

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Això fa que a vegades dubtem de la terminació d’alguns mots: *caimà o caiman. Per comprovar-ho, hem dictat alguns mots en plural: alacrans-alacrà, caimans-caiman, carlans-carlà, galzerans-galzeran, catamarans-catamarà, orangutans-orangutan, pagans-pagà, tobogans-tobogan, farbalans-farbalà, imants-imant, cormorans-cormorà, xamans-xaman, sedans-sedan. Aquesta confusió explica la forma *guà (guant).

    Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes, estisores, estovalles

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    Gelatina

    RECORDEU:

    postres 

    f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
    [HO] postres de músic Postres de fruita seca.

    b) La variació lingüística

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    DEURES:

    • Feu un escrit d’unes 200 paraules sobre algun aspecte de la variació lingüística a partir de la informació del mapa conceptual que vam comentar a classe.
    • Escolteu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 22 d’octubre de 2013

    Tarda de primavera… però si ja som a la segona quinzena d’octubre!

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les relacions -a vegades complicades- entre gènere i sexe:

    • el cònsol/la cònsol, la consolessa; l’alcalde/l’alcalde, l’alcaldessa
    • el boc/la cabra; l’ase/la somera; el marrà/l’ovella; el cavall/l’egua, l’euga
    • el nadó, la criatura: nen o nena?
    • la girafa, el goril·la, el dofí: mascle o femella?
    • el lluç/la lluça; el cuc/la cuca: animals diferents
    • el llagost (insecte)/la llagosta (insecte i crustaci)

    Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua

    RECORDEU: “El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blaula mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar” (Gramàtica de l’IEC). El nom art, d’altra banda, sol aparèixer com a masculí en singular i femení en plural: l’art de viure, les belles arts. És masculí sempre que fa referència als ormejos per pescar. El nom crisma pot ser masculí o femení quan es refereix a l’oli consagrat; en canvi, només pot ser femení si és sinònim de seny o enteniment.

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    c) L’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICIS: 15, 16 i 17 (pàg. 25)

    DEURES:

    • Hem de fer calamars farcits o calamarsos farcits?
    • Repasseu la morfologia del substantiu i de l’adjectiu i feu els exercicis 18, 19 i 20 de les pàgines 25 i 26.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme