RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘nord-occidental’

  • Dijous, 6 d’abril del 2017

    Bon Nadal!

    a) Els pronoms febles

    [Referència: blog Català per ser feliç]

    Passos per a la combinació pronominal

    b) El català nord-occidental

    Dins de l’eix de la variació geogràfica, diatòpica o geolectal, les opcions tenen un caràcter més general o més restringit territorialment. Els trets més consolidats i prestigiosos de les varietats geogràfiques habitualment es consideren vàlids dins de la llengua general formal, sobretot si són compartits per diverses àrees dialectals. Per contra, els de menys extensió territorial, sobretot si pertanyen a registres informals o col·loquials, solen ser considerats menys adequats, o gens adequats, per a la varietat comuna.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Hi ha un criteri de tipus geogràfic, que ens permet de distingir entre àmbit general i àmbit restringit. El primer terme es refereix als trets que són molt estesos per tot el domini lingüístic i que almenys es troben en dos dels grans dialectes territorials. En molt poques ocasions una característica exclusiva del català central és considerada d’àmbit general, i això s’esdevé, si de cas, per raó de la normativa establerta o pel pes demogràfic i cultural d’aquest parlar. El segon terme es refereix a trets que pertanyen a un sol dialecte, en el territori del qual són d’ús exclusiu o frueixen de prestigi reconegut.

    Per un segon criteri, ara d’estrats o nivells en l’ús de la llengua, distingim entre registres formals i registres informals. Els primers denoten les maneres expressives del registre elevat, pròpies d’un llenguatge asèptic i lògic, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat i estèticament més elegant, que en principi caracteritza, entre d’altres, l’estil neutre dels mitjans de comunicació. Els segons corresponen a unes altres maneres de dir, en les quals, sense perdre la correcció, l’equilibri ni l’elegància, aquells qui se n’emparen, o bé no volen renunciar a l’espontaneïtat d’expressió, o bé apel·len a diverses connotacions que es justifiquen per la realitat social i psicològica de cada situació concreta. I, com és sabut, el recurs als registres informals no és pas menys propi dels mateixos mitjans de comunicació, encara que més habitualment es valguin dels registres formals. En podem concloure que dins l’estàndard oral podem reconèixer diversos nivells de formalitat.

    [Alguns exemples]

    És admissible, en l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) —només, però, en registres informals— l’ús de les formes lo, los (per el, els, respectivament).

    En alguns mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n- en els derivats, són pròpies de l’àmbit general tant les formes plurals amb -s (homes, joves, freixes, ases) com amb -ns (hòmens, jóvens, fréixens, àsens).

    No són recomanables formes [del present de subjuntiu] com les següents: 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cànton.

    [IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II)

    DEURES:

    • Repasseu el quadre de les combinacions pronominals i feu els exercicis de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de desembre de 2013

    Última classe (plujosa) del 2013.

    a) Vocalisme: els diftongs

    Hem repassat les situacions en què ens podem trobar quan tenim dues o més vocals en contacte dins d’un mot: els hiats (o hiatus), els diftongs creixents, els diftongs decreixents i els triftongs (que, de fet, són la suma d’un diftong creixent i un de decreixent).

    Recordeu que sempre que hi ha un diftong una de les vocals és una i o una u. En aquest context la i o la no actuen com a vocals, sinó com a semivocals (en els diftongs decreixents), semiconsonants  (en els grups gua… i qua…) o consonants (en els diftongs creixents). Aquests sons es transcriuen amb els signes [j] i [w].

    Davant de u podem escriure c o per representar el so [k]. Escrivim quan no hi ha diftong i quan n’hi ha:

    quota (quo-ta) / cuota (cu-o-ta)

    Per identificar els mots en què hem d’escriure c, podem recórrer a la memòria visual o recordar algunes petites regles:

    • derivats de paraules en què la u és tònica: cuota < cuaevacuació evacua
    • derivats d’adjectius acabats en cu: promiscuïtat < promiscu, promíscua; vacuïtat < vacu, vàcua; perspicuïtat < perspicu, perspícua; innocuïtat < innocu, innòcua (en canvi, iniquitat < inic, iniqua; obliqüitat < oblic, obliqua)

    EXERCICIS: 9, 10 (pàg. 152-153)

    b) Vocalisme: l’elisió i la sinalefa

    Quan es troben una paraula que acaba en vocal i una altra que hi comença, es pronuncien com una sola síl·laba, elidint una de les dues vocals o fent sinalefa (o sigui, pronunciant com un diftong les dues vocals de paraules diferents).

    • Vocal tònica en contacte amb vocal neutra: s’elideix la vocal neutra
    • Vocal àtona (diferent de la neutra) en contacte amb vocal neutra: es pot elidir la vocal neutra. Però si la segona vocal en contacte és una i o una u (o una àtona), se sol fer diftong amb la vocal neutra.
    • Dues vocals neutres en contacte es fusionen en una de sola.

    De tota manera, en contextos emfàtics, pot ser justificable distingir les vocals. Així mateix, una de les característiques del llenguatge col·loquial és la reducció general de la tensió amb què es pronuncien les paraules, cosa que comporta algunes pèrdues de sons.

    [Text adaptat d’esadir.cat]

    EXERCICI: 12 (pàg. 153)

    c) El català occidental

    Característiques del nord-occidental

    • tancament de àtona en quan segueix una tònica: conill
    • desinència –o de la primera persona del present d’indicatiu
    • desinència -e de 3a persona: ell pense, ella pensave
    • obertura de e en en els grups inicials en es-, en-: escala, enciam
    • article determinat masculí lo, los

    Característiques del valencià

    • distinció b/v
    • articulació marcada dels finals consonàntics -r, -rt, -nt
    • desinència -e de la primera persona del present d’indicatiu
    • combinació de pronoms febles de CI i de CD sempre en aquest ordre; a més, el CI no pren mai la forma adverbial hi
    • demostratiu este-eixe-aquell

    DEURES

    • Subratlleu les elisions i sinalefes del poema de l’exercici 13 de la pàgina 154.
    • Identifiqueu les característiques dels dialectes occidentals dels textos d) i f) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Mengeu, beveu, rieu, llegiu i sigueu feliços.

    Fins l’any que ve!

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de desembre de 2011

    Mal dia per als supersticiosos!

    a) Les oracions de relatiu

    RECORDEU: Cal evitar els pleonasmes en les oracions de relatiu, és a dir, la inserció d’un pronom feble que representa per segona vegada l’antecedent del pronom relatiu. Exemples:

    Forma incorrecta (amb pleonasme)
    La casa on hi viuen els teus cosins.
    Una lliçó que ja la sé de memòria.
    La nostra conducta, en la qual tots hi podeu veure…
    És el principi del qual en provenen…
    Aquesta joventut, a la qual li toca d’aixecar el nostre poble…

    Forma correcta (sense pleonasme)
    La casa on viuen els teus cosins.
    Una lliçó que ja sé de memòria.
    La nostra conducta, en la qual tots podeu veure…
    És el principi del qual provenen…
    Aquesta joventut, a la qual toca d’aixecar el nostre poble…

    EXERCICI: 16 (pàg. 117)

    b) El valencià

    Característiques del valencià

    • distinció b/v
    • articulació marcada dels finals consonàntics -r, -rt, -nt
    • desinència -e de la primera persona del present d’indicatiu
    • combinació de pronoms febles de CI i de CD sempre en aquest ordre; a més, el CI no pren mai la forma adverbial hi
    • demostratiu este-eixe-aquell

    EXERCICI: 32 d) (pàg. 133)

    nord-occidental: pallarès

    • desinència -e de la tercera persona: havie
    • article lo: lo seu deure, lo dot, los feligresos
    • caiguda de v i  de i intervocàliques: veen

    DEURES:

    • Repasseu les oracions dels exercici 20 i 21 de les pàgines 118 i 119.
    • Llegiu la segon part del text de Francesc Eiximenis (pàg. 98-99).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de desembre de 2011

    Última classe abans del pont de la Constitució.

    a) Les oracions adjectives de relatiu

    EXERCICIS: 14 (pàg. 116) i 19 (pàg. 118)

    b) El català nord-occidental

    Aquestes són algunes de les principals característiques del catala nord-occidental:

    • tancament de e pretònica en i: giner
    • tancament de o àtona en u quan segueix una i tònica: conill
    • desinència –o de la primera persona del present d’indicatiu
    • desinència -e de 3a persona: ell pense, ella pensave
    • obertura de e en a en els grups inicials en es-, en-: escala, enciam
    • article determinat masculí lo, los

    RECORDEU:

    

    DEURES:

    • Repasseu el quadre dels relatius i feu l’exercici 16 de la pàgina 117.
    • Busqueu en el text d de l’exercici 32 de la pàgina 132 algunes característiques del català nord-occidental.

    Ens retrobem el 13 de desembre!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme