RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘normativa’

  • Dimarts, 5 de juny del 2018

    a) Normativa: remarques

    b) Connectors

    Us copio el solucionari de l’activitat de la fotocòpia:

    1. gràcies a
    2. com
    3. per a
    4. per
    5. on
    6. N’
    7. Sota
    8. Tanmateix
    9. que

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 25 de maig del 2017

    Resultat d'imatges de guillotina

    Últim dia de classe abans de la prova

    a) Les preposicions

    Hem corregit l’exercici.

    b) Ús de les majúscules i les minúscules

    Com a norma general, s’escriuen amb majúscula inicial els noms propis i també els noms comuns que tenen una funció distintiva o singularitzadora, és a dir, que funcionen com a nom propi o que formen part d’un nom propi. S’escriuen amb minúscules, en canvi, els noms que tenen un valor genèric.

    Una mateixa paraula pot tenir un valor o un altre segons el context. Per exemple, la paraula institut té una funció singularitzadora a Institut d’Estudis Catalans, ja que forma part del nom d’una institució, però funciona com a nom genèric a els instituts universitaris, ja que instituts universitaris no és el nom de res. En general, els noms tenen un valor genèric, no singularitzador, en els casos següents:

    1. Quan s’utilitzen en plural:
      • el Departament de Filosofia
      • els departaments de Filosofia i de Geografia
    2. Quan van davant dels adjectius demostratius aquest i aquell:
      • la Unitat de Lletres
      • aquesta unitat
    3. Quan van davant de l’article indeterminat un i dels quantificadors algun, cap i cada
      • s’ha inaugurat el I Congrés d’Edafologia
      • assistiran a un congrés d’edafologia

    La majúscula inicial només afecta els noms i els adjectius; els articles, les preposicions i les conjuncions s’escriuen amb minúscules.

    • la II Mostra de la Dona a Catalunya
    • el Centre d’Estudis Olímpics

    Només la majúscula inicial de títol afecta qualsevol tipus de mot.

    • la tesi Els preus del sòl. El cas de Barcelona
    • l’obra O tu o res

    En els mots compostos units amb guionet, el segon element comença sempre amb minúscula.

    • Vall-llebrera
    • Sud-àfrica

    [Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona]

    DEURES:

    • Us han demanat que feu una roda de premsa per donar a conèixer l’entitat Eicascantic. Feu la presentació, en què heu d’exposar la tasca de l’entitat i comentar la importància de la feina dels voluntaris per a les entitats socials d’àmbit local. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minuts. Per preparar-la, feu servir la informació que trobareu en aquest enllaç.
    • Repasseu aquest resum d’algunes qüestions de normativa.
    • Feu els dos exercicis d’omplir buits. [1 ø, 2 fins, 3 durant, 4 dels, 5 una, 6 per, 7 els, 8 sinó, 9 i tot, 10 a/en, 11 ja / pel fet, 12 Aquesta/La, 13 però, 14 que, 15 fins, 16 sinó, 17 entre, 18 en, 19 sobre, 20 en]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 26 de maig del 2016

    Últim dia de classe.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2.1

    a) Canvi i caiguda de les preposicions

    La preposició en es canvia per a (o de, segons el context) davant d’infinitiu quan no té sentit temporal (si expressa temps, és correcta: En arribar les pluges, tothom se n’anava). Aquest fenomen acostuma a passar en verbs que regeixen la preposició en. Per exemple:

    Pensa en la renovació del seu contracte; però Pensa a renovar-li el contracte (o de renovar-li el contracte).

    La democràcia consisteix en la participació del poble en la política; però La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.

    Sempre insisteix en els mateixos errors; però Sempre insisteix a comentar els mateixos errors.

    El mateix canvi és recomanable amb la preposició amb davant d’infinitiu. Per exemple:

    Compteu amb mi per al regal d’aniversari; però Compta a (o devendre el pis abans de final d’any.

    S’acontenta amb el que té; però No s’acontenta a (o de) amoixar-li la cara.

    En el cas de la preposició amb, però, és admissible mantenir aquesta preposició davant d’infinitiu en les expressions haver-n’hi prou amb itenir-ne prou amb. Per exemple:

    Crec que no n’hi ha prou amb (o de) disculpar-se.
    Ja en té prou amb (o de) llegir quatre ratlles del llibre.

    [Optimot, fitxa 183/4]

    Les preposicions febles a, de, en i amb cauen davant de la conjunció que. Per exemple:

    Aquest nen no està acostumat a les paraules dolces; però Aquest nen no està acostumat que li parlin dolçament.

    Han parlat d’uns assumptes personals; però Han parlat que demà farà bon temps.

    Sempre està pensant en ell mateix; però Pensa que hauràs de vèncer tota mena de dificultats.

    No n’hi ha prou amb una bona acció; però No n’hi ha prou que et portis bé.

    En alguns casos és recomanable intercalar el mot fet entre la preposició i la conjunció que (o algun altre connector d’enllaç, segons el context) perquè si no pot quedar una construcció forçada o, fins i tot, incorrecta. Per exemple:

    Hi va haver problemes tècnics de so deguts al fet que va ploure; i noHi va haver problemes tècnics de so deguts que va ploure.

    Vaig a la tintoreria perquè m’arreglin el vestit; és preferible a Vaig a la tintoreria que m’arreglin el vestit.

    Cal anar amb compte de no confondre la conjunció que amb el pronom relatiu què (equivalent a el qual, la qual, etc. quan és relatiu, i a quina cosa quan és interrogatiu), cas en què es manté la preposició que hi hagi al davant. Per exemple:

    La noia de què em parles ja la coneixia (equivalent a La noia de la qual em parles…)
    El cas a què et refereixes no el tinc estudiat
    (equivalent a El cas al qual et refereixes…)
    No sé en què pensa quan diu això (equivalent a No sé en quina cosa pensa…)

    [Optimot, fitxa 6729/2]

    b) El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps (‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar,descriure, gravar, retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/3]

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme