RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘notícia’

  • Dimecres, 8 de febrer del 2019

    Blason de Aix-en-Provence

    L’escut d’Aix-en-Provence o d’Ais de Provença?

    a) La notícia

    Hem revisat aquests titulars.

    1. 249.530.000 [250 milionseuros per a infraestructures
    2. Ajuntament Salt proposa cobrar taxa per tenir gos [Hi falten els articles i les preposicions.]
    3. Cinc anys després del seu tancament, la ministra Ribera anuncia el desmantellament del projecte Castor perquè és massa costós [Arriben tand i, a més, és massa llarg.]
    4. Descobert a Escòcia un rèptil marí del Juràssic semblant a un dofí que va viure fa uns 170 milions d’anys [És massa llarg i és ambigu.]
    5. El govern espanyol està disposat a repensar la intervenció de trucades sense intervenció [una ordrejudicial
    6. El petroli segueix en caiguda lliure: el petroli [barril] de Brent baixa dels 46 dòlars [La segona part del títol el podem fer servir de subtítol.]
    7. Els Globus d’Or llancen Roma[‘Roma’] cap a l’èxit
    8. Els homes, que es fan moltes ‘selfies’ són més proclius a ser psicòpates
    9. En la continuació de ‘Twin Peaks’, el protagonista, l’agent Cooper, el torna a interpretar de nou Kyle MacLachlan.  [És massa llarg.]
    10. Fontcoberta va reestrenar [reestrenael nucli de l’església
    11. Inauguren [S’inaugura / Inaugurada] la nova biblioteca de Girona
    12. Josep Lluís Núñez, el presoner d’Hisenda [És un joc de paraules.]
    13. L’Assemblea Nacional Catalana [ANCdemana que: “els polítics estiguin a l’alçada”
    14. La CUP podria mantenir les sigles a la llista d’esquerres [Expressa probabilitat.]
    15. La nova fornada de dirigents que dirigirà [governarà] el país
    16. Marine Le Pen reclama no mantenir [eliminar / liquidarSchengen
    17. Mor dona en omplir-se de fum metro de New York [Nova York] [Hi falten els determinants.]
    18. Nadal no es classifica per a la tercera [eliminat a la segona] ronda del torneig de Doha
    19. Part de l’art pre-colombí [precolombíde Jordi Clos, cedit al MuCuM [Museu de Cultures del Món]
    20. Sefardites, sí; moriscos i sahrauís, no [Hi ha molts signes de puntuació i és poc informatiu.]
    21. Dos premis (millor pel·lícula dramàtica i millor actor protagonista) per Bohemian Rapsody [‘Bohemian Rapsody’]
    22. Tres veïns de Granollers han estat imputats per l’intent d’homicidi de Pere Ros
    23. Troben [Trobades] 50 tones de llavors de cereals destinades a la comercialització fraudulenta
    24. Un exregidor del PI està a favor d’un govern d’unitat
    25. Un milió de pensions més!

    b) L’exposició oral

    Hi ha quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic (fora que siguis un gran actor). Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.

    Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.

    Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    Segons el tipus de discurs, ens hem de fixar més en alguns aspectes concrets de la intervenció. [molt, força, no gaire]


    DEURES:

    • Heu de participar en una taula rodona que porta per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Feu una intervenció d’uns 4 minuts.  [Tasca final] Consulteu aquests enllaços per trobar arguments per desenvolupar la vostra intervenció i preparar el guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 4 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de serinya

    Com s’ho feien sense internet?

    a) L’exposició oral

    Hem presentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral del web Com comunicar del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

    b) La notícia

     

    Article complet

  • Dimecres, 30 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de chair behind door

    a) Perquè, per què, per a què

    RECORDEU: En nombrosos contextos, és possible tant l’ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l’un i l’altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar.

    [Unitat 1, activitat 9]

    b) Per, per a

    Quan parlem, la majoria de nosaltres no fem la distinció entre les preposicions per i per a; per això, tenim tants de dubtes a l’hora d’escriure-les. Si voleu conèixer els usos d’aquestes preposicions, podeu consultar la Gramàtica essencial de la llengua catalana: la preposició per i la preposició per a.

    RECORDEU:  Davant d’un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès). Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu.

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    Els textos periodístics informatius i interpretatius: la notícia i el reportatge“, al wiki Paraules i llibres

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dilluns!

     

    Article complet

  • Dijous, 1 de febrer del 2018

    Ivan Lendl, el meu número 1

    a) La notícia

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    Hem revisat aquests titulars.

    1. 249.530.000 [250 milionseuros per a infraestructures
    2. Ajuntament Salt proposa cobrar taxa per tenir gos [Hi falten els articles i les preposicions.]
    3. Cristiano fa bons els pronòstics, guanya la cinquena Pilota d’Or i es marca el repte de superar Leo Messi [No té cap interès periodístic i, a més, és massa llarg.]
    4. Descobert a Escòcia un rèptil marí del Juràssic semblant a un dofí que va viure fa uns 170 milions d’anys [És massa llarg i és ambigu.]
    5. El govern espanyol està disposat a repensar la intervenció de trucades sense intervenció [una ordrejudicial 
    6. El petroli segueix en caiguda lliure: el petroli [barril] de Brent baixa dels 46 dòlars [La segona part del títol el podem fer servir de subtítol.]
    7. Els Globus d’Or llancen Lady Bird [‘Lady Bird’] cap a l’èxit
    8. Els homes, que es fan moltes ‘selfies’ són més proclius a ser psicòpates
    9. En la continuació de ‘Twin Peaks’, el protagonista, l’agent Cooper, el torna a interpretar de nou Kyle MacLachlan.  [És massa llarg.]
    10. Fontcoberta va reestrenar [reestrenael nucli de l’església
    11. Inauguren [S’inaugura / Inaugurada] la nova biblioteca de Girona
    12. Josep Lluís Núñez, el presoner d’Hisenda [És un joc de paraules.]
    13. L’Assemblea Nacional Catalana [ANC]demana que: “els polítics estiguin a l’alçada”
    14. La CUP podria mantenir les sigles a la llista d’esquerres [Expressa probabilitat.]
    15. La nova fornada de dirigents que dirigirà [governarà] el país
    16. Marine Le Pen reclama no mantenir [eliminar / liquidarSchengen
    17. Mor dona en omplir-se de fum metro de New York [Nova York] [Hi falten els determinants.]
    18. Nadal no es classifica per a la tercera [eliminat a la segona] ronda del torneig de Doha
    19. Part de l’art pre-colombí [precolombíde Jordi Clos, cedit al MuCuM [Museu de Cultures del Món]
    20. Sefardites, sí; moriscs i sahrauís, no [Hi ha molts signes de puntuació.]
    21. Dos premis (millor director i millor guió) per a Damien Chazelle
    22. Tres veïns de Granollers han estat imputats per l’intent d’homicidi de Pere Ros
    23. Troben [Trobades] 50 tones de llavors de cereals destinades a la comercialització fraudulenta
    24. Un exregidor del PI està a favor d’un govern d’unitat
    25. Un milió de pensions més!

    b) L’exposició oral

    Hem presentat la rúbrica per avaluar l’exposició oral del web Com comunicar del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

    DEURES:

    • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7tasca intermèdia]

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 30 de gener del 2018

    a) Per què, perquè, per a què

    [Unitat 1, activitat 9]

    En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

    Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).

    Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

    Classes Característiques Exemples
    Interrogativa total
    • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
    • •Demanen un o un no com a resposta.
    • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
    Perquè és la més fàcil?
    Interrogativa parcial
    • •Preguntem per una part del contingut de l’oració.
    • La resposta no pot ser o no.
    • •Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
    • •El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.
    Per què no veniu aquest cap de setmana?
    Interrogativa directa
    • •L’expressem com una oració independent.
    • •L’entonem amb un final ascendent.
    • •Escrivim el signe d’interrogació.
    Per què estàs tan content?
    Interrogativa indirecta
    • •La subordinem a una oració principal.
    • •La introduïm amb un verb declaratiu.
    • •L’entonem amb un final descendent.
    • •No escrivim el signe d’interrogació.
    No he sabut mai per què va marxar del poble.

    [Quadre adaptat del blog Aula de català]

    b) Usos de per i per a

    [Unitat 1, activitat 8]

    Es fan servir les preposicions per i per a davant d’un infinitiu de finalitat segons el context en què es troben:

    a) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’una construcció impersonal o passiva. Per exemple:

    Avís: es recomana conduir a poc a poc per a evitar accidents. (L’infinitiu depèn de la construcció impersonal es recomana.)
    L’organisme va ser creat per a col·locar-hi la militància. (Depèn de la passiva va ser creat.)

    b) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o d’un verb que expressa un estat. Per exemple:

    Es venen pastilles per a encendre foc. (L’infinitiu depèn del nom pastilles.)
    Aquesta llet no és bona per a beure. (Depèn de l’adjectiu bona.)
    És massa tard per a anar-hi a peu. (Depèn de l’adverbi tard.)
    Ens fan falta diners per a muntar el negoci. (Depèn de fer falta.)

    c) S’usa la preposició per en les construccions finals quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix.

    En tots aquests casos, tal com estableix la Gramàtica de la llengua catalana, es pot fer la distinció entre les preposicions per i per a segons aquests usos, però també és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu, d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

    [Optimot, fitxa 7700/3]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tant per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per / per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!, Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de pir{àmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    [Unitat 1, activitat 5]

    DEURES:

      • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 26 de gener del 2017

    És una falta d’ortografia?

    a) La notícia periodística: el titular

    Hem revisat uns quants titulars.

    b) La traducció dels topònims

    La toponímia és un element lingüístic particular. Per les seves característiques, a més de ser un element d’informació sobre la història dels llocs que anomena és l’element identificador bàsic dels territoris i serveix per acotar-los i definir-los. És per això que ha estat objecte d’un desenvolupament normatiu molt ampli i alhora molt complex. Així, els topònims poden ser analitzats com a elements amb valor cultural; també ho poden ser des d’un punt de vista polític, en la mesura que són els noms oficials d’un lloc, i a la vegada poden tenir un interès purament utilitari com el que es deriva de la fixació correcta dels límits d’una propietat en un registre o de la funció de guia per a la distribució de correspondència.

    A les comunitats autònomes de l’àmbit lingüístic català la toponímia rep dos tractaments diferents. En primer lloc, hi ha el sistema establert per la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears i la Llei de política lingüística de Catalunya que fixa que l’única forma oficial dels topònims, tant del Principat com de les Illes, és la catalana i que aquestes denominacions són les úniques legals a tots els efectes, dins les respectives comunitats.

    Un altre plantejament totalment diferent és el fet a la Comunitat Valenciana, que, per motius històrics i sociolingüístics, preveu la possibilitat d’una denominació oficial bilingüe, a més de les monolingües en valencià, és a dir, català, o en castellà.

    Pel que fa al castellà, al marge de la normativa concreta que hagi pogut desplegar alguna comunitat autònoma, cal dir que la Llei de bases de règim local estableix que els topònims han de ser en castellà, llevat del cas de les comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà, que els podran tenir en la llengua pròpia, en castellà o en totes dues llengües. A més, estableix que aquestes denominacions només tindran caràcter oficial quan s’inscriguin en el Registre d’Entitats Locals i es publiquin al Butlletí Oficial de l’Estat.

    Tot i l’esforç d’aquesta normativa per fixar quins són els topònims oficials, la legislació preveu, en alguns casos, la possibilitat d’emprar noms de lloc traduïts a altres llengües diferents de les que presenta la versió oficial. Aquestes excepcions s’apliquen a la retolació viària i a llibres de text o material escolar escrits en una llengua diferent de la llengua de la forma oficial del topònim a què ens referim.

    Totes les llengües tenen una tendència natural a adaptar a la seva fonètica i a la seva morfologia els mots provinents d’altres llengües que hi arrelen, entre els quals els topònims no són una excepció. Aquest fenomen d’adaptació és el que dóna lloc a exotopònims (noms de lloc usats per una llengua determinada per referir-se a un territori situat fora de la seva àrea lingüística).

    Cal, de tota manera, insistir en quatre aspectes bàsics. El primer és que no hem d’oblidar que tot i que són formes d’ús normal no són oficials. En segon lloc, hem de tenir en compte que el criteri bàsic per a l’ús d’aquestes formes és que tinguin tradició en la llengua d’arribada. En tercer lloc, cal remarcar que en el cas de topònims que no tenen un equivalent tradicional, hem de partir de la forma original d’aquest i no fer servir ni adaptar formes provinents d’altres llengües, com tantes vegades s’ha fet amb els topònims catalans que, a partir de la seva forma castellana, s’han donat a conèixer arreu del món. Finalment, hem de tenir present el que podríem anomenar «criteri de territorialitat», aplicat, d’una manera natural, pels parlants i que consisteix a traduir topònims forans, seguint un criteri internacional, però a mantenir una certa actitud de resistència a ‘hora de traduir els propis —segurament pel valor simbòlic que té la toponímia— quan s’utilitza una llengua diferent de la pròpia. Aquest fenomen explica fets com la tendència de la premsa feta a Catalunya en castellà a mantenir els topònims catalans en la seva forma oficial.

    [Referència: Direcció de Política Lingüística, Criteris de traducció de noms, topònims i denominacions]

    A efectos de traducción, los topónimos pueden desglosarse en dos categorías: endotopónimos (topónimos escritos en la lengua local) y exotopónimos (que pueden ser simples traducciones o adaptaciones del endotopónimo o incluso denominaciones totalmente distintas utilizadas en una lengua diferente). Por ejemplo, para muchas capitales de Estados miembros de la Unión Europea, en español se utilizan exotopónimos más o menos tradicionales: Praga, Bruselas, Copenhague, Tallin, Atenas, Nicosia, Luxemburgo, La Valeta, Viena, Varsovia, Liubliana, Estocolmo, Londres. En otros se respeta el endotopónimo: Roma, Vilnius, Budapest, Amsterdam, Lisboa, Bratislava, Helsinki. En ciertos casos, la diferencia entre ambos se limita a pequeños detalles diacríticos: Berlín, París, Riga.

    El Grupo de Expertos de las Naciones Unidas para los Nombres Geográficos aconseja respetar los endotopónimos (que ellos denominan «endónimos»). Así, por ejemplo, los nombres en lengua inuit (Kalaallit y Nuuk) han desplazado a los exotopónimos daneses (Grønland y Godthåb) del Glosario de terminología toponímica de las Naciones Unidas.

    Los servicios de traducción al español de las instituciones de la UE han debido hacer muchos equilibrios entre el criterio de respetar el endotopónimo y el de la hispanización. Inclinarse por una forma u otra depende, claro está, de la mayor o menor tradición en el uso de la forma hispanizada. Intentemos resumir los criterios que deben seguirse:

    Reglas:

    – Alfabeto latino: Utilizar el endotopónimo (Bujumbura, Detroit, Lisboa, Ottawa, Rocroi, Roma, Washington)

    – Otros alfabetos y escrituras: Transliterar o transcribir* el endotopónimo (Novisibirsk, Osaka)

    Excepciones:

    – Alfabeto latino: Exotopónimo tradicional (Amberes, Estocolmo, Gerona, La Coruña, Londres, Nueva York o «tradicional asimilado»: Chequia, Nuakchot, Ruanda, Uagadugu)

    – Otros alfabetos y escrituras: Exotopónimo tradicional (Benarés, Bombay, Calcuta, El Cairo, Moscú, Nueva Delhi, Pekín)

    Excepciones a la excepción:

    – Alfabeto latino: Razones jurídicas o políticas (en textos oficiales, A Coruña, Girona, Lleida, Ourense, República Checa)

    – Otros alfabetos y escrituras: Razones jurídicas o políticas (en textos oficiales, Beijing, Kolkata, Mumbai, Varanasi)

    * Se transcribe si existe una transcripción tradicional en español; en caso contrario, se translitera. Recordemos que la transliteración consiste en transformar los grafemas de la escritura del original en letras del alfabeto latino, mientras que la transcripción es anotar los fonemas del original (así, transliteración Athína, transcripción Atina, traducción Atenas).

    [Fundéu BBVA]

    DEURES:

    • Puntueu la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de gener del 2017

    Que ens n’hem fet, de grans!

    a) El text explicatiu

    En la prova heu d’escriure un text a partir de diverses fonts (gràfics, entrevistes, apunts esquemàtics, etc.) per demostrar la vostra capacitat d’entendre correctament la informació aportada i comprovar que sou capaços d’escriure un text propi usant aquesta informació, sense copiar-la, triant la més rellevant i transformant-la i adaptant-la als objectius de la tasca (en la instrucció s’especifica el públic a què s’adreça, la finalitat del text i el mitjà en què ha d’aparèixer).

    Per fer l’activitat, primerament, llegiu atentament l’enunciat, perquè s’hi s’explica què s’ha de fer i què heu de tenir en compte. A continuació, llegiu la informació donada. A l’enunciat de la tasca sempre hi ha una descripció de la situació, del paper que heu d’adoptar a l’hora d’escriure el text i el tipus de lector a què ha d’anar adreçat l’escrit (normalment, un lector no especialitzat). També s’hi especifica quin tipus de text heu d’escriure i de quantes paraules aproximadament ha de constar l’escrit.  A sota de l’enunciat hi ha la informació de què disposeu per fer la tasca. S’espera que useu la informació donada per escriure el vostre text sense copiar-la exactament. Per això, és important que la gestioneu d’una manera adequada: es tracta d’interpretar la informació correctament i de triar la més rellevant per al tipus de text que us demanen (heu de saber destriar la informació més rellevant per al vostre escrit de la que no ho és i deixar de banda la irrellevant). També la podeu reordenar (no cal que aparegui en el mateix ordre en què la trobeu a la prova) i destacar-la segons el grau d’importància. En definitiva, és una tasca de transformació i, per tant, heu de ser capaços ‘’integrar la informació donada amb naturalitat per escriure un text diferent adaptant-vos al que us demanen.

    Heu de tenir present que no és adequat expressar l’opinió de manera directa perquè no s’ha de redactar ni una carta al director ni un article d’opinió. En tot cas, si hi apareix la veu de l’autor, ha de fer-se amb elegància, de manera atenuada.

    A l’hora de redactar qualsevol text és molt important que les idees s’exposin de manera endreçada i lògica. Per tant, és primordial que el text estigui dividit en paràgrafs significatius i ben lligats, i que no hi hagi ruptures sobtades en el discurs ni canvis bruscos de temàtica entre paràgrafs. El text ha de ser entenedor i les oracions han d’estar ben travades, amb un ús adequat de les conjuncions i els connectors (ens hem d’assegurar que realment expressen el que volem que expressin). Cal evitar l’estil telegràfic, amb frases excessivament curtes i pocs connectors. Igualment, l’ús d’un vocabulari ampli i precís també contribueix a crear una impressió positiva en el lector.

    Un bon tancament ajuda a arrodonir el text, acaba de donar significat al discurs global i causa una impressió positiva. A més, contribueix que el lector tingui una percepció real de final.

    [Text extret de DGPL, Certificat de nivell superior de català (C2) Guia per preparar-se l’àrea de comprensió lectora i expressió escrita (àrea 1)]

    A l’hora d’escriure l’article sobre la immigració dels anys seixanta a Catalunya per a un dossier sobre llengua i immigració per a la revista El Temps heu de tenir en compte les recomanacions que fa la DGPL als examinands.

    Ara us faig una proposta d’esquema per elaborar l’article i  incorporar la informació prèvia:

    1. visita guiada a les zones de Girona on hi ha o hi ha hagut barraquisme (notícia d’El Punt Avui)
    2. magnitud del fenomen migratori a Catalunya durant els anys seixanta (taules i entrevista a Andreu Domingo)
    3. paper de la immigració dels anys seixanta per a la pervivència del català (entrevista a Andreu Domingo)

    b) Els signes de puntuació

    1. La paraula solidaritat s’utilitza tothora, però realment ha perdut els seu significat; com, si no, s’expliquen els incidents racistes que hem viscut recentment?
    2. Al principi dels noranta, quan la moda grunge estava en el seu zenit, va aparèixer la pel·lícula Singles, que ens mostrava la vida de la joventut americana grunge de Seattle: tots ells vivien solters, no se sabia res de la seua família i la veritat és que no feia falta; era el model d’independència que tot jove voldria tindre.
    3. El comportament habitual del seu gos es caracteritza per la sensibilitat: agraeix els reconeixements quan el premiem amb paraules amables i carícies. En canvi, s’amoïna molt amb els renys i els crits.
    4. A més, l’expulsió s’executarà sense aplicació del que disposen els articles 80 (suspensió de la pena), 87 (suspensió excepcional de la pena per a drogodependents) i 88 (substitució de la pena), tots aquests del Codi penal.
    5. M’encanta aquesta discussió, però la cosa més interessant d’aquest amic o, més aïna, les paraules més sorprenents van ser: “Ho vaig fer perquè vaig voler.”
    6. El municipi d’Alzira (la Ribera Alta) es troba situat a les dos vores del Xúquer, sobre la plana al·luvial. Cap a l’est el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa: el Tallat Roig, la serra de Corbera i la serra del Cavall Bernat.
    7. És clar que ser solter té molts avantatges: la independència —poder eixir i arribar quan vulgues—, una major dedicació al treball i als amics, més comoditat i més llibertat, menys compromisos…; en resum, ser tu mateix i no donar explicacions a ningú.

    c) La notícia periodística: el titular

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de febrer del 2016

    banc-solitari

    Amb una mica de retard…

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) La notícia

    Textualitzar “consisteix a transformar les idees escollides i ordenades en frases ben escrites, en paràgrafs entenedors i que facin progressar bé la informació per obtenir un text global amb sentit. Redactar implica un procés recursiu de relectura, revisió, reformulació i reelaboració.” [Nivell de suficiència C1, Castellnou Edicions]

    b) Les relacions semàntiques

    La monosèmia és la propietat per la qual una paraula només té un significat.

    La polisèmia és la propietat semàntica per la qual un mateix element adquireix, amb l’ús, diversos significats més o menys relacionats.

    L’homonímia és el fenomen pel qual dos mots coincideixen en la forma però no pas en el significat. Les paraules homònimes es divideixen en homògrafes i homòfones. Són homògrafes aquelles paraules que s’escriuen igual i tenen un significat diferent. Les paraules homòfones sonen igual, però s’escriuen diferent.

    Dos o més mots són sinònims si tenen el mateix significat. La sinonímia parcial és la més comuna. Són sinònims parcials els mots que només es poden intercanviar en determinats contextos. Els sinònims absoluts, o sinonímia total, són poc freqüents.

    Relacions semàntiques diccionari

    La hiponímia posa de manifest la relació semàntica d’inclusió que existeix entre dos mots. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general, l’hiperònim, i un altre de significat més específic, l’hipònim, de manera que el primer inclou el significat del segon, però a l’inrevés.

    Són antònims els termes que tenen significats contraris.

    [Text extret de Nivell superior C2, Castellnou Edicions (text adaptat)]

    DEURES:

    • Repasseu els errors més freqüents en l’ús dels determinants.
    • Llegiu l’últim text de la fotocòpia i trobeu un sinònim per a les paraules que hi ha marcades.
    • Redacteu una notícia a partir de la informació de la fotocòpia.

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 4 de febrer del 2016

    Dacsa

    Zea mays Blanco2.279.png

    a) La notícia

    Consells per escriure un bon títol per a una notícia

    • Escriviu títols breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    b) La sinonímia

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de febrer del 2016

    Un exemple d’escriptura cuneïforme?

    26

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns apartats de la convocatòria del premi Catalunya Futur:

    1. L’Editorial Avenç convoca el Premi Catalunya Futur, el seu propòsit és estimular la redacció de treballs i contribuir a la renovació pedagògica.
    2. L’import del premi serà de 3.000 € lliurats en concepte d’acompte de drets d’autor qui conservarà la propietat intel·lectual del treball i cedirà els de publicació del mateix a l’editorial.
    3. Els originals hauran d’anar acompanyats d’una sol·licitud de participació en el premi, on hi haurà de constar el nom, cognoms i adreça de l’autor el qual podrà emprar un pseudònim que haurà d’adjuntar en un sobre tancat amb la sol·licitud. El jurat obrirà el sobre si l’obra resulta premiada.
    4. El jurat estarà constituït per cinc persones de solvència reconeguda en l’àmbit cultural, que estaran assistides per un secretari designat per l’editorial, que ho serà amb veu i sense vot.
    5. El jurat podrà declarar desert el premi i recomanar la publicació de les obres no premiades que mereixen ser editades.
    6. La resolució de qualsevol incident no previst o interpretació de les bases resta a la discreció del jurat essent les seves decisions inapel·lables.

    Recordeu que hem d’evitar l’ús de la conjunció doble i/o. La podem substituir per o.

    b) La notícia

    La notícia és un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació, per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen.

    Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:

    1. actualitat
    2. novetat
    3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)

    A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.

    Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How). Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis preguntes o, almenys, a les quatre primeres.

    Els titulars compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir a la informació de manera ràpida. El titular pot estar format per diversos elements:

    • avantítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.
    • títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més grans i de manera destacada. És indispensable.
    • entrada o lead: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.

    El cos de la notícia és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de piràmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès. [Text extret del blog Ambaccent]

    Tutorial sobre com redactar una notícia (en espanyol)

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme