RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘numerals’

  • Dimarts, 24 d’abril del 2018


    Xifres i lletres (La 2)

    a) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubrel’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:
     
    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.
    Però:
    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)
    [Optimot, fitxa 7499/1]

    Els cardinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Els cronometratges de les competicions esportives:
     
    La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.

    2. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:

    Ha votat el 67 % de la població.

    En canvi, l’expressió al cent per cent s’escriu amb lletres:

    L’ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.

    3. Els números decimals:

    L’increment de l’IPC ha estat de 2,5 punts.

    4. Nombres seguits d’unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):

    49 m2  10,5 km 37 cm

    5. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000

    6. Els resultats esportius:

    Real Madrid 2 – FC Barcelona 6

    7. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:

    l’autopista AP-7
    la carretera C-17

    8. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats… Per exemple:

    fricandó de vedella

    1 kg de vedella
    50 gr de moixernons secs
    2 cebes trinxades
    2 tomàquets trinxats
    1 got de vi blanc
    farina
    oli d’oliva
    sal
    aigua

    [Optimot, fitxa 7501/2]

    Els ordinals s’escriuen amb xifres en els casos següents:

    1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló

    2. El número dels volums anuals de revistes (en xifres romanes):

    He trobat la informació al volum II de la Gramàtica del català contemporani.

    3. Els números d’ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:

    la pàgina 5
    el capítol 2 (o el capítol II)
    el nivell 2 d’anglès (o el nivell II d’anglès)

    4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a

    5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).

    6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:3r Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    Tot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:

    III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó
    Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó

    [Optimot, fitxa 7502/4]

    S’escriuen amb lletres els ordinals següents
    1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.

    2. Els intervals musicals: dues octaves 

    3. Les divisions horàries romanes: primatèrciasextanona.

    4. Les paraules següents:

    quinto (lleva)
    octava (estrofa)
    novena (pregària)
    dècim (de loteria)

    5. Assemblees, guerres…: la Tercera Internacionalla Segona Guerra Mundial.

    [Optimot, fitxa 7500/1]

    Quan s’escriu la data sencera o bé s’esmenta un any, sovint es dubta de si s’ha de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, es pot dubtar entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són adequades, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, en lloc de dir de l’any 1994, s’omet el mot any i es fa la contracció del 1994. Ara bé, cal tenir en compte que quan l’any apareix abreujat no es pot ometre l’article. Així, 20 d’abril de 2017 (o del 2017), però 20 d’abril del 17.

    [Optimot, fitxa 3831/3]

    b) Les enumeracions

    DEURES:

    • Reviseu les enumeracions de l’apartat “Antecedents” de l’informe model perquè siguin coherents.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 d’abril del 2018

    gifs website

    a) Sintaxi: la concordança del verb amb el subjecte

    1. Quan el subjecte d’una frase és un nom col·lectiu (collaequipfamíliagentramatprofessoratpúblic, etc.) i s’usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:

    El ramat d’en Benet surt a pasturar cada dia.
    L’equip celebra la victòria.

    Això no obstant, quan el nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:

    Què volen/vol aquesta gent?
    Aquesta mainada fan/fa molt de soroll. 

    Sobretot és habitual la concordança en plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s’omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:

    La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtàa fer servir mètodes contundents.

    2. Un altre cas en què la concordança es pot fer tant en plural com en singular són les construccions partitives que fan de subjecte, si el nucli del sintagma és un nom col·lectiu o fraccionari que designa una part d’un conjunt (una part dela majoria deel doble deun gran nombre deun tant per cent de, etc.). Per exemple:

    Un gran nombre de treballadors estan/està en situació de risc laboral.
    La majoria de convidats van marxar/va marxar abans de les dotze.

    Ara bé, si en l’oració hi ha un adjectiu que faci la funció d’atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural. Per exemple:

    Un gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.
    La majoria de convidats van marxar decebuts.

    [Optimot, fitxa 6643/3]

    Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d’una oració copulativa, el verb concorda amb l’atribut. Així:

    • Si l’atribut és singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
    • Si l’atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.

    Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre, perquè fa la funció d’un nom col·lectiu. Per exemple:

    Això són bestieses.
    Allò era un guirigall.

    [Optimot, fitxa 2223/3]

    En català, en els registres formals, el verb haver-hi és impersonal i s’usa en tercera persona del singular. Per exemple:

    A la festa hi havia les meves amigues.
    Avui a la platja hi ha molts turistes.
    L’any que ve hi haurà rebaixes al setembre.

    Ara bé, en els registres informals de certs parlars (tots tret del baleàric, el nord-occidental i el septentrional), es tendeix a fer servir el plural quan els mots que segueixen el verb també van en plural. Per exemple:

    A la festa hi havien les meves amigues.
    Avui a la platja hi han molts turistes.

    L’any que ve hi hauran rebaixes al setembre
    .

    La concordança també se sol fer quan haver-hi es combina amb un verb auxiliar, aspectual o modal. Per exemple:

    Si haguessin fet una bona difusió del concurs, potser hi haurien hagut més inscripcions.

    Cal recordar, però, que aquests usos del verb haver-hi, propis dels registres informals de certs parlars, no són adequats en els registres formals.

    [Optimot, fitxa 176/6]

    b) Els numerals

    Als mitjans audiovisuals les xifres són elements especialment difícils, ja que, un cop llegides o percebudes auditivament, s’han de descodificar per fer-se una idea de la magnitud que representen. Les quantitats molt grans i també les molt petites, les xifres no rodones i, en general, els textos amb moltes xifres, costen d’assimilar.

    Facilitem la comprensió de les xifres explicant-les pel context, amb comparacions, arrodonint les quantitats i, en general, evitant càlculs a l’audiència.

    Als textos orals, presentem les xifres de la manera més fàcil per evitar errors i vacil·lacions en la lectura en veu alta.

    [“Tractament de les xifres“, Llibre d’estil de la CCMA]

    DEURES:

    • Reviseu aquestes frases tenint en compte els criteris de l’Optimot sobre l’escriptura dels numerals.
    • Heu d’explicar el programa de voluntariat lingüístic en un magazín de Ràdio Salt. Feu servir les dades següents. [Unitat 4, tasca intermèdia]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 24 de novembre del 2016

    L’Andreu i la Roser us conviden a la Festa Major de Serinyà.

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d’anar precedida d’una coma).

    Cal escriure entre parèntesis els incisos o explicacions de caràcter addicional que s’introdueixen dins un text. Cal tenir en compte, però, que els incisos posats entre parèntesis mantenen amb la resta del text una relació més llunyana que els incisos escrits entre comes (el president, que n’és el responsable, va admetre que…) o entre guions (el Gabinet del Rectorat —temps enrere Gabinet de Comunicació— està estructurat…).

    b) Els numerals

    Els cardinals s’escriuen amb lletres en els casos següents:

    1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i  sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció ino es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.

    Hi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)
    Hi havia cent vint-i-quatre caixes.

    Ara bé, si es tracta d’un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:

    Ha hagut de pagar 45 euros de multa.
    Pesava 98 quilos i tenia problemes de salut.

    Un altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l’u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:

    set germans
    catorze jugadors
    20 cartes
    37 dies
    132 assistents

    En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    2. L’edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:

    El seu fill gran té divuit anys.
    Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
    Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.

    3. Les quantitats aproximades:

    Hi van assistir unes dues mil persones.
    Va costar uns dos-cents euros.

    4. Els nombres que s’esmenten a les cançons i a les frases fetes:

    anar de vint-i-un botó
    arribar a quarts de quinze

    5. Les dècades quan s’esmenten només amb la darrera desena:

    els anys seixanta, els anys noranta

    6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d’Octubre, l’Onze de Setembre

    7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d’horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s’escriu:

    Vindrem a les dues.
    Arribaran a quarts de nou.

    Però:

    Agafaré el tren de les 19:35.
    Acte de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)

    [Optimot, fitxa 7499/1]

    c) Les enumeracions

    DEURES:

    • Modifiqueu, si cal, les enumeracions del model d’informe per tal que siguin més coherents.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 22 de novembre del 2016

     

    expedientes1

    Estic a punt per llegir els vostres informes.

    a) Els signes de puntuació

    Remarques sobre els usos de la coma:

    • Marca les enumeracions, excepte quan hi ha les conjuncions o, i o ni que enllacen el penúltim i l’últim element de la sèrie.
    • Delimita els incisos.
    • Marca certs canvis en l’ordre neutre de la frase.

     

    b) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els recursos d’impersonalització i de modalització del discurs de l’informe que fem servir com a model.

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de modalització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que
    • ús de les cometes: “boquilla”
    • valoracions: estava molt calenta, però sense cremar…

    La dixi temporal inclou aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb el moment de l’enunciació (l’ara). Són díctics temporals les marques gramaticals que s’interpreten de manera unívoca segons el context temporal de l’enunciació (no tenen, per tant, significat proposicional, sinó exclusivament gramatical). Si l’element temporal té algun significat específic o la interpretació no es fa directament en relació amb l’ara, no serà díctic.
    Els díctics temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat a l’ara del temps de l’enunciació, com en el cas de:
    – alguns adverbis temporals com ara, ahir, demà, abans-d’ahir/ despús-ahir, passat/despús-demà, etc.
    – els morfemes verbals de present d’indicatiu, els de perfet i els de futur.

    [Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text]

    c) Els numerals

    Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

    1. El tipus de text o d’obra en què apareix:

    — En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la representació de les magnituds.

    — En les obres literàries, en canvi, es tendeix a fer servir més aviat les lletres.

    — En els documents notarials totes les xifres s’escriuen amb lletres.

    2. Si la xifra és cardinal (és a dir, si expressa una quantitat numèrica precisa del referent del substantiu, com ara tres persones, vint-i-cinc alumnes, cent cinquanta treballadors, 123.567 habitants, 234 km) o ordinal (és a dir, si expressa el lloc que ocupa el referent del substantiu en una sèrie, com ara primera volta, tercera posició, cinquena copa, 1r 5a).

    Per exemple, pel que fa als numerals cardinals, el criteri més estès consisteix a escriure amb lletres els números que tenen fins a tres paraules, i amb xifres els que en tenen més. Per exemple:

    Van construir cinquanta pisos nous.
    Hi ha hagut 475 abstencions.

    Un altre criteri és escriure amb lletres els números del zero al dinou, i amb xifres la resta. En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    Pel que fa als numerals ordinals, l’ús més habitual és escriure els vint primers amb lletres o amb xifres, i abreujar els ordinals a partir del vintè:

    el segon classificat o el 2n classificat
    la quarta posició
    o la 4a posició

    però:

    el 25è lloc
    la 24a edició de la cursa

    [Optimot, fitxa 7498/3]

    DEURES:

    • Repasseu l’escriptura dels numerals de l’exercici.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de desembre del 2015

    El 10 i el déu del Barça:

    Messi

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Els numerals

    • No alternarem xifres i lletres en una enumeració; si un dels cardinals s’ha de representar en xifres, s’hi representen tots.
    • Els numerals ordinals els podem expressar tant en lletres com en números. Quan els expressem amb xifres, al darrere hi podem posar l’última lletra de l’ordinal, sense deixar cap espai i sense posar-hi punt final, o bé no posar-hi res. No farem servir mai les lletres volades.
    • Quan una xifra va posposada al substantiu fa la funció d’ordinal. Per tant, no posarem mai punt entre el miler i la centena, i l’escriurem sempre amb xifres. És el cas dels anys, els números dels bitllets de loteria, els de les vies públiques, etc. En canvi, els cardinals sí que s’escriuen amb punt.
    • El percentatge, o tant per cent, és la quantitat que representa proporcionalment una part d’un total de cent. L’expressarem normalment amb xifres i amb el símbol %, que optem per escriure enganxat a la xifra, sense espais. La xifra i el símbol han d’anar sempre en la mateixa línia del text (no es poden separar). També es pot escriure tot amb lletres (“el tres per cent”, per exemple), tot i que no és tan habitual. Vigilarem, però, a no fer barreges en un mateix text. Sobretot si es tracta de textos d’economia amb molts percentatges, preferirem el símbol. Quan hi ha diversos percentatges, es recomana que el símbol % acompanyi cada xifra.

    [Recomanacions del web esadir.cat]

    Revisió de l’exercici

    b) Les enumeracions

    En primer lloc, els apartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També s’ha de mantenir la coherència sintàctica de manera que, quan llegim cada un dels apartats a continuació de l’enunciat, el resultat ha de ser una frase entenedora i sintàcticament ben construïda. A més, els diferents apartats han de ser coherents entre ells, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas algun de cada manera), i han d’estar puntuats igual (que acabin tots amb coma, o punt i coma, o punt; tret del darrer, que acostuma a acabar amb punt perquè és l’element que tanca el paràgraf).

    Hem analitzat les enumeracions de l’informe model. Hem vist que sintàcticament no eren coherents i que caldria tornar-les a redactar.

    El Sr. Josep López es queixa de la següent problemàtica dels problemes següents:

    a.- Molta escalfor, sobretot a l’estiu produïda per les xemeneies i per la base d’obra de les mateixes. Les xemeneies i la base d’obra fan molta escalfor, sobretot a l’estiu.

    b.- Escalfor de les canonades d’aigua freda de la cuina per la seva proximitat amb la xemeneia. Les canonades d’aigua freda s’escalfen per la proximitat de la xemeneia.

    c.- Una de les xemeneies arriba a cremar si es toca. La xemeneia [caldria precisar més de quina parlem] crema.

    d.- Caiguda de volves de sutge produïdes per la xemeneia de l’esquerra, que correspon a la pizzeria. La xemeneia de l’esquerra expulsa volves de sutge.

    La presidenta de l’escala es queixa de:

    a.- L’acumulació de volves de sutge que cauen a les terrasses dels dúplex de l’edifici, i a la coberta del mateix. que cauen volves de sutge a les terrasses dels dúplexs i a la coberta [la teulada?] de l’edifici;

    b.- que, en el moment d’allargar la xemeneia, es va trencar un dels vidres de la claraboia.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de desembre del 2014

    29, 28, 27, 26, 25… 2015!

    ACTIVITATS DELS DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    Hem corregit l’exercici i hem comentat les propostes de l’article de Llengua i Ús.

    b) Els apartats i els subapartats

    Hem comentat el text de l’activitat 4.  Hem vist que l’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats ja que no desglossen els capítols sinó que en fan tot un seguit de valoracions .

    RECORDEU: Els apartats o subapartats vinculats a un enunciat han de ser coherents entre ells i amb l’enunciat pel que fa al contingut. També han de començar amb un element de la mateixa categoria, mantenir la mateixa persona verbal i d’altres elements que assegurin la coherència d’aquest tipus de text.

    DEURES:

    • Reviseu el text del projecte dels menjadors escolars sostenibles i feu-hi els canvis necessaris perquè sigui més coherent.
    • Trieu una de les propostes d’informe (1,2, 3, 5) de l’activitat 1. Comenteu els gràfics, que podreu aprofitar per redactar l’informe de la tasca final.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 27 de novembre del 2014

    Replantegem les unitats: la tasca final de la unitat 4 serà una coreografia.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu. [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    • En  textos que no tinguin un caràcter tècnic escriurem en lletres els nombres següents: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta, cent, mil, milió, bilió, trilió.
    • En textos de caràcter tècnic els nombres s’expressen sempre en xifres.
    • S’escriuen en xifres els nombres posposats a un substantiu: fila 2
    • Si en una frase apareixen uns nombre que han d’anar escrits en lletres i uns altres que han d’anar escrits en xifres, els escriurem en xifres.
    • En llistes o relacions tots els nombres s’expressen en xifres.
    • En inici absolut o després de punt, els nombres se solen expressar en xifres.
    • Per a la data en un text seguit, el dia i l’any s’escriuen en xifres.
    • Quan s’esmenten les dècades com a període de temps, s’escriuen en lletres i en singular: Tornen els vuitanta.
    • Si una magnitud física apareix en un text de caràcter no tècnic, segueix els criteris generals: dotze metres.
    • Si emprem l’abreviatura d’una unitat de mesura, el nombre que l’acompanya s’expressa sempre en xifres: 12 m.
    • Les hores s’expressen en xifres quan es vol assenyalar el moment exacte del dia. Si no, s’escriuen en lletres.
    • Els números de les adreces sempre van en xifres i sense punt.

    [Joan Solà, Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació“. Us sembla que aquest article té la finalitats i l’estructura d’un informe?
    • Feu l’exercici sobre l’escriptura dels numerals de la fotocòpia.
    • Si encara no ho heu fet, feu-me arribar l’enregistrament de l’exposició oral de la unitat 1.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 14 de novembre de 2013

    S’acosta l’hivern. Esperem que no sigui un mal presagi.

    a) Els possessius i els numerals

    Hem vist que no hem d’abusar dels possessius. Hem de prescindir-ne quan no calguin (no heu sentit mai en un retransmissió esportiva que un jugador s’ha fet mal al seu genoll dret?) i hem de substituir-los per un pronom sempre que puguem.

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines.

    En aquest enllaç trobareu unes pautes bàsiques, però molt útils, per escriure de manera coherent els nombres.

    RECORDEU:

    • El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.
    • bianual ‘Que té lloc dues vegades a l’any’ / biennal ‘Que dura dos anys o que es repeteix cada dos anys’

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El vocalisme

    EXERCICI: 10 (pàg. 59)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73 i l’exercici 18 de la pàgina 71.
    • Classifiqueu els sons vocàlics dels exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 59.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 17 de novembre de 2011

    Última classe abans del 20-N…

    a) Els quantificadors

    Hem comentat que l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastantabastantes.

    El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d’unitats i equival al terme anglès nord-americà billion. Hem d’anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d’un milió de milions d’unitats.

    L’adjectiu tot esdevé invariable i pren el valor d’adverbi quan va davant d’un nom de ciutat, de regió… no precedit d’article: La major cobertura rural a tot Espanya.

    RECORDEU: biennal (‘cada dos anys’, ‘que dura dos anys’) vs. bianual (‘dues vegades l’any’); bastant (‘quantitat regular’) vs. prou (‘quantitat suficient’); hendecasíl·lab; mil·lenni; quinquagenari

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua.

    EXERCICI:

    Text a): menorquí

    • neutralització de la o àtona
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • pèrdua de la iod en posició intervocàlica: vea

    Text b): eivissenc

    • neutralització de la o àtona
    • emmudiment de la consonant final del grup -LT: mol
    • presència de la –n– etimològica en el plural: àsens

    Text c): mallorquí

    • pronunciació de la o en posició àtona: homo
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • iodització: veia
    • monoftongació en o del diftong ua: gordar

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73.
    • Repasseu les principals característiques dels dialectes del català oriental i feu l’exercici 37 de la pàgina 93.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme