RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘numerals’

  • Dijous, 17 de novembre de 2011

    Última classe abans del 20-N…

    a) Els quantificadors

    Hem comentat que l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastantabastantes.

    El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d’unitats i equival al terme anglès nord-americà billion. Hem d’anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d’un milió de milions d’unitats.

    L’adjectiu tot esdevé invariable i pren el valor d’adverbi quan va davant d’un nom de ciutat, de regió… no precedit d’article: La major cobertura rural a tot Espanya.

    RECORDEU: biennal (‘cada dos anys’, ‘que dura dos anys’) vs. bianual (‘dues vegades l’any’); bastant (‘quantitat regular’) vs. prou (‘quantitat suficient’); hendecasíl·lab; mil·lenni; quinquagenari

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua.

    EXERCICI:

    Text a): menorquí

    • neutralització de la o àtona
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • pèrdua de la iod en posició intervocàlica: vea

    Text b): eivissenc

    • neutralització de la o àtona
    • emmudiment de la consonant final del grup -LT: mol
    • presència de la –n– etimològica en el plural: àsens

    Text c): mallorquí

    • pronunciació de la o en posició àtona: homo
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • iodització: veia
    • monoftongació en o del diftong ua: gordar

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73.
    • Repasseu les principals característiques dels dialectes del català oriental i feu l’exercici 37 de la pàgina 93.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de novembre de 2011

    Una de matemàtiques: si “van matar nou comerciants, vuit turcs i un grec”, quantes persones van matar?

    a) L’article lo neutre

    [Del bloc de Carmina Ribés Falcó, de la Universitat Jaume I]

    Aquest document és una fitxa sobre l’article neutre elaborada per Carmina Ribés Falcó. Inclou una llista de modismes amb l’article neutre.

    EXERCICI: 17 (pàg. 27)

    b) L’absència d’article

    Hem comentat l’absència d’article davant els dies de la setmana quan s’usen com a adverbis (normalment tenen aquest valor si fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla). L’article (en singular o en plural) davant els dies de la setmana expressa periodicitat. També fem servir l’article si indiquem la data.

    • Dimecres aniré a veure l’estrena de Terra i disbauxa.
    • El/Els dimarts i el/els dijous vaig a classe de català. (*Tots els dimarts i els dijous vaig a classe de català.)
    • L’examen serà el dimarts 3 de juny.

    Així mateix, poden portar article quan són complementats d’alguna altra manera (passat, proppassat, vinent, que ve…):

    • El congrés es va celebrar (el) diumenge passat.
    • La inauguració serà (el) dilluns que ve.

    Fixeu-vos que, quan l’aposició de la data és explicativa, no utilitzem l’article o utilitzem un demostratiu:

    • El curs començarà el dilluns 21 de novembre. [ús especificatiu]
    • El curs començarà dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]
    • El curs començarà aquest dilluns, 21 de novembre. [ús explicatiu]

     

     

    c) Els numerals

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines

    Ús de la coma per expressar fraccions decimals

    Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

    el 10,5% dels estudiants [i no pas “el 10’5%”]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas “de 1,439.54 unitats”]

    Ús del punt en les quantitats expressades amb xifres

    En les xifres que representen magnituds, s’utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d’una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d’haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s’utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai.

    2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 eurosPerò: l’any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s’emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

    Escrivim amb lletres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per tres mots, com a màxim: cinc-centes lliures, dues mil vuitanta persones. Tingueu en compte que en les formes que duen guionet cada element es compta com una paraula (excepte la conjunció i).
    2. L’edat de les persones i dels animals i la durada de les coses: divuit anys, quaranta dies.
    3. Les quantitats aproximades: Hi havia unes dues-centes cinquanta mil persones.
    4. Les quantitats que apareixen en alguns documents (xecs, escriptures…) per confirmar la quantitat en xifres.
    5. Les quantitats que, dins d’un text, són al principi d’un paràgraf o després de punt. És preferible, però, desplaçar la quantitat a un altre lloc de la frase.
    6. Els tants per cent i els tants per mil si escrivim l’operació amb lletres: tretze per mil.
    7. En general, els nombres que apareixen en els versos, en les cançons i en les locucions i les frases fetes: el conte de les mil i una nits.

    [Del Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    Escrivim amb xifres els nombres cardinals següents:

    1. Els formats per més de tres mots: 533 persones.
    2. Les quantitats que precedeixen una unitat física o monetària: 3 euros.
    3. Els cronometratges de les competicions esportives: 9,3 segons.
    4. Els resultats de les votacions: 68 vots a favor
    5. Les xifres estadístiques.
    6. Els nombres que porten fracció decimal: 455,25
    7. Els tants per cent i els tants per mil, quan els segueix el símbol: 15 %.
    8. Les coordenades geogràfiques, astronòmiques…
    9. Els termes de les proporcions i escales.
    10. Els resultats esportius en els resums dels diaris.
    11. Els nombres que es fan servir en les enumeracions d’objectes, ingredients…
    12. Els compassos musicals.
    13. Qualsevol quantitat que, pel fet d’aparèixer entremig d’altres, sigui més fàcilment comparable o intel·ligible.

    [Text adaptat del Manual d’estil de Josep M. Mestres et al.]

    DEURES:

    • Repasseu els numerals i feu els exercicis 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Llegiu els textos de la fotocòpiai classifiqueu-los tenint en compte les principals característiques dels subdialectes balears.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme