RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘oració’

  • Dijous, 5 de novembre del 2015

    Un petit problema (espanyol) de coherència:

     

    a) Les oracions interrogatives

    En les oracions el parlant-emissor demana per obtenir una resposta. Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?). Sovint impliquen la inversió de l’ordre subjecte-verb (en altres llengües aquesta inversió és obligada): Ho sap en Llorenç?

    Hi ha interrogatives generals, que pregunten sobre la totalitat de l’enunciat. Són les interrogatives absolutes o totals. Les respostes a aquestes oracions són o no. Poden anar encapçalades per la partícula àtona que: Véns al cinema? / Que véns al cinema? / Ha acabat el partit? / Que ha acabat el partit?

    A vegades les interrogatives absolutes contenen dues preguntes que s’exclouen entre si. Són les interrogatives alternatives, disjuntives o dobles: Vols venir o et quedes a casa? / Què t’agrada més, la vedella amb bolets o el conill amb samfaina.

    En les interrogatives parcials la ignorància es limita a una part de l’enunciat. La resposta no pot ser o no. Hi apareixen mots interrogatius com què, qui, quin…: Què vols? / Qui ha guanyat la partida d’escacs? / Quantes vegades ho va dir, que no li havia agradat la paella? / On és? / Com et dius?

    Quan una d’aquestes preguntes es transforma en el complement directe d’una altra oració, aleshores parlem d’interrogatives indirectes, que van introduïdes per la conjunció si (en el cas de les interrogatives totals) o per un pronom interrogatiu (en el cas de les parcials) i no presenten una entonació ascendent: Li demanaré si ve al cinema. /Pregunten si ha acabat el partit.  / En Lluc no sap què vols. / Encara no han dit qui ha guanyat la partida d’escacs.

    [Text adaptat del blog Divendres al vespre 3 del CNL Roses]

    b) El llenguatge no sexista

    La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.

    En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de  noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.

    En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han  sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.

    [CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]

    Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, hem llegit dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:

    Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.

    DEURES:

    • Prepareu la vostra intervenció en la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Podeu aprofitar els arguments que exposa Imma Canal en la conferència “Lectura i èxit educatiu” (del minut 6,45 al 17,42).

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 20 de maig de 2014

    Ensumem la prova.

    a) La prova homologada

    Hem comentat l’estructura de la prova.

    Per preparar la prova podeu repassar aquest recull de qüestions de normativa

    b) L’oració composta: les oracions adverbials

    EXERCICIS: 18 i 19 (pàg. 363), i 20 (pàg. 406)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 k)-t) (pàg. 344-345)

    d) Història de la llengua: la Renaixença

    Si cliqueu aquí, tindreu material per preparar el tema d’història de la llengua.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 25 i 28 de les pàgines 407 i 409.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 5 de novembre de 2013

    Tornem a la normalitat i comencem una setmana de dos dies… de classe.

    a) L’article: ús davant dels topònims

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani) Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) L’oració: la veu passiva

    Ús justificat de la veu passiva

    EXERCICI: 24 (pàg. 30)

    DEURES:

    • Repasseu els criteris de traducció de topònims i antropònims i feu els exercicis 31, 32 i 33 de les pàgines 84 i 85.
    • Signifiquen el mateix aquestes dues oracions?: Han estat introduïdes moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà. / S’han introduït moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 20 d’octubre de 2011

    Dia de grans titulars: Gaddafi, ETA, la Masia, Carreras…

    a) El substantiu: nombre

    RECORDEU:  tenallatisora i tovalla canvien de significat en plural.

    EXERCICIS: 19 (pàg. 26) i 21 (pàg. 27)

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Hem vist que a vegades ens costa saber si ens trobem davant un adjectiu variable o invariable.

    RECORDEU:

    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • oblic; conspicu, inconspicu, perspicu, proficu, promiscu, vacu

    EXERCICI: 20 (pàg. 26)

    c) Sintaxi: l’oració

    Hem comentat alguns conceptes bàsics per començar a introduir-nos en el món de la sintaxi: categoria gramatical, sintagma i oració.

    Per repassar-los -si ho necessiteu-, podeu fer les activitats de sintaxi dels Itineraris d’aprenentatge.

    Hem analitzat una de les funcions de la veu passiva (destacar el CD de les oracions en veu activa) i com podem aconseguir el mateix efecte amb la duplicació del CD.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 15, 16 i 17 de la pàgina 25. Si teniu dubtes sobre la forma d’algun nom o d’algun adjectiu, podeu fer servir el diccionari: allà hi trobareu informació morfològica.
    • Jugueu amb la veu passiva i la veu activa amb els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme