RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘oracions adverbials’

  • Dijous, 22 de maig de 2014

    S’acosta sant Joan?

    a) L’oració composta: les oracions adverbials

    Recordeu que no hem d’utilitzar doncs amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè

    EXERCICIS: 22, 24, 25 i 28 (pàg. 407-409)

    b) L’ús de les majúscules: remarques

    • Hi ha majúscula a principi de text i després de punt.
    • Es comença amb majúscula després dels signes finals d’admiració o d’interrogació, si aquests signes fan també la funció de punt.
    • Després de dos punts només hi ha majúscula si segueix un text citat que hi comença perquè és una oració completa.
    • Els mots sol, terra i lluna només porten majúscula en contextos astronòmics.
    • Els noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris van en minúscula en tots els casos. És el cas de papa i sant pare.
    • L’article dels topònims catalans va en minúscula.
    • En els topònims formats per un genèric (riu, riera, platja, puig…) i un complement, el genèric s’escriu en minúscula.
    • Els noms de les vies urbanes es componen d’un genèric (carrer, passeig, avinguda…)  i un complement adjectival o preposicional. El genèric l’escrivim en minúscula.

    c) Dialectologia: dialectes constitutius i dialectes consecutius

    Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.

    • Dialectes constitutius, que són els que corresponen a l’evolució natural del llatí vulgar que es va parlar a l’àrea que ocupen actualment. Els dialectes constitutius del català són: el català septentrional, el català central i el català nord-occidental, amb exclusió de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que van ser catalanitzades més tard, i es consideren àrees consecutives.
    • Dialectes consecutius, que són el resultat del transplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment (conseqüències històriques): comprèn les terres del sud, des de l’Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l’Alguer, a Sardenya. Els dialectes consecutius són: el balear, el valencià i l’alguerès.

    [Text extret de blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona]

    DEURES:

    • Identifiqueu i classifiqueu les oracions subordinades de l’exercici 29 de la pàgina 409.
    • Feu l’exercici 7 de la pàgina 434.
    • Poseu, si cal, les majúscules corresponents en les expressions de l’exercici 3 de la pàgina 385.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 15 de maig de 2014

    a) L’oració composta: oracions substantives

    EXERCICIS: 3, 4 i 5 (fotocòpia)

    b) L’oració composta: oracions adverbials

    Hem repassat la classificació de les oracions adverbials. Recordeu que per classificar-les tenim en compte el sentit i la conjunció que les introdueix.

    A més, ens hem fixat en l‘ús de per què, perquè i per a què. Recordeu que en les oracions interrogatives podem fer servir per què tant per demanar la causa com la finalitat:

    • Per què deixes la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. (causa)
    • Perquè no faci nosa. (finalitat)

    Per a què el reservem per a les oracions interrogatives amb els verbs servir, fer servir, utilitzar

    EXERCICI: 20 (pàg. 364)

    c) Història de la llengua: la Cancelleria Reial

    Què és?

    La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials dels reis de la Corona  d’Aragó. Fins aquesta època tota la documentació havia estat escrita en llatí. Jaume I al 1276 va ordenar que també s’escrivís en català.

    Quin és el seu paper en la història de la llengua catalana?

    La Cancelleria Reial va actuar com a element cohesiu i unificador de la llengua catalana escrita i els texts que en sortien eren un model de redacció.

    Crida l’atenció la notable uniformitat que va assolir l’idioma oficial de la Cancelleria, ja que es va implantar com a model de llengua escrita en tot el domini lingüístic (Illes Balears, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Neopàtria…)

    Com estava organitzada?

    La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller i composta per una sèrie de funcionaris: vicecanceller, guardasegells o pronotari del segell, escrivans i copistes, que eren els encarregats de copiar i tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Els funcionaris havien de dominar les tres llengües oficials: el llatí, el català, l’aragonès. Sobretot, van redactar ordenacions reials, però també van traduir molts clàssics grecs i llatins.

    Quan?

    La Cancelleria Reial es va crear al segle XIII, període que coincideix amb l’expansió de la llengua gràcies a les conquestes dels monarques de la Corona catalanoaragonesa en terres mediterrànies.

    Etapes

    1a etapa

    Es caracteritza per una gran influència del llatí. Seguien el model llatí de l’ars dictandi (manuals per escriure bé).

    2a etapa (a partir del regnat de Pere III el Cerimoniós)

    Es rebutja la rigidesa dels models llatins. La llengua es torna més dúctil, harmoniosa i clara.

    A finals del segle XVI, les funcions de la cancelleria catalanoaragonesa van ser absorbides pels diversos consells generals de la monarquia hispànica, i la presència del català en la vida cancelleresca va desaparèixer gradualment fins a principis del segle XVIII que va desaparèixer del tot.

    DEURES:

    • Repasseu la classificació de les oracions adverbials i feu l’exercici 18 de la pàgina 363 i el 20 de la pàgina 406.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme