RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘oracions compostes’

  • Dimarts, 8 de març del 2016

    1457285787_803344_1457290661_noticia_normal_recorte1

    Dia Internacional de la Dona (Treballadora). Un bon moment per parlar de gènere i sexe: “Sobre el ‘donanatge’ i el masclisme fet gramàtica” de Rudolf Ortega (El País).

    a) Revisió i correcció de textos

    1. D’altra banda, els polítics les volen abolir, ja que consideren que el soroll d’aquestes poden ser molestes per l’oïda dels turistes que s’allotgen al Barri Vell i, per aquesta raó, perdre turisme a la ciutat.
    2. I pel seu cantó, el tercer element que són els veïns, aquests no hi guanyen res amb el fet de tenir contents els visitants.
    3. No és just que, davant una problemàtica com aquesta, diverses entitats, polítics, etc., tots ells veïns d’altres barris allunyats a la catedral, pressionin a l’Ajuntament per tal que les campanes tornin a sonar i perjudicar un cop més als que si hi viuen a prop.
    4. Vivim en una ciutat que un gran percentatge d’habitants viu del turisme.
    5. Als Garidells les van silenciar a la nit, a Sant Just Desvern i Rabós han eliminat els quarts i a Sant Esteve Sesrovires han baixat el volum de la campana.
    6. La denúncia efectuada per tal de demanar que les campanes deixessin de tocar va venir d’un veí del Barri Vell.

    RECORDEU:

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula i es pot contreure amb les preposicions a, de, per. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa. L’article salat s’aglutina al nom en els indrets on ja no s’usa: Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires.

    b) Procediments d’anàlisi sintàctica

    RECORDEU:

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.
    • ATENCIÓ: exemple masclista  CPred: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]
    • ATENCIÓ: exemple masclista CD: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    oracions-compostes

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4 i 5 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 de maig de 2014

    S’acosta sant Joan?

    a) L’oració composta: les oracions adverbials

    Recordeu que no hem d’utilitzar doncs amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè

    EXERCICIS: 22, 24, 25 i 28 (pàg. 407-409)

    b) L’ús de les majúscules: remarques

    • Hi ha majúscula a principi de text i després de punt.
    • Es comença amb majúscula després dels signes finals d’admiració o d’interrogació, si aquests signes fan també la funció de punt.
    • Després de dos punts només hi ha majúscula si segueix un text citat que hi comença perquè és una oració completa.
    • Els mots sol, terra i lluna només porten majúscula en contextos astronòmics.
    • Els noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris van en minúscula en tots els casos. És el cas de papa i sant pare.
    • L’article dels topònims catalans va en minúscula.
    • En els topònims formats per un genèric (riu, riera, platja, puig…) i un complement, el genèric s’escriu en minúscula.
    • Els noms de les vies urbanes es componen d’un genèric (carrer, passeig, avinguda…)  i un complement adjectival o preposicional. El genèric l’escrivim en minúscula.

    c) Dialectologia: dialectes constitutius i dialectes consecutius

    Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.

    • Dialectes constitutius, que són els que corresponen a l’evolució natural del llatí vulgar que es va parlar a l’àrea que ocupen actualment. Els dialectes constitutius del català són: el català septentrional, el català central i el català nord-occidental, amb exclusió de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que van ser catalanitzades més tard, i es consideren àrees consecutives.
    • Dialectes consecutius, que són el resultat del transplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment (conseqüències històriques): comprèn les terres del sud, des de l’Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l’Alguer, a Sardenya. Els dialectes consecutius són: el balear, el valencià i l’alguerès.

    [Text extret de blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona]

    DEURES:

    • Identifiqueu i classifiqueu les oracions subordinades de l’exercici 29 de la pàgina 409.
    • Feu l’exercici 7 de la pàgina 434.
    • Poseu, si cal, les majúscules corresponents en les expressions de l’exercici 3 de la pàgina 385.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de maig de 2014

    Ensumem la prova.

    a) La prova homologada

    Hem comentat l’estructura de la prova.

    Per preparar la prova podeu repassar aquest recull de qüestions de normativa

    b) L’oració composta: les oracions adverbials

    EXERCICIS: 18 i 19 (pàg. 363), i 20 (pàg. 406)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 k)-t) (pàg. 344-345)

    d) Història de la llengua: la Renaixença

    Si cliqueu aquí, tindreu material per preparar el tema d’història de la llengua.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 25 i 28 de les pàgines 407 i 409.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 de maig de 2014

    a) L’oració composta: oracions substantives

    EXERCICIS: 3, 4 i 5 (fotocòpia)

    b) L’oració composta: oracions adverbials

    Hem repassat la classificació de les oracions adverbials. Recordeu que per classificar-les tenim en compte el sentit i la conjunció que les introdueix.

    A més, ens hem fixat en l‘ús de per què, perquè i per a què. Recordeu que en les oracions interrogatives podem fer servir per què tant per demanar la causa com la finalitat:

    • Per què deixes la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. (causa)
    • Perquè no faci nosa. (finalitat)

    Per a què el reservem per a les oracions interrogatives amb els verbs servir, fer servir, utilitzar

    EXERCICI: 20 (pàg. 364)

    c) Història de la llengua: la Cancelleria Reial

    Què és?

    La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials dels reis de la Corona  d’Aragó. Fins aquesta època tota la documentació havia estat escrita en llatí. Jaume I al 1276 va ordenar que també s’escrivís en català.

    Quin és el seu paper en la història de la llengua catalana?

    La Cancelleria Reial va actuar com a element cohesiu i unificador de la llengua catalana escrita i els texts que en sortien eren un model de redacció.

    Crida l’atenció la notable uniformitat que va assolir l’idioma oficial de la Cancelleria, ja que es va implantar com a model de llengua escrita en tot el domini lingüístic (Illes Balears, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Neopàtria…)

    Com estava organitzada?

    La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller i composta per una sèrie de funcionaris: vicecanceller, guardasegells o pronotari del segell, escrivans i copistes, que eren els encarregats de copiar i tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Els funcionaris havien de dominar les tres llengües oficials: el llatí, el català, l’aragonès. Sobretot, van redactar ordenacions reials, però també van traduir molts clàssics grecs i llatins.

    Quan?

    La Cancelleria Reial es va crear al segle XIII, període que coincideix amb l’expansió de la llengua gràcies a les conquestes dels monarques de la Corona catalanoaragonesa en terres mediterrànies.

    Etapes

    1a etapa

    Es caracteritza per una gran influència del llatí. Seguien el model llatí de l’ars dictandi (manuals per escriure bé).

    2a etapa (a partir del regnat de Pere III el Cerimoniós)

    Es rebutja la rigidesa dels models llatins. La llengua es torna més dúctil, harmoniosa i clara.

    A finals del segle XVI, les funcions de la cancelleria catalanoaragonesa van ser absorbides pels diversos consells generals de la monarquia hispànica, i la presència del català en la vida cancelleresca va desaparèixer gradualment fins a principis del segle XVIII que va desaparèixer del tot.

    DEURES:

    • Repasseu la classificació de les oracions adverbials i feu l’exercici 18 de la pàgina 363 i el 20 de la pàgina 406.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de maig de 2014

    Com eix pi meravellós,
    mon regne posà tres branques,
    foren tres regnes en un,
    ma corona els coronava.

    “Lo Pi de les Tres Branques”, Jacint Verdaguer ([con]federalista botànic)

    a) L’oració composta

    Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que:

    • verb + que: conjunció > oració substantiva
    • nom + que: pronom relatiu > oració adjectiva
    • article / demostratiu + que: pronom relatiu > (amb nom elidit) adjectiva / (sense nom elidit) substantiva
    Funcions de les oracions substantives
    completives S

    Atr

    CD

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    Ens interessa que el grup funcioni bé.

    La nena sembla que estigui trista.

    Digueu-li que no cridi tant.

    Es queixaven que no els havien atès bé.

    Es va quedar que semblava morta.

    Tinc la impressió que tot anirà bé.

    Estic content que tot vagi bé.

    Escara som lluny que arribin a un acord.

    d’infinitiu S

    Atr

    CD

    CRV

    CN

    CAdj

    CAdv

    Els agrada fer riure.

    Això és bufar i fer ampolles.

    Van decidir no amagar la veritat dels fets.

    Es va oblidar d’esperar-los.

    En Joan té la certesa de ser acceptat.

    Són incapaços de ballar amb gràcia.

    Encara som lluny d’arribar a un acord.

    de relatiu S

    Atr

    CD

    CI

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    CAg

    Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla.

    Aquesta feina és la que m’agrada.

    Et tornaré allò que em vas deixar.

    Dono aquest llibre a qui el vulgui.

    S’obliden dels que els necessiten més.

    Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè.

    No entenc quin és el problema del que em parles.

    Estic content del que m’expliques.

    Encara som lluny del que ens va prometre.

    La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala.

    interrogativa CD Necessitem saber què va passar

     

    EXERCICIS: 16 (pàg. 357), 1 i 2 (fotocòpia)

    b) Ortografia

    EXERCICIS: 12 i 13 (pàg. 352)

    c) Estilística

    EXERCICI: 5 a)-j) (pàg. 354)

    DEURES:

    Feu els blocs 3, 4 i 5 de la fotocòpia.

    Acabeu de revisar les oracions de l’exercici 5 de la pàgina 354.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de maig de 2014

    a) Fonètica

    EXERCICIS: 8 i 9 (pàg. 351-352)

    b) Les oracions substantives

    oracions-compostes

    c) Història de la llengua

    Us faig un esquema amb les quatre idees bàsiques que heu de saber de Ramon Llull:

    • cronologia: últim terç segle XIII – principis del segle XIV
    • plurilingüisme
    • obres: Blanquerna, Fèlix, Llibre de contemplació en Déu…
    • impuls del català com a llengua literària

    En aquest enllaç hi trobareu  més informació per preparar-vos el tema.

    DEURES:

    • Repasseu l’estructura i les funcions de les oracions substantives i acabeu de fer l’exercici 16 de la pàgina 357.
    • Ompliu els buits de l’exercici 13 de la pàgina 352 amb les grafies adequades.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 26 de novembre de 2013

    Quina fred!

    a) Els pronoms relatius

    Avui ens hem introduït al món de les oracions de relatiu. Per fer-ho, hem comentat el quadre general de les oracions simples i de les oracions compostes.

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els quals les quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    RECORDEU: La forma del pronom relatiu la determina la funció que fa en l’oració de relatiu.

    EXERCICI: 18 (pàg. 118)

    b) El català central

    EXERCICI: 4 (fotocòpia)

    DEURES:

    • Indiqueu el tipus d’oració i la funció del pronom relatiu de l’exercici 12 de la pàgina 115.
    • Llegiu-vos les característiques del balear.

    Bon profit… i fins dijous!

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 17 de maig de 2012

    Tarda d’estuba…

    a) L’oració composta

    Hem comentat la classificació de les oracions adverbials. Recordeu que les oracions adverbials fan la funció de complement circumstancial.

    Fixeu-vos bé en els usos de per què, perquè i per a què:

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

     per què = per quina causa

    2) Pronom relatiu

     per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

     perquè = ja que

     2) Conjunció final

    perquè = amb la finalitat que

    3) Perquè substantiu

    perquè = motiu

    1) Pronom interrogatiu (amb el verb servir)

     per a què = per a quina causa

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    EXERCICIS: 16 (pàg. 357), 20 (pàg. 364)

    b) Majúscules

    EXERCICI: 3 (pàg. 385)

    DEURES:

    • Repasseu la classificació de les oracions adverbials i feu els exercicis 17, 18 i 19 de les pàgines 363 i 364.
    • Descarregueu-vos aquest petit recull de qüestions de normativa.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 15 de maig de 2012

    a) Fonètica sintàctica

    EXERCICI: 2 de la fotocòpia

    b) L’oració composta

    Funcions de les oracions substantives
    completives SAtr

    CD

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    Ens interessa que el grup funcioni bé.La nena sembla que estigui trista.

    Digueu-li que no cridi tant.

    Es queixaven que no els havien atès bé.

    Es va quedar que semblava morta.

    Tinc la impressió que tot anirà bé.

    Estic content que tot vagi bé.

    Escara som lluny que arribin a un acord.

    d’infinitiu SAtr

    CD

    CRV

    CN

    CAdj

    CAdv

    Els agrada fer riure.Això és bufar i fer ampolles.

    Van decidir no amagar la veritat dels fets.

    Es va oblidar d’esperar-los.

    En Joan té la certesa de ser acceptat.

    Són incapaços de ballar amb gràcia.

    Encara som lluny d’arribar a un acord.

    de relatiu SAtr

    CD

    CI

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    CAg

    Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla.Aquesta feina és la que m’agrada.

    Et tornaré allò que em vas deixar.

    Dono aquest llibre a qui el vulgui.

    S’obliden dels que els necessiten més.

    Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè.

    No entenc quin és el problema del que em parles.

    Estic content del que m’expliques.

    Encara som lluny del que ens va prometre.

    La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala.

    interrogativa CD Necessitem saber què va passar

    EXERCICIS: 3, 4 i 5 de la fotocòpia, 16 (pàg. 357)

    c) Conflicte lingüístic: bilingüisme i diglòssia

    Hem revisat el concepte de bilingüisme. Recordeu que és un concepte ambigu. Per simplificar podem parlar de tres classes de bilingüisme segons l’àmbit en què ens fixem:

    1. bilingüisme individual: l’àmbit és cada individu aïllat
    2. bilingüisme territorial: l’àmbit és l’estructura política d’un estat, d’una regió…
    3. bilingüisme social: l’àmbit és una comunitat dins d’una estructura política.

    Fishman destria quatre grups de relació entre el bilingüisme i la diglòssia:

    1. diglòssia i bilingüisme
    2. bilingüisme sense diglòssia
    3. diglòssia sense bilingüisme
    4. ni bilingüisme ni diglòssia

    Fixa’t com hem representat aquests grups de relació amb els gràfics:

    Recordeu que Fishman considera el bilingüisme un tret de la conducta individual i la diglòssia, un fenomen de caràcter social.

    Si voleu aprofundir més en alguns conceptes de sociolingüística, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Analitzeu la funció sintàctica de les oracions subordinades de l’exercici 16 de la pàgina 357.
    • Repasseu els conceptes de bilingüisme i diglòssia.

     

     

    Article complet

  • Dijous, 10 de maig de 2012

    a) Fonètica

    EXERCICI: 1  de la fotocòpia

    b) L’oració composta

    Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que:

    • verb + que: conjunció > oració substantiva
    • nom + que: pronom relatiu > oració adjectiva
    • article / demostratiu + que: pronom relatiu > (amb nom elidit) adjectiva / (sense nom elidit) substantiva

    EXERCICIS: 1 i 2 de la fotocòpia

    DEURES:

    • Analitzeu les oracions subordinades dels exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Feu la transcripció fonètica de les grafies subratllades del segon text de Viatges i flors.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme