RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘per a què’

  • Dilluns, 28 de gener del 2019

    Resultat d'imatges de sant tomas aquino fiesta

    a) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència, els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    Hem repassat alguns casos especials a partir d’aquest exercici:

    Hi ha expressions lexicalitzades que estan formades per una preposició i un substantiu. Aquestes expressions s’escriuen aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d’un nom elidit o sobreentès. Aquests sintagmes preposicionals funcionen com un nom. Per exemple:

    • una contrarellotge (‘cursa contra rellotge’) [variable com a nom: tres contrarellotges; invariable com a adjectiu: tres curses contrarellotge]
    • un forabord (‘motor fora bord’)
    • un sensepapers (‘persona sense papers en regla’)
    • un sensesostre (‘persona sense una llar pròpia’)
    • un sensefeina (‘persona desocupada, que no troba feina’)
    • un sensellar
    • sensellarisme.

    Expressions lexicalitzades com sensepapers, sensesostre i sensefeina s’havien escrit separadament (sense guionet) fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016. Són invariables: el sensesostre / els sensesostre.
    [Optimot, fitxa 7686/3]

    b) Per què, perquè, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servirutilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    RECORDEU:

    • Per què has deixat la cadira allà?
    • Perquè aquí em fa nosa. [causa] / Perquè no entri ningú més a l’aula. [finalitat]

    DEURES:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de novembre de 2014

    Gràcies a Kate Middelton tots els lectors del Pronto saben què és la hiperèmesi gravídica.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 7, 8 i 9

    a) Perquè, per què, per a què

    Hem acabat de corregir “L’home que compta“.

    Després hem fet un dictat. Aquestes són les oracions que hem dictat:

    • Ningú no sabia per a què servia aquell aparell tan estrany. [pronom interrogatiu finalitat]
    • Digue’m per què hi vas anar. [pronom interrogatiu]
    • Ha arribat tard perquè se li ha espatllat el cotxe. [conjunció causal]
    • No hi vull anar perquè ja n’estic tip. [conjunció causal]
    • No sé per què m’ho fa, això! [pronom interrogatiu]
    • M’agradaria saber el perquè de la seva actitud. [substantiu]
    • Et vindré a buscar perquè m’acompanyis a comprar roba. [conjunció final]
    • No m’heu explicat les raons per què ahir no vau venir. [pronom relatiu]
    • Li vaig preguntar per què no m’havia trucat i no va saber què dir-me. [pronom interrogatiu]

    b) L’exposició oral: avaluació

    Hem comentat la graella que ens servirà de base per elaborar la rúbrica d’avaluació de les nostres activitats d’expressió oral.

    Podeu trobar el model de rúbrica, el vídeo i l’avaluació en aquest enllaç.

    DEURES:

    • Elaboreu el guió per participar en la taula rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”.
    • Trieu els cinc aspectes més importants per avaluar l’activitat d’expressió oral.
    • Feu el segon exercici de la fotocòpia dels signes de puntuació.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 6 de novembre del 2014

    Tot esperant l’11-N.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 5 i 6

    a) Les enumeracions

    Hem comentat l’oració següent:

    • *Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió, l’usat en l’àmbit de l’ensenyament o el llenguatge administratiu.
    • Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió… També és el que usem en l’àmbit de l’ensenyament i en el llenguatge administratiu.

    Fixeu-vos que és millor fer frases curtes i que cal fer servir els signes de puntuació de manera correcta per organitzar l’oració.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir, utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Hem comentat el títol de l’article d’Ada Castells. Encara que la majoria heu pensat que el títol ja estava bé perquè fa referència al profit (finalitat) que traiem de llegir, ens hem adonat que en l’article hi ha respostes que fan referència als motius (causa): Llegim perquè així ampliem els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses.

    També hem llegit la primera part del conte “El senyor que compta” i hem revisat els perquès.

    [Segons el Diccionari castellà-català, l’equivalent genuí l’expressió no estar para bromas és no estar per brocs (o per romanços).]

    c) Ortografia: la vocal neutra

    Primer gran dictat del curs. Els guanyadors han sigut la Núria P. i en Xavier P.

    Aquestes són les paraules que us he triat per dictar:

    albercoc
    alcàsser
    assemblea
    avantatge
    cànem
    efeminat
    emparar
    enrevenxinar
    enyorar
    ermini
    estamordir
    estendard
    galàpet
    gelea
    javelina
    latrina
    malenconia
    majorama
    meravella
    monestir
    punxegut
    ràfega
    rancor
    resplendir
    sanefa
    sarbatana
    setí
    sometent
    temptejar
    vernís

    DEURES:

    • Acabeu de repassar el conte.
    • Feu el primer exercici de la fotocòpia de repàs dels signes de puntuació.

    Fins dimarts (11-N)!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme