RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘precisió lèxica’

  • Dilluns, 25 de febrer del 2019

    RCD Espanyol

    deport 
    m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.

    b) Les enumeracions

    Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Pacol’Enricla Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.

    Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.

    • El ponent va insistir en la claredat, el rigor i l‘oportunitat de l’obra analitzada.
    • Es van signar convenis de cooperació i d‘intercanvi amb universitats de Bèlgica, de França i dels Estats Units.
    • Aquesta oficina es dedica a recollir i a tramitar els suggeriments i les queixes dels ciutadans.Però:
    • Aquesta empresa té sucursals a França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.
    • Cal entendre el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra en el seu context temporal.

    [Referència: Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    c) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

      • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
      • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
      • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
      • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
      • Diners: cabals caudals
      • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
      • Enderrocs: runa ruïna
      • Fer menys fosc: aclarir clarificar
      • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
      • Màquina, artefacte: giny enginy
      • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
      • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
      • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
      • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
      • Produir una obra musical: compondre composar
      • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
      • Que té una gran fama: famosa afamada
      • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
      • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 26 d’abril del 2018

    MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]

    MANEL 
    Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
    Fon.: 
    mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
    Intens.: 
    Manelet; Manelic; Maneló.

    [Diccionari Català-Valencià-Balear]

    a) Les enumeracions

    [Unitat 4, activitat 7]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 4, activitat 9]

    Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudorfortorferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).

    No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor mala olor (de), que són les formes estàndards.

    [Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]

    DEURES:

    • Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de març del 2018

    Els cadarns de març fan mal de curar

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Elements lingüístics:

    1. Connectors metatextuals
    2. Pronoms personals de 1a persona
    3. Mots i expressions valoratius
    4. Preguntes retòriques
    5. Connectors lògics
    6. Perífrasis d’obligació
    7. Construccions impersonals i passives reflexes

    Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecteelementproblemàticaqüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuarrealitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).

    Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.

    [Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]

    [Unitat 2, activitat 10]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 27 de febrer del 2018

    Sí que fa caloreta a la Coma Cros…

    a) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els diferents tipus d’arguments.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de febrer del 2018


    En quina varietat dialectal canta?

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments de les bases dels premis Francesc Candel.

    b) L’exposició oral

    c) La precisió lèxica

    [Unitat 2, activitat 5]

    Perquè el nostre discurs guanyi precisió podem tenir en compte els consells següents:

    1. defugir-hi l’ús de mots jòquer com cosafertenir, etc.
    2. vetllar per la distinció clara de termes semblants i, doncs, enganyosos (immune impuneinfringir / infligir)
    3. evitar els mots crossa i tota mena d’elements sobrers o distractors
    4. parlar amb lentitud per poder afinar en les formulacions i no haver-les de reparar a posteriori
    5. fer servir els termes que anomenen exactament allò de què parlem (i explicar-los si cal).

    [Text extret del blog Aprendre llengües d’Enric Serra]

    • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
    • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
    • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
    • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
    • Diners: cabals caudals
    • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
    • Enderrocs: runa ruïna
    • Fer menys fosc: aclarir clarificar
    • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
    • Màquina, artefacte: giny enginy
    • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
    • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
    • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
    • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
    • Produir una obra musical: compondre composar
    • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
    • Que té una gran fama: famosa afamada
    • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
    • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns dos minuts, en què exposeu la tasca de la Fundació, expliqueu la finalitat de la Trobada i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. Recordeu que heu de seguir el guió que hem esbossat a classe. [Unitat 2, activitat 6]

    Fins dimarts! I porteu cadenes…

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de desembre de 2016

    Hi veieu l’ovni?

    a) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, el pot encapçalar la preposició a.

    • En Pere portarà el vi. [Aquesta vegada en Pere no vindrà sense res.]
    • El vi el portarà en Pere. [No patiu: hi haurà vi.]
    • En Pere portarà l’avi. [En Pere vindrà acompanyat.]
    • A l’avi / L’avi el portarà en Pere. [Aquesta vegada l’avi no es quedarà sol a casa.]

    b) La nominalització

    La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d’altres categories (verbs, adverbis, adjectius, etc.). Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una oració o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil de llegir. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevingui més àgil i clara.

    c) La precisió lèxica

    1. Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat / aparell
    2. Allò que hom deixa en el testament: llegat / legat
    3. Color marró d’aspecte terrós: sèpia / sípia
    4. Conjunt de cabells d’una persona: cabellera / melena
    5. Diners: cabals / caudals
    6. Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar / creuar
    7. Enderrocs: runa / ruïna
    8. Fer menys fosc: aclarir / clarificar
    9. Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol / ban
    10. Màquina, artefacte: giny / enginy
    11. Massa de farina cuita al forn: pastís / pastel
    12. Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet / fulletó
    13. Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany / esborrador
    14. Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí / peregrí
    15. Produir una obra musical: compondre / composar
    16. Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible / rentable
    17. Que té una gran fama: famosa / afamada
    18. Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport / esport
    19. Semblar per l’aspecte: aparentar / aparençar

    DEURES:

    • Redacteu les frases de la fotocòpia convertint en verbs els substantius que ho permetin.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 28 d’abril del 2016

    Una bufa ben aprofitada…

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat l’exercici de combinacions binàries de pronoms febles.

    “El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.”

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Precisió lèxica

    La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?”, no demana atenció, pregunta si el senten. L’escoltar per sentir avança impulsat per un ús erràtic en castellà d’oírescuchar i el fet que sentir ja el tenim molt ple de significats.

    L’ús apropiat, però, no és cap caprici pedantesc: salva relacions de parella. Dir un “No t’escolto” pot crear un mal ambient del tot innecessari, pot tancar per sempre les portes d’un cor que ja s’obria. I tot perquè volíem que parlés més fort. Els “No t’escolto” dels que parlen per mòbil potser els provoca una mala cobertura però no faciliten la bona comunicació. I els “No t’escolto” de la ràdio diuen ben poc de la professionalitat d’alguns dels nostres locutors.

    Podem escoltar un discurs però no una paraula. Podem escoltar un concert però no un soroll. Escoltem el que demana esforç, el que té un sentit complex. Si escoltem el que hauríem de sentir, perdem el temps. Si sentim el que hauríem d’escoltar, no entendrem res. L’error lingüístic és escoltar el que s’ha de sentir, però l’error humà, el que ens aïlla i ens estanca, és sentir el que s’hauria d’escoltar. Un primer pas modest per superar-lo és no confondre els dos significats.

    Referència: Albert Pla Nualart, “Que ens escoltin no depèn del micro“, Ara, 3 de març del 2011

    DEURES:

    • Feu una sinopsi breu (50-60 paraules) del conte que heu llegit.
    • Fixeu-vos en els criteris d’ús de les combinacions binàries de pronoms febles del web ésAdir.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 21 de gener del 2016

    Joan Collet i  el gir de 360 graus: “Se vogliamo che tutto rimanga com’è, bisogna che tutto cambi.” [21.40]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    activitat 11

    a) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

    • afamada ‘que té molta fam’ / famosa ‘que té una gran fama’
    • aparençar ‘simular’ / aparentar ‘semblar per l’aspecte’
    • ban ‘crida, pregó, edicte’ / bàndol ‘grup de persones que s’enfronta a un altre’
    • cabals ‘diners’ / caudals ‘relatius a la cua’
    • compondre ‘produir una obra musical’ / composar ‘imposar una contribució, una multa’
    • deport ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’ / esport ‘exercici corporal amb intenció lúdica o competitiva’
    • creuar ‘travessar’ / encreuar ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’
    • esborrador ‘que esborra’ / esborrany ‘paper on es fa l’esbós d’un escrit’
    • fullet ‘obra impresa de menys de cinquanta pàgines’ / fulletó ‘fascicle d’una obra literària’
    • legat ‘delegat’ / llegat ‘allò que hom deixa en el testament’

    • cabellera ‘conjunt dels cabells d’una persona’ / melena ‘deposició o vòmit de sang negra’
    • pastel ‘llapis’ / pastís ‘massa de farina cuita al forn’
    • pelegrí ‘persona que per devoció fa la visita a un santuari’ / peregrí ‘rarament vist’
    • rendible ‘que dóna un bon rendiment econòmic’ / rentable ‘que es pot rentar’
    • ruïna ‘restes d’un edifici arruïnat’ / runa ‘enderrocs’
    • sèpia ‘color marró d’aspecte’, ‘mol·lusc’ / sípia ‘mol·lusc’

    El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:

    • adjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.
    • adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb la carta, la llista actualitzada de preus.
    • adjuntar una cosa a algú: Us adjuntem un certificat.
    • adjuntar una cosa a una altra per a algú: Us adjuntem a la carta una còpia de

    [Optimot, fitxa 45/2]

    b) Els accents diacrítics

    Quan apliquem les normes d’accentuació ho fem només a les paraules polisíl·labes. Però potser alguna vegada heu vist paraules monosíl·labes amb accent o paraules polisíl·labes que s’accentuen sense seguir les normes. Es tracta dels accents diacrítics. Repasseu-los.

    DEURES:

    • Feu el resum dels textos que us han de servir per redactar l’informe.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb els element lingüístics que hi falten.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 26 de maig del 2015

    Última setmana de classe…

    a) El gerundi

    Cal que controlem l’ús del gerundi. El gerundi és una forma no personal del verb, i això vol dir que no especifica cap persona. No pot ser, per tant, el verb principal d’una frase, sinó que ha de dependre d’un altre verb conjugat. No podem fer, en comiats de cartes per exemple, el següent:

    • *Esperant notícies seves,

    En català el gerundi només té dues funcions:

    1) Expressa manera, mode:

    • Vaig a la feina caminant (Com va a la feina?)
    • Es passa tota la nit mirant la tele (Com la passa?)

    2) Expressa una acció simultània o anterior a la del verb principal:

    • Arreglant la rentadora es va enrampar (=mentre l’arreglava)
    • Es va tallar fent l’amanida (=mentre feia l’amanida)

    Mai NO podem expressar, amb un gerundi, una acció posterior a la del verb principal:

    • *Va tenir un greu accident morint d’un traumatisme cranial una hora després.

    Pot passar que, a més d’expressar una acció posterior, aquest gerundi incorrecte també porti una càrrega de conseqüència; això vol dir que la frase es pot arreglar usant algun connector que tingui aquest sentit o bé amb un relatiu:

    • *Hi va haver un gran nombre de visitants provocant l’enfonsament de la torre. (Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que va provocar l’enfonsament de la torre.)
    • *Els trens van arribar amb retard creant molts problemes als usuaris. (Els trens van arribar amb retard, fet que va crear molts problemes als usuaris.)

    Val la pena remarcar que encara hi ha altres usos no recomanats del gerundi, un dels quals és molt habitual en llenguatge administratiu, l’anomenat ‘gerundi especificatiu’, perquè fa referència al subjecte de l’oració principal i se’l fa actuar com si fos un adjectiu:

    • *Hem enviat una carta explicant a l’associació totes les activitats previstes.

    Aquest ús és un gal·licisme i caldria evitar aquestes estructures i substituir-les per oracions subordinades adjectives, amb un relatiu:

    • Hem enviat una carta que explica / en què expliquem / en la qual expliquem a l’associació totes les activitats previstes.

    [Text adaptat d’un document del Servei de Català d’Olot-la Garrotxa]

    b) Precisió lèxica

    A l’hora de fer l’exercici de precisió lèxica us heu de fixar en la coherència i la cohesió del text i en el context sintàctic.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme