RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘preposicions’

  • Dijous, 12 de maig del 2018

    A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.

    a) Els complements verbals

    És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’sentossudir-seexercitar-seconsistir, basar(-se) interessar-seinvertirvacil·larengrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.

    Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformarsecomptar, avenir-se, estar d’acordser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.

    La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:

    En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

    Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:

    Al sortir de classe vam anar al cinema.

    b) Els dialectes catalans

    c) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 30 de gener del 2018

    a) Per què, perquè, per a què

    [Unitat 1, activitat 9]

    En les oracions interrogatives el parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

    Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?).

    Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

    Classes Característiques Exemples
    Interrogativa total
    • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
    • •Demanen un o un no com a resposta.
    • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
    Perquè és la més fàcil?
    Interrogativa parcial
    • •Preguntem per una part del contingut de l’oració.
    • La resposta no pot ser o no.
    • •Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
    • •El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.
    Per què no veniu aquest cap de setmana?
    Interrogativa directa
    • •L’expressem com una oració independent.
    • •L’entonem amb un final ascendent.
    • •Escrivim el signe d’interrogació.
    Per què estàs tan content?
    Interrogativa indirecta
    • •La subordinem a una oració principal.
    • •La introduïm amb un verb declaratiu.
    • •L’entonem amb un final descendent.
    • •No escrivim el signe d’interrogació.
    No he sabut mai per què va marxar del poble.

    [Quadre adaptat del blog Aula de català]

    b) Usos de per i per a

    [Unitat 1, activitat 8]

    Es fan servir les preposicions per i per a davant d’un infinitiu de finalitat segons el context en què es troben:

    a) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’una construcció impersonal o passiva. Per exemple:

    Avís: es recomana conduir a poc a poc per a evitar accidents. (L’infinitiu depèn de la construcció impersonal es recomana.)
    L’organisme va ser creat per a col·locar-hi la militància. (Depèn de la passiva va ser creat.)

    b) S’usa la preposició per a si l’infinitiu depèn d’un nom, d’un adjectiu, d’un adverbi o d’un verb que expressa un estat. Per exemple:

    Es venen pastilles per a encendre foc. (L’infinitiu depèn del nom pastilles.)
    Aquesta llet no és bona per a beure. (Depèn de l’adjectiu bona.)
    És massa tard per a anar-hi a peu. (Depèn de l’adverbi tard.)
    Ens fan falta diners per a muntar el negoci. (Depèn de fer falta.)

    c) S’usa la preposició per en les construccions finals quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix.

    En tots aquests casos, tal com estableix la Gramàtica de la llengua catalana, es pot fer la distinció entre les preposicions per i per a segons aquests usos, però també és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu, d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

    [Optimot, fitxa 7700/3]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tant per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per / per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!, Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    c) La notícia

    Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de què consta (titular, cos…); quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir present que han de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on?, per què?). Pel que fa a l’estil, la notícia ha de ser clar, concisa i objectiva.

    El cos és el desenvolupament de la informació. S’hi amplien els detalls i es proporcionen dades complementàries. Ha de presentar una estructura de pir{àmide invertida, de manera que la informació fonamental ha d’aparèixer em primer lloc. Després, han d’aparèixer les dades complementàries o de menor interès.

    [Unitat 1, activitat 5]

    DEURES:

      • Heu assistit com a periodistes a la roda de premsa en què s’ha presentat el Pla de lectura 2020. En la roda de premsa us han lliurat un dossier amb les diapositives de la presentació, juntament amb informació d’altres fonts que les completen. Redacteu una notícia per al diari en què treballeu, d’unes 150-200 paraules, que integri i exposi les dades i el contingut del dossier facilitat als mitjans de comunicació. [Unitat 1, activitat 7, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 23 de maig del 2017

    Qui va rebre el tret?

    a) El gerundi

    Hem repassat l’ús dels gerundis.

    b) Les preposicions

    1. Caiguda de les preposicions

    En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. Per exemple:

    T’adones que estàs fent el ridícul?
    Sempre insisteix que podem canviar les condicions laborals.
    No es tracta de fugir, es tracta que vull refer la meva vida.

    També se sol elidir la preposició quan l’oració subordinada es troba dislocada (o desplaçada). Per exemple:

    Que li va al darrere, no te n’has adonat? / No te n’has adonat, que li va al darrere? 

    Que vingui l’endemà al matí, no hi confio. / No hi confio, que vingui l’endemà al matí. 

    2. El canvi de preposició davant dels infinitius

    Els verbs o altres categories que tenen de complement un sintagma nominal introduït amb a o de mantenen aquestes preposicions quan es tracta d’una subordinada d’infinitiu. En canvi, en els casos en què el sintagma nominal també va precedit de en o amb, aquestes preposicions alternen amb a o de (sovint qualsevol de les dues) quan introdueixen una subordinada en infinitiu. Així, tenim Insisteix en els temes de sempre o Comptava amb això, però Insisteix a (o en) parlar dels temes de sempre i Comptava a (o de, amb) fer això. Tant el manteniment de en i amb com el canvi de preposicions són acceptables, però el canvi és la solució preferible en els registres formals.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    3. Usos de per i  per a davant de nom

    Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al oper als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi si expressa un dels significats següents:

    • destinació o finalitat: Hi ha entrades per a tothom, Cal un plantejament correcte per a la solució d’aquest problema;Aquest producte va bé per a les taques;
    • termini fix referit al futur: Ens plantegem nous objectius per al 2018, Ho heu de tenir llest per a demà;
    • àmbit d’adequació: L’alberg és massa lluny per a ells (‘tenint en compte on són, no arribaran per fer-hi nit’),  Per a la traducció del text, una tarda és poc temps (‘tenint en compte la llargada del text, cal més d’una tarda per fer la feina’), De cop i volta, tot es va fer més feixuc per a ella(‘tenint en compte el canvi de circumstàncies, a ella li va resultar tot més difícil’).

    [Optimot, fitxa 7696/1]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tantper com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per /per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!,Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposicióper, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    4. La preposició davant del complement directe

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persones: tu, ell,ella, nosaltres, vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres. Es va trair a si mateix.

    2. Davant d’un complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona de plural. Per exemple: Sempre ens avisen als mateixos. El sotrac us va espantar als que éreu a l’ascensor.

    3. En l’expressió l’un a l’altre (els uns als altres). Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. Ens cridàvem els uns als altres.

    4. Per desfer ambigüitats en frases comparatives. Per exemple:T’estimava molt, potser més que a la seva mare. L’aconsella com un pare al seu fill.

    5. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu: A l’Anna ja no la veig. Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament.

    6. També en aquells casos en què el complement directe es posposa al complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà. 

    7. Davant de quantitatius amb valor pronominal com ara molts,pocs, bastants, uns quants, uns, uns altres, etc. Per exemple: La notícia va trasbalsar a molts. Els seus raonaments han esgotat a uns quants.

    Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    1. Davant dels pronoms tothom, tots, cadascú, cada u, qualsevol,algú i ningú. Per exemple, es pot dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.

    2. Davant dels interrogatius qui,quin, quants i els relatius el qual, la qual, els quals i les quals quan fan referència a éssers animats, en frases interrogatives, exclamatives i de relatiu per desfer ambigüitats. En les frases següents, la segona opció, amb la preposició a, desfà la possible ambigüitat que hi pot haver en les frases que es donen com a primera opció.

    Qui va lloar el pare?, però A qui va lloar el pare?
    Mira quin concursant va seleccionar la Maria, però Mira aquin concursant va seleccionar la Maria.
    Va preparar els formularis la treballadora, la qual va acompanyar el cap de l’organització, però Va preparar els formularis la treballadora, a la qual va acompanyar el cap de l’organització.Si no hi ha ambigüitat, és preferible suprimir la preposició. Per exemple: Qui vau convidar?

    Ara bé, en les oracions de relatiu explicatives el pronom qui, amb funció de complement directe, va sempre precedit de la preposicióa: Vam contactar amb la Berta, a qui coneixeu tots en aquesta empresa.

    3. Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, es poden introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Els saluda a ells i la Maria i Els saluda a ells i a la Maria.

    [Optimot, fitxa 7701/2]

    5. Les preposicions a i en en expressions de lloc

    Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l’una o l’altra sol dependre de l’element que acompanya i del verb de l’oració. Així:

    • Davant de noms sense determinant en general s’usa la preposició en. Per exemple:
      S’estan en cases d’acollida.
      Ara bé, si el lloc és figurat, s’utilitza la preposició a. Per exemple:
      L’equip de la seva ciutat és a Primera Divisió. 
    • Davant de la majoria de determinants, d’un quantificador o d’un interrogatiu es troben totes dues preposicions. Ara bé, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s’usa només la preposició a. Per exemple:
      Viuen a/en l’edifici verd.
      Ha fet amics en/a moltes ciutats.

      Però:
      Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.
      A quin refugi aneu?
      Davant de un, algun o aquest/aquell, en canvi, és preferible usar en, tot i que si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment també es pot fer servir la preposició a. Per exemple:
      S’estaven en algun indret desconegut.
      En aquest despatx no s’hi pot treballar.  

      Però:
      Vam arribar en/a una esplanada. Si el lloc al qual es fa referència és un lloc figurat, es prefereix la preposició en si s’expressa un concepte molt abstracte, tot i que també s’admet a davant de llocs que es perceben més propers a la localització física. Per exemple:
      Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia. (Concepte amb un alt grau d’abstracció.)
      L’explicació és a/en la pàgina 35.
      La història transcorre a/en la Barcelona medieval.  
    • Davant d’un topònim o nom propi de lloc es fa servir la preposició a. Per exemple:
      Vivim a Andorra.
      Anirem als Estats Units.
      Treballa a Cucurull Traduccions.

    Finalment, si l’ús de la preposició a pot originar ambigüitat, és preferible utilitzar la preposició en o alguna altra, com aradamuntdins, etc. Per exemple:

    He escrit molt en el diari. (Es vol indicar que s’han fet molts articles per al diari.)
    He escrit molt al diari. (Es pot entendre que s’han adreçat moltes cartes al diari.)

    [Optimot, fitxa 48/9]

    6. Les indicacions de temps

    IEC, Les localitzacions temporals en la Gramàtica de la llengua catalana

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de les preposicions en l’article sobre el comerç just.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 26 de maig del 2016

    Últim dia de classe.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2.1

    a) Canvi i caiguda de les preposicions

    La preposició en es canvia per a (o de, segons el context) davant d’infinitiu quan no té sentit temporal (si expressa temps, és correcta: En arribar les pluges, tothom se n’anava). Aquest fenomen acostuma a passar en verbs que regeixen la preposició en. Per exemple:

    Pensa en la renovació del seu contracte; però Pensa a renovar-li el contracte (o de renovar-li el contracte).

    La democràcia consisteix en la participació del poble en la política; però La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.

    Sempre insisteix en els mateixos errors; però Sempre insisteix a comentar els mateixos errors.

    El mateix canvi és recomanable amb la preposició amb davant d’infinitiu. Per exemple:

    Compteu amb mi per al regal d’aniversari; però Compta a (o devendre el pis abans de final d’any.

    S’acontenta amb el que té; però No s’acontenta a (o de) amoixar-li la cara.

    En el cas de la preposició amb, però, és admissible mantenir aquesta preposició davant d’infinitiu en les expressions haver-n’hi prou amb itenir-ne prou amb. Per exemple:

    Crec que no n’hi ha prou amb (o de) disculpar-se.
    Ja en té prou amb (o de) llegir quatre ratlles del llibre.

    [Optimot, fitxa 183/4]

    Les preposicions febles a, de, en i amb cauen davant de la conjunció que. Per exemple:

    Aquest nen no està acostumat a les paraules dolces; però Aquest nen no està acostumat que li parlin dolçament.

    Han parlat d’uns assumptes personals; però Han parlat que demà farà bon temps.

    Sempre està pensant en ell mateix; però Pensa que hauràs de vèncer tota mena de dificultats.

    No n’hi ha prou amb una bona acció; però No n’hi ha prou que et portis bé.

    En alguns casos és recomanable intercalar el mot fet entre la preposició i la conjunció que (o algun altre connector d’enllaç, segons el context) perquè si no pot quedar una construcció forçada o, fins i tot, incorrecta. Per exemple:

    Hi va haver problemes tècnics de so deguts al fet que va ploure; i noHi va haver problemes tècnics de so deguts que va ploure.

    Vaig a la tintoreria perquè m’arreglin el vestit; és preferible a Vaig a la tintoreria que m’arreglin el vestit.

    Cal anar amb compte de no confondre la conjunció que amb el pronom relatiu què (equivalent a el qual, la qual, etc. quan és relatiu, i a quina cosa quan és interrogatiu), cas en què es manté la preposició que hi hagi al davant. Per exemple:

    La noia de què em parles ja la coneixia (equivalent a La noia de la qual em parles…)
    El cas a què et refereixes no el tinc estudiat
    (equivalent a El cas al qual et refereixes…)
    No sé en què pensa quan diu això (equivalent a No sé en quina cosa pensa…)

    [Optimot, fitxa 6729/2]

    b) El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps (‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar,descriure, gravar, retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/3]

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 3 de novembre del 2015

    N’hi ha que de la cercavila en diuen passacarrers… [01:55]

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 6
    • activitat 7

    a) Revisió i correcció de textos

    1. …en canvi, el professor Voro que utilitza el valencià accentua de forma tancada moltes ‘es’.
    2. En aquest vídeo he identificat algunes paraules del català occidental […], la terminació d’alguns verbs en “r”, connectors com pues, verb vorem i pronunciacions enllaçades […], defineixen que la persona que fa la presentació oral utilitza un català occidental.
    3. Finalment, a nivell de vocabulari existeixen vàries paraules característiques, com xic, agarrar, aixina, faena, etc.
    4. Utilitza paraules diferents al nostre vocabulari com xics i eixes, nosaltres diguem nens i aquests.

    Ens hem fixat sobretot en l’ús dels signes de puntuació i de la cursiva

    b) L’expressió de la causa i de la finalitat amb per i per a

    Es fa servir la preposició per o per a segons què hi ha darrere d’aquestes preposicions. Quan van seguides d’un infinitiu, cal fer servir l’una o l’altra segons el significat que expressin en cada context:

    Causa 

    En molts casos es considera incorrecte fer servir la preposició per davant d’un infinitiu simple quan es vol expressar causa o motiu:

    Tanquem per no tenir clients. (caldria dir, per exemple: Tanquem perquè no tenim clients)
    La moto va quedar aturada per trencar-se la corretja. (caldria dir, per exemple: La moto va quedar aturada perquè es va trencar la corretja)

    Ara bé, hi ha frases amb valor causal en què s’accepta la preposició per davant d’un infinitiu simple:

    Us volem donar les gràcies per donar-nos suport.
    La penalització per no presentar els treballs amb puntualitat es decidirà demà. 

    Convé tenir en compte que amb aquest valor sempre són correctes les frases en què la preposició per va seguida d’un infinitiu compost:

    Això et passa per no haver-me volgut escoltar.
    El van detenir per haver comès una desena de robatoris.

    Acció pendent d’execució 

    Per indicar la idea que una acció o una situació encara no s’ha esdevingut o que és imminent que s’esdevingui, es fa servir la preposició per seguida d’infinitiu. Per exemple:

    Abans de plegar tinc molta feina per fer.
    Estic per dir-li que no torni.

    Concessió 

    La preposició per davant d’infinitiu també pot expressar el significat ‘encara que’. Per exemple:

    Per tenir l’edat que té, es conserva bé.
    Trobo que les coses li han anat prou bé, per venir d’on ve.

    Destinació o finalitat 

    Si darrere de la preposició hi ha un infinitiu que té valor de destinació o finalitat, es fa servir la preposició per quan, a més del valor de finalitat, es fa referència al motiu pel qual s’actua i, per tant, quan la preposició vol dir ‘amb la intenció de’. Per exemple:

    Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició. (‘amb la intenció de veure la nova exposició’)
    S’ha estirat a la gandula per prendre el sol. (‘amb la intenció de prendre el sol’)

    En canvi, es fa servir la preposició per a en els altres casos. Per exemple:

    Si ve el teu germà, ho aprofitaré per a parlar-li del viatge.
    Aquestes eines serveixen per a escatar el calaix. 

    Aquesta distinció presenta, en la pràctica, certes dificultats i pot variar segons els diferents parlars. Per aquest motiu, malgrat que la normativa distingeix l’ús de per per a davant d’infinitiu segons el valor de la preposició i és, per tant, l’ús adequat en contextos marcadament formals, avui dia hi ha obres i autors que, amb aquests valors de destinació, accepten l’ús exclusiu de per davant d’infinitiu.

    [Optimot, “Fitxa 7215/3”]

    DEURES:

    • Argumenteu les afirmacions de l’article “Literatura, per a què?” d’Ada Castells. Feu servir arguments propis.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 21 de maig del 2015

    Resultat d'imatges de Teresa Forcades

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les solucions de l’exercici 3:

    1. amb qui / amb la qual
    2. en què / en els quals
    3. dels quals
    4. amb qui / amb el qual
    5. de la qual
    6. el que / allò que
    7. les que
    8. on / en què / en el qual
    9. a què / a les quals
    10. amb què / amb la qual
    11. a què / a les quals
    12. a qui / al qual

    b) Les preposicions

    La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que,de la mateixa manera que. Per exemple: En Joan camina com el seu pare és el mateix que En Joan camina igual que el seu pare.

    En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d’acord amb la condició d’un, en/amb funció de. Per exemple:

    La música com a teràpia.
    M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà?
    El meu germà, com a responsable del club de lectura, ha fet una bona anàlisi del llibre.
    Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent. 

    De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir acom o pot alternar amb com, segons els parlars. Això acostuma a passar davant de noms determinats per articles (el, la…), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposicióde. Per exemple:

    És un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l’any.
    Me l’han presentat com el seu marit.
    Tot i que no ho és, aquesta noia és coneguda com una amiga del director.
    Està considerat com quelcom extraordinari.
    Avui considerem parlar d’aquest escriptor com de rigor. 

    Tenint en compte aquesta informació, tant es pot dir:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com a compositor de sardanes més veterà 

    com:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà. 

    Cal tenir en compte, però, que l’última construcció determinada per el és pròpia d’un nivell formal de la llengua i en certs casos és preferible no posar-hi el determinant o bé utilitzar un altre recurs. Per exemple: Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

    Referència: Optimot, fitxa 7210/1

    c) La roda de premsa

    Hem assistit a tres grans rodes de premsa gràcies a la implicació de les entitats i dels periodistes.

    Per a les entitats, oferir una informació de manera rigorosa i eficient és imprescindible. D’una banda, perquè som coneixedores de la dificultat que sovint suposa incorporar la nostra tasca dins de l’agenda informativa. D’altra banda, perquè fer de les nostres activitats i objectius un fet noticiable, sovint implica desvirtuar la qualitat dels nostres continguts. Per aquest motiu, cal saber planificar diferents estratègies de comunicació tenint en compte les necessitats dels mitjans.

    El tema: ha de ser rellevant i estar ben enfocat. Hi hauria d’haver un únic tema central, el qual s’haurà de desenvolupar oferint dades que ajudin en la contextualització. Exemples de temes atractius per als mitjans serien nous projectes, la presentació d’un balanç de gestió anual, d’una campanya de sensibilització… Sempre hi ha d’haver un fet noticiable.

    Els portaveus: convé que en una roda de premsa hi intervinguin dues o tres persones que estiguin preparades per fer una exposició oral en públic, ben estructurada i atractiva. Les intervencions seran ordenades. Es recomana que no es perllonguin més de 10 minuts per persona i que es prepari material de suport, com ara diapositives.

    L’estructura: començarà la persona amb un càrrec més rellevant a l’entitat, que donarà la benvinguda als mitjans, es presentarà i oferirà la informació més important. Donarà la paraula a les altres persones que intervinguin, les quals desenvoluparan altres aspectes secundaris.

    La durada: les intervencions dels portaveus no hauria de superar mai els 10 minuts per persona. Al final s’ha d’obrir un torn de preguntes, que respondrà el portaveu més adient, en cas d’haver-n’hi més d’un. Les respostes a les preguntes han de ser concretes, completes i breus.

    Text extret del web d’Enginyeria sense Fronteres

    DEURES:

    • A partir de les anotacions fetes en la roda de premsa, escriviu un reportatge breu (unes 300 paraules) per a una publicació d’àmbit local sobre la presentació de l’entitat.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de maig del 2015

    On és l’estiu?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Referència: Optimot, fitxa 7383/2

    b) Les preposicions

    La norma de la caiguda de preposicions és sens dubte la que crea més problemes  de totes les de sintaxi, i la que menys s’ha assimilat, però, a més, sembla que en aquest cas Fabra només va reintroduir una part del sistema medieval en què estava integrada. Va prescriure que caiguessin les preposicions febles de règim verbal davant un que però no –com calia esperar si s’adopta la sintaxi dels clàssics (o l’actual d’altres llengües romàniques)– davant una interrogativa indirecta. Cau el de que poso entre parèntesis a (1) “L’èxit depèn (de) que la maniobra surti bé” però no a (2) “L’èxit depèn (de) si la maniobra surt bé”. I, com va tornar a recalcar Solà a la seva última lliçó, la immensa majoria de professionals –inclosos
    els de l’IEC– no veuen cap problema en la no-caiguda a (2) i, en canvi, condemnen sense pal·liatius la no-caiguda a (1).

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persona: tu, ell, ella, nosaltres,vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres.
    2. En l’expressió l’un a l’altre. Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. 
    3. Per desfer ambigüitats en frases comparatives si ja s’han esgotat altres recursos. Per exemple: T’estimava molt, potser més que a la seva mare. 
    4. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu:
      A l’Anna ja no la veig.
      Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament. 
    5. Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    — Davant dels pronoms tothom, tots i ningú. Per exemple, podem dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.
    — Davant dels pronoms qui, el qual, la qual, els quals i les quals. Tant podem dir A qui van assassinar? com Qui van assassinar?
    — Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, els podem introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Saluda a ells i la Maria Saluda a ells i a la Maria.

    Referència: Optimot, fitxa 7366/2

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre el comerç just. Fixeu-vos en l’ús de les preposicions.
    • Busqueu informació de les entitats següents i porteu-la a classe:
    1. Eicascantic
    2. Asendi
    3. El Caliu: Xarxanet i TV3 a la carta

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 de novembre del 2014

    Abans que res, una introducció a l’obra d’Antoni M. Badia i Margarit.

    a) Les preposicions: per i per a

    Hem comentat la traducció que ha fet el diari Ara d’un titular d’El Mundo.

    mundo

    b) La formació de paraules: la composició

    Taula rodona és un compost: és un sintagma lexicalitzat que no fa referència a la forma de la taula sinó a un debat públic d’un tema amb diversos participants. Fixeu-vos que, tot i ser un compost (els significat del sintagma és diferent de la suma del significat de les dues paraules), s’escriu separat.

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • el substantiu no-res i els compostos formats amb el prefix no i un substantiu: la no-violència [Els adjectius i els adjectius substantivats no duen guionet: un moviment no violent, els no violents.];
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, utlra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic [però, porto-riqueny].

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    DEURES:

    • Feu el qüestionari d’avaluació que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme