RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Dimarts, 22 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de reloj de arena gif

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Manuel Baixauli, Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 17 de maig del 2018

    Com hem de dir les hores en català? (i altres temes)

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    a) Els pronoms febles

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Evidentment, ho ha fet ràpidament perquè ha actuat àgilment. > [ús abusiu dels adverbis acabats en -ment] sens dubte, de pressa, de manera àgil
    2. Hem observat les principals diferències dels animals analitzats. > [adjectiu davant del nom] les diferències principals
    3. L’Administració vol conscienciar els ciutadans del tema de l’ecologia. > [poca precisió lèxica] sobre els problemes mediambientals
    4. L’aprovació de la llei de pobresa energètica s’haurà d’endarrerir. > [nominalització] La llei de pobresa energètica s’haurà d’aprovar més endavant
    5. L’associació de veïns ha demanat un millor asfaltatge dels carrers i un disseny més correcte dels trajectes dels autobusos. > [nominalització] que s’asfaltin millor els carrers i que es dissenyin millor els trajectes dels autobusos
    6. La disposició entrarà en vigor a partir de la seva publicació. > [nominalització i abús del possessiu]quan es publiquin
    7. La victòria va ser deguda a la preparació de l’atleta. > [estructura passiva] Gràcies a la preparació, l’atleta va guanyar.

    DEURES:

    • Llegiu les dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli i compareu-les.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de maig del 2018

    La criatura

    a) Els pronoms febles

    Hem analitzat els pronoms febles del conte “La criatura” de Manuel Baixauli.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Biel Mesquida va publicar L’adolescent de sal l’any 1975. > [expressió poc concisa] el 1975
    2. Com a representants dels veïns, entrarem tots ensems a la reunió. > [paraula d’ús poc corrent] junt, plegats
    3. Com que no hi ha anat documentat, l’han sancionat. > [cacofonia] anava sense documents
    4. Durant l’últim any, la qüestió dels actes delinqüents ha experimentat un augment més gran que no en els altres anys. > [poca precisió lèxica i construcció sintàctica enrevessada] els actes delictius han augmentat més que en els anys anteriors
    5. Els dos veïns van anar a passejar amb llur fill. > [paraula d’ús poc corrent] el seu
    6. Els lladres encastaren el cotxe a l’aparador de la joieria. > [passat simple] van encastar
    7. Estàvem buscant un jove que no havíem vist mai amb el nostre company Jordi. > [ambigüitat]

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2018

    A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.

    a) Els complements verbals

    És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’sentossudir-seexercitar-seconsistir, basar(-se) interessar-seinvertirvacil·larengrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.

    Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformarsecomptar, avenir-se, estar d’acordser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.

    La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:

    En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

    Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:

    Al sortir de classe vam anar al cinema.

    b) Els dialectes catalans

    c) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 2 de maig del 2017

    Un anunci.

    Ens hem fixat en l’eslògan (“Digues-l’hi en gran”) i en la coherència i l’adequació en l’ús dels pronoms.

    a) Ortotipografia

    Hem comentat l’ús de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i les cometes.

    b) El català septentrional o rossellonès

    La lectura d'”El gall de bosc” de Jordi-Pere Cerdà ens ha servit per comentar algunes característiques del català septentrional:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: t’estimi (vs. t’estimu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi no: Era pas general
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: armada (‘exèrcit’), mere (‘alcalde’), te les molsir (col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu), merci (‘gràcies’), És la cinc? (construcció en singular per demanar l’hora)
    • mots característics: haver (‘tenir’), pallagot (‘noi), gonya (‘ganyota’), botàs (‘resclosa’), espletir (‘esbravar’), trumfes (‘patates’), pesuc (‘feixuc’), graular (‘grallar’), molsir (‘munyir’), jubilació (‘alegria’), arremit (‘arraconat’), pellot (‘drap’), afram (‘grup de persones afamades’), nina (‘noia’), tonquinesa (‘siamesa’), bruit (‘soroll, fressa’), quitllar (‘posar dret’), pioc (‘gall dindi’), pago (‘paó)

    c) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Completeu els buits del text de la fotocòpia.
    • Escriviu la ressenya del conte que hàgiu triar. La ressenya ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’abril del 2017


    De la banda sonora d'”Imaltzin”.

    a) Els pronoms febles

    El pronom de datiu pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de de quan complementen preposicions i locucions com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) El balear

    La lectura d'”Imatlzin” de Biel Mesquida ens ha servit per parlar de les característiques dialectals del balear:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na
    • mots característics: burotar (‘fer gargots’), plagueta (‘llibreta’), retxa (‘ratlla’), horabaixa (m. o f., ‘tarda. capvespre’), i busques (‘i escaig’), dois (‘disbarats’), crull (‘esquerdes’), llosca (‘burilla’), escarrufar (‘esgarrifar’), trull (‘fressa’), verrim (‘engrut’), botifarres (‘nobles’), fufa (‘vulva’), bolla (‘bola’)

    El diftong tònic [ij] únicament existeix en alguns parlars baleàrics en formes de primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant seguida de iar (estud[íj]) i en algun nom (nov[íj] o f[íj], aquest darrer amb la [j] derivada de la iodització).

    Els dos paradigmes, el de l’anomenat article general i el de l’anomenat baleàric o salat, conviuen a les Illes Balears. L’article baleàric és propi dels registres menys formals de la llengua oral. Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre hi ha usat l’article general. Tots dos són, doncs, acceptables malgrat que no es puguin usar indistintament. La presència d’un o d’altre depèn del context i del registre emprat.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    c) Estilística

    Hem llegit dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli:

    Espiral (1998): “IV. Desert”

    Joan Cortell despertà sobtadament de la sesta i tardà no pocs segons a superar l’efecte enlluernador del sol. Feia hores que s’havia ajagut, fatigat, sota l’ombra espessa de la figuera que adornava el seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificultaven comprendre que es trobava en un paisatge erm, ple d’infinits camins, de prominències, de clots i de cruïlles. Es va incorporar, caminà en una direcció qualsevol amb l’esperança d’arribar a un lloc identificable. No tingué fortuna: com en un laberint, tots els indrets on aplegava eren calcats al punt de partida. Joan Cortell mirà cap amunt, desmoralitzat, i no veié el cel sinó una massa enorme, fastigosa, que potser no tingué temps d’identificar com la llengua d‘un servidor, que l’havia capturat amb la palma de la mà i es disposava, immediatament, a engolir-lo.

    Espiral (2010): “Desert”

    Desperta sobtadament de la migdiada i a penes pot obrir els ulls: el sol l’enlluerna. Fa hores que s’havia gitat, exhaust, a l’ombra d’una figuera del seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificulten comprendre que es troba en un paratge erm, solcat d’infinits camins i cruïlles.

    S’incorpora, camina en qualsevol direcció buscant un lloc conegut. No hi ha sort: tots els indrets on aplega són calcats al punt de partida. On és la figuera? On el xalet?

    Mira cap amunt. No veu el cel, sinó una massa enorme, humida, movedissa, que no pot identificar com la meua llengua perquè abans que ho faça llepe la palma de la mà amb què l’he capturat i me l’empasse.

    Després, hem fet una llista dels canvis que hi ha introduït l’autor:

    • distribució del text en paràgrafs
    • ús de formes dialectals
    • tria de formes menys formals
    • simplificació sintàctica
    • presència més directa del narrador

    Tot i que no ens hem posat d’acord sobre quin text era millor, i per tant sobre la necessitat de revisar el text, hem comentat la justificació de l’autor:

    Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    En conclusió, tants caps, tants barrets.

    DEURES:

    • Ompliu els buits de la ressenya del llibre de Martí Gironell.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 d’abril del 2017

    Portada

    Portada Joan Orpí

    Una recomanació per Sant Jordi: un bon exemple de llibertat lingüística.

    a) La variació lingüística: els registres

    El concepte de formalitat es basa sobretot en el tipus de relació que el discurs estableix entre els interlocutors o, més precisament entre els ros socials que assumeixen en l’acte comunicatiu. Els indicadors més visibles de formalitat són les formes de tractament amb què ens adrecem al nostre interlocutor i el grau de personalització (implicació personal) en el discurs.

    La màxima formalitat pot implicar una accentuació de les formes respectuoses i de distanciament, pròpies de les ocasions solemnes o de les relacions entre interlocutors jeràrquicament molt allunyats, com els tractaments protocol·laris, i també l’aparició d’altres elements associats habitualment a aquest tipus de discurs i rarament presents en els discursos menys formals: àdhuc, ensems, llur.

    Aquí és també aclaridora la distinció entre l’àmbit públic o privat de la comunicació. En els actes públics o en espais dels mitjans de comunicació hi pot haver situacions en què es vol establir una relació de màxima proximitat entre els participants i amb l’audiència. En aquest cas és lògic que es tendeixi a graus de formalitat més baixos. També hi pot haver casos en què hi ha terceres persones presents en la comunicació i els interlocutors adopten un to formal, encara que entre ells hi hagi familiaritat.

    Algunes formes de comunicació escrita espontània (notes personals o missatges de mòbil) presenten característiques semblants als registres col·loquials i sovint adopten expressions o grafies que no serien acceptables en la llengua general formal.

    D’altra banda, hi ha els tipus de discurs propis de la ficció que justifiquen que en les obres literàries o guions hi hagin d’aparèixer personatges que per raons de versemblança han d’usar uns registres informals que no sols mostren trets impropis de la llengua general, sinó que poden requerir l’ús d’expressions externes a la llengua catalana i no acceptables.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) Els pronoms febles

    Els pronoms febles: remarques (versió per imprimir)

    DEURES:

    • Identifiqueu els dialectalismes geogràfics del conte “Imaltzin”. Fixeu-vos en el diàleg de la pàgina 221.
    • Escriviu els pronoms que falten en el conte “Fruita” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “El gall de de bosc” de Jordi-Pere Cerdà.
    • Tenint en compte la intervenció de Biel Mesquida en la presentació de la reedició de L’adolescent de sal, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista digital Catorze que tracti del que cal perquè un llibre continuï interessant amb el pas dels anys.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 6 d’abril del 2017

    Bon Nadal!

    a) Els pronoms febles

    [Referència: blog Català per ser feliç]

    Passos per a la combinació pronominal

    b) El català nord-occidental

    Dins de l’eix de la variació geogràfica, diatòpica o geolectal, les opcions tenen un caràcter més general o més restringit territorialment. Els trets més consolidats i prestigiosos de les varietats geogràfiques habitualment es consideren vàlids dins de la llengua general formal, sobretot si són compartits per diverses àrees dialectals. Per contra, els de menys extensió territorial, sobretot si pertanyen a registres informals o col·loquials, solen ser considerats menys adequats, o gens adequats, per a la varietat comuna.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Hi ha un criteri de tipus geogràfic, que ens permet de distingir entre àmbit general i àmbit restringit. El primer terme es refereix als trets que són molt estesos per tot el domini lingüístic i que almenys es troben en dos dels grans dialectes territorials. En molt poques ocasions una característica exclusiva del català central és considerada d’àmbit general, i això s’esdevé, si de cas, per raó de la normativa establerta o pel pes demogràfic i cultural d’aquest parlar. El segon terme es refereix a trets que pertanyen a un sol dialecte, en el territori del qual són d’ús exclusiu o frueixen de prestigi reconegut.

    Per un segon criteri, ara d’estrats o nivells en l’ús de la llengua, distingim entre registres formals i registres informals. Els primers denoten les maneres expressives del registre elevat, pròpies d’un llenguatge asèptic i lògic, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat i estèticament més elegant, que en principi caracteritza, entre d’altres, l’estil neutre dels mitjans de comunicació. Els segons corresponen a unes altres maneres de dir, en les quals, sense perdre la correcció, l’equilibri ni l’elegància, aquells qui se n’emparen, o bé no volen renunciar a l’espontaneïtat d’expressió, o bé apel·len a diverses connotacions que es justifiquen per la realitat social i psicològica de cada situació concreta. I, com és sabut, el recurs als registres informals no és pas menys propi dels mateixos mitjans de comunicació, encara que més habitualment es valguin dels registres formals. En podem concloure que dins l’estàndard oral podem reconèixer diversos nivells de formalitat.

    [Alguns exemples]

    És admissible, en l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) —només, però, en registres informals— l’ús de les formes lo, los (per el, els, respectivament).

    En alguns mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n- en els derivats, són pròpies de l’àmbit general tant les formes plurals amb -s (homes, joves, freixes, ases) com amb -ns (hòmens, jóvens, fréixens, àsens).

    No són recomanables formes [del present de subjuntiu] com les següents: 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cànton.

    [IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II)

    DEURES:

    • Repasseu el quadre de les combinacions pronominals i feu els exercicis de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2017

    Tarda de notes…

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La presència humana deixa restes inevitables, com la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i deforestament que es duu a terme per arribar-hi, l’escalfament global que fa disminuir la quantitat de gel de la zona… [enumeració incoherent i sense cohesió] > La presència humana deixa restes inevitables: la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i la desforestació que es duu a terme per construir-les. A més, l’escalfament global fa disminuir la quantitat de gel de la zona. 
    2. S’ha d’invertir en polítiques educatives on s’inclogui l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Respectar les normatives, prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé. [oració d’infinitiu sense verb principal i enumeració sense cohesió] > S’ha d’invertir en polítiques educatives que incloguin l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Cal respectar les normatives i prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé.
    3. Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la seva naturalesa, pels seus espais, monuments, platges, clima i pels amants de la gastronomia; els deliciosos plats tradicionals de cada país. [enumeració poc cohesionada] > Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la naturalesa, pels espais, pels monuments, per les platges, pel clima i, per als amants de la gastronomia, pels deliciosos plats tradicionals de cada país.
    4. Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, val a dir que gràcies a l’entrada de moneda estrangera fa que aquests llocs turístics…[anacolut] > Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, i gràcies a l’entrada de moneda estrangera, aquests llocs turístics…
    5. El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els teus coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ens ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures. [problemes de modalització del discurs] > El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures.
    6. A tothom que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà, agafar un petit vaixell típic de la zona. [problemes de modalització del discurs i de cohesió] > A tots els que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà agafar un petit vaixell típic de la zona.

    b) La substitució pronominal

    En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:

    A la mare li plaïa aquell poema.
    Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer.
    A les teves germanes els agradaria venir al concert d’aquesta nit. 

    Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:

    Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies.
    Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana.
    A qui se li ocorre demanar permís per fer això!

    Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:

    Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare).
    Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs)
    Avui dia no li importa a ningú el que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importa a ningú el que facis o deixis de fer)

    [Optimot: fitxa 2524/5]

    Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.

    [Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Subratlleu els pronoms febles del conte “Criatura” i digueu quin complement substitueixen i la funció sintàctica que fan.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 28 d’abril del 2016

    Una bufa ben aprofitada…

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat l’exercici de combinacions binàries de pronoms febles.

    “El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.”

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Precisió lèxica

    La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?”, no demana atenció, pregunta si el senten. L’escoltar per sentir avança impulsat per un ús erràtic en castellà d’oírescuchar i el fet que sentir ja el tenim molt ple de significats.

    L’ús apropiat, però, no és cap caprici pedantesc: salva relacions de parella. Dir un “No t’escolto” pot crear un mal ambient del tot innecessari, pot tancar per sempre les portes d’un cor que ja s’obria. I tot perquè volíem que parlés més fort. Els “No t’escolto” dels que parlen per mòbil potser els provoca una mala cobertura però no faciliten la bona comunicació. I els “No t’escolto” de la ràdio diuen ben poc de la professionalitat d’alguns dels nostres locutors.

    Podem escoltar un discurs però no una paraula. Podem escoltar un concert però no un soroll. Escoltem el que demana esforç, el que té un sentit complex. Si escoltem el que hauríem de sentir, perdem el temps. Si sentim el que hauríem d’escoltar, no entendrem res. L’error lingüístic és escoltar el que s’ha de sentir, però l’error humà, el que ens aïlla i ens estanca, és sentir el que s’hauria d’escoltar. Un primer pas modest per superar-lo és no confondre els dos significats.

    Referència: Albert Pla Nualart, “Que ens escoltin no depèn del micro“, Ara, 3 de març del 2011

    DEURES:

    • Feu una sinopsi breu (50-60 paraules) del conte que heu llegit.
    • Fixeu-vos en els criteris d’ús de les combinacions binàries de pronoms febles del web ésAdir.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme