RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Dilluns, 3 de juny del 2019

    Resultat d'imatges de miedo gif animado

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat els articles d’opinió que vau escriure dimecres.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu el text de la fotocòpia amb els connectors que hi falten.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 27 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de gif cuenta atras dias

    a) Els pronoms febles

    En aquest document hi trobareu algunes recomanacions pràctiques per enfrontar-se a la combinació de pronoms febles.

    b) Connectors

    Hem completat la ressenya de la novel·la L’últim abat de Martí Gironell.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia de combinacions pronominals.
    • Llegiu l’article “Benzina: elogi de la revisió”

    Article complet

  • Dimecres, 22 de maig del 2019

    Manuel baixauli- Diada de Sant Jordi 2014 a Barcelona (9).JPG

    a) Els complements verbals

    Hem analitzat la funció sintàctica dels elements subratllats.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu les oracions de la fotocòpia amb els pronoms que hi falten

     

    Article complet

  • Dilluns, 20 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de fauna abisal

    Fauna abissal

    a) Els complements verbals

    Un predicatiu és un predicat no verbal que afegeix una segona predicació a la predicació primària expressada per un verb. Per exemple, en La nina dorm ben acotxada, el predicat principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina, però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben acotxada que s’assigna al subjecte. Així, aquesta frase equival a la suma d’una oració predicativa (La nina dorm) i una oració copulativa (La nina està ben acotxada).

    El predicatiu pot correspondre a un sintagma adjectival, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Quan és un sintagma adjectival o un sintagma nominal, concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat. Així, en Les nines dormien ben acotxades el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal les nines i en Han nomenat en Carles secretari de la comissió el sintagma nominal secretari de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles.

    Hi ha dos tipus de predicatius: els obligatoris i els optatius. Els predicatius obligatoris resulten imprescindibles per a la bona formació de l’oració i els predicatius optatius actuen normalment com un adjunt al predicat; d’aquí prové el seu caràcter optatiu. Ambdós tipus de predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal (predicatiu orientat cap al subjecte) o el complement directe del verb principal (predicatiu orientat cap al complement directe).

    [IEC, Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    b) La formació de mots: la derivació

    Hem fet un dictat per posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora d’identificar paraules derivades amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimarts, 22 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de reloj de arena gif

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Manuel Baixauli, Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 17 de maig del 2018

    Com hem de dir les hores en català? (i altres temes)

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    a) Els pronoms febles

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Evidentment, ho ha fet ràpidament perquè ha actuat àgilment. > [ús abusiu dels adverbis acabats en -ment] sens dubte, de pressa, de manera àgil
    2. Hem observat les principals diferències dels animals analitzats. > [adjectiu davant del nom] les diferències principals
    3. L’Administració vol conscienciar els ciutadans del tema de l’ecologia. > [poca precisió lèxica] sobre els problemes mediambientals
    4. L’aprovació de la llei de pobresa energètica s’haurà d’endarrerir. > [nominalització] La llei de pobresa energètica s’haurà d’aprovar més endavant
    5. L’associació de veïns ha demanat un millor asfaltatge dels carrers i un disseny més correcte dels trajectes dels autobusos. > [nominalització] que s’asfaltin millor els carrers i que es dissenyin millor els trajectes dels autobusos
    6. La disposició entrarà en vigor a partir de la seva publicació. > [nominalització i abús del possessiu]quan es publiquin
    7. La victòria va ser deguda a la preparació de l’atleta. > [estructura passiva] Gràcies a la preparació, l’atleta va guanyar.

    DEURES:

    • Llegiu les dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli i compareu-les.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de maig del 2018

    La criatura

    a) Els pronoms febles

    Hem analitzat els pronoms febles del conte “La criatura” de Manuel Baixauli.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Biel Mesquida va publicar L’adolescent de sal l’any 1975. > [expressió poc concisa] el 1975
    2. Com a representants dels veïns, entrarem tots ensems a la reunió. > [paraula d’ús poc corrent] junt, plegats
    3. Com que no hi ha anat documentat, l’han sancionat. > [cacofonia] anava sense documents
    4. Durant l’últim any, la qüestió dels actes delinqüents ha experimentat un augment més gran que no en els altres anys. > [poca precisió lèxica i construcció sintàctica enrevessada] els actes delictius han augmentat més que en els anys anteriors
    5. Els dos veïns van anar a passejar amb llur fill. > [paraula d’ús poc corrent] el seu
    6. Els lladres encastaren el cotxe a l’aparador de la joieria. > [passat simple] van encastar
    7. Estàvem buscant un jove que no havíem vist mai amb el nostre company Jordi. > [ambigüitat]

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2018

    A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.

    a) Els complements verbals

    És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’sentossudir-seexercitar-seconsistir, basar(-se) interessar-seinvertirvacil·larengrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.

    Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformarsecomptar, avenir-se, estar d’acordser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.

    La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:

    En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

    Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:

    Al sortir de classe vam anar al cinema.

    b) Els dialectes catalans

    c) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 2 de maig del 2017

    Un anunci.

    Ens hem fixat en l’eslògan (“Digues-l’hi en gran”) i en la coherència i l’adequació en l’ús dels pronoms.

    a) Ortotipografia

    Hem comentat l’ús de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i les cometes.

    b) El català septentrional o rossellonès

    La lectura d'”El gall de bosc” de Jordi-Pere Cerdà ens ha servit per comentar algunes característiques del català septentrional:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: t’estimi (vs. t’estimu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi no: Era pas general
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: armada (‘exèrcit’), mere (‘alcalde’), te les molsir (col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu), merci (‘gràcies’), És la cinc? (construcció en singular per demanar l’hora)
    • mots característics: haver (‘tenir’), pallagot (‘noi), gonya (‘ganyota’), botàs (‘resclosa’), espletir (‘esbravar’), trumfes (‘patates’), pesuc (‘feixuc’), graular (‘grallar’), molsir (‘munyir’), jubilació (‘alegria’), arremit (‘arraconat’), pellot (‘drap’), afram (‘grup de persones afamades’), nina (‘noia’), tonquinesa (‘siamesa’), bruit (‘soroll, fressa’), quitllar (‘posar dret’), pioc (‘gall dindi’), pago (‘paó)

    c) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Completeu els buits del text de la fotocòpia.
    • Escriviu la ressenya del conte que hàgiu triar. La ressenya ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’abril del 2017


    De la banda sonora d'”Imaltzin”.

    a) Els pronoms febles

    El pronom de datiu pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de de quan complementen preposicions i locucions com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) El balear

    La lectura d'”Imatlzin” de Biel Mesquida ens ha servit per parlar de les característiques dialectals del balear:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na
    • mots característics: burotar (‘fer gargots’), plagueta (‘llibreta’), retxa (‘ratlla’), horabaixa (m. o f., ‘tarda. capvespre’), i busques (‘i escaig’), dois (‘disbarats’), crull (‘esquerdes’), llosca (‘burilla’), escarrufar (‘esgarrifar’), trull (‘fressa’), verrim (‘engrut’), botifarres (‘nobles’), fufa (‘vulva’), bolla (‘bola’)

    El diftong tònic [ij] únicament existeix en alguns parlars baleàrics en formes de primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant seguida de iar (estud[íj]) i en algun nom (nov[íj] o f[íj], aquest darrer amb la [j] derivada de la iodització).

    Els dos paradigmes, el de l’anomenat article general i el de l’anomenat baleàric o salat, conviuen a les Illes Balears. L’article baleàric és propi dels registres menys formals de la llengua oral. Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre hi ha usat l’article general. Tots dos són, doncs, acceptables malgrat que no es puguin usar indistintament. La presència d’un o d’altre depèn del context i del registre emprat.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    c) Estilística

    Hem llegit dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli:

    Espiral (1998): “IV. Desert”

    Joan Cortell despertà sobtadament de la sesta i tardà no pocs segons a superar l’efecte enlluernador del sol. Feia hores que s’havia ajagut, fatigat, sota l’ombra espessa de la figuera que adornava el seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificultaven comprendre que es trobava en un paisatge erm, ple d’infinits camins, de prominències, de clots i de cruïlles. Es va incorporar, caminà en una direcció qualsevol amb l’esperança d’arribar a un lloc identificable. No tingué fortuna: com en un laberint, tots els indrets on aplegava eren calcats al punt de partida. Joan Cortell mirà cap amunt, desmoralitzat, i no veié el cel sinó una massa enorme, fastigosa, que potser no tingué temps d’identificar com la llengua d‘un servidor, que l’havia capturat amb la palma de la mà i es disposava, immediatament, a engolir-lo.

    Espiral (2010): “Desert”

    Desperta sobtadament de la migdiada i a penes pot obrir els ulls: el sol l’enlluerna. Fa hores que s’havia gitat, exhaust, a l’ombra d’una figuera del seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificulten comprendre que es troba en un paratge erm, solcat d’infinits camins i cruïlles.

    S’incorpora, camina en qualsevol direcció buscant un lloc conegut. No hi ha sort: tots els indrets on aplega són calcats al punt de partida. On és la figuera? On el xalet?

    Mira cap amunt. No veu el cel, sinó una massa enorme, humida, movedissa, que no pot identificar com la meua llengua perquè abans que ho faça llepe la palma de la mà amb què l’he capturat i me l’empasse.

    Després, hem fet una llista dels canvis que hi ha introduït l’autor:

    • distribució del text en paràgrafs
    • ús de formes dialectals
    • tria de formes menys formals
    • simplificació sintàctica
    • presència més directa del narrador

    Tot i que no ens hem posat d’acord sobre quin text era millor, i per tant sobre la necessitat de revisar el text, hem comentat la justificació de l’autor:

    Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    En conclusió, tants caps, tants barrets.

    DEURES:

    • Ompliu els buits de la ressenya del llibre de Martí Gironell.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme