RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Dijous, 20 d’abril del 2017

    Portada

    Portada Joan Orpí

    Una recomanació per Sant Jordi: un bon exemple de llibertat lingüística.

    a) La variació lingüística: els registres

    El concepte de formalitat es basa sobretot en el tipus de relació que el discurs estableix entre els interlocutors o, més precisament entre els ros socials que assumeixen en l’acte comunicatiu. Els indicadors més visibles de formalitat són les formes de tractament amb què ens adrecem al nostre interlocutor i el grau de personalització (implicació personal) en el discurs.

    La màxima formalitat pot implicar una accentuació de les formes respectuoses i de distanciament, pròpies de les ocasions solemnes o de les relacions entre interlocutors jeràrquicament molt allunyats, com els tractaments protocol·laris, i també l’aparició d’altres elements associats habitualment a aquest tipus de discurs i rarament presents en els discursos menys formals: àdhuc, ensems, llur.

    Aquí és també aclaridora la distinció entre l’àmbit públic o privat de la comunicació. En els actes públics o en espais dels mitjans de comunicació hi pot haver situacions en què es vol establir una relació de màxima proximitat entre els participants i amb l’audiència. En aquest cas és lògic que es tendeixi a graus de formalitat més baixos. També hi pot haver casos en què hi ha terceres persones presents en la comunicació i els interlocutors adopten un to formal, encara que entre ells hi hagi familiaritat.

    Algunes formes de comunicació escrita espontània (notes personals o missatges de mòbil) presenten característiques semblants als registres col·loquials i sovint adopten expressions o grafies que no serien acceptables en la llengua general formal.

    D’altra banda, hi ha els tipus de discurs propis de la ficció que justifiquen que en les obres literàries o guions hi hagin d’aparèixer personatges que per raons de versemblança han d’usar uns registres informals que no sols mostren trets impropis de la llengua general, sinó que poden requerir l’ús d’expressions externes a la llengua catalana i no acceptables.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) Els pronoms febles

    Els pronoms febles: remarques (versió per imprimir)

    DEURES:

    • Identifiqueu els dialectalismes geogràfics del conte “Imaltzin”. Fixeu-vos en el diàleg de la pàgina 221.
    • Escriviu els pronoms que falten en el conte “Fruita” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “El gall de de bosc” de Jordi-Pere Cerdà.
    • Tenint en compte la intervenció de Biel Mesquida en la presentació de la reedició de L’adolescent de sal, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista digital Catorze que tracti del que cal perquè un llibre continuï interessant amb el pas dels anys.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 6 d’abril del 2017

    Bon Nadal!

    a) Els pronoms febles

    [Referència: blog Català per ser feliç]

    Passos per a la combinació pronominal

    b) El català nord-occidental

    Dins de l’eix de la variació geogràfica, diatòpica o geolectal, les opcions tenen un caràcter més general o més restringit territorialment. Els trets més consolidats i prestigiosos de les varietats geogràfiques habitualment es consideren vàlids dins de la llengua general formal, sobretot si són compartits per diverses àrees dialectals. Per contra, els de menys extensió territorial, sobretot si pertanyen a registres informals o col·loquials, solen ser considerats menys adequats, o gens adequats, per a la varietat comuna.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Hi ha un criteri de tipus geogràfic, que ens permet de distingir entre àmbit general i àmbit restringit. El primer terme es refereix als trets que són molt estesos per tot el domini lingüístic i que almenys es troben en dos dels grans dialectes territorials. En molt poques ocasions una característica exclusiva del català central és considerada d’àmbit general, i això s’esdevé, si de cas, per raó de la normativa establerta o pel pes demogràfic i cultural d’aquest parlar. El segon terme es refereix a trets que pertanyen a un sol dialecte, en el territori del qual són d’ús exclusiu o frueixen de prestigi reconegut.

    Per un segon criteri, ara d’estrats o nivells en l’ús de la llengua, distingim entre registres formals i registres informals. Els primers denoten les maneres expressives del registre elevat, pròpies d’un llenguatge asèptic i lògic, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat i estèticament més elegant, que en principi caracteritza, entre d’altres, l’estil neutre dels mitjans de comunicació. Els segons corresponen a unes altres maneres de dir, en les quals, sense perdre la correcció, l’equilibri ni l’elegància, aquells qui se n’emparen, o bé no volen renunciar a l’espontaneïtat d’expressió, o bé apel·len a diverses connotacions que es justifiquen per la realitat social i psicològica de cada situació concreta. I, com és sabut, el recurs als registres informals no és pas menys propi dels mateixos mitjans de comunicació, encara que més habitualment es valguin dels registres formals. En podem concloure que dins l’estàndard oral podem reconèixer diversos nivells de formalitat.

    [Alguns exemples]

    És admissible, en l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) —només, però, en registres informals— l’ús de les formes lo, los (per el, els, respectivament).

    En alguns mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n- en els derivats, són pròpies de l’àmbit general tant les formes plurals amb -s (homes, joves, freixes, ases) com amb -ns (hòmens, jóvens, fréixens, àsens).

    No són recomanables formes [del present de subjuntiu] com les següents: 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cànton.

    [IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II)

    DEURES:

    • Repasseu el quadre de les combinacions pronominals i feu els exercicis de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2017

    Tarda de notes…

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La presència humana deixa restes inevitables, com la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i deforestament que es duu a terme per arribar-hi, l’escalfament global que fa disminuir la quantitat de gel de la zona… [enumeració incoherent i sense cohesió] > La presència humana deixa restes inevitables: la contaminació de l’aigua a causa dels combustibles de les embarcacions, les carreteres i la desforestació que es duu a terme per construir-les. A més, l’escalfament global fa disminuir la quantitat de gel de la zona. 
    2. S’ha d’invertir en polítiques educatives on s’inclogui l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Respectar les normatives, prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé. [oració d’infinitiu sense verb principal i enumeració sense cohesió] > S’ha d’invertir en polítiques educatives que incloguin l’efecte que el turisme té sobre la natura i la societat. Cal respectar les normatives i prendre consciència que el món és de tots i que és tasca de tots preservar-ne el màxim d’espais que encara no s’han fet malbé.
    3. Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la seva naturalesa, pels seus espais, monuments, platges, clima i pels amants de la gastronomia; els deliciosos plats tradicionals de cada país. [enumeració poc cohesionada] > Hi ha llocs que mai perden visitants, llocs que agraden per la naturalesa, pels espais, pels monuments, per les platges, pel clima i, per als amants de la gastronomia, pels deliciosos plats tradicionals de cada país.
    4. Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, val a dir que gràcies a l’entrada de moneda estrangera fa que aquests llocs turístics…[anacolut] > Com a conseqüència d’aquest augment de viatgers, i gràcies a l’entrada de moneda estrangera, aquests llocs turístics…
    5. El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els teus coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ens ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures. [problemes de modalització del discurs] > El turista també treu benefici del fet de viatjar, ja que és una gran forma d’adquirir riquesa cultural. Conèixer nous llocs incrementa els coneixements geogràfics, culturals i lingüístics. Ajuda a ser més tolerants i entendre millor altres cultures.
    6. A tothom que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà, agafar un petit vaixell típic de la zona. [problemes de modalització del discurs i de cohesió] > A tots els que volíem passar uns dies al mig del mar, ens van recollir per tal de traslladar-nos al port i des d’allà agafar un petit vaixell típic de la zona.

    b) La substitució pronominal

    En general, els verbs psicològics, que expressen sentiments, emocions o un canvi d’estat psicològic, com ara agradar, importar,plaure, etc., quan van acompanyats d’un complement indirecte que precedeix el verb, duen també el pronom feble li o els. Per exemple:

    A la mare li plaïa aquell poema.
    Avui dia a ningú no li importa el que facis o deixis de fer.
    A les teves germanes els agradaria venir al concert d’aquesta nit. 

    Hi ha altres verbs que tenen un comportament similar quan el complement indirecte precedeix el verb, com ara passar, semblar,ocórrer i succeir. Per exemple:

    Aquesta setmana a en Tomàs li han passat moltes desgràcies.
    Als pares no els sembla bé que marxem el cap de setmana.
    A qui se li ocorre demanar permís per fer això!

    Tant amb els verbs psicològics com amb els verbs tractats en el paràgraf anterior, si el complement indirecte és postverbal, és a dir, està situat després del verb, el pronom sol aparèixer igualment per evitar construccions més forçades. Per exemple:

    Aquell poema li plaïa a la mare. (més habitual que Aquell poema plaïa a la mare).
    Aquesta setmana li han passat moltes desgràcies a en Tomàs.(més habitual que Aquesta setmana han passat moltes desgràcies a en Tomàs)
    Avui dia no li importa a ningú el que facis o deixis de fer. (més habitual que Avui dia no importa a ningú el que facis o deixis de fer)

    [Optimot: fitxa 2524/5]

    Pel que fa a la duplicació del datiu de possessió amb un pronom feble, hem de distingir les oracions en què el sintagma nominal que expressa la part del cos posseïda és el complement directe i aquelles en què aquest element és el subjecte d’un verb intransitiu. En el primer cas, la duplicació amb el pronom és una solució que no és general de tots els parlars ni té la mateixa incidència en els registres formals que en els col·loquials: La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira. En el segon cas, en què el sintagma nominal és el subjecte d’un verb inacusatiu o d’un verb intransitiu que expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte, la presència del pronom de datiu és obligatòria en tots els registres: A l’Ona li han caigut les dents de llet.

    [Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Subratlleu els pronoms febles del conte “Criatura” i digueu quin complement substitueixen i la funció sintàctica que fan.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 28 d’abril del 2016

    Una bufa ben aprofitada…

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat l’exercici de combinacions binàries de pronoms febles.

    “El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.”

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Precisió lèxica

    La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?”, no demana atenció, pregunta si el senten. L’escoltar per sentir avança impulsat per un ús erràtic en castellà d’oírescuchar i el fet que sentir ja el tenim molt ple de significats.

    L’ús apropiat, però, no és cap caprici pedantesc: salva relacions de parella. Dir un “No t’escolto” pot crear un mal ambient del tot innecessari, pot tancar per sempre les portes d’un cor que ja s’obria. I tot perquè volíem que parlés més fort. Els “No t’escolto” dels que parlen per mòbil potser els provoca una mala cobertura però no faciliten la bona comunicació. I els “No t’escolto” de la ràdio diuen ben poc de la professionalitat d’alguns dels nostres locutors.

    Podem escoltar un discurs però no una paraula. Podem escoltar un concert però no un soroll. Escoltem el que demana esforç, el que té un sentit complex. Si escoltem el que hauríem de sentir, perdem el temps. Si sentim el que hauríem d’escoltar, no entendrem res. L’error lingüístic és escoltar el que s’ha de sentir, però l’error humà, el que ens aïlla i ens estanca, és sentir el que s’hauria d’escoltar. Un primer pas modest per superar-lo és no confondre els dos significats.

    Referència: Albert Pla Nualart, “Que ens escoltin no depèn del micro“, Ara, 3 de març del 2011

    DEURES:

    • Feu una sinopsi breu (50-60 paraules) del conte que heu llegit.
    • Fixeu-vos en els criteris d’ús de les combinacions binàries de pronoms febles del web ésAdir.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’abril del 2016

    thumbnail_IMG_20160420_084532

    Aquí hi trobareu una recepta per preparar un bon croque-monsieur o biquini amb pretensions.

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat les combinacions binàries de pronoms febles. Hem comentat alguns aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de combinar els pronoms febles:

    1. Cada complement o element sintàctic de la frase se substitueix per un pronom.
    2. L’apòstrof en la unió de pronoms i verb ha d’anar tant a la dreta com sigui possible.
    3. L’ordre habitual d’aparició dels pronoms és: CI + CD + CC/C prep.
    4. El pronom li combinat amb els pronoms el, la, els i les dóna lloc a les combinacions l’hi, la hi, els hi, les hi.
    5. Les combinacions binàries normatives no sempre resulten habituals perquè en la llengua oral tendim a simplificar les diferents possibilitats de combinació.

    b) La traducció intralingüística

    A l’hora d’actualitzar el text de Llull i d’adaptar-lo perquè sigui accessible per als lectors joves, hem de fer servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

    DEURES:

    • Feu les oracions 7-10 de l’exercici 1 i l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 d’abril del 2016

    diccionari-dus-dels-verbs-catalans_9788492672219

    La portada actual del Diccionari d’ús dels verbs catalans: demaneu que us el regalin per Sant Jordi.

    a) Els pronoms febles

    pronoms_febles

    Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:

    • El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
    • Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les:Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
    • Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho: Aquesta noia ésamiga meva. > Aquesta noia ho és.
    • L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.
    • Els verb fer-se es pot construir tant amb el pronom en com amb el pronom hi. Si el verb significa ‘passar a formar part’ es construeix amb la preposició de i la pronominalització es realitza amb el pronom en. En canvi, si el verb denota un canvi d’estat es construeix amb un SN o un SAdj i el pronom utilitzat en la pronominalització és hi: Les tomates s’han fet agres. > Les tomates s’hi han fet.

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    1. Quants quilos de patates vols?
    2. En vull dos. (en = CD)
    1. Quantes patates vols?
    2. En vull dos quilos. (en = CN)

    El pronom li es transforma en hi ens els casos següents:

    • Si el complement directe és de primera o segona persones (em, ens, et, us): m’hi, ens hi, t’hi, us hi.
    • Si el complement directe és de tercera persona i representa un nom determinat (el, els, la, les): l’hi, els hi, la hi, les hi. (En la prova NO es consideren correctes les formes li’l, li la, li’ls, li les, pròpies del valencià).

    En canvi, si el pronom li s’ajunta als pronoms en, ho, aleshores manté la seva forma: li’n, li ho. Les formes n’hi (per li’n) i l’hi (per li ho) només s’admeten en un registre col·loquial.

    A diferència del passa amb la forma li, el pronom els, de complement indirecte plural, no canvia mai la seva forma davant dels pronoms de complement directe de tercera persona:els el, els els, els la, els les, els ho, els en. Quan el segon pronom comença per consonant, s’intercala un so neutre a l’hora de pronunciar-les: els [ə] la faré.

    En el cas dels complements directes de primera o segona persones, la forma de complement indirecte els també es transforma en hi quan els acompanya: m’hi, t’hi, ens hi, us hi.

    es et  /  us em /  ens els /  li el /  la

    els

    les

    en hi
    ho
    en hi

    Només es poden combinar els pronoms continguts en requadres que es puguin unir amb una recta horitzontal en l’esquema anterior. No es poden combinar verticalment ni es pot combinar un pronom amb si mateix, excepte el cas de la combinació els els (CI+CD).

    Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb:

    • pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa.
    • pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l.
    • pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per prendre una decisió’ > Ja has pensat la solució?
    • pensar [en algú o en una cosa: CRV]: ‘tenir al pensament’ > Només pensa en el futbol.
    • pensar [en algú  o en una cosa: CRV]: ‘recordar-se’ > Ja has pensat en les claus?
    • pensar o pensar-se [que + oració: CD]: ‘considerar com a cert o possible’ > En Guti es pensa que el Madrid guanyarà la lliga.
    • pensar-s’hi [pronoms sense funció sintàctica]: ‘dubtar abans de fer una cosa’ > Si s’hi pensa, em dirà que no.

    b) La traducció intralingüística

    La traducció intralingüística és l’adaptació d’un text a una altra variant (geogràfica, històrica…) de la mateixa llengua.

    DEURES:

    • Aquest curs coincideix amb l’Any  Llull. Per participar-hi, traduirem quatre versets del Llibre d’Amic e Amat per acostar-los als lectors adolescents.
    • Repasseu les combinacions binàries de pronoms febles.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 19 d’abril del 2016

    Com en dieu?

    a) Els dialectes geogràfics

    Si us interessen els dialectes, podeu passar una bona estona remenat el Diccionari català-valencià-balear. Us he copiat un petit text sobre el tipus de variants que recull i un exemple.

    “El paràgraf de fonètica (Fon.) duu la transcripció (en tipus fonètics) del mot, segons les diferents maneres com és pronunciat a les diverses regions. Hem procedit amb gran esment en la transcripció de les paraules d’ús popular o dialectal, marcant totes les diferències que hem pogut observar en la pronúncia viva, fins i tot les que són incorrectes, perquè totes tenen importància per al dialectòleg i per a l’historiador de l’idioma. Les paraules cultes (neologismes, llatinismes, hel·lenismes) les transcrivim només segons la pronúncia pròpia de les tres capitals Barcelona, València i Palma de Mallorca.

    A certs articles hi ha un paràgraf de variants ortogràfiques (Var. ort.), on es registren les grafies arcaiques que convé fer constar per a documentació dels estudiosos de la història de la llengua.

    Un altre paràgraf, el de variants de formació (Var. form.), presenta les diverses formes, antigues o dialectals, del mot cap d’article: o sigui, aquelles variants que no són de simple grafia, sinó que presenten alteracions formals del mot. A l’article balda, per exemple, es troba indicada la forma baula (que després va com a cap d’article en el seu lloc alfabètic corresponent, perquè, a més d’ésser una forma diferent de balda, presenta diferències de significat que demanen un article especial per evitar confusions).

    Ve després, a certs articles, el paràgraf dels sinònims (Sinòn.), especialment important quan es tracta de noms d’animals, de plantes, de parts del cos, etc. Així, al mot cabra com a nom d’animals marins trobam els sinònims crancai serrà, i com a nom d’insectes hi ha lladella, cavall de serp, pregadéu i aranyó. Quan convé, posam també un paràgraf d’antònims (Antòn.), però aquest aspecte es va començar a atendre tard i no està representat sistemàticament.2

    SARGANTANA f.

    Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s’anomenen llangardaix o lluert); cast. lagartija. Semblantment a sergantanes grandíssimes, Quinto Cúrcio, q 10 (ap. Aguiló Dicc.). Les sergantanes, lluerts ni vespes, Agustí Secr. 185.
    Var. form.:
    sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.
    Sinòn.:
    sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.
    Fon.:
    səɾɣəntánə (Vallespir, Gir., Puigcerdà, Ribes, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Mall., Ciutadella, Eiv.); saɾɣantána (Calasseit, Tortosa, Val., Al., Elx);səɾɣəntáʎə (Cardona, Solsona); saŋgatáʎɛ (La Seu d’U.); səɾkəntánə (Santanyí);seɣɾantáʎa (Alcalà de X.); səɣɾəntánə (Rupit, Vic, Vilafr. del P., Tarr.); saɣɾantánɛ(Gandesa, Alcoi); saɣɾantána (Benassal, Xàtiva, Pego); səɣɾəntánɛ (Maó);seɣɾantána (Ador, Cocentaina, Almudaina, Patró, Sanet); saŋgɾantána (Cast., Cullera, Al.); saŋgɾantánɛ (Sueca); saɾɣantáɲa (Morella, Llucena); saɾɣantáɲɛ(Maella); saŋgɾantaɲa (Benassal); saŋgaɾðíʎa (Senterada, Pobla de S.); saŋgaɾðíʎɛ(Organyà); saŋgaɾtíʎɛ (Urgell, Ll., Falset); saŋgaɾtíʎa (Tamarit de la L.);saɾɣandíʎa (Pobla de S.); saɾɣantíʎɛ (Balaguer, Ll., Bellpuig); səɾɣəntíʎə(Solsona, Vic); saɾɣantíʎa (Vimbodí); səŋgləntánə (Conflent); siŋgləntánə (Ross., Conflent, Empordà); siŋglətánə (Ross.).

    [Diccionari català-valencià-balear]

    b) Els pronoms febles

    Hem llegit el conte “Criatura” i n’hem analitzat alguns pronoms febles.

    Recordeu que per distingir els verbs pronominals purs (en els quals els pronoms febles no tenen cap funció sintàctica) dels verbs transitius reflexius o recíprocs hem d’aplicar el test de la transitivitat, que consisteix a comprovar si el verb pot aparèixer en forma no pronominal i transitiva:

    • Pentino el nen. > CD
    • El pentino. > CD
    • Em pentino. > CD
    • La Maria renta la cara a la nena. > CI
    • La Maria li renta la cara. > CI
    • La Maria es renta la cara. > CI
    • La Maria fa sòcia del club la seva germana. > CD
    • La Maria la fa sòcia del club. > CD
    • La Maria es fa sòcia del club. > CD
    • La Maria li menja l’ensaïmada.
    • La Maria se li menja l’ensaïmada. > menjar-se: verb pronominal pur
    • La Maria es menja l’ensaïmada.

    El subjecte pot ser substituït pel pronom feble en, però només en determinades circumstàncies: Amb els verbs ergatius, que són verbs intransitius el subjecte dels quals s’assembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparèixer sense determinant, i en aquest cas ha d’anar darrere el verb i no pot ser el·líptic:

    • Han comparegut alguns.
    • * Alguns han comparegut. [incorrecte]
    • * Han comparegut. [incorrecte]
    • N’han comparegut.
    En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haurà d’anar precedit de la preposició de i haurà de ser representat també pel pronom enD’alguns, n’han comparegut.
    La substitució pel pronom en només és possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors):
    • Arriben avions. N’arriben.
    • Arriben tres avions. N’arriben tres.
    • Arriben pocs avions. N’arriben pocs.
    • Arriba algun avió. N’arriba algun.
    DEURES:
    • Analitzeu la funció sintàctica dels pronoms subratllats dels textos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 28 d’abril del 2015

    Aviat obrirem les inscripcions al curs d’horticultura.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les propietats textuals: la coherència

    Hem analitzat la coherència d’aquest títol:

    Deu ‘best-sellers’ s’emporten el 6,5% de les vendes de Sant Jordi

    Sembla molt, oi?

    Llegim ara la notícia:

    “Del balanç que fa el gremi de llibreters de la jornada de dijous passat destaca, per exemple, que els 10 llibres més venuts només van representar el 6,49% del total dels títols que van sortir a la venda, que van ser 43.000. Una dada que evidencia que una cosa són els rànquings d’autors i llibres i, una altra, la diversitat d’elecció dels compradors.”

    Doncs al redactor no li sembla gaire.

    b) Els pronoms febles

    Hem aprofundit en la distinció entre formes normatives i col·loquials.

    c) Variants geogràfiques

    En aquesta graella hi trobareu les principals característiques dels dialectes catalans.

    DEURES:

    • Completeu els textos de la fotocòpia amb les paraules correctes i adequades al context.
    • Escriviu una ressenya (d’entre 250-300 paraules) de la narració que heu llegit per penjar-la en un blog de recomanacions literàries. La ressenya ha de tenir els continguts següents:
    1. perfil biogràfic de l’autor
    2. contextualització de la narració
    3. argument de la narració
    4. estructura narrativa
    5. anàlisi lingüística
    6. valoració crítica

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 23 d’abril del 2015

    Sant Jordi
    amb una rosa

    i un llibre

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el  domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    ésAdir: “Pronoms febles

    b) Els demostratius en valencià

    Els demostratius indiquen la proximitat de l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Aquesta proximitat s’assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establerta.

    En valencià es distingeixen tres graus díctics de proximitat o llunyania. Així, per referir-se a algú o alguna cosa que està situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes este / aquest per al masculí i esta / aquesta per al femení; i en plural, estos / aquests (o aquestos) per al masculí i estes / aquestes per al femení.

    Per referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l’entorn pròxim al de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe / aqueix per al masculí i eixa / aqueixa per al femení; i en plural, eixos / aqueixos per al masculí i eixes / aqueixes per al femení.

    I, finalment, per expressar una referència llunyana, distant tant del qui parla com del qui escolta, en singular hi ha les formes aquell per al masculí i aquella per al femení; i en plural, aquells per al masculí i aquelles per al femení.

    Com a demostratius neutres, hi ha les formes açò per a la proximitat immediata, això per a la proximitat mediata i allò per a una referència llunyana.

    Com a adverbis de lloc, hi ha les formes ací per a la proximitat immediata, aquí / ahí per a la proximitat mediata i allí per a una referència llunyana.

    Referència: web de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (text adaptat)

    DEURES:

    • Trieu la forma més adequada tenint en compte les solucions informals.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’abril del 2015

    a) Els pronoms febles

    Hem continuat revisant les combinacions normatives.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Benzina: elogi de la revisió”, de Magí Camps

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.
    • Compareu les dues versions del conte “Desert“.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme