RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘propietats textuals’

  • Dijous, 16 de gener del 2020

    “Hi ha moltes maneres de classificar els substantius. Hi ha llengües que divideixen entre animats i inanimats, unes altres entre humans i no humans, i unes que tenen una vintena de gèneres diferents. Cadascuna ho fa a la seva manera. I en un parell de casos el gènere no marcat de la llengua és el femení, i això no té res a veure amb el comportament ni amb la visibilització; són societats tan masclistes com la nostra.” (Carme Junyent)

    a) Les propietats textuals: l’adequació

     

    Deflagració o explosió? Ona de pressió o ona expansiva? Projectil o…?

    b) El substantiu: gènere

    Per il·lustrar el debat sobre la preferència de l’ús d’una forma o una altra a l’hora de referir-nos a les dones que exerceixen alguns càrrecs o professions, podeu llegir aquest article (i els comentaris dels lectors) d’Enric Gomà.

    Per fer referència al regidor de l’equip de govern d’un ajuntament que s’encarrega de certes funcions d’alcaldia es recomana la forma tinent d’alcalde, tinenta d’alcalde o bé la forma tinent d’alcaldia, tinenta d’alcaldia. El mot alcalde tant és masculí com femení. Tot i això, si per raons d’ús no sexista del llenguatge es volgués evitar d’usar-lo es pot recórrer a la forma alcaldia.

    S’observen altres usos. Hi ha ajuntaments i mitjans que usen la forma (la) tinent d’alcalde quan aquest càrrec l’ocupa una dona. D’altra banda, també hi ha un ús de tinent d’alcaldessa, tinenta d’alcaldessa en el cas que al capdavant d’un ajuntament hi hagi una dona. [Optimot, fitxa 4536/4]

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja; lleó/lleona; merla/merlot. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: jaguar, linx, puma, cadernera, mallerenga, garsa, rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    c) La variació

    DEURES:

    • Consulteu els enllaços que trobareu al dossier sobre l’elaboració de mapes mentals. [Unitat 1, activitat 1]
    • Escolteu atentament el vídeo Model d’exposició oral que teniu a continuació i responeu de manera argumentada la pregunta següent: Us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats? [Unitat 1, activitat 2]

    Abans de contestar la pregunta, consulteu el material que teniu a continuació:

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de gener del 2020

    “La comunicació digital generalment es basa en el text. Qualsevol cosa que no sigui necessària té el potencial d’adquirir connotacions addicionals.” (Victoria Turk, “Guia bàsica de les bones maneres a Internet“, Ara)

    a) Les propietats textuals

    Hem valorat la instància de la Francesca a partir del qüestionari següent:

    b) El substantiu: gènere

    Hem llegit l’article d’Eva Piquer “La taula rodona“. Ens ha servit per recordar la figura de Joan Solà i per introduir-nos en la morfologia nominal. Hem comentat que el diccionari ens pot ajudar a l’hora de formar el femení dels substantius referits a persones.

    Ens hem fixat en com recull el DIEC2 les formes estudiant i estudianta.

    estudiant
    mi f. [LC] [PE] [AD] Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc. Un estudiant de medicina. Una estudiant de dret. 

    estudianta
    f. [LC] [PR] Estudiant 1.

    Estudiant tant pot ser un nom masculí (un bon estudiant) com femení (una bona estudiant). En canvi, estudianta només pot ser femení: una bona estudianta. Així mateix, hem comentat que el DIEC2 remet l’entrada estudianta a estudiant. Per tant, hem d’entendre que estudiant és la forma preferent en femení i la més adequada en registres formals.

    DEURES:

    • Tenint en compte la relació entre gènere i sexe, destrieu l’element diferent d’aquestes dues sèries:
    1. puma, lleó, jaguar, linx
    2. merla, cadernera, garsa, mallerenga

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de gener del 2020

    Benvinguts!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier…

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Després de presentar-nos, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquesta tarda.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2019g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 5 de gener.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 9 de gener de 2020

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Llegiu la instància que va escriure fa un temps la Francesca:

    • Reviseu-la tenint en compte les preguntes següents:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de gener del 2018

    Joan-sola.jpg

    Joan Solà, lingüista

    a) L’exposició oral

    Hem completat els mapes mentals que hem fet amb la informació del web Argumenta.

    b) El substantiu: gènere

    Hem comentat algun exemple  de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • porc (espècie i mascle) / verro (mascle no castrat) / marrà (mascle no castrat) / truja (femella)
    • bou (espècie, mascle i mascle castrat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)
    • marrà (mascle) / moltó (mascle castrat) / ovella (espècie i femella)
    • gall (mascle) / gallina (femella) [espècie?]
    • gall dindi (espècie i mascle) / polla díndia (femella)

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    c) La variació lingüística

    DEURES:

    • Comenteu què expressa l’oposició de gènere en aquestes parelles de noms: el llagost / la llagosta, el cuc /la cuca, el cistell / la cistella, el sac / la saca, el crit / la crida, el prat / la prada.
    • Classifiqueu aquestes paraules tenint en compte la forma i l’ús: dugues, paulatinament, llur, la hi donaré, vinguent.
    • Escolteu el vídeo que teniu a continuació i responeu de manera argumentada si us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats. [Unitat 1, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de gener del 2018

    Primer dia!

    Benvinguts!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Consorci per la Normalització Lingüística, Nivell C2 (ed. 2017)
    Vilà, Carme – Homs, Laura, El català escrit 2, ed. Barcanova
    D-salat. Blog del curs de nivell superior de Salt
    Aula mestra, C2 recursos complementaris – CNL Girona

    Després de presentar-nos, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 7 de gener.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 9 de gener de 2018

    Què us sembla?

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de febrer del 2017

    Aquest quadre d’en Nonell no ha pertangut mai a la família del meu pare.

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    Hem comentat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) Revisió i correcció de textos

    1. *perderé: perdré [L’arrel és perd-.]
    2. *desaparescut: desaparegut [Els verbs acabats en –èixer fan el participi amb –gut si són velars i amb –scut si no ho són.]
    3. pertanyut: pertangut
    4. *romangut: romàs [Els verbs acabats en –ndre fan el participi amb -s.]
    5. *estés: estigués [El verb estar és un verb velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    6. cogut: coure [La forma de participi cuit s’utilitza amb el valor de ‘que ha estat sotmès a cocció’, mentre que el participi cogut s’utilitza amb el valor de ‘que ha produït coïssor’.]
    7. *donguessis: donessis [El verb donar és regular.]
    8. plagué
    9. *capigués: cabés [El verb caber o cabre és un verb irregular, però no és velar.]
    10. *desconeixo: desconec [El verb desconèixer és un verb velar.]
    11. *bulleixo: bullo [El verb bullir no és incoatiu.]
    12. *no cal que coeu: no cal que cogueu [En aquesta construcció hem de fer servir el present de subjuntiu.]
    13. *bevés: begués [El verb beure és velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    14. *sapiguessis: sabessis [El verb saber és un verb irregular, però no és velar.]
    15. *ressenteixo: ressento [El verb ressentir no és incoatiu.]
    16. *haguem acabat: hàgim acabat [Les formes del present de subjuntiu del verb haver són hàgim i hàgiu, que apareixen en els perfets de subjuntiu.]

    DEURES:

    • Repasseu els apartats sobre els verbs irregulars del llibre (pàg. 116-124).
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 13 d’octubre del 2016

    Abans d’un prezi…
    bigproduct_biodramina_chicle

    a) Les propietats textuals

    Hem comentat les característiques que ha de tenir un bon text.

    propietats del text

    b) El procés de redacció

    Aquests són els passos bàsics que hem de seguir a l’hora d’elaborar un text:

    Abans d’escriure

    • planificar el text
    • generar idees
    • organitzar-les

    A l’hora d’escriure

    • redactar frases i rellegir-les
    • redactar paràgrafs i rellegir-los

    Després d’escriure

    • revisar
    • reescriure

    Hem revisat la instància que la Francesca va enviar a la Direcció General de Política Lingüística i n’hem valorat l’adequació, la coherència i la cohesió.

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La taula rodona” d’Eva Piquer. En el moment que el va escriure, Joan Solà encara era viu?
    • Busqueu-hi tots els mots compostos.
    • Feu una llista de tots els noms que fan referència a professions, oficis, càrrecs… i busqueu la forma en masculí i en femení d’aquests substantius.
    • Registreu-vos, si encara no ho heu fet, en l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 d’octubre del 2016

    Primer dia…

    Benvinguts al curs!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Després de presentar-nos -i saber que un escaparatista és un agençaaparadors o aparadorista-, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 9 d’octubre.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 11 d’octubre de 2016

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Entreu al curs de l’Aula mestra.  Podeu llegir l’article “Desaprendre” i fer el qüestionari “Recte ús de les lletres”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 13 d’octubre del 2015

    Primer dia…


    …apa, endavant!

    Benvinguts al curs!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier… Espero que la presentació no se us hagi fet gaire feixuga.

    Aquestes són les referències del material del curs:

    També hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text:

    propietats del text

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquest migdia.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2014g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 10 d’octubre.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 13 d’octubre de 2015

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Entreu al curs de l’Aula mestra.  Podeu llegir l’article “Desaprendre” i fer el qüestionari “Recte ús de les lletres”.
    • Escriviu el text sobre la vostra imatge com a escriptors.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme