RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘quantificadors’

  • Dilluns, 1 d’abril del 2019

    La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat la ressenya del restaurant Blanc.

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    També hem revisat l’entrada sobre Quito del blog Volant he vist.

    El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l’adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa ‘molt’. Aquest mot té dues formes de plural: gaires gaire. Generalment s’usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:

    No té gaire gana i ha menjat poc.
    Fa gaire estona que t’esperes?
    Si dinem gaire tard, no tindrem temps d’anar al cinema a la tarda.
    La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.

    En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:

    No té molta gana i ha menjat poc.

    En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa ‘en excés’. Per exemple:

    Si t’hi acostes gaire cauràs.
    Si t’hi acostes massa cauràs.

    El quantificador gaire també forma part de l’expressió gaire res, que significa ‘poca cosa’. Per exemple:

    Tenia terres, però no valien gaire res.
    —Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.

    [Optimot: fitxa 2742/4]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimarts, 6 de març del 2018

    El nou uniforme (unisex) de classe.

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català. (Llegiu aquest article sobre la invasió subtil del castellà.)
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.
    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat diverses situacions de signes de puntuació en contacte.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència. [Tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme