RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘quantitatius’

  • Dilluns, 29 d’abril del 2019

    a) L’informe

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial:en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servirsenyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/MistressEl senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    b) Els quantitatius

    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    DEURES:

    • Reviseu les enumeracions de l’informe que fem servir de model.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 23 de febrer del 2017

    Ja heu trobat la cabra d’or que està amagada al castell de Quermançó?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria.  / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé.  / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí.  / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu.  / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament.  / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. /  Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    b) Els indefinits i els quantitatius

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre Quito.
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de novembre de 2013

    Després de la tempesta, la calma.

    a) Els quantitatius i els indefinits

    RECORDEU:

    • L’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastanta i bastantes.
    • Tot sol ser invariable davant d’un nom geogràfic. Hi ha casos, emperò, com ara quan el nom va precedit d’un article, en què s’usa el femení tota. Passa això mateix quan afegim un adjectiu al topònim: Ha plogut a tota la Garrotxa.

    EXERCICIS: 18 (pàg. 71), 23 i 24 (pàg. 73)

    b) La o i la u

    Encara que no les hàgim comentat, repasseu les regles ortogràfiques de la o i la àtones. Fixeu-vos també en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Repasseu la llista de mots que poden presentar dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u i feu els els exercicis 11, 12 i 13 de la pàgina 60.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 17 de novembre de 2011

    Última classe abans del 20-N…

    a) Els quantificadors

    Hem comentat que l’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastantabastantes.

    El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d’unitats i equival al terme anglès nord-americà billion. Hem d’anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d’un milió de milions d’unitats.

    L’adjectiu tot esdevé invariable i pren el valor d’adverbi quan va davant d’un nom de ciutat, de regió… no precedit d’article: La major cobertura rural a tot Espanya.

    RECORDEU: biennal (‘cada dos anys’, ‘que dura dos anys’) vs. bianual (‘dues vegades l’any’); bastant (‘quantitat regular’) vs. prou (‘quantitat suficient’); hendecasíl·lab; mil·lenni; quinquagenari

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El balear

    Hem repassat les principals característiques del balear i dels seus subdialectes:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na

    RECORDEU: En mallorquí pronunciem llengo; en menorquí, llengu, i en eivissenc, llengua.

    EXERCICI:

    Text a): menorquí

    • neutralització de la o àtona
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • pèrdua de la iod en posició intervocàlica: vea

    Text b): eivissenc

    • neutralització de la o àtona
    • emmudiment de la consonant final del grup -LT: mol
    • presència de la –n– etimològica en el plural: àsens

    Text c): mallorquí

    • pronunciació de la o en posició àtona: homo
    • pronunciació de la consonant final del grup -LT: molt
    • iodització: veia
    • monoftongació en o del diftong ua: gordar

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73.
    • Repasseu les principals característiques dels dialectes del català oriental i feu l’exercici 37 de la pàgina 93.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme