RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘relatius’

  • Dimecres, 13 de març del 2019

    Castanyer de can Cuc.jpg

    a) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’exercici de la fotocòpia.

    b) La tipologia textual

    c) Els relatius

    Els relatius són pronoms, adverbis o determinants que poden introduir una subordinada que modifica un nom o un sintagma nominal d’una manera semblant a com ho fa un adjectiu. Formen un paradigma reduït d’elements que inclou els pronoms quequiquè i el relatiu compost el qual (que en certs casos també funciona com a determinant) i els adverbis onquan i com.

    El relatiu desenvolupa tres funcions diferents: en primer lloc, fa una funció de connector, paral·lela a la que realitzen les conjuncions de subordinació, que permet que la relativa funcioni com a oració subordinada; en segon lloc, estableix una relació anafòrica amb l’antecedent i, finalment, assumeix una funció sintàctica determinada dins de l’oració de relatiu o d’un constituent de la relativa. En La persona amb qui has de parlar és la Marta, el relatiu qui introdueix la subordinada, substitueix l’antecedent persona i és el nucli del sintagma preposicional que fa de complement de règim de has de parlar.

    [Referència: IEC, Gramàtica essencial de la llengua]

    DEURES:

    • Puntueu aquesta notícia i compareu la vostra puntuació amb la del text original:

    • Completeu l’explicació del funcionament d’un molí.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 2 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de març del 2018

    Revisant la tasca final de la unitat 2…

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 2, tasca final]

    1. És molt difícil tenir un amic que el seu avi i/o àvia no sigui d’Andalusia […] i que, per tant, en el seu cognom no hi tingui un Martínez, un López o un Pérez. > l’avi o l’àvia del qual no sigui d’Andalusia = que no tingui l’avi o l’àvia d’Andalusia  
    2. Paco Candel va formar part de l’onada migratòria dels anys cinquanta i seixanta, on milers de persones del sud d’Espanya van venir a viure i a treballar a Catalunya. > durant els quals
    3. Els protagonistes de Els altres catalans, són aquestes persones immigrades, on per primera vegada en aquest llibre de Paco Candel, veuen exposada de forma directa i clara la seva vida diària […] > d’Els altres catalans / que per primera vegada, en aquest llibre de Paco Candel, veuen exposada de forma directa i clara la seva vida diària
    4. L’autor, qui va emigrar de petit a Barcelona, es va atrevir a explicar la seva experiència personal […] > que va emigrar de petit a Barcelona
    5. En definitiva, considero que cal insistir en la naturalitat amb la que Candel parlava de les diferències entre els catalans i els immigrants espanyols d’aquella societat de la postguerra […] > amb la qual Candel parlava
    6. […] un fenomen que fins llavors era un tema tabú i que ningú abans s’havia atrevit a parlar. > del qual ningú s’havia atrevit a parlar abans
    7. Van haver de passar més de 50 anys per entendre que aquells nous catalans formaven part de la societat catalana, tot i que provenien del mateix territori espanyol, que parlaven una llengua coneguda per la societat que l’acollia, que compartien una mateixa religió i amb qui van compartir jocs de carrer i pati. > els acollia / que hi van compartir jocs de carrer i pati
    8. […] un text autobiogràfic on abordava en profunditat la seva experiència com a immigrant, la qüestió de la identitat i el seu procés d’arrelament a Catalunya, la llengua, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua cap al seu país d’origen i la seva relació amb el país d’adopció. > en què / :
    9. Catalunya és xarnega gràcies al fenomen de Paco Candel, amb la qual cosa em sento molt identificat, i vosaltres? > Em sento molt identificat amb aquesta afirmació
    10. “Els altres catalans”, “Dios la que se armó”… són dos exemples […] > Els altres catalans i Dios la que se armó són dos exemples
    11. Molta d’aquesta gent, tot i sentir-se també catalans, no varen ser tractats com a tals, vivint així una situació de discriminació social que, per sort, va anar normalitzant-se amb els anys. > van / i van viure així una situació de discriminació social que, per sort, es va anar superant amb els anys
    12. Malgrat la seva diferent procedència geogràfica, la diversitat de llengües i religions, manca d’una història comuna de referència i les dificultats per sortir de la marginació. > Malgrat això, què va passar?

    b) La ressenya de restaurants

    [Unitat 2, activitats 5 i 6]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març del 2018

    Resultat d'imatges de einstein gif

    El temps és relatiu

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les qualsque El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    DEURES:

    • Reviseu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de maig del 2017

    Dia gairebé d’estiu.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Malgrat que en registres informals de vegades coincideixen el pronom relatiu i un pronom feble que fa la mateixa funció sintàctica, en registres formals, no hi ha aquesta duplicació pronominal. Així doncs, tindrem, per exemple:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres (i no La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres) 

    A la concursant a la qual han donat el premi… (i no A la concursant a la qual li han donat el premi…) 

    La seva actitud, en la qual tothom veia passivitat… (i no La seva actitud, en la qual tothom hi veia passivitat…)

    [Optimot, fitxa 7383/5]

    Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència del pronom feble. És el cas de les oracions de relatiu amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar, encantar(‘agradar molt’); amb verbs d’obligació i necessitat com caldre, fer falta, fer nosa, i amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar, ocórrer. En oracions de relatiu d’aquest tipus prescindir del pronom pot ocasionar construccions molt forçades. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís. (millor que …a qui no agraden gens les faves…, perquè resulta molt forçat)

    El tossir de la malalta entristia la Xava, a qui li feia molta pena l’estat de la Baturra.

    La presència del pronom és necessària en els casos següents:

    1. En oracions de relatiu amb verbs com dir-hi (la seva), haver-hi,estar-ne, fer-hi, fer-ne, entendre-hi, tocar-hi, trobar-s’hi, veure-hi oveure-s’hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir. (‘no tinc prou llum’)

    En aquest cas, el pronom hi canvia el significat del verb, ja que no és el mateix veure que veure-hi. (Compareu l’exemple anterior amb la frase següent: Sec en un lloc on no veig res més que una paret.)

    2. En oracions de relatiu amb verbs de percepció (veure, mirarsentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos, es fa servir el pronom datiu de possessió. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra. (i no a qui es veuen tots els queixals corcats…)

    3. En oracions de relatiu en què hi ha un modisme com ara fer-se’n creus, girar-se-li d’esquena, no saber el pa que s’hi dona, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus. (i no i de la qual em faig creus).

    4. Finalment, de vegades els verbs posar i dir incorporen el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta. (‘on hi ha el mot malta hi ha de dir manta‘).

    [Optimot, fitxa 7396/3]

    b) L’apòstrof

    Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat,l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. Així ho recull l’Ortografia catalanade l’IEC de l’any 2016.

    En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entrel’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    [Optimot, fitxa 6669/5]

    Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s’apostrofa només l’article masculí el, amb la finalitat d’evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l’striptease i no el striptease, l’statu quo i no el statu quo.

    En canvi, no s’apostrofen ni l’article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.

    Per extensió, és recomanable apostrofar l’article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de les quals comença per vocal: l’ftalat de potassil’zwitterió (llegit l’esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l’apòstrof ni amb l’article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.

    [Optimot, fitxa 6668/3]

    En general, els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof. Per exemple:

    L’autora d’Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
    L’Ara treu un nou suplement.
    Has vist l’última portada d’El Temps?
    Els relats d’El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.
    El substantiu de atraure és atracció. (ús metalingüístic)

    [Optimot, fitxa 6670/3]

    Els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l’apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l’apòstrof en casos com els següents:

    • Les citacions:
      El director va qualificar aquell fet d'”únic”.
      El conseller ha parlat d'”el fracàs de la reforma laboral”.
    • Els eslògans utilitzats com a títols de campanyes o activitats similars, que s’escriuen entre cometes i només amb la inicial del primer mot amb majúscula:
      Al web d'”En català, també és de llei” trobareu informació sobre l’ús del català en l’àmbit de la justícia.
    • Els títols de col·leccions de llibres, de discos o de pel·lícules, que s’escriuen entre cometes i amb la inicial de tots els mots significatius amb majúscula. Si la denominació del títol de la col·lecció inclou l’article definit, aquest s’escriu amb majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s’apostrofa:
      Els llibres d'”El Club de la Ciència” combinen aventures i coneixement del medi.

    [Optimot, fitxa 2384/4]

    S’apostrofen l’article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l’1 de febrer, l’XI Simposi de Ciències Socials; l’HTML, l’NBA, l’RNA, l’FBI, l’AP-7, l’N-II; d’11,5 milions d’euros, una emissora d’FM, una dosi d’LSD.

    [IEC, Ortografia catalana]

    DEURES:

    • Reviseu els usos del gerundi.
    • A partir d’aquest reportatge de la secció d’esports de La Xarxa, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista ONGC que tracti de les noves estratègies de les ONG per donar-se a conèixer i per captar fons i que inclogui la vostra opinió sobre la seva viabilitat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 11 de maig del 2017


    Presentació d’El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC.

    a) Les oracions de relatiu

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i no L’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.

    En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. Per exemple:

    La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.  
    Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l
    excursió.  
    Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.

    El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (adeperen amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:

    Va suspendre lexamen, amb la qual cosa / amb què ha perdut loportunitat daccedir a la universitat.
    Va suspendre l
    examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.

    Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:

    No vol participar en els jocs dequip, el que (o el qualdificulta la cohesió del grup

    cal dir:

    No vol participar en els jocs dequip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup

    Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:

    La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.
    Van haver d
    esperar que parés de ploure, i això va endarrerir lexcursió. 
    Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.

    També es pot introduir un nom que faci la funció dantecedent, que equivalgui a tota loració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:

    Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.

    Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de loració precedent.

    [Optimot, fitxa 7381/1]

    b) L’apòstrof

    Hem continuat repassant l’ús de l’apòstrof.

    DEURES:

    • Reviseu els pronoms relatius d’aquest fragment de La Xava de Juli Vallmitjana.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de maig del 2017

    El comentari filològic del dia (Ara.cat).

    a) Les oracions de relatiu

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global: Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context: Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del llenguantge col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.: Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina. / Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Relatiu possessiu

    • El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem fer servir en contextos informals. Informal: L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut. Formal: L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    b) L’apòstrof

    L’apòstrof és un signe ortogràfic consistent en una coma volada (‘) que s’escriu per a indicar que s’elideix la vocal dels articles definit i personal, de la preposició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h, o bé, en el cas dels pronoms febles, darrere dels verbs o dels pronoms acabats en vocal altra que u. En aquests casos, es diu que l’article, la preposició i el pronom s’apostrofen.

    [IEC, Ortografia catalana, pàg. 105-109 ] Novetat!

    DEURES:

    • Feu els exercicis 3 i 4 de la fotocòpia de pronoms relatius.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 4 de maig del 2017

    Les nostres cares després de classe.

    a) Els connectors

    Recordeu que hi ha tota una sèrie de connectors que van associats a alguns signes de puntuació.

    b) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals

    que

    El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    DEURES:

    • Completeu els buits de les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de maig del 2016

    Aquesta és santa Marta.

    Santa Marta

    Aquest és el carrer de Santa Marta.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Hi ha alguns casos, però, en què la presència del pronom s’admet (o pot ser fins i tot necessària):

    1. En verbs com haver-hifer-hifer-neentendre-hi,veure-hi, en què la presència del pronom fa canviar el significat del verb. Per exemple, en una frase com:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir

    el pronom hi no s’ha d’eliminar, ja que no és el mateix veure queveure-hi. En canvi, no es posaria en la frase següent:

    Sec en un lloc on no veig res més que una paret. 

    2. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradarinteressarcaldrefer faltafer nosasemblarpassarocórrerencantar (‘agradar molt’), el pronom també és necessari. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís (i no L’Aurora, a qui no agraden gens les faves).

    3. En frases amb el significat de ‘possessió inalienable’, el pronom també és necessari. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra (i no En Pau, a qui es veuen tots els queixals corcats). 

    4. En el cas de modismes com ara fer-se’n creusgirar-se-li d’esquenano sap el pa que s’hi dóna, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus (i no i de la qual em faig creus).

    5. Els verbs posar dir poden incorporar el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta (és a dir, on hi ha malta hi ha de dir manta).

    [Optimot, fitxa 7383/2]

    Quan el pronom relatiu fa la funció de complement circumstancial de temps, pot adoptar diverses formes segons el cas:

    1. Amb un sintagma nominal com a antecedent. En aquests casos, es fa servir el pronom àton que. Per exemple:

    L’any que va néixer la Núria hi va haver molts incendis forestals. 

    En aquest cas, també es poden fer servir els pronoms relatius en quèi en el qual (en la qual, en els quals, en les quals):

    L’any en què va néixer la Núria…
    L’any en el qual va néixer la Núria… 

    2. Amb un sintagma preposicional com a antecedent. En aquests casos, es poden utilitzar els pronoms relatius següents: que, en què,en el qual (en la qual, etc.). Per exemple:

    Som en l’època que els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en què els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en la qual els aiguats són més freqüents. 

    3. Amb un adverbi o una expressió temporal com a antecedent. En aquests casos, s’utilitza el relatiu àton que. Per exemple:

    Aleshores, que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de les cites.
    L’endemà a la tarda, que ja li havia passat el disgust, ens va rebre i ens va oferir te. 

    En aquests casos, no funciona cap altre pronom relatiu. Així doncs, no és possible: Aleshores, en què / en el qual no existien els mòbils… 

    Pel que fa a l’ús de l’adverbi quan en comptes del pronom relatiu, només funciona si l’oració de relatiu és explicativa, és a dir, si va entre comes. Per exemple:

    Aleshores, quan encara no existien els mòbils…
    L’endemà, quan ja li havia passat el disgust… 

    En canvi, no funciona si l’oració és especificativa, és a dir, si no va entre comes. Així doncs, les frases anteriors s’han d’escriure sempre amb coma.

    No sempre es pot fer servir el pronom relatiu compost el qualla qualels qualsles quals per indicar temps. Per exemple:

    1. Si l’antecedent és un nom propi que designa un dia o un conjunt de dies: PasquaSetmana Santa… Per exemple, en comptes de:

    Per Pasqua, en la qual va néixer la Paula, va ploure molt

    cal dir:

    Per Pasqua, època en què va néixer la Paula, va ploure molt (o Per Pasqua, quan va néixer la Paula…).

    2. Si l’antecedent és un número amb què es designa un any. En comptes de:

    Des de 1998, en el qual es va crear la comissió

    cal dir:

    Des de 1998, en què es va crear la comissió… (o quan es va crear la comissió…).

    [Optimot, fitxa 7382/2]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    Hem repassat l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Completeu les frases de la fotocòpia amb la forma correcta.
    • Repasseu l’ús de les majúscules i les minúscules.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Gelats per triar i remenar ( o no hauria de ser més aviat “per remenar i triar”?)

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els qualsles quals (en general, però, considerem preferible que).
    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global.Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context.Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del lleng. col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina.
      Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + “que”

    • La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui.
    • Exemples incorrectes: L’informatiu en el que els hem parlat de l’atemptat d’avui acaba aquí
      La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró
      Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi
      Exemples correctes:
    • La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró.
      Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.
    • En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que.Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l’Ajuntament es pagaran aquests actes.

    Relatiu possessiu

    • El lleng. col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del lleng. col·loquial, i per tant les podem fer servir en diàlegs del doblatge i en altres contextos informals (però les evitarem en altres registres de la nostra programació, com ara els informatius i les situacions formals dins el doblatge). Informal:L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut.Formal:

      L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals

    que

    El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i noL’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    IEC: L’ús de les majúscules i les minúscules

    DEURES:

    • Llegiu les entrevistes que us he fotocopiat.
    • Feu els exercicis sobre l’ús de les majúscules i les minúscules. Per fer-los, consulteu el document de l’IEC.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 17 de maig del 2016

    Comença el compte enrere.

    a) La traducció d’antropònims

    1. Com a norma general, cal respectar els antropònims o noms de persona en la llengua original.

    2. Hi ha alguns casos, però, que es tradueixen per criteris de tradició (una pràctica que en general segueixen totes les llengües).

    2.1. Es tradueixen els noms de:

    2.1.1. Sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Francesc d’Assís, sant Joan Bosco, santa Teresa de Lisieux, sant Marcel·lí Champagnat, sant Felip Neri).

    2.1.2. Papes (Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc).

    2.1.3. Patriarques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I, Bartomeu I, Jeroni II).

    2.1.4. Emperadors (Juli Cèsar).

    2.1.5. Personatges clàssics i medievals, tant els reals com els literaris o mitològics (Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip, Èsquil, Orfeu).

    2.1.6. Dinasties (Casa d’Alba, Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia, Dues Sicílies).

    2.1.7. Reis i reines (o prínceps i princeses), regnants o no, i descendents directes (Beatriu d’Holanda, Albert de Mònaco, Carles d’Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d’Orleans). Hi ha algun cas especial (Paola de Bèlgica).

    2.2. Excepcions:

    2.2.1. No es tradueixen els noms que no tenen equivalent en català (Haakon de Noruega, per exemple).

    2.2.2. En general no es tradueix el nom dels cònjuges dels descendents reials si no provenen de famílies
    reials ni han rebut el títol de príncep o princesa (Carlos Zurita, Iñaki Urdangarin).

    2.2.3. Tampoc es tradueix el nom dels fills de persones que han renunciat als drets successoris.

    [Referència: ésAdir]

    He consultat a la GEC els dos casos que hem comentat a classe: Joana la Boja i Josep Bonaparte, Pepe Botella.

    b) Tipus de lletra i ús de les cometes

    Hem revisat els dos fragments del llibre d’Albert Forns.

    c) Les oracions de relatiu

    Hem fet un exercici per veure si tenim problemes a l’hora de construir les oracions de relatiu.

    DEURES:

    • Ara que s’acosta el final de curs, és un bon moment perquè em feu arribar totes les activitats endarrerides.
    • Feu el qüestionari de la unitat 5 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme