RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘relatius’

  • Dimarts, 17 de maig del 2016

    Comença el compte enrere.

    a) La traducció d’antropònims

    1. Com a norma general, cal respectar els antropònims o noms de persona en la llengua original.

    2. Hi ha alguns casos, però, que es tradueixen per criteris de tradició (una pràctica que en general segueixen totes les llengües).

    2.1. Es tradueixen els noms de:

    2.1.1. Sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Francesc d’Assís, sant Joan Bosco, santa Teresa de Lisieux, sant Marcel·lí Champagnat, sant Felip Neri).

    2.1.2. Papes (Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc).

    2.1.3. Patriarques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I, Bartomeu I, Jeroni II).

    2.1.4. Emperadors (Juli Cèsar).

    2.1.5. Personatges clàssics i medievals, tant els reals com els literaris o mitològics (Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip, Èsquil, Orfeu).

    2.1.6. Dinasties (Casa d’Alba, Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia, Dues Sicílies).

    2.1.7. Reis i reines (o prínceps i princeses), regnants o no, i descendents directes (Beatriu d’Holanda, Albert de Mònaco, Carles d’Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d’Orleans). Hi ha algun cas especial (Paola de Bèlgica).

    2.2. Excepcions:

    2.2.1. No es tradueixen els noms que no tenen equivalent en català (Haakon de Noruega, per exemple).

    2.2.2. En general no es tradueix el nom dels cònjuges dels descendents reials si no provenen de famílies
    reials ni han rebut el títol de príncep o princesa (Carlos Zurita, Iñaki Urdangarin).

    2.2.3. Tampoc es tradueix el nom dels fills de persones que han renunciat als drets successoris.

    [Referència: ésAdir]

    He consultat a la GEC els dos casos que hem comentat a classe: Joana la Boja i Josep Bonaparte, Pepe Botella.

    b) Tipus de lletra i ús de les cometes

    Hem revisat els dos fragments del llibre d’Albert Forns.

    c) Les oracions de relatiu

    Hem fet un exercici per veure si tenim problemes a l’hora de construir les oracions de relatiu.

    DEURES:

    • Ara que s’acosta el final de curs, és un bon moment perquè em feu arribar totes les activitats endarrerides.
    • Feu el qüestionari de la unitat 5 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de maig del 2015

    On és l’estiu?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Referència: Optimot, fitxa 7383/2

    b) Les preposicions

    La norma de la caiguda de preposicions és sens dubte la que crea més problemes  de totes les de sintaxi, i la que menys s’ha assimilat, però, a més, sembla que en aquest cas Fabra només va reintroduir una part del sistema medieval en què estava integrada. Va prescriure que caiguessin les preposicions febles de règim verbal davant un que però no –com calia esperar si s’adopta la sintaxi dels clàssics (o l’actual d’altres llengües romàniques)– davant una interrogativa indirecta. Cau el de que poso entre parèntesis a (1) “L’èxit depèn (de) que la maniobra surti bé” però no a (2) “L’èxit depèn (de) si la maniobra surt bé”. I, com va tornar a recalcar Solà a la seva última lliçó, la immensa majoria de professionals –inclosos
    els de l’IEC– no veuen cap problema en la no-caiguda a (2) i, en canvi, condemnen sense pal·liatius la no-caiguda a (1).

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persona: tu, ell, ella, nosaltres,vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres.
    2. En l’expressió l’un a l’altre. Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. 
    3. Per desfer ambigüitats en frases comparatives si ja s’han esgotat altres recursos. Per exemple: T’estimava molt, potser més que a la seva mare. 
    4. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu:
      A l’Anna ja no la veig.
      Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament. 
    5. Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    — Davant dels pronoms tothom, tots i ningú. Per exemple, podem dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.
    — Davant dels pronoms qui, el qual, la qual, els quals i les quals. Tant podem dir A qui van assassinar? com Qui van assassinar?
    — Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, els podem introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Saluda a ells i la Maria Saluda a ells i a la Maria.

    Referència: Optimot, fitxa 7366/2

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre el comerç just. Fixeu-vos en l’ús de les preposicions.
    • Busqueu informació de les entitats següents i porteu-la a classe:
    1. Eicascantic
    2. Asendi
    3. El Caliu: Xarxanet i TV3 a la carta

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de maig del 2015

    Què és això?

    paó

     

    I això?

    Gall dindi

     

    a) Les oracions de relatiu

    He revisat l’oració de la polèmica (… no és ni més ni menys que allò en ____ es fixen les autoritats). En aquest cas es tracta d’una oració adjectiva. L’antecedent del pronom relatiu és allò. En aquest cas, només podem utilitzar el pronom relatiu què: … no és ni més ni menys que allò en què es fixen les autoritats.

    Aquesta és l’estructura del relatiu possessiu:

    antecedent + article + cosa posseïda + de + relatiu compost (amb gènere i nombre de l’antecedent)

    Exemple: En Cèsar s’ha casat amb una noia el pare de la qual és pastisser.

    b) Derivats

    1. avisar, avisador (‘que avisa’), abissal (‘profund’, d’abís)
    2. bacil·losi (‘malaltia provocada per un bacil’), vacil·lant, vacil·lació
    3. falset, falsedat, falcada
    4. pagament, peguera (‘forn per fer o escalfar pega’), pegater (‘fabricant de pega’)
    5. peonada (‘conjunt de peons’), peonalla (‘exèrcit de peons’), paonada (‘femella del paó)
    6. segador, ceguesa, ceguetat
    7. testerola (‘cap petit), tastet, testarrut
    8. cantoner (de cantó), cantonès (de Canton), cantoral (de cant)

    DEURES:

    • Repasseu l’estructura del relatiu possessiu i acabeu de fer l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Completeu amb un pronom relatiu les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de maig del 2015

    A punt per a la calorada!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1.5.3

    a) La falca radiofònica

    Hem revisat les falques que vam enregistrar la setmana passada: 

    No
    1. El ritme i l’entonació són adequats. La pronúncia dels sons és clara.
    2. El missatge és concís. Es fan servir recursos per acostar-lo a l’oient.
    3.  La informació està ordenada i és suficient.
    4. Hi ha prou informació perquè l’oient es pugui posar en contacte amb l’entitat.
    5. Hi ha un eslògan.

    Aquí teniu les falques de Caliu, Eicascantic i Asendi.

    b) Les oracions de relatiu

    Hem continuat repassant les oracions de relatiu.

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    [Servei d’Autoformació en Llengua Catalana de la UPF]

    El pronom on l’utilitzem quan l’antecedent és un espai físic. En els complements de lloc que no fan referència a llocs reals utilitzem en què, en el qual.

    Les oracions especificatives serveixen per saber de què parlem:

    • L’alumna és molt simpàtica. [Quina alumna?]
    • L’alumna que avui no ha vingut és molt simpàtica. [Ara sí que sabem de qui parlem, gràcies a l’oració de relatiu especificativa.]
    • La Maria és molt simpàtica.
    • La Maria, que avui no ha vingut, és molt simpàtica. [Sabem una cosa més de la Maria amb l’oració de relatiu explicativa.]

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 7 de maig del 2015

    Siguem optimistes: “El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic” (InformeCAT).

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1.5

    a) La falca radiofònica

    Hem enregistrat les falques per difondre la tasca de les nostres entitats. Dijous n’escoltarem el resultat.

    b) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    DEURES:

    • Reescriviu les oracions de l’exercici 1 fent servir pronoms relatius.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 4.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 17 de desembre de 2013

    a) Les oracions de relatiu

    Hem comentat alguns errors comuns en l’ús dels relatius: simplificació del complement preposicional, pleonasmes…

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 118-119)

    b) Vocalisme: els diftongs

    En català hi ha dos tipus de diftongs:

    • Creixents: formats per,
      • Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: quaqüeqüiquoguagüegüiguo
      • Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.
    • Decreixentsaieioiuiaueuiuou i uu.

    També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)

    Diftongs del català
    [aj] aigua [aw] taula
    [əj] mainada [əw] caurem
    [ɛj] remei [ɛw] peu
    [ej] rei [ew] seu (d’ell/d’ella)
    [iw] niu
    [ɔj] noi [ɔw] nou
    [ow] pou
    [uj] avui [uw] duu
    [ja] iaia [wa] quatre
    [jɛ] veiem
    [we] següent
    [jə] feia [wə] aigua
    [wi] pingüí
    [jɔ] iode [wɔ] quota
    [ju] iogurt

    Per trencar un diftong en català s’usa un accent quan les normes generals d’accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).

    EXERCICI: 8 (pàg. 152)

    DEURES:

    • Feu aquest exercici d’activitat d’autoavaluació de relatius.
    • Classifiqueu les paraules de l’exercici 10 de la pàgina 153.
    • Repasseu  les característiques dels dialectes nord-occidental i valencià.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de desembre de 2013

    Vigília de Santa Llúcia…

    a) L’oració de relatiu

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    b) Resum del text antic

    Hem llegit el fragment de Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, de la pàgina 98. Ens hem fixat en algunes particularitats lingüístiques pròpies dels textos medievals:

    • ús del pronom relatiu qui sense preposició en oracions adjectives de relatiu
    • col·locació dels pronoms febles darrere del verb
    • ús transitiu del verb haver (‘tenir’)

    A l’hora de fer el resum d’un text antic, hem de seguir els passos següents:

    1. estructurar sintàcticament les oracions d’acord amb la sintaxi del català actual;
    2. buscar (o deduir a partir del context) el significat de les paraules que no coneguem;
    3. identificar les idees principals del text;
    4. resumir el text utilitzant la sintaxi i el lèxic de la varietat estàndard del català actual: p. ex., ús del passat perifràstic.

    DEURES:

    • Torneu a escriure les oracions de l’exercici 20 de la pàgina 118 utilitzant els pronoms relatius adequats.
    • Resumiu la segona part del fragment de Lo Crestià que hem comentat a classe.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de desembre de 2013

    Matí boirós… tarda assolellada?

    a) La vocal neutra: ortografia

    RECORDEU: tallarina (‘pasta’), tellerina (‘mol·lusc’); padró (‘registre’), pedró (‘fita’); parir (doncs, això), perir (‘deixar d’existir’); basa (‘jugada de cartes’), base (‘suport’); sanador (‘castrad0r’), senador (???); templa (‘part lateral del cap’), temple (‘edifici consagrat al culte’)

    I ara, un enigma: “De cinc lletres. Com es troba un nen (o una nena, que encara em renyaran) abans de néixer?”

    b) L’oració de relatiu

    EXERCICIS: 16 (pàg. 117) i 29 (fotocòpia)

    c) L’alguerès

    Hem comentat les característiques de l’alguerès del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132:

    • neutralització de la e i la a en [a]: bellas minyonas, para
    • pas de d intervocàlica a r: muntaras
    • pa de l intervocàlica a r: parau
    • pas de l precedida de consonant a r: frols
    • pas de r seguida de consonant a l: ubelta
    • imperfets d’indicatiu de la segona i tercera conjugacions en -eva i -iva: tanivan, vaneva
    • mots procedents del sard: buquetutxus
    • mots procedents de l’italià: assai

    DEURES:

    • Feu els exercicis 30, 31 i 32 de la fotocòpia dels relatius.
    • Identifiqueu les característiques del rossellonès del text c) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Completeu els espais buits de l’exercici 8 de la pàgina 108.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de desembre de 2013

    Tot a punt per celebrar la Constitució.

    a) Les oracions de relatiu

    Hem repassat l’exercici 13 de la pàgina 116.

    b) L’alguerès

    b) L’alguerès

    Hem escoltat el text següent extret de l’Atles interactiu de l’entonació del català:

     

    Hem aprofitat per identificar-hi algunes de les característiques de l’alguerès:

    • vocalisme àton de tres sons (a, i, u): antès
    • distinció b/vprobonaro teniven
    • article lo pronunciat lu: lu probonaro
    • imperfet d’indicatiu de la 2a i la 3a conjugacions: dieventeniven
    • mutació de /l/ a [r]: prena
    • mutació de /r/ a [l]: tald, molt
    • conservació de la -n etimològica en alguns plurals: hòmens (?)

    c) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules per repassar l’ortografia d’algunes paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Uniu les dues frases de cada línia de l’exercici 16 de la pàgina 117 mitjançant un pronom relatiu.
    • Identifiqueu les característiques dialectals del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132.
    • Repasseu les paraules del dictat.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de desembre de 2013

    Encetem  mes…

    a) Les oracions de relatiu

    Hem continuat repassant les oracions de relatiu. Hem comentat que l’enunciat de l’examen ens demana que escrivim en el buit totes les combinacions correctes amb el pronom relatiu.

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    [Servei d’Autoformació en Llengua Catalana de la UPF]

    EXERCICIS: 13 i 14 (pàg. 116)

    b) El balear

    EXERCICIS: Hem fet unes activitats per identificar els subdialectes del balear i els seus trets distintius.

    DEURES:

    • Escriviu totes les formes correctes que es poden usar per construir les oracions de relatiu de l’exercici 17 de la pàgina 117.
    • Repasseu les principals característiques de l’alguerès. Dijous les comentarem.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme